I. aizi diz de interdictis, e primeiramenz diz, si uns arbres d'alcun omen noz ad altre, cals dreiz n'es. 1. si l'arbres d'un mo uedin pen sobre ma maison si que el me noz, eu dei dire ad aquel cui es l'arbres que el l'en toil la si que aquel arbres non tenia dan. e si el non o uol faire, la leis diz que eu medeis l'en toilla, e qu'eu l'en trenc a sszas raiz, e que eu aia la leigna de l'arbre. ni aquel de cui es l'arbres no me deu uedar a trenchar l'arbre ni no me deu uedar la leigna. 2. arregers si uns arbres d'un ome pen sobrel camp d'un altre, aquel sobre la cui terra pen l'arbres poira trenchar las raiz entro a .XV. pes pres de la terra e deu auer la leigna, si aquel de cui es l'arbres non deu uedar ad aquel sobre la cui terra pen, que el non treng las raiz si cum es dit. 3. si las raiz de l'arbre d'alcun ome tenunt dan a son uedin, si cum es, si las raitz d'aquel arbre intrant soz lo fundament de la maison d'un son uedin si que ellas li teno dan, ed aquel de cui es l'arbres non la uol aranchar, aquel a cui ella noz poira aranchar e poira / auer la leigna, ni non li deu esser uedat. II. cora l'eres pot demandar la heretat que li tang. aquel om a cui tang alcuna heretaz, o tota o una partida, o per testament o ses testament, tant tost cum el es eres apres la mort del defunc poira demandar la possession de la heretat ad aquelz qui la tenunt sens titol, zo es ses iusta causa, o sia que aquel qui la ten cuia esser heres de la heretat ed el non o es, o sia que el sab ben que el non es eres. III. de intradictione, zo es en cal mesura aquel qui es gitaz de possessiun d'alcuna causa imobla pot recobrar la tenesun. 1. en aquest titol deuem saber, cals om pot demandar possession, ed aquel a cui om la pot demandar, e deuem saber, cals causa pot om demandar per aquesta radon, e deuem saber, cal pena deu auer aquel om qui geta altre de possession. 2. aquel om qui es gitaz de possession d'alcuna causa immobil que el tenia pot demandar per aquesta radon la causa que li fo tolta e tot lo dan que el n'a. 3. aquel om es entenduz que sia gitaz de tenedon qui tenia la causa lo dia que altre la li tolg, si el la tenia a sson num. e per aquesta radon, si mos colonus o mos inquilinus o altre qui ten una causa per me sera gitaz de la possession, non es entenduz que el en sia gitaz ni non la poira el demandar. / mas eu a cui num era tenguda la causa en son gitaz, e per aco posc la demandar per aquesta radon. 4. en tres cas pot demandar per aquesta radon aquel qui es gitaz de tenedon d'una causa, ancara non la tenia el a so num, si cum es l'usufructuaris, zo es aquel qui a usufruiz en una causa d'altre. arregers aquel om qui a una maison sobre la terra d'altre e que es appellaz "superficiaris", e tal ome son altre qui donunt cadan queocom e tal qui non donunt ren, si non, cant ill gadainunt la causa, podunt demandar per aquesta radon, si ill sunt gitat de tenedon. arregers enfiteoticarius, zo es aquel qui ten la causa d'altre per emfiteosin, pot auer aquest deman, si el es gitaz per forza d'aquella tenedon que el tenia per enfiteosin. 5. eissament aquel qui ten una causa d'altre per prec pot auer aquest deman, se altre om l'en gitet isters aquel de cui el ten la causa. mas sil seiner de cui el ten la causa l'en geta, non en pot ren dire per aquesta rado. 6. eissament lo colonus non en pot ren dire, sil seiner l'en geta, car el non te la causa a sson num, si non en un cas, zo es, sil seiner per cui el tenia la causa uolg intrar en la causa, ed aquel qui la tenia per el non li / laisset intrar en la tenedon: si aquel de cui es la causa l'en geta poiss, el es tenguz ad el per aquesta radon, per aco que aquel qui l'en gitet primers l'auia comenzada tener a sso num. 7. non es neguna desebranza cant ad aco que om poscha demandar tenedon per aquesta radon, o sia que om nos geta ab armas, o sia que om nos geta sens armas. 8. aquel qui gitet alcun ome de la causa que el tenia es tenguz per aquesta radon, si la causa es immobla, si cum es terra o uigna o maisons, si el l'en gitet per forza contra sa uolutat, o sia que aquel qui en gitet altre intra en la tenedon, o sia que i intret altre, o sia que no i intret om. 9. arregers aquel om qui mandet ad altre que el gites d'una tenedon un ome es tenguz per aquesta radon, si cum el seria, si el medeiss l'en agues gitat. arregers si alcuns om geta un altre de tenedon per me ed eu o ei ferm, cant eu o sai, eu en son tenguz atrestant ben cum si eu l'en agues gitat, anquera non mandes eu que el fos gitaz. 10. arregers aquel om es tenguz per aquesta radon qui fai tant per so mal engeing que uns om geta un altre omen de tenedon d'alcuna causa. 11. aquel arregers es tenguz / per aquesta radon qui reten aquel omen qui ten una causa en la tenedon d'aquella causa sobre sa forza, si cum es, si eu teing una maison o un camp, ed uns altre me reten contra mon grat en aquella maison o en aquel camp. atrestals rados es, si el me manda faire queocom contra ma uoluntat, o en aquella maison o en aquel camp. en aquestz dos cas el a la tenedo per forza per me ed eu l'ei perduda, anquera sia eu en aquella maison o en aquel camp, e per aco eu la li posc demandar per aquesta radon, atrestant ben cum si el en agues gitat. IIII. aizi diz, cant pot demandar aquel qui es gitaz de possessio. 1. aquel om qui es gitaz de la tenedon d'alcuna causa que el tenia, si cum es d'una uigna o d'una maison, pot demandar la causa dun el es gitaz, e pot demandar lo dan que el a de la tenedon que el perdet. e pot demandar totas las causas moblas que erant en la uigna o e lla maison dun el fon gitaz, anquera siant ellas perdudas en alcuna maneira, pois que el perdet la tenedon. e sobre tot aco pot demandar per furt e per rapina las causas moblas que en la terra erant, cant om la li tolg. 2. aquel / arregers qui fon gitaz de tenedon d'alcuna terra pot demandar toz los fruiz que el pogra auer aguz, si el non agues perduda la tenedon, des aquel dia c'om la li tolg. 3. aquel om qui geta altre d'una tenedon es tenguz entro a .XXX. anz per aquella tenedon, o sia que el ag la causa dun el gitet altre o sia que non. V. cal pena deu auer aquil om qui geta altre de teneso d'alcuna causa. 1. aquel om qui gitet un altre de possession d'alcuna causa deu auer aital pena: si la causa era soa dun el gitet un altre qui la tenia, el deu rendre la causa ad aquel a cui el la tolg, e pert tot aquel dreig que el i auia. mas si la causa non era soa, el deu rendre la possession, zo es la tenedon ad aquel a cui el la tolg e deu li donar atrestant cum la causa ualia. ed aquist rados non se fenis per meinz de .XXX. anz. 2. la lei dona poder ad omen, si el a tenedon d'alcuna causa ed om l'en uol gitar, que el la deuenda; si om la li tol per forza pot la recobrar per forza, si el o fai mantenent, car tuig omen podun defendre per radon las causas que ill ant e tenont, cant om las lor uol tolre. mas si ill non o fant mantenent, non / o deuon poiss faire, mas deuo la demandar per radon dauant la poestat de la terra. VI. aizi diz, que es forza. aquel om es entenduz que fai forza qui pren aco que el cuia que om li deia per la sua auctoritat del iutgue. VII. d'aquel omen qui intret en una tenesun uacua, zo es en aquela causa que adunc non tenia om per altre. 1. si alcuns om pren per sa auctoritat la possession d'alcuna causa immobill la cals causa non es tenguda per ome, zo es la cals causa non ten nuillz om, ni per son cors ni per cors d'altre, mas esta aquella possessios uacua, zo es uoia per aco ben leu quel seiner de cui era la causa no sabia que ella fos soa, e per aco que el era absens, zo es en altra terra, e no auia coratge de tornar, o per aco era uacua la possessios que aquel qui tenia la causa es morz sens heres, e per aco la causa es morz sens heres, e per aco la causa non es tenguda per l'ung om: en toz aquestz cas es tenguz aquel qui pren la possessio per sa auctoritat, si cum es tenguz aquel om qui ten a mala fei una causa d'altre, si que el deu rendre la causa e toz los fruiz que el en ag, si la causa fo semenada, o que eu pogra auer agut, si la causa fos semenada, cant ella non o fo. / 2. aquella medeissa pena qu'es dita de sobre deu auer aquel om qui intra em possessio de una causa que ten de so aduersari, cant l'aduersaris es absens, zo es fors de la terra, anquera intre el en aquella possession per mandament del iutge, si aquel aduersaris no fo appellaz .III. uez a plaig, si cum diz la leis. 3. tota aquesta rados que es dita desobre no se pert per meinz de .XXX. anz. VIII. cals dreiz es, si alcus om destorba la possessiun d'altre si qu'el non li laissa tener en pausa aco que te. 1. si eu teng alcuna causa immobla, si cum es uns camps o una uigna o una maison, ed alcuns om me destorba aquella possessio, zo es no me laissa tener em paz aco que eu ei e teng, fors no me geta de la possession, mas met m'en entre baill, si cum es si el no mi laissa bastir o plantar o semenar, per aco que el diz que la causa sia soa, aquel es tenguz per aquella radon que es appellada "interdictum uti possidetis", que el me emen tot lo dan que eu ei per aquel desturber que el mi met. 2. ed aquist rados a log, anquera tenia eu aquella causa per forza d'un altre, o en rescost o per precs, sol que eu non la tenia de lui qui m'en met em plag per forza, ni en rescos ni per prec. mas si eu la teng per forza, o en rescos o per / precs, d'aquel qui la me destorba, non i a log aquesta rados. 3. aquesta rados non dura oltra un an util. VIIII. de superficiari, zo es d'aquel qui a una maiso sobre la terre d'altre. 1. lo superficiaris zo es aquel qui a una maison bastida sobre la terra d'altre ab la uoluntat d'aquel de cui es la terra, pot deuendre aquella maison de toz omes, si el non ten aquela maiso a forza, o en rescos o per precs, d'aquel qui leu mon plaig. e pot la defendre d'aquel de cui es la terra, si el li a paiat o si el li es aprestaz de paiar aco que ell li deu donar de la terra. 2. aquel om qui mou plag sens radon al superficiari del bastiment que el a fait sobre la terra d'altre, li deu emendar tot lo dan que el a, per aco que om non la li laissa tener em paz. 3. aquel om es appellaz "superficiaris" qui a una maiso bastida sobre la terra d'altre e dona cad'an ad aquel de cui es la terra un cert loier, si cum es .XLL. diner o .II. sol., o maiss o meinz. X. aizi diz de precario, zo es d'aquela causa que alcus om laissa tener ad altre per precs e per amor. 1. ara digam, cals causa pot esser donada e laissada ad altre precari, zo es per precs e per amor, e digam, cals om pot demandar la causa que es donada ad altre per precs, ed a cui ella pot esser demandada, e cal pena deu auer aquel / a cui es laissada la causa per precs, si el non la uol redre entro que el la renda per iuidi. 2. totas causas podunt esser laissadas ad altre per precs, e moblas ed immoblas e seruituz, si cum es, si uns om me preia quo eu li lais metre un seu trau en un mo mur, o si el me preia que eu lo lais anar per un mo camp. 3. aquel om qu preia altre que el li lais tener ed usar [una causa per precs, si cum es uns camps o una uigna o una maisos o altra re, la pot tener ed usar] domentre que i es la uoluntaz d'aquel qui la li laiset, e non plus. e per aco, anquera fos dit e couengut antr'elz que el tengues la causa entro ad un cert termini si cum es entro a .V. anz o entro a .X., non la poira el per aco retener, cora ella li es demandada, que el non la renda ad aquel qui la li laisset per precs, si ben non es compliz lo terminis que fo encouenent. 4. aquel om qui laisset per amor tener una soa causa ad altre ses prez pot demandar aquella causa, cora el se uol, e podunt la demandar sei heres apres sa mort ad aquel a cui el la laisset tener ed a sson heres. 5. e si aquel a cui la causa fon laissada per precs non la uol rendre, coram om la li demanda, e reten la intro quel iutgues en ue a donar iudizi, el deu rendre la causa e deu emendar lo dan tot que aquel n'a qui la li laisset tener, e tot lo pro que aquel n'agra qui la li laisset; si ella li fos renduda, cant el la demandet, / li deu esser emendaz eissament, e sobre tot li deu rendre atrestant cum la causa ual. 6. aquel om qui ten una causa d'altre per precs non se pot defendre per nuill temps que el no la renda ad aquel qui la li laisset tener. atrestals dreiz es dehered d'aquel qui ten la causa per precs, car l'eres la ten uiciosament, si cum fadia aquel de cui el es heres. XI. de las maisuns. 