I. aici ditz de franquetat. pois que es dit de·ls contraiz que li ome fant antre lor ed es dig, en cal guisa uns om pot succedire ad altre, ara digam de franchetat. II. en cal mesura alcus om pot donar franquetat a sun seru. franchetaz pot esser donada a seru, o en gleisa o antre sos amix o per litteras, si·l sers es en autra terra. arregers lo seiner pot donar franchetat a sun seru a ssa mort ed e so testament e ses testament, sol que .V. garentias i siant. III. en cal guisa lo serus esdeuen franx contra la uoluntat de sun senor. §1. si alcus om a un seru malaute, ed el lo geta foras de sa maison, ni non lo meta en ospital, ni non li dona negun adiutori, aquel serus esdeuen franx. mas lo seinor a totauia salu aquel dreit en lui que sos patros a en son libertin. §2. arregers si eu uendrei una ancilla en tal couenent que ella non fos messa em putaria, e·l compraire la i met contra la couenenza, aquil'ancille esdeue francha. §3. arregers si eu dic d'alcun omen que el sia / mos sers ed eu lo proe, ed el me dona pois lo prez de semedeiss, o altre lo me dona per el, aquel sers esdeuen franx, ed eu non ei poiss negu dreig en lui. §4. eissament si alcuns om dona soa ancilla per moiller ad altre, ed el li donet doalidi, aquela ancilla esdeuen francha, car moilleranza non pot esser si non antre franchas personas, e cora lo seiner la dona a moiller ad altre, deu esser entendut que el uolgues que ella francha fos. §5. arregers si eu sufre per mo mal engeing que uns prenda ma ancilla a moiller, ed aquel se cudaua que ella fos francha, aquela ancilla esdeuen francha. atrestal radons es de·l seru. IIII. si dui omen o plusorz an un seru communal que uns de·l(s) seinorz li pot donar franquetat contra la uoluntaz de toz los altres. §1. si dui omen o plusors ant un seru comunal, ed un d'aquelz li uol donar franchetat, o en sa uida o en sa mort, ben o pot faire, ancara non o uoliant li altre, en tal mesura que li compaino so destreig de uendre la lur part ad aquel que li uol donar franchetat. mas aquel qui dona franchetat a·l seru comunal deu donar a·ls compainos lo pretz per tal part cum ill ant e·l seru, e si li compainon non uolunt penre / la part de·l prez, aquill qui afranchis lo seru deu seinar lo prez e deu lo metre en la gleisa, atressi cum li compaino son destreiz de uendre lo seru cumunal ad aquel qui lo uol afranquir, aquil qui uol afranchir lo seru es destreiz eissament que el l'afranquisca poiss que el lo cumpret per aco. mas si aquel serus a pecculi, aquel pecculis deu esser cumunals de·ls seinors per tal part cum ill ant e·l seru. §2. lo prez de·l seru deu esser aitals en aquest cas, o sia que el es mascles o sia que el es femena: si el non a neguna art, deu esser predaz .XX. sol. e non plus, si el a maiss de .X. anz. mas si el non a maiss de .X. anz, non deu esser predaz oltra .X. sol. mas se el a alcuna art, deu esser predaz .XXX. sol., si el non es notaris. [mas si el es notaris], deu esser predaz .L. sol., e si el es metges deu esser predaz .LX. sol.. e si el es crastaz e non a neguna art ed el es maier de .X. anz deu esser predaz .L. sol., mas si el a alcuna art deu esser predaz .LXX. sol.. e si aquist crastaz es menre de .X. anz deu esser predaz .XXX. sol. e non plus, o sia que el a art o sia que no. V. en cal guisa alcus om pot donar franquetat a sun seru, si aquel serus es em peinora. / §1. si alcuns om a un seru mes em peinora ad altre, non lo pot afranquir si non per cossentiment de·l crededor que la empeinora, si el non li paia son depte. §2. mas aco es uers, si·l sers era mes em peinora especialment, zo es numinadament. mas si el era mes em peinora generalment, si cum es, si·l seiner de·l seru auia mes em peinora totas las soas causas, ben lo pot afranchir, ancara non li o cossenta lo credeire. §3. arregers lo mariz pot ben afranchir lo seru o la ancilla que la moiller li donet en doalici, si·l mariz a tant que el posca redre a sa moiller lo doalidi; mas non pot miga afranquir aquel seru que el a em peinora de sa moiller. §4. poiss que alcus om es d'aquella edat que el pot faire testament, ben pot afranchir so seru, zo es la femena, cant ella a .XII. anz compliz, e·l mascles, cant el a .XIIII. anz. VI. cals om non pot dire qu'el sia franx. §1. si alcuns om es maier de .XX. anz ed el cossent que altre lo uenda per zo que el aia part e·l prez, ed el sera uenduz en aquesta guisa ad alcun ome qui se cudaua que el fos sers d'aquel qui lo li uendet, ed aquel qui fo uenduz ac sa part de·l prez, el esdeue sers de·l comprador. / e non pot poiss dire que el sia franx. §2. mas si el non ac sa part de·l prez, non esdeuen sers, mas es tenguz a·l cumprador de rendre lo prez en doble que ill i donet, ed aco esdeue per sun mal engin, car el dis que el era sers, si·l compraire cudaua que el fos sers. §3. mas si·l cumpraire sabia que el era franx, non esdeuen son sers, ancara agues el part e·l prez. §4. arregers si el era menre de .XX. anz, non esdeuen sers de·l cumprador, ancara agues el part de·l prez. VII. aizi diz, si alcus om, cant ueng a mort, uiuia per bona fei a guisa de franc ome, e .V. anz passunt pres sa mort, que non deu pois esser demandat, si el fo sers o franx. §1. si alcuns om es morz qui istet termini de sa uida a present cun uns franx om e si que sei uedi cuiauon que el fos francs, e passon .V. anz apres sa mort, nuillz om non