1. aquel om qui a una maiso mal estant la deu refar e meliurar, per aco que la uista de la uila non en sia plus laia, car cant las maisos sunt gentas en la uila, la uila n'es plus genta. 2. si dui ome o plusors ant una maiso cuminal, ed aquella maisos a ops de refaire, ill la deuunt refaire tuit essems, e cadauns en es destreiz per la soa partida. e si alcuns dels compainos no uol refaire la maison per la soa partida, ed un delz companos la refai tota, li altre compainon la cui partida es refaita deuunt redre ad aquel qui refei la maison infra .IIII. mes tot aco que el i despendet per la lur part, e sobre tot deuunt en donar gadang de cadaun sol .I. diner lo mes. e si alcuns delz compainos non uolra faire aco de infra los .IIII. mes, el pert la soa part d'aquella / maison, ed aquella part deu esser d'aquel qui la refei, ed aquel la poira defendre, si el la ten. e si altre la ten, poira la demandar. XII. de peignora. 1. ara digam de pignoras. em pignora deu om saber, en cal guisa la causa pot esser obliada per peinora, ed en cal guisa la causa que es em peinora se pot desliurar, zo es que eis de peinora. 2. la causa pot esser obliada per peinora solament per cossentiment: zo es si alcuns om me couenc que una soa causa sia ma peinora, aquella causa me sera obliada mantenent per peinora, anquera no me dun el la tenedon, o sia que faiz n'es escriz o sia que non. ed eu a cui la causa fon messa en peinora la poirai demandar, on que eu la trop, si om no me paia lo depte per que eu l'ei em peinora; o sia que la causa que es messa em peinora es liurada al crededor o sia que no, be ual la peinora. 3. peinora altra n'es generals, ed altra n'es especials. aquela peinora es generals, cant alcus om met em peinora tot aco que el a e que el aura adenant, e ual ben aquest couinenz. 4. aquella peinora es especials, cant om diz: "eu te met aital mia causa em peinora", o cant om diz: "de sobre aital / mia maiso me presta .C. sol. o .CC. sol.". XIII. co si se pot desliurar la causa qu'es em penora. 1. la peinora se desliura e moltas guisas, zo es la causa que es messa em peinora eis de peinora en moltas guisas. sil credeire uol que la causa que el a em peinora sia desliura ed el o diz, la peinora es solta e desliura per sa uoluntat e per son cossentiment solament. 2. sil credeire ue quel depteire met em peinora ad altre la causa que el auia em peinora, o si el la li ue uendre ad altre o alienar en altra guisa, ed el non en diz ren, el pert la peinora, si el cuia per aco perdre son dreig. mas anquera ueia el uendre sa peinora o alienar en altra guisa, ed el cuia que per aco [non i] perda son dreig, non se desliura la peinora, eissament cum ella non seria desliura, sil credeire la li laisses alienar en tal couinent que el non i perdes son dreig. 3. arregers si es doptes d'una causa, si ella es em peinora o no, e sera donaz iudizis de non: cant lo deutors iurara que la causa non sia em peinora, aquella causa sera desliura. 4. eissament se desliura la causa que es em peinora, sil depteire paia tot aco per que es la causa em peinora, o si el dona ad altra peinora al crededor. o si el l'en dona fermanza, si aco fon dig antre / lo deutor el crededor, cant el li donet la peinora o la fermanza que li altra peinora fos desliura. en altra guisa non sera desliura, zo es si non fon dig antr'elz que ella fos desliura, an sera obliada la primeira peinora e la fermanza o la peinora que el li donet poiss. 5. Mas sil credeire qui a una causa em peinora demanda al deptor l'auer per que el l'a em peinora, el iutgues manda que el pag aco que om li demanda, la peinora no sera desliura, ni la fermanza, si ella i es, entro lo depteire aia paiat tot lo depte. 6. sil credeire demanda sa peinora ad alcun ome qui la ten, ed aquel qui la ten li uol paiar tot son auer que el a sobre la peinora, non li es destreiz de redre la peinora, o sia que aquel qui ten la peinora es lo depteire medeiss, o sia que el es altre om. 7. mas si el es altre om isters lo depteire qui tenia la peinora, ed el paia al crededor si cum es dig, el non es destreiz de redre la peinora al deptor, si el la li demanda, entro quel depteire li aia paiat tot aco que el paiet dreitament per el en la peinora e tot lo gadaing de tant de capital co el paiet per lo deptor. mas si el paiet al crededor alcun gadaing, per lo deptor d'aquel gadain non deu auer gadang. XIIII. cals causa deu esser comptada en depte, / cora lo deptoris uol redemer sa penora. l. la messios quel credeire fei en la peinora deu esser comtada en aquell depte [que es sobre peinora, si la messios es tals] que es necessaria o utils. aquella messios es necessaria sens la cal causa seria affollada o peiurada. [aquela messios es utils per que la peinora se meliura, mas no seria la penora afollada ni peiurada,] anquera non i fos faita aquella messios. e totas aquestas messios, zo es la necessaria e l'utils, deu rendre lo depteire al crededor, si el uol que la penora sia desliura. 2. encontra lo credeire deu comdar e sson depte tot aco que el a traig de la peinora e que el en pogra auer traig, si el se uolgues fors de la mession que el i fei, si cum es en arrar ed e ssemenar ed en recollir lo blat o en altra guisa. XV. cal garda deu auer lo credere de la causa que el a en penora. sil credeire te la causa que li es messa em peinora, el la deu gardar atrestant ben cum el sol gardar las soas causas. e si la causa s'afolla o se peiura per son mal engein o per sa colpa, o per la colpa o per lo mal engein de sa mainada, el la deu emendar. mas si la causa s'afolla o se peiura en altra guisa, non la deu emendar lo credeire. eissament si la causa se pert per casum fortuitum o per uim maiorem, o ella s'en peiura, non en es tenguz lo credeire meinz de mandar son auer que el a sobre la / peinora, si non fon dig e couengut antr'elz, si la peinora se perdes, quel credeire perdes l'auer que el aura de sobre. casus fortuitus zo es aquel esdeuenemenz dun om non se pot gardar, si cum es terra tremols e focs e roina. uim maior zo es aquella forza a cui om non pot contrastar, si cum es ira de ciptat o de tota o de la maior part de la terra. si la peinora se pert d'aquestas causas que sunt ditas, non i deu auer dan lo credeire e poira el recobrar son auer, si altra couenenza non i fo, sol que el non i agues colpa. XVI. per que la(s) causas de mun deptor sunt obliadas a me per peinora sens nuil couenent atrestal be cum si la me agues messa em peinora. 1. moltas ueiadas esdeuen que las causas de mon deptor sunt a me obliadas per peinora tacitament, zo es ses nuill couenent, si cum es en aquest cas: si alcuns om me met em peinora un son camp o una soa uina, tacitament me sunt em peinora tuig li fruiz que son adunc en aquel camp o en aquella uigna, o que i naisserant tant cum eu l'aurei en peinora. 2. arregers si tu mez em peinora una toa ancilla, lo fillz que naissera pois d'ella me sera obliatz per peinora tacitament, anquera non en fos ren dit. 3. si eu loge una mia / maiso a te, totas las causas que tu metras en la maison serant ma peinora per lo loier de la maison, anquera non fos ren dig d'aquellas causas, cant eu te logei la maison. mas si eu te log una mia terra, aquellas causas que tu portaras en la terra per retener aqui, si que eu o sabrei, seran ma peinora tacitament per lo loier de la terra, e non altras. 4. las causas d'aquel ome qu'es tuaire d'alcun pupill o d'alcuna pupilla sunt obliadas al pupill o a la pupilla, sil tuaire non aministra si cum el deu. arregers las causas d'aquel qu es cureire d'altre sunt obliadas tacitament ad aquel de cui el es tuaire. 5. si alcuna femena es tutrix de sos efanz e poiss que ella a comenzada aquella bailia ella uol penre altre marit, ella deu primeirament demandar altre tuador a ssos effanz, si ill sunt pupill, e deu redre radon d'aco que ella aministret. e ssi ella deu ren a ssos effanz d'aquella bailia, aco deu rendre primeirament, e poiss, sis uol, pot penre altre marit. e si ella pren altre marit esters en aquesta guisa que es dita, totas las causas de la femena e las causas d'aquel marit que ella penra serant obliadas tacitament per peinora als effanz de la femena / per aco que ella lur deu de la bailia que ella lur teng. 6. si alcus om o alcuna femena promet doalici per se o per alcuna altra femena, totas las soas causas sunt obliadas tacitament per peinora ad aquel a cui fon promes lo doalidis entro que li fi paiaz. 7. arregers las causas del marit sunt obliadas per peinora a la moiller per lo doalidi a rendre, cant sera desfaita la molleranza, si non i fo faita altra couinenza per radon. 8. arregers las causas del paire sunt obliadas tacitament als filz per peinora per las causas que pertenunt als fillz de part lur maire que es morta. atrestals dreiz es de part la maire, sil paire mor enant que la maire. XVII. si alcus hom met em peinora una causa d'altre, si la peinora ual o non. 1. nuillz om non pot metre em peinora la causa d'altre ses la uoluntat d'aquel de cui ella es, e si om o fai, no ual la peinora, si aquel de cui es la causa non o a poiss ferm isters en aquest cas, si cum es, si el es tuaire o curaire, car aquist, zo es lo tuaire ol curaire podunt metre em penora la causa d'aquel de cui ill sunt tuaire o curaire, si fon tornaz l'auers que ill manleuan sobre la peinora en lo pro ed en l'afaire d'aquel de cui es la causa que ill metunt em peinora. en altra guisa / non ual la peinora. 2. atrestals dreiz es del procurador qui met em penora la causa d'aquel de cui el es procuraire, car la peinora no ual, si aquel de cui es la causa non mandet que sa causa fos messa em peinora, o si el non ag ferm, cora el o saup, o si l'auers que el i manleuet de sobre non tornet en l'afar d'aquel de cui el es procuraire. 3. si eu met em peinora una toa causa, si que tu o deues e que tu o saps, ed aquel qui la pren em peinora se cuia que aquella causa sia mia, ben ual la peinora, sil credeire la ten, anquera nom disses tu que eu la meses em peinora, entro que om li aia paiat aco per que el l'a em peinora. 4. si eu met em peinora una causa d'altre: anquera non ualgues la peinora adoncs, si la causa esdeuen poiss mia en alcuna maneira, ben ualra pois la penora, si eu compre la causa que eu ei messa em peinora d'aquel de cui ella es, o si eu es deueng son heres o el meus. XVIII. cals sunt aquelas causas que non podunt esser messas em peinora, e si om las i met, non ual. 1. la causa que es sagrada o santa o religiosa o om franx, totas aquestas non podunt esser messas em peinora. 2. si alcuns om met em peinora tot aco que el a e que el poira gadainar, ben ual aquest couenenz, e ssera tot aco que el a / e que el poiss gadainara obligat per peinora, isters aquellas causas don no fai acreire que el las meses em peinora, si cun es sos uestirs que li es obs e si cum es seus sebeux que es sos sers, o una filia qu'es ancilla, e si cun sunt seu bou e li ser qui sunt bouer e las altras causas que li ant mester a laborar sa terra, que totas aquestas causa no fai acreire que el las meses em peinora, si el non dis a num que ellas fossunt em peinora. XVIIII. si una causa es messa em peignora a dos omes o a mais de dos, cals i a mellor dreit. 1. si una causa tota es messa em peinora a dos omes o a plusors: si ella lur fo messa en un temps, tuig i ant egal dreig en la peinora encontra altres omes, o sia que ill la demandunt, o sia que ill la tenunt. mas si el plaideiant antre lor, zo es essems, zo es si l'us la ten la peinora e l'altre la li demanda, aquel qui la ten i a mellor dreit e pot retener tota la peinora, si om non li paga aco per que el l'a em peinora. mas si una causa es messa em peinora a dos homes partidament, cada uns pot demandar la soa part de la peinora ed al compaino qui a l'altra part de / la peinora ed ad altre omes. 2. si una causa es messa em peinora, a dos omes en diuers temps, zo es primeirament a l'un e pois a l'altre sebradament, aquel i aura mellor dreig a cui la causa fo messa primeirament em peinora, ed aquel la pot demandar a toz omes qui la tenunt, si om non li paia aco per que el l'a em peinora. 3. si aquel qui pres una causa em peinora apres me, la cal eu auia em peinora primeirament, ten la peinora, eu la li posc demandar, si el no me uol paiar aco per que eu ei la peinora. e non li paiarei ren d'aco que el a sobre la peinora, si eu no me uoill. 4. mas si eu teng aquella peinora, ed aquel qui la pres poiss em peinora me uol paiar tot aco que eu ei de sobre, eu la dei rendre la peinora; isters non l'en ei a respondre. e si eu non li uoill rendre la peinora, cant el me uol paiar aco que eu ei de sobre, ed el pausa en la gleisa aco que eu ei sobre la peinora, o el o pausa lai on la poestatz de la terra li manda, el me poira demandar la peinora, sis uol, ed eu la li dei rendre. XX. cora aquel a cui es una causa messa em penora i a mellor dret que aquel qui la auia enanz em penora. 1. tals uegada es que aquel a cui es la causa messa em peinora dretament i a / mellor dreig que aquel a cui ella fon messa primeirament em peinora, si cum es en aquest cas: si tu mesist em peinora ad alcun ome tot aco que tu auias e que gadainarias, ben i ual aquesta peinora, si cum es dit desobre. mas enquera si eu t'en do pois .XX. sol. per comprar una causa en tal couenent que aquela causa que tu deus comprar sia ma peinora per los .XX. sol., ed eu ed aquel a cui tu auias mes em peinora tot aco que tu auias e que tu gadainarias aurem em peinora aquella causa que tu compres d'aquelz .XX. sol., ed anquera sia aquel primers en la peinora a cui tu auias mes em peinora tot lo teu, eu aurei mellor dreig en aquella causa per peinora, o sia que eu la deman ad aquel, o sia que eu la teing ed el la me demanda. ed aizo esdeuen per aco que la causa fon comprada de mos diners. 2. atrestals dreiz es, si eu te credei mon auer per refaire o per armar alcuna causa, si cum es una maison o una nau la cal tu auias messa enant em peinora ad altre, car eu ei meillor dreig en aquella maison ed en aquela nau que non a aquel qui l'ag primeirament em peinora. arregers si alcuns om auia una toa nau em peinora, ed eu te prestei auer per condug de nauchers e pris aquella em penora, / eu i aurei meillor dreig que non aura aquel que l'ag primeirament em peinora. 3. arregers si tu i auias de las tuas causas messas em peinora que erant en una nau que anaua a Genoa, ed eu te prestei auer per paiar lo loger que tu deuias a la nau e pris aquellas causas em peinora, eu i aurei meillor dreig que aquel qui las ag primeirament em peinora. 4. atrestals dreiz es, si eu te prestei auer per pagar loier d'una bestia que tu auias logada per portar una causa que tu auias messa em peinora ad alcun ome, ed eu pris poissa em peinora aquella causa per aquel auer que eu te prestei don tu paiest lo loger de la bestia. 5. si eu compre aquella causa d'auer que m'a prestat uns pupillz o una pupilla, aquella causa sera obliada al pupill o a la pupilla per peinora sens nuill couinent, ed aura i meillor dreig que uns altre a cui eu auia messa em peinora tot aco que eu auia. 6. si tu uolias maleuar auer de me e tu me mesist alcuna causa em peinora, ed enant que tu presesses aquel auer de me, tu mesist aquella causa em peinora e pois presist de me aquel auer per que tu li mesist la causa em peinora, e poiss presist de me aquel auer per que tu la m'auias messa em peinora, aquel i aura meil / lor dreig qui te prestet primeirament l'auer, anquera agues eu primeirament la causa em peinora. XXI. de dote, zo es de doalizi. si alcuna femena demanda son doalidi, ella a meillor dreig en las causas del marit que tuig aquill omen a cui lo mariz deg ren, anquera dones ella aquel doalidi tot derrer a son marit, zo es poiss que tuig aquill a cui es depteire li presterunt aco que el lor deu. mas se alcus om ag doas moillers ed ag las dreitament amdoas, el matrimonio es partiz, e las femenas demandant lor doalidi, o ellas o lor eres, a sson marit, si el es uius, o a sson heres. la primeira moiller aura meillor dreig de demandar son doalidi, si las causas que la segonda moiller donet en doalidi non pareisson, car adonc la segonda moiller poira demandar las causas que forunt soas. XXII. en cal guisa alcus om pot auer aquel dreit que auia lo primers crededors. 1. si alcuns om te deu diners o altre auer, e tu en as alcuna causa em peinora, ed aquel deute per que tu as la peinora te sera pagat de mos diners o de mon auer altre, aquella peinora es desliura de te, ed eu del cui auer tu est pagaz succederai en to / log, zo es i aurai en la peinora aquel dreig que tu i auias desabanz, si eu fei tal couinent ab lo deutor que te paiet de mos diners, cant eu li credei aquel auer, que eu agues aquel dreig en la peinora que tu auias, e no en altra guisa. 2. atrestals dreiz es, anquera non credes eu l'auer ad aquel qui lo te deuia, mas eu lo te pagei o ad altre per ta uoluntat, e fon tal couinent dentre me e te, cora eu te pagei, que eu agues aquel dreig en la peinora que tu i auias; en altra guisa non i aura dreg. XXIII. cals dreiz es, sil credeire ol depteire ued la penora. 1. sil credeire uen la causa que el a em peinora dreitament e la causa fon d'aquel qu la li mes em peinora, aquel qui compra aquella peinora en sera seiner de mantenent, anquera non en fos seiner aquel qui la li uendet, sil credeire qui la uendet fon primers credeire, zo es si el fos tals credeire que ag meillor dreig en la penora que altre credeire. 2. si aquel credeire qui a mellor dreig en la peinora uen la peinora dreitament, el depteire o altre credeire que ag la causa em peinora apres lo primer demanda la peinora, aquel qui a comprada la peinora non es destreiz per radon que el la renda, anquera sia / el appareillaz aquel qui la demanda de rendre tot lo prez que el i donet. 3. si sunt dos omes qui ant una causa cuminal, ben pot l'uns d'elz metre la sua part em peinora, anquera non o uoilla l'autre compainz. 4. lo credeire pot ben uendre la causa que el a em peinora, ancara non o uolla lo depteire. 5. si eu ei em peinora una causa o doas per alcun depte, eu las poirei uendre totas, anquera me sia paiada la maier parz del depte, sil depteire o altre per el non es garniz de paiar a me tot lo depte per que eu ei la peinora. 6. atrestals dreiz es dels heres de mon deptor qui me mes em peinora una causa o doas, quar, anquera me pag un dels heres la soa part del depte, eu posc ben uendre tota la peinora, si li altre heres no me paiant las lor partidas o num son garnig de paiar. 7. sil depteire paia o el es garniz de paiar lo depte per que el a alcuna causa messa em peinora, lo credeire non la pot uendre, e si el la uen, no ual aquesta uendedos. 8. sil depteire aliena la causa que el a messa em peinora sens la uoluntat del crededor, ual ben aquela alienacios, e la causa esdeuen d'aquel a cui el la dona, si ella era del deptor. mas anquera lo dreiz que lo credeire auia en la peinora non se pert, anz poira / lo credeire demandar aquella peinora ad aquel qui la ten, si el no uol paiar lo depte per que la causa es em peinora. 9. sil credeire uol demandar la peinora ad aquel qui la ten: sil depteire o sons heres la ten, lo credeire pot demandar lo depte, sis uol, al deptor o a ssos heres qui ten la peinora, e si el uol demandar la peinora, pot o ben faire cal el se uol, si aquel non es appareillaz de paiar lo depte. mas si uns altre om estrainz ten la peinora, non la li pot demandar lo credeire entro que el se sia tornaz al deptor ed a ssa fermanza. XXIIII. quel credeire pot metre em peinora ad altre la causa que el a em peinora. si eu ei una causa em peinora, eu la posc metre em peinora ad altre per atrestant d'auer cum eu i ei de sobre, ancara non fos couinenz, cant eu pris la peinora de mon deptor. e si mos depteire paia a me o ad aquel a cui es mis la causa per penora, aco per que eu l'ei la peinora, la peinora es desliura, e de me e d'aquel a cui eu la mis. XXV. cora lo credeire qui a una causa em penora la pot uendre. 1. si eu (ei) em peinora una causa, el deptes no me sera paiaz ad aquel dia que fo encouenent, eu poirei uendre la peinora, si fon dig entre me el deptor, cant eu pris la peinora, que eu la pogues uendre, si mos auers / no me fon paiaz ad aquel dia que fo encouinent. mas si aco non fo dig antre me ed el, que eu pogues uendre la peinora, non la poirei uendre entro que sia passaz lo dias que eu deg esser paiaz, e poiss du an apres. ed apres los dos anz eu dei a mon deptor dire en uedenza de bos omes que el me pag e que el redema sa peinora, o eu la uendrei. e si el non la redem adunc, eu la poirei ben uendre. 2. sil credeire que uol uendre una soa peinora non troba negun ome qui la compre, el la pot retener a se per auctoritat de l'Emperador, zo es si el diz a l'Emperador que el li cossenta ad auer aquela peinora, que el non troba qui la compre, si l'Emperaire li o cossent; en altra guisa non poira auer la penora sens la uoluntat del deptor. ed anquera li o cossentis l'Emperaire, ben poira lo depteire recobrar la sua causa infra .II. anz, si el uol paiar al crededor tot lo depte ab lo gadaing, ed el li uol emendar tot lo dan que el a per aco que el non lo paiet al dia que fo couenguz antr'elz. XXVI. cals dreiz es, sil credeire ued la causa que el a em penora, o mais o meinz de sun depte. 1. lo credeire deu uendre la causa que el a em peinora per bona fei. e si el la uend meinz que non es sos / deptes, pot anquera dire al deptor que el li pag aco que li faill de son depte, car lo depteire non es anquera desliures, anquera sia uenduda la peinora. 2. sil credeire uen la causa que el a em peinora plus que non es mais de son depte, el o deu redre al deutor lo mais. e si el despen aco que es mais de son depte, el o deu redre al deptor e deu l'en donar gadaing segun l'usatge de la terra, si aquel usatges non es contra lei, sil depteire es tals om qui sol penre gadaing de son auer. atrestals dreiz es, anquera non despendes lo credeire aco que sobret de son depte, cora el uendet la peinora, si el fon en tardament de rendre aco al deptor. en tardament es entendut que el sia, si el non o redet, cant om li o demandet. mas sil credeire prestet ad altre aco que li sobret a son depte de la uenda de la peinora, el o deu rendre al deptor ab aquel gadaing que el pres d'altre. 3. sil credeire uendet la causa que el auia em peinora, el depteire diz que ella non fo uenduda dreitament, lo credeire deura iurar que el uendet aquella peinora tant cum el pog sens engan. e poiss que el o aura jurat, deu rendre al deptor aco que el pres de la penora o oltra son depte. 4. mas sil / credeire reten la peinora ops si cum es dit de sobre, lo iutgues deu esgardar, si la peinora ual meinz o mais que non es lo deptes. e si el conoiss que la peinora ual plus que non es lo deptes, deu faire rendre al deptor tant cum la peinora ual mais del depte. e si lo iutgues conoiss que la peinora non ual tant cum es lo deptes, el deu far paiar al crededor tant cum la peinora ual meinz del depte. 5. sil credeire uen la causa que el a em peinora per meinz que ella ual, ed el o fai per son engan o per sa colpa, el o deu emendar al deptor. mas la uendedos non se desfai per aco, o sia que lo credeire o emen al deptor, o sia que non isters en aquel cas, cant lo credeire qui uendet la peinora fei engan en la uendedon; car adunc se pot desfaire la uendedos de la penora, sil depteire es garniz de paiar al cumprador de la peinora lo depte ab lo gadaing. e poira lo depteire recobrar la peinora ab los fruiz d'aquel qui la cumpret. mas aco es uers que la uendedos se desfai de la peinora, sil credeire non pot emendar al deptor l'engan que el fei e uendre la peinora, [ed aquel qui cumpret la peinora saub l'engan que fei lo credeire e uendre]. aquel om fai engan qui son escient uen la peinora per meinz que ella no ual, o per amor d'aquel qui la compera o per ira d'aquel de cui fo o per altra causa. / XXVII. cals dreiz es, sil credeire, cant el pres una causa em penora, fei tal couenent ab lo deptor que la penora fos soa, sil depteire non l'agues pagat ad u cert termini. si eu te mis una causa em peinora, e cant eu te mis aquela peinora fo tals couinenz antre me e te que la peinora fos toa, si eu no te pagues al termini que fon pausaz antre nos, per aco non sera toa la penora, car aquel couinenz no ualg, anz fon contra lei; ed atrestal dreg aures tu en la peinora cal tu i aurias, si aquel couinenz non fos faiz, e non altre. XXVIII. que aquella causa dund es plaiz non deu esser alienada, pois que plaiz n'es comenzaz tro que sia feniz. l. si plaiz es comenzaz antre me e te d'alcuna causa immobla o d'alcun auer que tu me metes em plaig, non deus alienar aquel dreig que tu dides auer encontra me. e si tu o fas, aquel a cui alienaras aquel dreig non poira ren demandar encontra me, mas lo plaz deu esser tenguz entro a la fin eissament cum si tu non agesses donat tun dreig ad altre. 