deu poiss dire que aquel qui es morz fos sers seus ni d'altre. ni non pot nuillz om demandar las causas que forunt d'aquel mort per zo que el diga que aquelas causas forunt de sun seru. §2. mas tot aco es uers, si aquel qui es morz istaua en tenedon de franchetat [per bona fei, car si el era per mala fei en tenedo de franchetat], aquel qui fon son seiner non pot / perdre son dreit per meinz de .XXX. anz. VIII. aici ditz, per cant de termini alcus sers esdeue franx. §1. si uns om qui era sers istat .XX. anz per bona fei, zo es que el cuidaua esser franx, el esdeue franx, si el ac bon comenzament, si cum es en aquest issemple: us om donet franchetat ad un son seru e sun testament, pois la li tole en codicillis que el fei apres lo testament, e pos la mort sun seinor saup lo sers que son seiner li auia donat franchetat, e no saup que el la li tolgues pois in codicillis: si aquel sers istet pos la mort de sun seinor .XX. anz a guisa de franc home, non poira pois esser tornaz e seruitut. §2. encontra om qui es franx non pot tornar sers per tenedon de negun temps, ancara lo tenia om a bona fei .LX. anz. VIIII. aici ditz, en cal guisa om gadaina lo dumini d'alcuna causa, zo es, en cal guisa alcuna causa esdeue d'altre. §1. certas maneiras sunt ab las cals li ome gadaino alcuna causa ed esdeuenunt seinor, si cum sunt aquestas: si alcuns om pren una bestia fera que non es d'altre o un aucel o un peis, tant tost n'esdeuen seiner cum el la pren; car aco que non es d'altre esdeuen meu tant tost / cum eu pren la tenedon. e non es desebranza, o sia que eu la pren en la mia terra o sia que eu la pren en la terra d'altre: si lo seiner d'aquela terra me ueira intrar en·la sua terra, be m'en pot uedar per radon que eu non j intre contra sa uoluntat. §2. si eu pren una bestia fera, tant domentre es aquella bestia·mia cum ella es e ma garda. e ma garda es entendut que ella sia domentre qu'eu posc penre la tenedon de leis. mas si ella eis de ma garda ed ella torna e natural franchetat, [eu perc lo dumini de leis, e pois sera d'aquel qui la penra. adonc es entendut que aquella bestia torna e natural franchetat,] cora ella fui dauan mos oillz, zo es poiss que ella me fui, si que eu non la posc ueder ed eu non la posc penre. atrestals dreiz·es de·ls audelz e de·ls peiss. §3. si eu nafrei una bestia fera si que ella pot esser leu presa, per aco non es aquela bestia mia, si eu non la pren. e si uns altre la pren enant que eu, aquel en sera seiner, e la bestia sera soa, ancara la nafres eu, ed ancara la segues eu, cant el la pres, per aco que moltas causas me poiriont empedegar que eu non la penria. X. aizi diz de las abeillas. las abeillas sunt feras, e per aco, ancara siant ellas e mon arbre, non sunt ellas mias tro que eu las aia clausas en uaissel, eissa / ment cum li aucel non sunt mei qui fant niu e mon arbre. e per aco esdeuen, si uns om las enclau enant que eu, el en sera seiner, ancara fossunt ellas e mon arbre. arregers si ellas fant mel e mun arbre, chaschus om lo poira penre, e non sera laironicis. mas si eu uei aquel qui intra e ma terra per penre aquel mel o per enclaure aquelas abeillas, eu li posc uedar per radon qu'el non i intre. arregers l'issams que uola fors de mo brusc es meus domentre qu'eu lo uei, si eu lo pusc leu penre. mas si el fui tant loing qu'eu non lo pusc ueder, o si eu lo uei ed eu non lo posc leu penre, eu pert lo dumini, e sera poiss aquel issams d'aquel qui lo penra. XI. aizi diz de paos e de colums o de cers, zo es d'aquellas bestias e d'aquelz aucelz que solunt anar foras e tornar a maiso. d'aquelz aucelz e de las bestias que solunt anar foras e tornar a maison, si cum fant paon e colum e ceru ed abeillas, ancara siant ellas de fera natura, es ordenaz aitals dreiz: si elles fuiont, zo es si ellas uant foras, aquel de cui ellas sunt non pert lo dumini domentre que ellas ant cor de tornar a maison. mais pois que ellas non ant cor de tornar a maison, ed aquel pert lo dumini cui ellas / erant, e poiss seran d'aquel qui los penra. adunc deu om entendre que ellas ant cor de tornar, cant elas tornunt si cum solunt, mas si elas laissunt las cosdumas de tornar, perdunt lo cor de tornar eissament e sunt poiss d'aquel qui las penra. XII. aizi diz de las anchas e de las galinas. §1. de las gallinas e de las ancas es altra rados fors aitals cum es dita de sobre de·ls autres aucels, car eu non pert mas gallinas ni mas ancas, ancara uolunt ellas tant que eu no las pusc ueder. e si alcuns om las pren e las reten ab tal cor que el non las me uol rendre, fai laironici. §2. arregers si nos prendem una causa de nostres enemix, zo es de serradis, aco es nostre. e per aco esdeuen, si nos prendem un franc ome de nostres enemics, aquel torna nostre sers. mas si el fuig pois ed el torna a la soa gent, esdeuen francs si cum el fon primeirament. §3. arregers si eu trop alcuna causa en riba de mar, ed aquella causa non es d'altre, esdeue mia tant tost cum eu la trobe, si cum sunt peiras e gemnas e las autras causas que om i troba. §4. arregers aco que nais de la mia bestia ·es meu, si la maire es mia. §5. arregers si creis alcuna causa per allu / uium a mo camp d'un camp d'u mo uedin, aco es meu. aco creiss a mon camp per alluujum que lo flum tol de·l camp de mo uedin ed aiosta a·l meu camp si apetit que om non pot conoisser, cora i uen, tant i creiss. §6. mas si·l flums tol per forza una part de·l camp de mon uedi ed el traiss aquella part al meu camp qui era de prop, aquella partz non torna mia, si non a estat tant ab la mia que om non la pot conoisser de la mia terra, e ssi li arbre que aquella parz aduis e mun camp non i ant ancara messas radiz. mas si aquela partz a tant estat ab mun camp que om non la pot partir, o si li arbre qu'ella i aduiss i ant fait radiz, aquella parz es oi mais mia. XIII. aizi diz, si una isla nais en u flum, cui deu esser. si una isla naiss en un flum, si cum es en Roden: si el es e·l mei log de·l flum, deu esser cuminals d'aquelz omes qui ant la terra iosta la riba de·l flum d'amdoas parz segun la ampledat que la terra de cadaun a iosta la riba, ed ill aurant part en la isla. mas si la isla es plus pres de l'una riba que de l'autra, deu esser d'aquel qui a son camp plus pres de la isla. XIIII. aizi diz, cals dreigs es, si uns flum emunda, zo es cobre la terra d'alcun omen. / si alcuns flums creiss de tal guisa que cobre un meu camp, per aco non prec eu lo meu domini, si la forma de·l camp non es mudada d'aital cum ella era enant que·l flums la cobris. XV. aizi diz, cals dreiz es, si alcus om fai alcuna obra de l'autrui causa, si con es, si el fai de l'altrui lana un drap o de l'altrui argent un enap. §1. si alcus om fai una obra de l'autrui causa a bona fei, si cum es, si el fei de l'autrui lana un uestiment o de l'autrui argent un enap, aquil obra es d'aquel qui la fai, si non pot esser tornada ad aquella forma que ella fon primeirament, si cum es, si alcuns om fei un uestiment de ma lana o de mon lin, aquel uestimenz non pot esser tornaz ad aquella forma que el fon primeirament, zo es non pot mais esser tornat en lana ni en lin. arregers si alcuns om fai most de·ls autrui radims o oli de las autrui oliuas, aquel uins non pot pois tornar en radims ni aquel olis non pot tornar en oliuas. e per aco deu esser aquel uins ed aquel olis d'aquel qui o fei, si el o fei a bon(a) fei, zo es si el cuiaua que aquill radims o aquellas oliuas fossunt soas, si ellas no forunt toltas ad altre per forza ni embladas. mas si la causa pot esser tornada en aquella for / ma en cal era primeirament, la obra que es faita d'aquella causa non esdeuen d'aquel qui la fei, anz deu esser d'aquel de cui fo la causa, si cum es l'enaps que es faiz de mun argent o de mun aur: pot ben esser tornaz en aquella forma que el fo faiz enaps, zo es en aur ed en argent. atrestals dreiz es de totas autras causas que sunt semblanz d'aquestas. §2. arregers atrestals dreiz es, si alcus om trais lo blat de mas espigas, car aquel blaz non esdeuen miga d'aquel qui l'entrais, an rema meus, ancara non posca lo blaz mais tornar en las espigas, car aquel non i fei altra obra, si non que el desobric las grainas que erunt cobertas. Mas si el o fai a bona fei, per aco que el cuiaua que las espigas fossunt soas, el poira retener lo gran tro que li renda la mession qu'el i fei utilment. atrestals radons es de l'aur o de l'argent o de las autras causas. §3. arregers atrestals dreiz·es, si alcus om fai una obra de la mia causa e de la soa, si cum es, si el fai de la mia lana e de la soa un uestiment, o si el fai de mun uin e de son mel piment, o si el fai un enap de mun argent e de·l seu, o de mon aur e de·l seu. XVI. si alcus om bastic en la soa terra de las peiras d'altre o de la fusta, de cui deu esser aquel bastimenz. / §1. si alcus om fai un edifici sobre la soa terra de la mia maderia, aquel de cui es la terra sera seiner de·l bastiment, no mia eu de cui fo la maderia, car aco que om bastis sobre la soa terra es d'aquel de cui es la terra. ed eu arregers de cui fo la madeira en sunt ancaras seiner, mas non pusc demandar aquella madeira domentre que aquel bastimenz es inters, si aquel qui fei lo bastimenz lo fei a bona fei, zo es si el cuiaua que la terra fos soa, quant el bastia; mas el es destreiz per radon que el me renda en doble tant cant ualia la maderia qui era mia, per aco que mal seria, si aquel qui bastic una maison de la mia maderia a bona fei fos destreiz que el la derroques. mas si aquella maisos cha en alcuna mesura, eu posc demandar la maderia mia, car eu non perdei lo dumini, si eu non ei recobrada la emenda de la maderia en doble. §2. si aquel qui bastic de la mia maderia, zo es de la mia fusta o de las mias peiras, en sa terra o fei per mala fei, zo es si el sabia que aquella madeira era d'altre, el n'es tenguz per laironici, ed·el n'es tenguz per una altra radon per que el deu donar tant cum ualc la causa en aquel temps / que fon comenzaz lo plaiz, si cum es tenguz aquel qui (a) la causa que el tenia per sun mal engin. XVII. d'aquel qui bastis de la soa maderia en la terra d'altre. §1. si alcuns om bastis de la soa maderia en la terra d'altre, aquel bastimenz sera d'aquel de cui era la terra on el·es faiz, non miga d'aquel qui i bastic, ed aquel qui i bastic pert lo dumini de la maderia, si aquella maderia es soa e si el sabia que el bastia en la terra d'altre. ed ancara caia pois aquel bastimenz en alcuna guisa, non poira demandar la maderia aquel de cui fo, car paruent es que el la uolgues donar ad aquel de cui era la terra, per aco que el sabia que el bastia en la terra d'altre. e si aquel qui bastic a mala fei es en tenedon d'aquel bastiment, e·l seiner d'aquella terra lo demanda, el