2. arregers aquel a cui om mou plaiz d'alcuna causa, o mobla o immobla, non deu alienar aquella causa dun es lo plaiz poiss que lo plaiz es comenzaz. e si el o fai, pena en es ordenada, ed ad aquel qui la alienara ed ad aquel qui le recebra en alcuna guisa. la pena es aitals: si aquel / qui receup aquella causa sabia que plaiz en era moguz, el pert la causa e pert lo prez que el donet en la causa, zo es non o poira recobrar, ed aco deu auer lo fisc; e poira lo fisc aco demandar ad aquel qui alienet la causa ed atrestant d'altre. 3. mas si aquel qui pres la causa non sabia que plaiz en fos moguz, non en deu auer pena, mas deu rendre la causa, si el l'auia receubuda, e poira recobrar lo prez que el donet en la causa d'aquel qu la alienet, e pois tant cant es la terza partz del prez. 4. tals uez es que la causa don es plaiz pot esser alienada, si cum es per donar en doalidi, o en esposalidi, o si cum es per diuision, si la causa es cuminals antre dos omes o mais. XXVIIII. de stipulanciun, zo es d'aquellas obligatiuns que se fant per paraulas, zo es de las promessiuns que us om fai altre. 1. ara digam de stipulacios, moltas causas deuunt esser esgardadas en stipulacion per zo que ella ualia. primeirament deu om saber que es stipulacios, ed en cal guisa si fai, e deu om saber, cals persona es aquil qui demanda la promession, e cals es aquill persona qu promet, zo es qui fai promession, e deu om saber, de cal causa fai om promession, e per cal causa om la fai. 2. stipulacios es, cant eu deman ad alcun omen en aquesta guisa: "Peire, faras tu a / questa causa?", ed el me respon: "Sener, li farei", o si eu dig: "Peire, daras me .C. sol.", ed el me respon: "Seiner, si, darei". car ben es stipulacios, com que el me responda d'aco dun eu lo deman, ed el es obliaz a me d'aco que eu li demandei ed que el me promes, si non i es alcuna iusta causa per que el no me deu esser obligaz, si cum nos direm enant; en aquesta guisa se fai stipulacios que nos auem dig. 3. stipulatios pot esser faita purament, zo es sens retenement, e pot esser faita a dia ed ab condicio, zo es ab retenement. 4. cant stipulacios es faita purament, zo es sens retenement, de mantenent pot esser demandat aco que es promes, si cum es, si eu dig ad un omen: "promez me que tu me donaras .X. sol.!" sens altre retenement que eu non i met, ed el me respon que el los me donara. 5. promession que se fai a dia se fai en aquesta guisa, cant eu dig ad un ome: "daras me aital auer", o: "faras me aital causa entro a la Sain Michel", ed el respon que el o fara. cant alcuns om promet a donar o a faire alcuna causa ad un cert dia, si cum es a la Sain Michel, non li pot esser demandat per radon entro ad aquel dia. 6. ab condicion, zo es ab retenement, se fai promessios en aquesta guisa, cant eu deman ad altre en altra guisa: "daras me .X. .sol, / si plou deman", e tu dides: "si, farei". atrestals dreiz, si eu dig: "faras me aital causa", o: "prometes me aital causa, si plou deman". aco que tu prometes a donar a me o a faire ab condicion non te posc eu demandar enant la condicion. XXX. a cal persona om pot faire stipulaciun, zo es promessiuns, e cal se pot obliar per promessiun. 1. li persona d'aquel qui demanda la promession e d'aquel qui promet deu esser tals que non li sia uedat demandar promession ni prometre, ni per natura ni per dreig. per natura es uedat de far promession e de demandar promession ad aquelz qui son effant o qui sunt pres d'efanza, si cum sunt aquil qu ant .VIII. anz o .VII. anz. arregers lo sorz el muz ed aquel qui es auraz sunt gitat per natura de faire promession ad altre e de demandar promessio ad altre. 2. per dreig es uedat de faire promession ad altre aquel qui non a dreig de gadanar aquella causa que li es promessa. 3. si aquellas personas que nos auem ditas fant promession ad altre o altre d'elz, no ual aquella promessios. tuig altre ome fors aquist podunt prometre ad altre e podunt recebre promession d'altre, si non i es altra rados encontra. 4. una causa deuem saber que aquel a cui om fai la promessio ed aquel qui la fai deuunt esser a present amdui, si que l'us auia l'altre; isters no ual la promessios. 5. aquel om qui demanda promession / la deu demandar a sson obs; en altra guisa non ual la stipulacios, zo es la promessios, car muillz om non pot demandar promession ni couinenza ad obs d'altre. e si el o fai, non ual, si non en aquel cas que leiss diz, si cum es, si alcuns om demanda promessio ad obs de son paire o de son aui en cui poder el es, car adunc gadana aquella promession ad el. arregers sil sers demanda una promession, aquella promessios sera del seinor. atrestals rados es, si uns sers se fai prometre de donar una causa ad aquel ome qui es em poder de son seinor; el gadaina aquella obligation a sson senor, e ual aquella promessios atrestan ben cum sil seiner medeiss la agues demandada. 6. mas sil paire se fai prometre alcun ome de donar o de faire alcuna causa a sson fill, el gadaina aquella obligacion a sse medeiss, atrestant ben cum si el agues demandada aquella promession a sson obs. atrestals dreiz es, sil seiner fai prometre un omen de donar o de faire alcuna causa a sson seru, car aquel gadaina la obligacion a sson obs, e poira el demandar atrestant ben aco que fon promes a lui medeis. 7. si eu deman una stipulacion ad obs de mon procurador, ual ben aquella stipulacios, zo es aquella promessios, / si cum es en aquesta guisa: "Peire, prometes me que tu donaras .X. sol. ad aital ome qui es procuraire!", e tu dides: "Seiner, eu o promet", o: "eu los li donarei", o: "eu o farei". ed eu poirei atrestant ben demandar aquelz .X. sol. cum si tu los aguesses promes de donar a me. atrestals dreiz es, si eu deman ad altre en aquesta guisa: "Peire, donaras .X. sol. a Martin que eu li dei!", ed el me reson que el los li donara. ed atrestals dreiz ess, sil tuaire ol curaire se fai prometre de donar o de far alcuna causa ad aquel qui es en sa bailia, zo es a sson pupill o a sson adult. 8. atrestals dreiz es, sil procuraire fai prometre ad alcun omen que el donara alcuna causa ad aquel de cui el es procuraire, si cum es, si tu fas u plag per mo mandament e tu demandest ad aquel ab cui te tenias lo plaig aital promession: "prometes me que tu donaras a Martin per cui eu fasz aquest plaig aco que iutgara lo iutgues!", ed el me respon que el o fara. cert, en toz aquestz cas que nos auem dit ual ben la stipulacios, zo es la promessios, ed aquel a cui fo faita la promessios pot atrestant ben demandar per aquela promession cum si el la agues demandada a sson obs, car sos pros es d'aquel qui demandet la promession. mas en altra guisa non pot nuillz om / demandar promession ad obs d'altre, e si om o fai, no ual. 9. arregers en aquesta guisa podunt demandar promession ad obs d'altre si que la promessions ual, si pena i es promessa, si cum es en aquesta guisa: "Peire, prometes me que tu faras una maison a Martin, e si tu non o fas, que tu me donaras .C. sol. per num de pena!", ed el me diz que hoc. atrestant ual, si eu dig: "faras aizo!" cum si eu disses: "prometes me que tu faszas aizo!", ed atrestant es, si eu dig ad altre: "daras un caual ad aital omen", e poiss dig enaissi: "si tu non donas ad aquel lo chaual, daras a me .C. sol. per pena!". si eu deman promession ad alcun omen, que el fasza o que el don alcuna causa ad altre si cum es dit desobre, e ssi el non o dona o non o fai, el me promet pena: el es destreiz de faire aco que el me coueng o de donar a me la pena que el me promes. XXXI. de la pena que om promet ad altre, si om non aten aco que es encouenenza. 1. si eu fasz prometre alcun ome que el don o que el faza alcuna causa ad altre, ual ben aquella stipulacios, si cum es dit, zo es si pena i es promessa. mas si eu deman promession a mon obs, zo es si eu dig: "prometes me que tu me donaras o que tu me faras alcuna / causa!", si cum es un libre o bastir una maison, eu i post metre pena, zo es posc demandar a te pena en tal condicion: "si tu non fas aco qu'es couengut antre nos, prometes que tu me donaras .C. sol. per pena!" en aquest cas, si tu me prometes si cum es dig, eu te posc destreiner que tu me faszas aco que tu me couenguist, e si tu seras en tarzament que tu non o faszas, eu te posc demandar la pena que tu promesist. 2. mas cora eu te deman la pena que tu me promesist, si tu non uols donar o faire aco que tu me couenguist, non te posc destreiner de la pena, si eu non te menei a plaig. mas pois que tu en uenras a plaig e plaiz en sera comenzaz per la pena que eu te deman, no t'en poiras poiss defendre que tu non pagues la pena, si eu uoil, anquera uoillas tu faire e complir aco que tu me couenguist. eu dis desobre, si tu sest en tardament, que eu te posc demandar la pena. XXXII. de le pena que om promet ad altre. 1. en tardament es entendut que tu sias, poiss que passa lo terminis que non i pausemes, o poiss que passa tant de temps que tu poguist faire qco que tu me couenguist. 2. tu non deus esgardar que eu te deman / aco que tu me couenguist a donar o a faire, mas deus far aco que tu me couenguist, anquera non te deman eu. e si tu esgardas que tu non o faszas entro que eu t'o deman, tu cairas en la pena que tu me promesist. mas si tu es garniz de faire aco que tu deus, enant que plaiz en sia comenzaz antre nos dos, tu poiras esquiuar la pena que tu non la me daras, si cum es dit desobre. XXXIII. de cals causas om pot demandar promessiun ed om pot prometre o non. 1. las causas que om promet ad altre deuunt esser aitals que poscant esser promessas dreitament, per zo que aquel qu promet sia obliaz de faire aco que el promet. generalment es uers que totas causas podunt esser promessas isters aquellas que sunt uedadas a prometre per natura o per dreg. 2. natura ueda a prometre aquella causa que non es ni non pot esser, si cum es si eu te promet un ypocentauro, eu non t'en soi tenguz per aco que ypocentauro non es ni non pot esser. arregers si eu te promet un seru qui es ia morz, eu non t'en soi tenguz, per aco que el non es e natura de las causas. 3. lo dreiz ueda que eu non prometa ad altre causa sagrada ni causa sainta ni ome franc ni causa publica, zo es aquella causa qu'es cominals de toz los omes d'una uila, si cum es lo mercaz e cum es lo ca / pitols e cum es l'estadis, zo es aquel locs on corrunt li caual a Roma, e cum es Camps Marcis, zo es aquel camps on iutgauan li caualler. 4. arregers si eu te promet una causa que es toa, eu non en soi tenguz, [per aco que aquela causa que es toa non pot altra uez esdeuenir toa domentre que ela es toa. mas si eu te promet una toa causa ab condictio, ual be la promessions e son tenguz,] si la causa es issida de son domini, cora uen la condicios. cert, eu soi tenguz adonx que eu la te don, e si eu non la posc auer, eu te dei donar tant cant ual la causa. 5. atrestals dreg es, si eu te promet [aquela causa que non es toa, mas certa causa es que ela deu esser toa, si cum es, si eu te promet] aco que naissera d'una toa ancilla o d'una toa bestia, car si aco que naissera non sera teu, cant naissera, ualra ben la promessios, [e no ualra en altra guisa. 6. arregers si eu te promet aquela causa que tu non potz gadanar, no ual la promessios] ni non t'en soi tenguz. XXXIIII. de la causa per la cal uns om promet ad altre, zo es, cora ual la promessiuns e cora non. 1. a zo que sia obliaz aquel qui promet ad altre, iusta causa e naturals i deu esser per la cal el promet: deu donar o faire alcuna causa ad aquel qui li promet, e si aco no fai, non es tenguz lo prometeire, si cum es, si eu te promet de donar una ren, si cum es una maisos o una terra o uns chaualz o .X. sol.: eu no t'en soi tenguz de donar aco que eu te promis, si tu no me donest o no me fedist o no me promesist encontra aco alcuna causa, per zo que eu te dones aco que eu te promis. e si tu dides aissi: / "eu uoill que tu me dones la causa que tu me promesist", eu respondrei enaissi: "per engan o dides, car tu o demandas, que eu te promis aco ses iusta causa." 2. ed aco es uers que eu te soi tenguz, si non i fon naturals causa per que eu te promis, si eu non o fiz per coratge de donar a te aco que eu te promis, si cum es, si eu sabia, cant eu te promis alcuna causa, que eu non te deuia aco que eu te promis, car adonc, cant te promis ad escient aco que eu non te deuia, paruent es que eu te uolgues donar aco que eu te promis. e per aco eu te soi tenguz de donar aco que eu promis, si non i fo faita altra couenenza. XXXV. d'aquel qui promet alcuna causa ad altre enpres sa mort. 1. si tu prometes que tu me faras alcuna causa empres ma mort si cum es bastir una maison o escriure un libre, o si tu me prometes que tu me daras .C. sol. apres ma mort, ben ual aquela promessios, e mos heres te poira demandar aco que tu me promesist e poira o demandar a tos heres apres ta mort, anquera non o pogues eu demandar a te domentre que eu fui ujus. 2. arregers si tu prometes de donar o de far alcuna causa apres ta mort, eu la poirei demandar a tos heres apres ta mort, anquera non la pogues eu demandar a te. e mos heres o poi / ra eissament demandar als teus heres apres ma mort, si cum eu poiria. XXXVI. aici diz d'aquella stipulatiuns, zo es d'quellas promessiuns que non ualunt. 1. souen s'esdeue que aquel qui promet alcuna causa ad altre non es tenguz d'aco que el promet, per aco que la promessios no ual. ed aco esdeuen per moltas causas, zo es per la persona, si la persona d'aquel qui promet o d'aquel a cui om promet es tals que no se pot obligar, si cum es dit desobre. 2. arregers si aquel qui promet ed aquel a cui om promet dissention inter se, no ual la promessios, si cum es, si nos em enarrat de la causa que eu te promet, si cum es, si tu o entenz d'una causa ed eu o enten d'altra, non t'en soi tenguz. mas si nos em enerrat del num d'una causa solament, ben ual la promessios, si cum es, si eu te deman un ome que eu cuig que aia num 'Peire', mas el a num 'Johan', e que tu qui lum prometes saps ben de cal eu o dig ed eu enten: en aquest cas tu est tenguz a me, atrestant be cum si eu agues dit lo num. 3. arregers si tu me demandas doas causas en aquesta guisa: "Peire, daras me un bou o un caual!", ed eu te promet solament l'un, ni ual la promessios, si tu non o cossentist de mantenent en aco que eu te promist, car adonc ualria la promessios. mas si eu te demanda las causas / en aquesta guisa: "Peire, daras me un caual ed un bou!", e tu me prometz l'un sol, ben ual la promessios, ed eu te poirei demandar aquel que tu me promesist. 4. una ren deuem saber que en totas promessios ed en totz contraiz que se fant antre dos omes deu lo iutgues enquerre aco que fon dig numinadament antr'elz, e si el o pot conoisser, el o deu segre e deu mandar que aco sia fait que fon dig antr'elz. e si lo iutgues non pot saber aco que fon dig antr'elz numinadament, el deu segre aco que es usat en la terra on fon faiz lo contraiz, si cum es, si eu te promis de donar .C. sol. en alcuna guisa, e no fo dig, de cals diners, ed en aquella terra corrunt diner de plusors monedas; car en aquest issemple ed en toz los altres semblanz d'aquestz, si discordis es d'aco que om demanda, si cum es, sil demandaire quer meillors diners d'aquelz que lo prometeire li uol donar, lo iutgues en cui poder es lo plaiz e toig ome deuunt creire quel prometeire li coueng a donar aitals diners que mais corrunt per la terra on el los i promes. 5. si eu te promet de donar una certa causa, si cum es un chaual que eu ei, ed aquel caualz mor sens ma colpa enant lo terme, zo es enant qu'eu lo / te deia donar, eu en so desliures de te. mas si passa lo terminis, si que eu non te don lo caual ni non eu fui garniz que eu lo te uolgues donar: ancara moira el poiss sens ma colpa, eu soi tenguz que eu te don tant cum lo caualz ualia, cant eu lo te dec donar. atrestals es, si eu te promis a donar una causa d'un altre omen. XXXVII. cals causa non pot esser promessa. 1. eissament cum non ual la promessios, cora non i es la causa naturals, eissament non ual promessios, si aco que om promet es turpe, zo es lag, zo es aco que es contra lei e contra bon usatge, si cum es, si te promet que eu farei de te mon hered apres ma mort, o si eu dic que eu te laissarei totas las mias causas o una partida empres ma mort; no ual aquela promessios, car ella es encontra bon usatge, e per aco eu posc mudar ma uoluntat e posc laissar ad altre las mias causas. e si eu te promis pena, si cum es de donar a te .C. sol.: si eu non te fedes mon heres, eu non te soi tenguz de donar los .C. sol. ni de far de te mon hered, car la promessios de la pena non ual, si aco non ual que eu te promes em primer. 2. arregers si eu te promet .X. sol. per aco / que tu aucidas un ome, o que tu embles alcuna ren, o que tu faszas una malafaita, eu no t'en soi tenguz d'aquelz .X. sol., anquera aias tu faig aco per que eu los te promis. encontra si eu los te ei donaz, eu non los te posc demandar, ni tu non est tenguz de faire aquella malafaita per que eu los te donei, ni per leis ni per canones. e si tu me promesesses pena, si cum es de .C. sol.: si tu non o fedesses, eu non la te poirei demandar, per aco que aquella promessions fo faita per laida causa. e si eu te couing que eu te emendaria tot lo dan que tu penrias per aquella malafaita, si tu la fedesses, non lo me poiras demandar, e si eu te donei fermanza, non t'i poiras tornar. XXXVIII. cals dreiz es, si om promet alcuna causa a dos omes, o si dui omen prometunt alcuna causa ad altre. 1. si alcuns om promet a donar o faire alcuna causa a dos omes o a maiss de dos, cadauns d'elz poira demandar tot aco que lur fo promes, si fon dig numinadament, cant fon faita la promessios, que aquel qui promes de donar o de far alcuna causa fos obliaz a cadaun del tot. mas se el paia lo tot a l'un, li altre non li poiran pois / ren demandar, car el es desliures de toz. mas aquel a cui es paiaz lo tot deu respondre als altres compainos qui ant dreig en aquella causa. 2. aregers dui ome o tres podunt prometre ad alcuna causa e podunt se obliar per promession si que cadauns sera tenguz per lo tot. mas anquera sia cadauns obligaz e tenguz del tot, non deu esser demandat a l'un si non la soa part, zo es la meitaz, si ill sunt dui, o la terza parz, si ill sunt tres, si ill podunt tuig paiar ed ill sunt tuig presentes, zo es en la terra on ill deuunt aco que ill promeseron, anquera fos dig e couengut, can fo faita la promessios, que cadauns fos obliaz del tot e que aquel a cui fo faita la promessios aia poder de demandar lo tot a cal el se uolgues. mas si l'uns d'elz es tant paubres que el non pot paiar la soa part, o si el non es en la terra, li altre compaino deuunt paiar per el. XXXVIIII. d'aquelz omes qu fant fermanza per altre, o d'aquelz omes qui mandunt ad altre qu'el intre en fermanza per se o per altre. 1. de totas las causas que li omen fant antre lor dun es tenguz ed obliaz uns om ad altre pot intrar (en) fermanza dreitament, anquera sia la obligatios tals qui non en nais accios, sol que aquella obligatios no sia contra lei, si cum es, si aquel fillz qui es em poder de son paire o de / son aui manleua auer contra aco que diz la leis: en aquel cas non es tenguz aquel qui intret e fermanza per el. 2 sil sers d'alcun ome se obliga en alcuna maneira, non en nais accios encontra lui; mas si alcuns om intra e fermanza per el, el es tenguz atrestant ben cum si el fos intraz e fermanza per un franc ome. 3. si eu intre e fermanza per te, e tu donas peinora eissament a ton crededor a cui eu so fermanza per te, ed eu lo pag pois per te, el me deu donar la causa que el a em peinora de te, e deu me donar tot aquell dreig que el a encontra te per aco dun eu li soi e fermanza per te. 4. si doi ome fant una fermanza per alcun ome, chascuns es tenguz del tot, anquera non fos dig a num que chascus fos tenguz del tot, si ill no feiront la fermanza partidament; mas si ill ferunt la fermanza partidament, chascus en es tenguz per aquella part dun el fei la fermanza, anquera sia chascus d'aquelz qu fant fermanza per altre tenguz del tot: si ill podunt tuig paiar, non pot esser demandat a chascuns si no aquella parz que li en tang, zo es la meitaz, si ill sunt doi, o la terza parz, si ill sunt tres. mas si alcuns d'elz non pot paiar la soa / part, li altre la deuunt paiar. 5. si eu te fiz fermanza per alcu ome, tu no t'en poiras tornar a me entro que tu trobaras lo deptor em presenza, zo es en aquel log om tu sest, si el pareis, ed el pot paiar, si non i fon dig en altra guisa, cant eu te fiz la fermanza. mas si el non pot paiar, tu te poiras tornar a me qui soi fermanza. ed anquera non poscha lo depteire paiar: si el non es en aquel log, tu te poiras tornar a me. mas enanz que eu te pag, li poestaz de la terra me deu donar un dia infra lo cal eu lo dei querre. e si eu posc, eu lo dei aduder em presenza, e tu te deuras tornar a lui, si el pot paiar. o si eu non lo trop. o el non i uol uenir, eu qui soi fermanza dei paiar per el, e tu deus me donar tot aquel dreg que tu as encontra el per aquel depte. 6. nuillz om qui sia fermanza per altre non pot esser tenguz de plus per la fermanza que deu lo depteire per cui el es fermanza. ni non se pot la fermanza plus fort obliar del deptor per cui el es fermanza, ni non pot esser lo deptes demandaz a la fermanza entro ad aquel termini que lo depteire lo deu paiar, anquera fon dissg numnadament / quel deptes pogues esser demandatz a la fermanza enant que al deptor. 7. sil depteire es iutgaz per radon de perdre totas las soas causas per alcun crim que el fei, el non es d'aqui enant tenguz a ssos crededors, mas lo fisc a cui pertenunt las causas d'aquel deptor comenza esser tenguz als crededors d'aquel qui es iutgaz; mas anquera sia desliures lo depteire, aquel es tenguz qui era fermanza per el. XL. que om pot faire fermanza per altre sens nul mandament. 1. si tu fas una fermanza per alcun omen per mon mandament, eu te son tengutz, ed aquel es tenguz a me ed a te per cui tu fedist la fermanza per el o sia que non, sol que el non t'o uedes, car ben pot uns om intrar e fermanza per altre, anquera non aia el mandament, ni del deptor ni d'altre ome. ed aco es uers, o sia quel depteire, zo es aquel per cui om fei fermanza o saubes, cora la fermanza fo faita, o sia que no, sol quel depteire non li o uedes. mas aquel om qui fei la fermanza per altre sens mandament e ses saubut d'aquel per cui el la fei, o deu faire en tal guisa que no sia sa colpa, car si el la fei si que el non la degra faire ed el n'a dan, non se poira tornar ad / aquel per cui el fei la fermanza, car per sa colpa a aquel dan. 2. si aquel qui fei fermanza per altre paia per aquella fermanza, el se pot tornar ad aquel per cui el paga, si el paga dreitament, e poira s'en tornar a sson hered. 3. aquel om qui intra e fermanza per altre a tot aquel dreig e tota aquella rado e tota aquella defensio que a aquel per cui el fei la fermanza. XLI. si la fermanza paget aco que non deg, cals dreiz n'es. 1. si la fermanza paga aco que non deuia lo depteire, el o poira demandar ad aquel a cui el o paiet, e non al deptor, si el sabia quel depteire auia alcuna radon per que el se pogues defendre ed aquella fermanza non la uolg dire, e sill depteire non ag ferma la paia que fei sa fermanza; car sil depteire ag ferma la paia que fei sa fermenza, el es tenguz a la fermanza, ed aquel a cui paget la fermanza es tenguz al deptor per aco, car el es pres aco que om li deuia. 2. si tu fas una fermanza per me d'aquella causa que es contra lei, e tu as alcun dan d'aquella fermanza, eu no t'en soi tenguz a te, anquera fedesses tu aquella fermanza per mo mandament. XLII. de solucionibus, zo es de pagas, ed en cal guisa aquel qui es obligaz d'alcuna causa pot esser desliures. 1. si tu me deus alcuna causa, / tu non poiras a me paiar altra causa si non aquella que tu me deus, si eu no uoill: si tu as aco que tu me deus, si cum es, si tu me deus .XX. sol., no m'en deus paiar alre si non los .XX. sol., si eu non o uoill. 2. mas si tu non as los diners don tu me paies, tu me poiras paiar d'una altra causa mobla, si tu la as, e poiras t'en deliurar. e si tu non as causa mobill, tu me poiras paiar d' una causa immobill, de la meillor que tu as, ed en aquesta guisa seras desliures. e si eu no uoill penre aquella causa, e tu la uols uendre, tu me deus fermar que tu me paiaras lo prez que tu en prenras, cant tu l'auras uenduda, e poiras la uendre. 