li deu rendre la terra ab lo bastimenz, ni non poira ren cobrar de la mession que el i fei, per zo que el o fei ab mala fei. mas si el i bastic a bona fei, zo es si el cuiaua que la terra fos soa on el bastia ed el es en tenedon de·l bastiment, el poira retener lo bastiment entro que aquel de cui era la terra li renda la mession que el i fei. §2. mas si aquel qu bastic lo edifici lo ren ad aquel de cui era la terra, li renda la messio que el i fei, / non en pot ren cobrar, se aquel de cui era la terra non la li coueng a redre. XVIII. cals dreiz es, si alcus om planta un arbre d'altre en la soa terra o un seu arbre en la terra d'altre, o si el e semena. §1. si eu plant un arbre d'altrui e ma terra, aquel sera meus tant tost cum ill i metra radiz, e non enant. arregers si eu plant un meu arbre en la terra d'altre, l'arbres esdeuen d'aquel de cui es la terra tant tost cum el i a fai radiz, o sia que eu o fedes a bona fei o sia que eu o fedes a mala fei. si l'arbres de mon uedin es tant pres de la mia terra que fai raiz en la mia terra, aquel arbres deu esser meus, car no uol la rados que l'arbres sia d'altre si non d'aquel de la cui terra uju. e si l'arbres es pausaz en la fin, zo es e·l meu camp, de mon uedin sera cuminals aquelz arbres. atrestals radons es, si alcuns om semena sun blat d'altre en la soa terra, car lo blaz es sempre d'aquel de cui es la terra, non d'aquel qui·l semet. mas aquel qui semena blat en la terra d'altre, si el o fai per bona fei, zo es si el cuidaua que la terra sia soa ed el la ten, el poira retener entro que om li renda la mession que el i fei per bona fei, si / cum es dit de sobre d'aquel qui bastis una maison en la terra d'altre de la soa maderia o de la sua fusta. XVIIII. si alcus om escriu las chartas d'altre, cui deuunt esser. §1. si alcus escrius las cartas d'altre, la escriptura esdeuen d'aquel de cui sunt las cartas, ancara sia aquella escriptura d'aur, e non sera miga d'aquel qui la escrius. mas si el las escrius per bona fei, zo es si el cuiaua que las cartas fossunt soas ed om las li demanda, el las poira retener entro que om li reda lo prez de la escriptura. §2. atrestals radons es, si om fai una pintura en las causas d'autre. XX. si alcus om semena per bona fei lo champ d'altre, de cui deu esser lo blaz. si eu comprei un camp d'un omen per bona fei, zo es si eu cuidaua qu'el fos de·l uendedor o que el agues dreit de uendre aquel camp [ed el non era seus, ni non i auia dreig de uendre, ed eu ei semenat aquel camp], lo blaz que eu en prenrei sera meus, ancara saubes eu, poss·l'aig comprat, que el era d'altre. mas si eu sabia, cant cumprei lo camp, que el era d'altre, o si eu sabia, cant eu fui mes en tenedon, eu dei rendre toz los fruiz que eu en pres ad aquel de cui es lo camps, ancara los aia eu despendutz, e dei li rendre lo camp. atrestals dreiz es, si aquel camps me fo donaz, o en doalidi o en altra mesura. / XXI. si alcus om troba tesaur, zo es fortuna, cui deu esser. §1. si alcuns om troba tesaur en log sagrat, si cum es en la gleisa o en loc religios, si cum es e ciminteri on om soz terra omes morz, deu esser d'aquel qui o troba per auentura, zo es si non o querria. [e se·l troba e la soa terra deu esser seus]. e si alcuns om troba tesaur per auentura en la terra d'altre, li meitaz deu esser d'aquel cui es la terra, e l'autra deu esser d'aquel qui·lo troba. §2. mas si alcuns om troba tesaur en la terra d'altre, non per auentura si cun es dit desobre, mas per·aco que el li querria contra la uoluntat d'aquel de cui era la terra, o si que el non o sabia, toz aquelz tesaurs deu esser d'aquel de cui la terra era on el fo trobaz. §3. si alcus om troba per auentura tesaur en aquel log que es de·l comuni de la uila o de·l fisco, e l'autra meitaz deu esser d'aquel qui lo trobet, e si el lo troba en log comunal d'alcuna ciptat, la meitaz deu esser de la ciutaz, e l'autra meitaz deu esser d'aquel qui lo trobet. XXII. aizi diz, que es tezaurs. thesaurs zo es auers qui es resconduz de tan gran termini que non es membranza de cui el fos, e per aco / es entendut que el non aia seinor domentre que el es resconduz. XXIII. en cal maneira om gadaina lo dumini d'alcuna causa per tradicionem, zo es per tenesun. §1. si tu me deus alcuna causa per alcuna guisa, o si tu la me uols donar e tu me liuras la causa, zo es si tu me donas la tenedon de la causa, la liuras a me o ad altra per ma uoluntat a mo num, o altre la me liure per ta uoluntat, eu gadaing lo dumini de la causa, zo es li causa esdeuen mia per aquela tradicion, si la causa era toa. §2. mas si la causa·non era toa, eu ei atrestal dreig cum tu l'auias e no altre, si eu sabia, cal dreig tu i auias. e si eu cuiaua que la causa fos toa, ed ella non o era, aquella causa non sera mia per aquela tenedon tant tost cum eu ei la tenedo. mas tornara mia, si eu la teing per tant de temps cum leis diz. eissament cum la causa torna mia, si tu la me liures, eissament torna mia, si eu intre en la tenedon per ta uoluntat, zo es si eu intre en la tenedon, si que tu o saubist e no m'o uedest, o tu aguist ferm, quant o saubist. XXIIII. que es tradar la causa. tradars la causa zo es metre en tenedon de la causa, zo es, cant tu menas en la terra o en la maison aquel a cui tu uols liurar la causa d'una part. atrestals es, si tu li mandas que el intre ed el i intra, / o si tu