3. o sia que eu pag aco que eu dei, o sia que altre o paia per me, eu soi desliures, anquera non o sabia eu ni non o uolia eu, cant altre paia per me. 4. arregers o sia que eu pag a te, o sia que eu o pag ad altre, si que tu o mandas o que tu o as ferm, eu soi desliures de te. 5. mas si eu pag ad altre si non ad aquel a cui eu dei, eu non soi desliures, si eu non pag per uoluntat d'aquel a cui eu dei paiar, o si eu non cuiei paiar dreitament si que eu o fiz per iusta ignorantia, si cum es en aquest issemple: tu as un procurador qui aministra las toas causas per to man / dament, ed aquel procuraire a general mandament en aministrar las toas causas, zo es que el pot e uendre e donar e cambiar las toas causas e logar e prestar ton auer ad altre e pot demandar a tos deptors aco que il te deuunt: si eu pag ad aquel ome qui a tant larga bailia, domentre que el a aquella bailia, eu pag atrestant dreitament cum si eu pagues a te medeiss. mas si tu uedas ad aquel procurador la bailia de las toas causas, el non a poiss poder per radon de faire nuilla ren de las toas causas, e ssi alcus tos depteire paia poiss ad aquel, non es desliures de te, car el non paia ad aquel a cui el deu. mas si alcus de tos deptors no sap que tu li aias uedada la bailia e paia li a bona fei, non li poiras ren demandar, cals es segurs per iusta ignorantia. 6. si eu te dei alcuna causa, e tu me mandas que eu pag aco ad alcun ome, si cum es a Peiro, ed enant que eu li o paies tu dissist ad el que non preses aco, e tu li o dissist si que eu non o saup, ed eu li o paiei poiss: eu soi desliures de te per iusta ignorantia, ed aquel Peire es tenguz a te per laironici, que el te renda en doble aco que eu li pagei. ed eu sum tenguz anquera a te; mas si eu uoill esser desliures de te, eu te dei donar aquel dreig que eu auia en / contra el per aco que eu li paiei. 7. aquel om qui es depteire de celui qui es menre de .XXV. anz pot dreitament paiar al tuador ed al curador de son crededor. mas lo tuaire el curaire non podunt ren laissar al deptor del dreig d'aquel de cui el es tuaire o curaire. 8. sil depteire paia aco que el deu, ed el es desliures e totas sas fermanzas sunt desliuras. 9. si eu te dei alcuna causa, si cum sunt .XX. sol., ed eu soi tos depteire de moltas causas, si cum es d'auer que tu prestist e dei te diners 'una altra causa que eu comprei de te: cora eu te uoill paiar, eu posc dire, per cal causa eu te uoill paiar, e si eu o dig, tu los deus retener per aquella causa que eu dig. mas si eu non dig, per cal causa eu te pag, e tu dides don: "eu uoill retener aquelz diners per aitals diners que tu me deus per aital causa", ben o poz faire. mas si eu non dig, per cal causa eu te pagues, ni tu num dissist, cant eu te paiaua, per cal causa tu los uolias tener, tu los deus retener per lo maior depte, zo es per aquel depte qu'era plus greus al deptor a retener sobre se, zo es per aquel depte que uen meillz al deptor que el lo pag. 10. sil credeire no uol penre aco que sos depteire li deu, el depteire lo uol paiar, / lo deuteire lo li deu presentar, e sil credeire no uol penre, lo depteire o deu pausar lai on mandara la poestaz de la terra o en la gleisa, ed en aquesta guisa sera desliures lo depteire, e ssa peinora e ssa fermanza, atrestant ben cum si el agues paiat al crededor. 11. si eu pause denant te aco que eu te dei per ton mandament, eu soi desliures de te, atrestant be cum si eu o agues donat a te. XLIII. de euictionibus, zo es, cals dreiz es, si la causa t'es uenduda que eu te uendei o que eu te donei per altra guisa. 1. souen s'esdeuen que la causa que eu te uendei o que eu te donei per altra guisa t'es uencuda, e per aco deuem saber cals dreiz es d'aizo. 2. si la causa que eu te donera t'es uencuda, eu la te dei emendar, o sia que t'o aig en couenent o sia que non, o sia que eu la te uendei o sia que eu la te donei, o per camge o per doalidi o per prez d'alcuna ren que eu te deuia. 3. mas si la causa que eu te donei t'es uencuda, eu t'en soi tengutz en aquesta guisa de la euiction, si eu sabia que la causa non fos mia, o si eu la te promis per stipulacion, e non en altra guisa. 4. adunc es entendut que la causa sia uencuda, o sia que aquella causa es tolta per iudizi ad aquel qui la ten, o sia que aquel qui la ten la reten a se, e dona ad aquel qui la demanda / la ualenza de la causa. 5. si la causa que tu me donest m'es uencuda, ed eu te uoill metre em plaig per la euiction, lo iutgues deu esgardar lo couinent que fon antre nos, e segon lo couinent deu iutgar. 6. si tu me uendes una ren o tu la me donas per cambi, tu est destreiz per radon de prometre que tu la me emendaras en doble, si ella me sera uencuda per natura del contrait, anquera non fos tals couenenz antre nos, si l'usatges de la terra es aitals, o si la causa es de granz prez que tu me uendest, si cum es uns gergoncis o un drap de seda o altra causa que sia de gran prez. en aquest dos cas, zo es si l'usatges de la terra es tals que aquel qui uen deu prometre la euiction en doble, o si la causa es preciosa si cum eu diss, pot lo cumpraire destreiner lo uendedor que el li prometa de emendar la causa en doble, si ella li es uencuda. 7. en altra guisa non es destreiz lo uendeire, si el non o coueng. mas si el o coueng, cals que sia la causa que el uendet, el deu prometre aco que el coueng, o sia que el coueng del doble o sia que el coueng de tres aitanz o sia que el coueng de .IIII. aitanz. mas si el coueng de plus de .IIII. tanz, no ual aquel couinenz. 8. sil uendeire que / deu prometre de euiction non o promet si cum el deu, li iutgues lo deu condepnar de tant cum lo cumpraire i auria de pro, sil uendeire li o agues promes. 9. nuillz om qui uenda una causa non es destreiz de donar al cumprador ni peinora ni fermanza per la euiction, ni e uendedon ni en altre contraig, si el non li o coueng el contraiz. 10. lo cumpraire pot metre lo uendedor em plag de la euiccion, o sia que li es uencuda tota la causa o sia que li es uencuda una partida, pot leu metre en plaig per aquella partida que li es uencuda de la causa. 11. nuillz om non pot metre altre em plaig de causa que li sia uencuda, si la causa non li es uencuda dreitament per iudizi del iutgue o d'arbitre. 12. arregers non pot lo cumpraire ren dire al uendedor, si la causa li es uencuda, si el non o diss a l'actor, zo es ad aquel de cui el gadainet la causa, que om lo metia em plag de la causa que el li donet. e per aco deu li dire, que el uenia e que el li garisca la causa. e si el li o diss enant que la causa li fos uencuda, lo uendeire li es tenguz de la euiction, o sia que el anet al plaig o sia que non, sol que la causa fos uencuda dreitament, zo es per radon. mas si aitals couenenza / fo faita antre lo uendedor el cumprador, si plaiz li sera moguz de la causa que el li uen, quel cumpraire non li o fasza ia saber, si el nos uol, adunc li deura lo uendeire emendar la causa, si ella li sera uencuda dreitament, atrestant ben cum si li fos denunciat. atrestals drez es, sil uendeire fei aco per que lo cumpraire non li pog denunciar, que el li garis la causa que el li uendet. 13. si la causa que eu ei e teng m'es uencuda per colpa del iutgue que donet lo iudizi o per la colpa de me qui teng la causa, non posc ren dire ad aquel de cui eu l'auia gadanada, per aco que eu non la perdei dreitament. 14. colpa del iutgue es entenduda, si el non donet dreitament lo iuidi, o sia que el o fei per sa folia qu'el non sabia lo dreit ni la radon, o sia que el o fei son icient. colpa mia a cui es uenduda la causa es entenduda, si eu non fui al plaig aissi cum eu degra, e per aco me fon donaz iuidis en contra. atrestals dreiz es, si eu perdei lo plaig per aco que non i forunt ditas de la mia part, o si lo plaiz non fon ben radonaz e per aco eu lo perdei. 15. atrestals dreiz es, si la causa me fo tol / ta per forza, o si eu non o diss a l'actor, zo es ad aquel de cui eu gadanei la causa ni non o diss a sson hered. mas a la fermanza non o dei eu dire, que om me met em plag de la causa dun el m'es fermanza, si eu non li o uolg dire. 16. si eu te uendei una heretat que pertenia a me dreitament, e t'en sera uencuda alcuna causa, non te deurei eu en emendar, si non fo couengut, cant eu la te uendei que eu te emendaria cal que causa t'en fos uencuda d'aquella heretat. XLIIII. aizi diz de las messiuns que forunt faitas en la causa que om demanda. 1. si la causa que tu as e tes te es demandada ed ella t'es uencuda, tu la poiras retener per radon entro aquel qui la cobra te renda totas aquellas messios que tu fedist en aquella causa utilment e per granz obs, e tant cant lo iutgues poira ueder e conoisser que la causa es meliurada per aquellas messios que tu i fedist e non plus. 2. mas del superche, zo es de las messios que tu fedist en la causa que te es uencuda don la causa non es melliurada, poiras ben demandar ad aquel de cui tu gadainest la causa. e sobre tot aco poiras demandar ad aquel de cui tu gadainas la causa lo prez que / donest en la causa, e tot lo dan que tu n'as per aco que la causa t'es uencuda entro que recobres atrestant cum fo lo prez que tu li donest, e non plus, si non i fon faita altra couinenza, cant tu gadainest la causa. XLV. cals om es tenguz de la euinction, zo es de la causa que es uencuda e del dan. 1. aquel om de cui tu comprest la causa que t'es uencuda, ed el e sos heres t'en sunt tengug de la euictio, a te ed a ton hered, entro a .XXX. anz pois que la causa te fon uencuda. 2. arregers aquel qui t'en fo fermanza e sos heres t'en son tenguz eissament. e per aco esdeue que la fermanza no t'en pot metre em plaig d'aquella causa dun el es fermanza de emendar, si om te meses em plaig. 3. atrestals rados es d'aquel qui te uendet la causa que tu es e tens, car ni el ni sos heres non te podunt metre em plag, anquera no sia la causa del hered. ed aco esdeuen, per zo que ill t'en sunt tenguz ed obliat, si altre om t'en meses em plaig, que ill la te deuont defendre e garir. 4. mas l'eres de fermanza, si la causa es soa, ben t'en pot remetre em plaig e demandar la causa el dan que tu n'as, si el o altre om t'en / met en plaig e lla te uenz per rado. XLVI. que aquel om que uendet la penora non es tenguz de euictione, mas en dos causas. si eu te uendei una causa que eu auia em peinora ed eu te fiz entendre que em peinora era, ed om la te uenz, no t'en serei eu destreiz de emendar ren, si eu auia meillor radon en aquella causa que negus altre credeire, isters si eu non te promis, cant eu la te uendei que eu la te querria de toz homes, o si eu no saup que la causa non era d'aquel qui la m'auia messa em peinora. en aquestz dos cas t'en serei eu tenguz de garir la causa o de emendar lo dan que tu n'auras. XLVII. aici diz, cora om pot dire de la euinctio e cora non. 1. aperta rados es que nuillz om non pot metre em plaig aquel de cui el gadainet la causa per aco que la causa li es demandada, domentre que el a la causa e la ten, si aquel de cui el gadanet la causa ac bona fei en alienar la causa, zo es si el cuiaua que la causa fos soa o que en altra guisa agues dreig de alienar la causa. 2. mas si el ag mala fei, zo es ben sabia que el non auia en la causa aital dreig cum el diss que i auia, ed enaissi enganet lo cumprador o / altre om a cui el la donet per altra iusta causa, adunc pot lo ben lo cumpraire demandar ad aquel de cui el la cumpret tot lo dan que el n'a per zo que la causa non esdeuen soa, si cum es en aquest cas que el non pot metre la causa em penora ad altre per aco que ella non es soa, que negus om non pot metre em peinora l'altrui causa sens la uoluntat d'aquel de cui ella es. 3. si tu compras una causa de me, ed om t'en pagat lo prez, non seras destrez de paiar lo prez entro que eu te aia donat bona fermanza que eu la te garirei e defendrei, o eu te emendarei tot lo dan que tu n'auras d'aizo. XLVIII. si tu perdes la causa per ta folia, zo es per ta colpa, que tu gadanest de me, que tu no t'en poiras tornar a me. 1. si la causa que eu te uendei o que eu te donei per altra iusta causa te es uencuda, e tu auias alcuna radon per la cal tu te pogras esser defenduz dreitament, si cum es per iuxta tenedon enaissi cum leis diz o per altra iusta radon que tu auias, o de la toa part o de la mia, que te donei la causa: ni eu ni mos heres ni altre om per me no t'en sem tenguz de emendar ren, per aco que tu la perdest per ta colpa e per ta folia. 2. totas / aquellas rados e defensios per las cals aquel om de cui eu gadanei la causa que eu (ei) e teng o que eu ei perduda, per alcuna guisa se poiria defendre, si el la agues e tengues, si dei eu per lui auer, e si me deuunt tener pro eissament cum fariont a lui, si el agues la causa ed om la li demandes, e si eu la diss el iutges no la uolg recebre ni tener per bonas e per aco me donet iudizi encontra, non i aig neguna colpa, e poirei m'en eu ben tornar ad aquel de cui eu auia gadanada la causa. mas non es en aquestz dreiz, si eu diss al plaig aquellas rados que eu auia de la mia part, si cum es iusta tenedon, e lo iutgues no la uolg recebre e donet iudizi encontra me. 3. si tu me uendes una causa que non era toa ni non i auias radon de uendre, ed eu cuiaua que tu i aguesses dreig de uendre la causa, e poiss que tu non i auias negu dreit de uendre, eu anei e gadainei lo dreit e la radon d'aquel ome de cui era la causa e qui auia ben dreg de uendre la causa, no me poiras demandar lo prez que eu t'aig encouinent de donar per la causa. mas aco es uers, si eu non lo te auia paiat anquera. mas si eu lo te auia paiat, non lo te posc demandar que tu lo me rendas ed aizo esdeuen per aco que eu degra atendre / entro que aquel de cui era la causa lam demandes denant la poestat e la me agues uencuda dreitament. XLVIIII. si plusor omen ant una causa cuminal ed un de lor la uendet a l'altre, cals dreiz es. si dui home o mais ant una causa essems cuminals, ed uns de lor la uendet sens la paraula e sens lo mandament delz autres que i auiant part, enaissi que ill la uedont uendre e donar la causa ad altre e non didon re, zo es no la contradido, ben deu om entendre que ill la uendissunt. e per aco esdeue que ill non podunt demandar aquella partida que fon lur, mas sunt ben tengut ad aquel qui la cumpret, si ela li es uencuda, si ill receubrunt part d'aquel prez que pres en fo. ed aizo es bos dreiz d'aco que l'om dis d'aquel omen qui ue sa causa uendre ad altre ed el non diss ren encontra zo, que el pert so dreig lo cal el ag en la causa, si aquel om qui la cumpret non sabia que el i agues dreig. L. si eu redem un omen de serrazis, cal dreit eu ei en el. si eu redem un ome qu era pres de seradis, per aco non esdeue el mos sers ni no sera e ma poestat. mas eu lo pusc ben retener per peinora entro que el o altre per el me pag tot aco que eu donei per lui redemer, isters si eu non li o perdonei per alcuna guisa, / si cum seria, si eu redem una femena per aco que eu en uolia auer efant de leis, o si eu la mis em putaria pois qu'eu l'aig redemuda: en aquest dos cas ei eu perdut lo dreig que eu i auia, car eu la redemei. LI. de lunga usanza. 1. longa usanza ual atrestant cum fai leiss, si ella non es encontra lei. mas si ella es encontra lei, no ual ni non deu esser tenguda, car medeus Deus diss a ssos discipulos: "anaz e iutgaz segon iusticia", e non: "segon usanza". 2. si d'alcun negoci non es leiss escriuta, om lo deu iutgar per argument d'altra lei que paraula d'altre negoci semblant ad aquel don es plaiz. e si non es leis ni semblanz de leis deu esser iutgat per l'usatge de la terra, si aquel usatgues non es contra lei. e si non apar, cals usatges en sia d'aital plaig, deu esser iutgat per altre usatge que sia semblanz d'aquel. e si non es ni leis ni usatges, ni non apar argumenz que sia semblanz o per leis o per usatge, deu esser esgardat, cal usatge enten la ciptaz de Roma o de Costantinople d'aital negoci. e segon aco deura esser iutgat e tengut. 3. qui uol iutgar d'alcun negoci non deu iutgar ad eissample d'altres omes, zo es non deu iutgar segon aco que altra saui omen solunt iutgar en / aital negoci, si om pot conoisser que en altra guisa sia dreiz e rados que non iutgeron aquel sain omen, isters cora es tals plaiz que totas oras sol esser iutgaz enaissi cum aquill saui ome iutgeront; car adunc deu om iutgar segon aquella longa costuma que totas horas es obseruat en aquella terra on es aquel plaiz, si om non pot saber que aquella costuma fos en aquella terra trobada primeirament per error, car adunc no ual aquella costuma, anquera sia ella tenguda de long termini en aquella terra. LII. de donazun, zo es de dun. 1. totas causas, e moblas ed immoblas, zo es auers ed honors, pot donar uns om ad altre, si aquel qui dona es tals persona que poscha faire son dan, esters en aquella causa que n'es gitada per leis, si cum es causa sagrada o sainta o publica de toz los omes de la terra, e si cum es causa religiosa o franx om e causa corporal, si cum es accios; zo es si eu ei una accion d'auer o d'onor contra un ome, ben pusc eu donar ad altre aquel dreig, atrestant ben cum eu li poiria donar un chaual o una altra causa. ed / aco es uers, anquera non o uoilla aquel contra cui eu auia la accion. ed aquest don posc eu faire ed em presenza del deptor, ed enaissi que el non o sabia. 2. arregers non es desbranza, o sia que eu t'en don una causa enaissi que tu me sest presenz e que tu o ues ed o aus, cant eu la te don, o sia que eu t'o man per un ome o per litteras que eu te don aital causa mia, e que tu demanz aital auer que me deu aitals om, e sia teus. 3. pois quel dons que fai l'uns om a l'altre es perfeiz, non pot esser desfeiz, esters en aquella guisa que leis diz numnadament. lo dos es entenduz que sia perfeiz, cora aquel om qui uolg donar manifestet la sua uoluntat o per semedeis, que el diss enaissi: "eu te don .C. sol., o aital causa si cum es uns cauals o una terra". atrestals rados es, si altre o diss per la uoluntat de lui, si el o escrius. en toz aquestz cas es lo dos aissi perfeiz que el non deura esser pois tornaz enreire, esters enaissi cum leis ditz. 5. aquel om qui donet alcuna causa sens nuill retenement e ssens nuilla couenenza, es dreiz per radon que el liure aco que el donet, anquera non i fos faiz escriuz ni nuilla promessions, ni donada peinora ni fermenza. LIII. sil dons es oltra .D. sol. si aco que eu te donei ual oltra / .V. cenz sol., no ual aco que plus es, ni no soi destreiz per radon que eu te don aco que plus es de .V. cenz sol., sil dos non es escriz in actis. "acta" sunt appellada scritura publica, zo es si li poestaz de la terra fedes escriure: "aitals om donet aital causa ad aital ome". ed aquesta aital escriptura deu la poestat de la terra tener a sse, e deura la monstra(r) ad ambas las parz, cora sera obs ad aquel a cui es faz lo dos. LIIII. aici diz, cora ual lo dons que es oltra .D. sol. 1. l'Emperaire pot donar per radon oltra .V. cenz sol., ed a ssa moiller ed a toz omes cui el se uol, e tuig ome podunt eissament donar a l'Emperador. et en aquestz dos cas ual ben lo dons, anquera non i sia faiz aitals escriuz de la poestat cum es dit de sobre. 2. mas e negun altre cas non pot ia ualer aquel dons qu'es oltra .V. cenz sol. d'aitant cum es lo plus, si el non es escriz in actis, isters en tres cas, zo es si uns om dona ad altre en tal couenent que el d'aco redema omes qui erant pres de serradis; en aquest cas ual ben lo dons, anquera sia el oltra .V. cenz sol. ed anquera non i sia faita escriptura publica. arregers si la maisos d'un ome es cremada o en altra guisa derocada, ben li posc eu donar oltra .V. cenz sol., / e ual ben lo dons, anquera non i sia faiz escriz. en aquestz dos cas es obs que aco qu'es donat sia despendut en aquella causa per la cal lo dons fo faiz, e non en altra guisa. e si es doptes, aquel a cui fo faiz lo dons deu iurar que aco sia despendut en aquella causa per la cal lo dons fo faiz, e deura ben esser creduz d'aco per lo seu sagrament. arregers aquel om qui es magistre de la milicia ben pot faire dons oltra .D. sol. a cui el se uol delz cauallers qui sunt sotz lui, e ualra ben aquel dos sens nuill escriut. 3. aquel om qui dona alcuna causa ad altre es destreiz per radon, ed el e sos heres, de liurar la causa ad aquel a cui el la dona ed als seus heres. ed aquist rados dura entro a la fin de .XXX. anz des aquel dia quel dons fo faiz. LV. cant pot donar uns om ad altre. ben pot donar l'uns om a l'altre tant cum el uol donar, o una causa o doas o tres o una partida de tot son auer e de tota sa honor, aital part cum el uol donar. e pot donar tot cant el a, ed auer ed onor, si el se uol, sol que lais tant a chascun de sos efanz que i sia la falcidia, si el a effanz. mas si la causa qu'es donada ual otra .D. sol., deu esser escriuta en actis, zo es / deu en esser faita escriptura publica enaissi cum es dit d sobre. e si aco non es fait, no ual tot aco qu'es oltra .D. sol., sil dos fo faiz inter ujuos, zo es non fo faiz per occaison de mort; car sil dos es faiz per occaison de mort, ben ual, cant granz que el sia, sol que ill fossunt .V. garenz leials, anquera non i fos faiz negus escriz. LVI. si uns om donet una charta ad altre, cals dreiz es. 1. si uns om donet ad altre una carta, ira da entendut que el donet aco que es escrit en la carta e que el aia aco liurat. ed aquel a cui fo donada la carta pot demandar aco que es en la carta escrit a toz homes qui tenunt aco atrestant ben cum si el en fos mes en tenedon d'aco. 2. atrestals rados es, si uns om met una carta em peinora ad altre, que entendut es que el met em peinora tot aco que es escrit en aquella carta. LVII. cals razuns es, zi eu reten l'ususfruiz de la causa que eu te donei o que eu te uendei o te donei in dote. si eu te donei una causa, si cum es una maisos o uns camps o una uigna, o si eu te donei tota ma honor o una partida, ed eu reteng / la gaudida, zo es l'usufruig, zo es eu fiz tal couinenza, cant eu fiz lo don, que la gaudida, zo es l'usufruiz, sia meus entro ad un cert termini e domentre que eu fui ujus, deu esser entendut que eu te liures la causa; zo es atrestant ual, si eu tein l'usufruit de la causa que eu te donei cum si eu te agues liurada, zo es si eu te i n'agues mes en tenedon. cals dreiz es diz, si eu te donei una causa ed eu reting l'ususfruiz, atrestals dreiz es, si eu la te uendei o la te donei in dote. LVIII. cals razuns es, si uns om donet una causa ad altre ed ell li fei alcuna couenenza. 1. si eu te donei una causa, e non i fo faita neguna couinenza, cant eu la te donei, non i pusc pois faire nulla couinenza sens la tua uoluntat, e dec la te liurar. 2. mas si eu j faz alcuna couinenza, aquella couenenza deuras tu seruar, e si tu non la obseruas, tu me deuras rendre la causa, si eu o uoill, o tu me deuras donar tant cant eu n'ei de dan per aco que tu non atendest la couenenza. ed aco es e mon arbire de demandar a te, cal eu me uoil, si cum es en aquest cas: eu te donei una terra o una uigna o una maison o un caual o un / bou, o que tu anesses tro a Tolosa o tu me escriussesses un libre o tu me bastisses una maison o tu me retenguesses entro ad un termini o domentre que eu seria ujus, o que tu paguesses ad un meu deptor auer que eu li deuia: en toz aquestz cas ed en toz los altres qui son semblanz ad aquelz en arbire es d'aquel ome qui donet ad altre alcuna causa per alcuna couenenza de demandar que sa couinenza li sia atenduda, si ella non fo encontra lei, o de demandar inter esse, zo es lo danz que el n'a e lo pro que el n'agra, si sa couinenza li fos atenduda, o si el uol demandar la causa que el donet, ben la pot demandar ad aquel a cui el la donet, e non ad altre ome. e toz aquestz demanz a el pois que fo passaz lo terminis que i fon diz o tant de temps que pot esser atenduda la couenenza, cant non i fon pausaz terminis. 