li mostras la causa si que el la ueia, si el a per aco cor de tener, zo es de posseder la causa, ancara non intre el ab los pes. XXV. cora aquel qui cumpra la causa esdeuen seiner. si eu comprei alcuna causa de te, aquela causa non esdeue mia entro que tu la me aias liurada, ni per la liuradon non esdeue mia la causa entro eu aia paiat tot lo prez que eu en dei per la causa. e·l uendeire poira retener la causa em peinora entro que li sia paiaz totz lo prez. ed eissament esdeuen la causa mia, si eu li en do fermanza o peinora, ed el la pren, o si el s'en fida e me. en aital guisa que es dita, zo es en catre cas, esdeuen la causa d'aquel qui la cumpret, si li es liurada, e non en altra guisa. XXVI. si alcus om troba la causa, qui es gitada fora de nau per mal temps, cui deu esser. si alcuns om qui es e mar o en altra aiga geta de las soas causas foras de la nau per mal temps, el no pert lo domini de las causas que el geta, car el non las geta per aco que el las uoilla perdre, se el las pogues retener, mas geta las per aco que el esquiue lo perill de l'aiga. e per aiço, si alchus om las troba en l'aiga o en la riba ed el las pren per zo que el las aia a ssun obs, el fai laironici d'aquellas causas, e pot li esser deman / dat per laironici. atrestals rados es, si alcuns om troba una causa que cai ad altre de sa correia o de sun ase o de sun caual, si el la pren per aco que el non la uol rendre ad aquel de cui ella es. §2. si alcus om geta de las soas causas foras de la nau per paor de mar per aco que el garisca ed el gariss, tuig aquill qui ant·alcuna causa en la causa a cui aquel gitors teng pro deuunt refaire lo dan ad aquel qui gitet las soas causas segun aquella part que ual l'auers que ill ant en la nau. ed aquel de cui es la naus deu eissament emendar lo dan per tal part cum ual la naus. XXVII. de usu captiun, zo es, en cal guisa om gadaina la causa d'altre per tenesun de .III. anz. en aquest titol deu om saber, que es usucapcions, e cals causa pot esser usucapta, e per cant de temps pot om usucapere la causa d'altre, e deu om saber cals om pot usucapere la causa d'altre. XXVIII. que es usucatiuns. usucatios zo es, cant om gadaina la causa d'altre per tenedon de tant de termini cum la leis diz, zo es per tres anz l'un apres l'autre. XXVIIII. cals causa pot esser usucapta o non, o per cal termini. §1. usucaptios de .III. anz a log solament en las causas mo / bils, zo es solament las causas que sunt mobils podunt essser usucaptas per .III. anz, zo es podunt esser gadainadas per .III. anz, si cun sunt bestias e sers e draps e totas las altras causas mobils, isters aquellas causas que sunt gitadas per leis, si cum es causa sagrada ed om qui es franx e causa emblada, e si cum es, si alcuns om ueng a mort ed el laisset una causa ad altre e uedet li que el non la alienes: si aquela causa sera alienada, non poira esser usucapta, arregers si la causa d'aquel qui es menre de .XXV. anz non pot esser usucapta. §2. si eu comprei una causa mobil d'aquel qui non era seiner: si eu la comprei a bona fei, zo es si eu cuiaua que el i agues dreit de uendre, si cum es lo tuaire o lo curaire o lo procuraire, ed eu aig aquesta bona fei, cant eu la comprei, e cant ella me fo liurada ed eu la tenrei per .III. anz sens plaig e sens rancura cum leis diz, la causa esdeuen mia per aquella tenedon, si aquel qui la me uendet se cuiaua que el agues dreig de uendre aquella causa, ed eu non o saup infra aquelz .III. anz que la causa fos d'altre fors d'aquel qui la me uendet; car si eu o saup / infra los .III. anz que aquel qui me uendet la causa non i auia dreig, non esdeuen la causa mia, ancara la compres eu a bona fai si cum es dit de sobre. §3. mas si eu mor enant que li .III. anz siant complit, ancara sapcha mos heres que aquel qui me uendet la causa non i auia dreit de uendre, per aco non esdeuen meinz la causa soa, si el la ten sens rancura entro que eu la compres a bona fei si cum es dit de sobre. §4. si cum eu posc gadainar per tenedon de .III. anz [aquela causa que eu comprei, eissament posc eu gadainar a]quella causa que m'es donada, o que eu pres en doalidi de ma moiller, o que eu pres en camie d'altre ome, o que eu gadainei per altra iusta causa. XXX. cal omen podunt usucapere la causa d'altre e cal non. §1. tuit ome, e mascle e femenas, podunt usucapere la causa d'altre, si ill sunt en lur poder. mas si ill sunt em poder d'altre, si cum es lo sers que es em poder de son seinor e si cum es lo fillz qui es em poder de sun paire o de sun aui de part paire, non podunt usucapere per lo fill e per lo seru. §2. arregers si aquel omen qui sunt pres de lur enemix e non podunt posseder re domentre que ill sunt pres e per aco non podunt usucapere domentre que ill sunt em prison. XXXI. aizi diz de poses / siun, zo es de tenesun, zo es en cal maneira om la gadaina tenesun d'alcuna causa, ed en cal maneira om la reten, ed en cal om la pert. aquel om qui uol saber la tenedo deu saber .VII. causas, car el deu saber, que es tenedos, ed en cal temps om la pot gadainar. arregers deu om saber, en cal guisa om pot retener la tenedon d'alcuna causa, ed en cal guisa om la pert. e deu om saber, cal omen podunt posseder e cal non. arregers deu om saber, en cal guisa ni cal causa om pot auer tenedo. XXXII. que es possessiuns, zo es que es ten(e)suns. posseders es, cant aquel qui uol retener la causa i met los pes de sobre de l'una part, si cum es d'una terra o d'una maison, o cant el la pren ab la man, si cum es d'una causa mobla, o cant el a la causa denant sos oillz si que el la ued. mas sempre deu auer uoluntat de possedir aquel qui uol possedir e deu comenzar de pussedir per la uoluntat d'aquel qui ten la causa. XXXIII. en cal guisa om guadaina possessiun, zo es la tenesun d'alcuna causa. §1. si la causa es mobils ed eu la uoill comenzar a possedir, eu la dei prenre ab la man, o eu la dei auer e ma garda, o eu la dei auer si que eu la posca prenre, cora·m uolrei. §2. mas / si la causa es immobils, zo es honors, eu la comenz a possedir, cora eu intre de l'una part de·l camp o en la maison, ed eu ei la tenedon entro ad aquel termini on eu uoill possedir ed aquel qui me dona la possessio uol que eu possedisca, zo es que eu tenia, ancara non ant eu cerquant tota la terra o tota la maison. mas aco qu'es dit, que eu ei la tenedon de·l camp, si eu intre d'una part o d'una maison, zo es uers, si·l camps se ten toz essems o las maisos, car si eu intre en tenedon d'un camp o d'una·maiso, eu non posc possedir altra causa per aquella, si eu non intre em possession de l'altra eissament. §3. aquel om qui uol possedir alcuna causa deu esser tant granz que el aia coratge ed entendement de possedir. e per aco aquel qui es furiosus non pot comenzar de possedir neguna causa per se, zo es non pot gadainar tenedon, ni pupillus. arregers non o pot faire, si el non es pres de .XII. anz, si es femena, o de .XIIII. anz, si es om, car ill non ant entendement de possedir, zo es de tener alcuna causa. mas per lo cossentiment de son tuador o de son curador podunt comenzer de possedir lo pupillz e lo furiosus. §4. ed ancara non pusca lo furiosus comenzar de possedir / sens cossentiment de son curador poiss que el a aquel mal, el non pot laissar, zo es perdre, aquella tenedon que el auia presa enant que el agues aquel mal, car el non a tal sen que el aia cossentiment, ed aquel qui non a cossentiment non pot perdre possession, zo es tenedo d'alcuna causa per lo seu fait. §5. tuig ome qui ant entendement e uoluntat de possedir podunt possedir, e per se medeus e per altre, zo es podunt tener possession, e per se per altre, e per aco lo tuaire pot possedir a num de son pupill e·l curaire pot possedir a num de son adulto, si el se uolunt. §6. arregers si tos sers o tos colonus, zo es aquel qui ten la terra ad obrar, o altre calsocom om ten alcuna causa a to num, tu posses per el, zo es entendut: deu esser que tu aias la possession d'aquella causa per la tua uoluntat o per lo cors d'aquel qui la ten per te domentre que el la te. §7. mas si aquel qui ten la causa a ton num sera gitaz de la tenedon, non perdras tu la tenedon entro tu sapias que el en sia gitaz. mas cora tu saps que el es gitaz de la tenedo, o si el la dona ad altre, tu l'as perduda. §8. si tu mandas ad un ome que el prenda la tenedo d'alcuna causa per te, ed el, can pren aquella tenedon / non a cor ni uoluntat de possedir per ten, enanz la uol a sson ops o ad ops d'altre: la sua mala uoluntaz non te a ti dan, e tu auras la tenedo d'aquella causa per el, atrestant be cum si el l'agues presa a to num, si aquel qui liuret la possession, zo es aquel que lo mes en tenedon, lo i mes a to num, zo es si el la tengues per te. §9. si alcuns om intra en tenedon d'alcuna causa per me, eu ei la tenedon per aquel qui ten la causa tant tost cum el la a, ancara non o saubes eu cant el la pres la tenedon. mas non pusc comenzar usucapere la causa, si non pois que eu sai que el a la tenedon. XXXIIII. aizi diz que aquel que uol possedir alcuna ren, zo es qui uol gadainar tenesun, deu saber aco que el ten, zo es deu saber, si el ten tota la causa o una part, o deu saber, cal part el ten. aquel om qui uol gadainar la possession d'alcuna causa deu saber, per cal guisa el uol auer la possession, si cum es, si el la uol auer per compra o per don o per doalidi o per camie o per altra certa causa; si el non a occaison per que el ten la causa, non la ten dreitament. XXXV. cals causas podunt esser possedudas, zo es de cals pot auer tenesun. §1. la causa sagrada e la causa religiosa o sainta ed aquella causa que es cominals d'alcun log, / totas aquestas causas non podunt esser possedudas d'aquel ome qui o sap. §2. arregers aquellas causas que no sunt corporals, si cum sunt las seruituz, no podunt esser possedudas propriament per omen. mas cant om usa aquellas causas, atrestals dreiz (es) entendut cum si om agues la tenedo, ed atrestant li ual. XXXVI. aizi diz, per cals omes eu gadain possession d'alcuna causa ed eu la teng. §l. per me medeus pusc eu gadainar e retener possession, zo es tenedon, zo es a dire: eu gadaing la tenedo d'aquellas causas que eu gadaing, si eu non sunt em poder d'altre. mas si eu sunt em poder d'altre, eu gadaing la possession d'aquellas causas que eu gadaing ad aquel en cui poder eu son. zo es a dire: d'aquellas causas que gadainant li fill d'altre o li ser, el gadainunt la tenedon a lur paire ed a lur seinor en cui poder ill sunt, car lo fillz qui es em poder de son paire non pot gadainar tenedon d'alcuna causa a sson ops, si non ad aquel en cui poder el es. arregers solament la possessios sens lo dumini de la causa podunt li fill e li seru gadainar a lur paire ed a lur seinor, ancara