3. si eu te donei .XX. sol. o un enap d'argent o una altra causa en tal couenenza que tu la donesses a Peiron e cap de .V. anz o de .X., o apres ta mort o cora tu uenras a mort: cora uenra lo terminis que i fo pausaz e couenguz, tu deuras donar la causa ad aquel ome a cui eu te diss. e si tu non o fas enaissi cum fo encouinent cant eu te donei / la causa, aquel om a cui eu te dis que la donesses la te poira ben demandar, ed a te ed a tos heres, cora tu seras morz, sil terminis es passaz, anquera non i fos el ni non o saubes, cora eu la te donei. ed aquest es us cas que altre pot demandar per l'altrui couinenza, anquera sia uer generalment, zo es en toz cas on fai uns om couenenza ad altre, que non pot auer deman aquel om a cui es faita la couinenza, isters en aquest cas ed en alcanz altres que diz leis a num. LVIIII. cal dreit a aquel om a cuj fo donada alcuna actiuns. si uns om auia una accio, zo es un deman d'auer o d'onor encontra un altre ome, ed el donet aquella accion ad un son amic, o el la li uendet, o el la li donet in dote per alcuna femena, e donet li lo deman que el i auia, aquel om a cui fon donada aquella accios o uenduda o donada in dote la pot ben demandar, cora el se uol. e pot ben mandar ad altre que deman per el, anquera non agues el ren demandat. e si el mor enant que el deman ren, li sei heres o podunt ben demandar, anquera non disses el ren en sa uida ad aquel contra cui el auia aquest deman, zo es aquesta accion. LX. aici diz quel filz ni la filia qui sunt el poder de lor / paire o de lor aui podunt donar ad altre. 1. aquel fillz ed aquella filia qui sunt em poder de lur paire o de aui de part paire non podunt faire dun ad altre ome sens la uoluntat d'aquel en cui poder el es, anquera aia el pecculi, ed anquera li dones sos paire o sos auis en cui poder el es libera aministradon de son pecculi, zo es anquera desses sos paire o sos aui quell fillz fedes sa uoluntat de sun pecculi. non pot lo fillz donar re ad altre, anquera sia la causa soa, sil paire o l'auis non li diss a num que el pusca donar ad altre, si donar uolgues. 2. e per aco es uedat quel fillz qu es en altrui poder non puscha donar ad altre sens la uoluntat d'aquel en cui poder el es, que de totas las causas del fill e de tot son auer a sos auis de part paire la gaudida, zo es l'usufruit. e si sos auis es morz, o si lo fillz es issiz de son poder per altra guisa, sos paire a aquel medeiss dreiz en totas las causas del fill que auia l'auis. e per aco esdeuen quel fillz non pot donar nuilla causa, anquera sia la causa soa, sens la uoluntat d'aquel en cui poder el es, ni non la pot alienar, zo es donar ad altre e neguna altra guisa sens la lur uoluntat, si cum / es dit de sobre. e si el o fai, no ual, e poira sos paire o sus auis demandar la causa; mas lo fillz qu la donet non la pot demandar. 3. arregers non pot lo fillz faire testament domenz que el es e sson poder, del paire o de son aui, anquera li cossenta aquel en cui poder el es, isters aquel fillz que diz leis a num, si cum es, si el es aduocaz, zo es gramadis, o el a alcun ordeing de clercia; car adunc pot el faire e testament e tota sa uoluntat d'aquellas causas que el gadaina per occaison d'aquel mester que el a. LXI. cora lo filz e la filia podunt donar ad altre. 1. tals uegada esdeuen que lo fillz qu es em poder de son paire o de son aui pot donar, si cum es, sil fillz dona per gadardonar ad alcun ome per seruidi que li era faiz; ual ben aquel dos en tant cant fon aco per que el fei aquel gadardo. 2. arregers si el es fillz de tal ome qui es fort gentills om, si cum es lo fillz del senador o d'altre ome qu aia alcuna dignitat, si cum es comps, ben pot el donar sens cossentiment de son paire, car cora lo paire li cosentic ad auer libera aministradon de son pecculi, ben li cossentic que el pogues donar ad altre, si el se uolgues. 3. en altra guisa non pot ren donar / lo fillz qui es en altrui poder, ni en sa uida ni en sa mort, sens la uoluntat d'aquel en cui poder el es. mas sil paire cossent a sso fill que el don a sa mort alcuna causa ad altre, ben pot donar e ual ben aquel dos, anquera non pusca lo fillz faire testament negueis per la uoluntat del paire. 4. cals dreiz es del fill, tals es de la filia e de toz los altres. LXII. cora aquel qui donet una causa ad altre es tenguz de la euictiun e cora non. aquel om qui donet alcuna causa ad altre non es destreiz de garir aquella causa, zo es non es tenguz de euiction ad aquel a cui el donet la causa de emendar ren, si aquel a cui fo donada la causa la pert per alcuna guisa, isters en dos cas, zo es, si aquel qui donet la causa sabia que el non auia dreig de donar. en aquestz dos cas aquel qui la donet la deu garir, e si aquel a cui fo donada la pert per radon, el li deura emendar lo dan emaissi cum diz leiz en aquel tractat on paraula de la euiction. LXIII. cals causas sunt iustas per las cals pot esser desfaiz lo dos que fai uns om ad altre. 1. ara digam, (cora) lo dons, zo es la causa que dona uns om ad altre, se pot desfaire e tornar en reire per radon. iustas causas sunt per las cals se desfai lo dons, si cum es, si aquel a cui fon faiz lo dos fei alcuna / ingratitudo ad aquel que li fei lo do, si cum es, si el li fei gran e greu iniuria, zo es aunta, o si el lo feric o ab mas o en altra guisa, o si el lo pres ab man per los cabeillz, o si el enginet per que el fos morz o que el peris, o el fei aco per que li auen granz danz de son auer o de sa honor ad aquel qui li fei lo dan. arregers si la couenenza que fo faita, cant lo dons fon faiz non es atenduda ed obseruada, en toz aquestz cas pot ben desfaire lo don aquel qui lo fei. mas en aquest deman, zo es de desfaire lo don, pot ben faire sol aquel qui fei lo don, mas sos heres non pot ren dire, si aquel qui fei lo don non diss ren e ssa uida. 2. arregers aquella femena que pos la mort de sso marit pres altre marit non pot desfaire lo don que ela fei ad alcu d'aquels effans que ella ag del primer marit, isters per tres cas, zo es sil fillz enginet, per cal guisa sa maire fon morta e desfaita de sa persona, o si el la ferig ab sa man, o si el enginet, en cal guisa sa maire perdes totas causas, zo es tot son auer e sa honor. en aquest cas pot demandar la maire la causa que ella donet a sson fill ed a toz los homes que la tenunt, si ella s'en rancuret de la aunta que li fei sos fillz, / enant que el alienes la causa que sa maire li auia donada, e non en altra guisa. mas aquella femena que non pres marit altre pos la mort del primer marit ben pot desfar lo do que ella fei ad alcun de sos effanz atressi cum pot d'un altre ome, si sos fillz alienes la causa ad altre, e non en altra guisa. LXIIII. aici ditz, cora lo patros pot desfaire lo do que el fei a sson libert. 1. sill patros donet alcuna causa a sso libert, e lo liberz non li fai aital seruidi cum deu far lo liberz a sso patron, ben pot lo patros desfaire lo don, anquera non lo pogues desfaire uns altre om per tant leu causa, car tal ren es aunta ed engratituden del libert a sson patron que non seria auta ad un altre omen; car sil liberz non porta tal reu(er)enza a sson patro cum el deu, si es entendut que el li faza gran engratituden. 2. arregers sil patros non a negun efant, ed el dona tot so auer o tota sa honor o una partida cal que sia a sson libert, ed el aura pois alcun effant de sa moiller, ben poira el desfaire aquel don que el auia fait a sson libert. LXV. aizi diz d'aquel don que om fai per occaiso de mort. 1. ara digam d'aquelz dons que sunt fait per occai / so de mort e sut appellat "don(a)dos causa mortis". 2. dos qu'es faiz per occaison e per coita de mort es entendut que aquel qui donet uolgra mais auer aco que el donet, que el no uolgra que o agues aquel a cui el o donet, e si uolg mais que o agues aquel a cui el o donet que sos eres. en aquesta guisa pot om ueder e conoisser, que es dons que es faiz per occaison de mort. 3. arregers per altra guisa lo pot om conoisser, que dons que es faiz per occaiso de mort: totas uegadas, cora om lo fai dona om la tenedo ad aquel a cui om lo fai lo don. mas cora alcus om laissa a sa mort alcuna causa, e la tenedos non es donada ad aquel a cui el laissa la causa, entendut es que sia tals dons qu'es apellaz "legaz", e deu esser demandat al hered d'aquel qui laisset, si el non diss a num que altre li o dones. 4. mas ia sia zo que aco que om laissa a ssa mort es legat, o sia que aco es dons tals cum es dit de sobre, totas uegadas i deuunt esser .V. garent leial, per aco, si uen en desconoissenza, cora om o demanda, que puscha esser prouat per los garenz, o sia que n'apar escriz o sia que non. dons que om fai a sa mort non demanda ni non desira nuilla escriptura, ni que sia faita de la poestat de le terra ni d'altra persona, e ben ual, can granz que el sia, anquera sia el oltra .D. sol. LXVI. aizi diz, en cantas guizas om pot donar ad altre per ochaiso de mort. / 1. ara digam, de quantas guisas es dos que l'om fai a sa mort. dons que l'om fai a sa mort es de tres mesuras, si cum es, si uns om es malautes fors em peril de mort, dona ad altre enaissi que el uol ben que aquel a cui el dona aia de mantenent lo dumini de la causa e sia de mantenent seiner; aco es appellat "don que es faiz per occaison de mort." 2. arregers a la uegada auen que l'om es sans e sals e non a nuill malaueig, mas per aco que el saub ed entendet que el deura morir, cora que se sia, auen que el dona o .XX. sol. o auer o honor ad altre, e uol ben en aquest cas que aco que el dona esdeuenga de mantenent d'aquel a cui el dona, o adoncs, cora uenra a sa mort, aquel qui dona. ed aquest dos eissament cum aquel desobre si es apellaz "dons qu'es faiz per occaiso de mort." 3. arregers a la uegada dona l'om ad altre, non per aco que el de mantenent aia paor de mort, mas conoiss ed a paor que el empres de termini moira, si cun aquel om qui uol anar oltra mar o uol anar en baitailla o per mercadaria en terra estraina, o uol anar per aquel log dun el a gran paor ad anar, o per paor de sos enemics o d'altres mals omes que el a, si dona de son auer o de sa honor ad altre en tal animo ed en tal uoluntat que aco que el / dona adoncs, cora el sera morz. LXVII. aizi diz, en cantas guisas pot esser desfaiz lo dos que l'om fez per ochaiso de mort. 1. aquel om qui donet per occaison de mort en alcuna d'aquellas guisas qu'es dita de sobre si pot desfar lo don que el fai, zo es pot tornar en reire e demandar aco que el donet per alcuna occaison de mort. ed aco pot el far en tres guisas, si cum es, si el se penit del do, o si el garit d'aquel malaueig que el auia, cant el fez aquel don, o si el tornet d'oltra mar, o si el garit de la batailla o d'aquel perill per lo cal fez aquel don, o si aquel a cui fo faiz lo dons morit enant que aquel qui donet. en aquesta guisa aquel qui fez lo don lo pot ben demandar ad aquel a cui el lo fez, e si el es morz, pot lo demandar a sson hered. e pot ben demandar la causa ad aquel ome qui la ten per alcuna guisa, si el no s'en pot defendre per tenedon de temps enaissi cum leis diz. a la uegada esdeuen que aquel om qui donet alcuna causa per occaison de mort non la pot demandar per neguna d'aquellas guisas que so ditas de sobre, si cum es, si aquel om qui donet la causa donet en tal guisa que el no se pogues penedre d'aco que el donaua, o si el donet enaissi / que el no pogues aco que el donaua demandar e neguna guisa, anquera gueris el d'aquel malaueig, o anquera moris enant aquel a cui fo faiz lo dos. en aquest cas non pot esser demandada la causa que fon donada en aquesta guisa qu'es dita aissi prop. 3. aquel om qui ren aco que li fon donat per occaiso de mort deu rendre eissament toz los fruiz que sunt issit de la causa des aquel dia quel dons fo faiz, mas pot retener la causa entro que li siant rendudas las messios que el fei iustament en la causa. 4. aquest demanz non se fenis per meinz de .XXX. anz. clam a la poestat de la terra d'alcun ome qui ten una causa que eu dig que sia mia o que eu i aia alcun dreig, e la poestatz non lo me pot far uenir a radon, si el es en la terra o si el es absens, zo es en altra (terra), ed el li o mandet .III. uez ni per tot aco num uolg uenir a radon, e per aco li tolg la possession d'aquela causa que eu demandaua e mes me en aquella possession: [eu ei aquella possessio dreitament], car aquel om ten la causa dreitament qui la ten per mandament del iutgue, sil iutgues o mandet dreitament e non en altra guisa cum es en aquest cas que nos auem dit ed e moz altres. mas si aquel a cui la poestat tolg la possession torna infra un an poiss que el l'a perduda, ed el uol fermar d'estar al plait e de far dreiz, eu li dei rendre la possessio, ed el aura poiss atrestal dreit cum auia desenanz ed eu eissament. mas si el non uen infra un an, o si el i uen ed el no uol far aquela fermanza que es dita de sobre, eu tenrei la causa, si cum eu fasz, ni non la li rendrei, si el non prouara clarament que la causa sia soa, o que el / i aia tal dreig per que el la pusca demandar.