non la prendunt ill a num de paire ni de·l seinor, zo es ancara non / aiant fill ni li seru cor ni uoluntat de gadainar la tenedon d'alcuna causa a·l paire ni a·l seinor. tant tost cum ill prendunt la tenedo de la causa, ill gadainunt la tenedo a lur paire ed a lur seinor, ancara non sapiant li paire ni·l seinor, cora li fill o li seru gadainunt la tenedo. §2. arregers per mun procurador gadaing eu possession, zo es tenedon, zo es calsacom om estranz, si el receup una tenedon a mo num o per mo mandament, el gadainant aquella tenedon a me, ancara non o saubes eu, cant el pres la tenedon. ed ancara non prenda el la possession a mon num ni per mo mandament: si aquel qui liuret la tenedon la liuret a mon num, si la gadaina el a me si cum es dit de sobre. arregers per mon tuador o per mon curador posc eu gadanar tenedon. §3. per aquellas medeissas personas per cals om pot gadainar tenedon d'alcuna causa, per aquelas medeissas la pot om retener, zo es si alcuns om ten una causa a mo num, eu ei la tenedon per el, zo es eu reteing la tenedon ab la mia uoluntat ed ab lo cors d'aquel que ten la causa per me; car entendut es que aquel a la tenedo de la causa per cui om la ten, si cum es dit desobre. / adunc aquel qui ten ma terra a faciaria reten la possession a me, ed aquel a cui eu prestei una mia causa eissament. ed aquel a cui eu logei una mia causa o a cui eu la comandei reten la tenedon a me eissament. §4. mas mos credeire, zo es aquel a cui eu mis una mia causa em peinora ten la tenedon a se en totas causas, si non en una sola, zo es en aquesta: si la causa fon d'altre, eu la posc usucapere per la soa tenedon atrestant ben cum si eu la tengues, zo es, cant aco que eu posc usucapere la causa que el a em peinora, el la ten a me. zo es a mon pro. XXXVII. cals possessiuns es uiciosa, so es non es iusta. §1. uiciosa possessios, zo en aquella que non es iusta, es de tres mesuras, zo es en tres mesuras posc eu tener una causa uiciosament, zo en non justament, zo es malament. §2. si cum es, si eu ten una causa d'altre a forza o en rescot o per preg que eu n'ai fait ad aquel de cui es la causa. aquella causa tein eu a forza dun eu gete alcun ome per forza. arregers si eu intre em possession d'aquella causa que altre te, non miga per forza, mes intrei i si que el non o saup, e cant el o saup, el ueng a la causa e uolg intrar en la tenedon, ed eu non li laissei / intrar: entendut es qu'eu teing aquela causa per forza. ed eissament sum tenguz en aquest cas de redre la tenedo ad aquel, cum si eu l'en agues gitat. §3. mas si el no uol uenir a la causa, cant el saup que eu era intraz en la tenedon, per aco que el penset qu'eu l'en gites, si el i uengues, el a perduda la tenedon, ed eu non ei aquela tenedon per forza. §4. mas si eu teing aquella causa en rescos, si eu cuiaua ed eu temia, cant eu intrei en la tenedon, que aquel qui tenia la causa m'en mogues plaiz, e si el me met em plaig d'aquella tenedon, eu li dei rendre la tenedon ab los fruiz, mas non en dei auer aital pena cum eu deuria, si eu l'en agues gitet d'aquela tenedon per forza. §5. mas si eu a rescos intrei en tenedon d'aquella causa que tu tenias, e tu uenguist aqui tant tost cum tu saubist, e tu no mi trobeist que eu m'en era anaz, o eu te acolig en la tenedon, o tu me gitest per forza, tu non perdest la tenedo [ni non auras neguna pena per aco que tu m'en gitest, car be es rados que tu retegas per forza la tenedon] d'aquella causa que tu as e tens, si om la te uol tolre. §6. aquella causa teng per prec dun eu te pregei que tu la me laissesses tener. e cant a te, zo es cant a la toa persona, eu ting aquela causa uiciosament, zo es non i aig negun dreig encontra te. e cora tu uolras recobrar la tua causa, / eu la te dei rendre, ancara m'agueses tu encouenent que tu no la·m tolras entro ad un termini. ni non la poirei tener tant de temps que eu m'en posca defendre de te. e per aco es appellada aquesta possessios "uiciosa" e non "iusta", que no me pot tener pro encontra te. mas encontra altres omes me ten pro aquela possessios, e dreitament la teng contra altres omes. §7. si alcuns om dona una causa a ssa moiller poiss que el la a presa, fors esposalidi, si cum es una maison o una terra, la moiller non pot auer la tenedon d'aquella causa dreitament, car aquel dons no ual. atrestals dreiz es, si la moiller dona ren a sson marit, car no ual lo dons que es faiz antre moiller e marit. e per aco la tenedos d'aquela causa que·l mariz dona a ssa moiller o la moiller a sson marit non ten pro ad aquel cui es la causa donada encontra aquel qui la li donet, si plaiz n'es antr'els. e per aco aquel a cui es donada la causa la deu rendre ad aquel qui la li donet o a sun heres, e deu rendre totz los fruiz, si cum aquel qui la tolg a forza ad altre e si cum aquel qui te la causa d'altre a mala fei, si aquel a cui fo donada la causa sabia que aquel dos non ualia. mas si la moiller cuiaua que ualgues aquel dos que / li fei sos mariz, non es tenguda de·ls fruiz, si cum es dit de sobre. atrestals dreiz es de·l marit, si el cuiaua que ualgues lo dons que li fei sa moiller. XXXVIII. aizi diz, en cal guisa eu pert la possessiun d'aquela causa que eu teng. §1. si alcuns om me geta de tenedon d'aquella causa que eu teng, eu pert la tenedon. arregers si alcuns om intra en tenedon de la mia causa, cant no sunt en la terra, ed el no ni laissa intrar, cant eu ueng, eu pert aqui medeis la tenedo. mas si el no me uedet intrar en tenedon, o si el me uolg uedar ed eu non o laissei per lui que eu non i intres, non perdei la tenedon. mas si eu non uolg anar a la mia causa, cant eu saup que altre i era intraz, per aco que eu cudei que el no mi laisses intrar, eu ei perduda la tenedon, ed aquel que era intraz en la tenedon la ten iustament, si cum es dit de sobre, ed el la me deu redre. §2. arregers si eu ei la tenedon d'alcuna causa solament per mon coratge si que negus non la ten, ed eu laiss lo coratge e la uoluntat de tener aquella causa, eu perc la possession, car la uoluntaz de tener·la causa non i es. §3. mas si eu son en la tenedon corporalment o altre per me, eu non pert aquella tenedon, ancara non aia / eu cor ni uoluntat de tener la causa tant cum eu son en la tenedo o altre per me. mas si eisc foras de la tenedo, ni altre non la ten per me, ni eu non ei cor ni uoluntat de tener aquella causa, eu pert la tenedon. §4. arregers si alcuns om intra en tenedon de la causa que eu teng, eu non perc la tenedon solamant per mon coratge entro eu sapia que el i sia intraz. mas poiss que eu o sai, se eu tem intrar en la tenedon, eu ei perduda la tenedon si cum es dit, si negus om no la tenia per me. mas si alcus om la tenia per mi, si cum es aquel qui ten ma maison a loger o altre calsacom qui la tenia a mo num: tan tost cum uns altre om pren la tenedon eu la perc, ancara non sapia eu cora el i intret. ed aquist desebranza es antre aquella tenedon que eu tein solament e mon coratge e se mon cors e sens lo cors d'altre, ed aquella que eu teing en mun coratge ed ab mon cors ed ab lo cors d'altre. §5. arregers si aquel qui ten ma terra a faciaria, o aquel qui ten ma maison a loger, o altre om qui ten una causa per me, laissa la tenedon d'aquela causa, eu non perc aquela tenedon entro que altre la prenda ed eu o sapia. mas si aquel qu ten la causa per me, si cum es dit de sobre, / dona la tenedo ad altre, eu la perc tant tost cum el la li dona, ancara non o sapia eu, cant el la li dona. mas eu posc demander la causa ad aquel qui la ten, si la causa es mia; fors de la tenedon non ei eu negun deman e posc me tornar eissament ad aquel qui donet la tenedon. mas se eu non auia dreig en la causa per que en la deman ad aquel qui la ten, eu no me posc tornar si non ad aquel qui li donet la tenedon. §6. arregers eu pert la tenedon d'aquela causa que eu tein, si la causa es mia, si cum es ma terra, ed eu i met un ome mort, car la terra torna religiosa tant cum lo morz enten, e causa que es religiosa non pot esser tenguda per negun ome, si cum es dit de sobre. §7. arregers si eu afranchis un mo seru, eu pert la possession de lui, car franx om non pot esser possediz, zo es tenguz per altre. §8. arregers si eu mudarei una mia causa en altra forma, si cum es, si eu fasz de mon argent un enap, eu perc aquella possession, zo es aquella tenedon que i auia primeirament, car la causa es mudada, e per aco es mudada la tenedons. §9. arregers si eu alienei la causa que eu teing, eu perc la tenedon. §10. eissament perc eu la possession, si·l pretor o autra poestaz dreitureira me tol la possession / de la causa que eu teing, si cum aissi: si cu no uolia faire dreig ad ome qui se clamaua de me, si eu era em la terra, o si eu non era en la terra, e la poestat me fe querre si cum dis la leis, ed eu non uolg anar a faire·l dreig, e per aco el me tolg la causa qu'eu tenia: eu ei perduda la tenedon d'aquela causa. mas si eu tornerei enfra un an ed en donarei fermanza de dreig a faire, eu dei recobrar ma tenedon. §11. arregers si eu era en una terra qu'eu tenia, ed eu ui uenir omes armaz, e per aquela paor eu fugic foras d'aquella terra, eu ei perduda la tenedon, si aquel om armaz intra en la tenedon. §12. arregers si alcus om intra en la tenedon d'una mia causa, cant en sunt in absencia, zo es en altra terra, e cant eu uoill intrar en la possession, el no mi laissa intrar, eu perc ades la tenedo. §13. arregers si alcuns om me retenc estra mon grat en la terra que eu tenia, o si el retenc aquelz qui eran en la terra per me, si cum es mos sers, eu pert la tenedon. §14. arregers si eu so pres de l'enemix, eu pert la tenedon de totas mas causas, per aco que en so tenguz per altre, ed aquel om qui es tenguz per altre non pot possedir nuilla ren, ni a se ni ad altre, si no lo sers que pot possedir ad obs de / sun seinor, domentre que el es tengutz per son seinor. §15. zo que es dit de sobre que lo sers gadaina tenedo a sun seinor d'aquellas causas que el gadaina, zo es uers d'aquellas causas que el gadaina dreitament. mas si el gadaina malament la tenedo d'alcuna causa o si el gadaina alcuna causa malament, lo seiner non a la tenedon d'aquella causa, ancara sia tenguz de rendre aquela causa per aco que·l seiner a poder de redre aquella causa que lo sers gadaina malament. XXXVIIII. de prescripciun de long temps, zo es de preacriptiun de .X. anz o de .XX., zo es en cal guisa om gadaina la causa que es d'altre per teneso de .X. anz o de .XX. §1. poiss que noss auem dig de possession, ara digam de prescription, car nuillz om non pot prescriure la causa que es d'altre sens la tenedon. §2. aizo que om poscha prescriure alcuna causa, zo es gadainars per tenedon, deu om saber, cals es la causa, e cals es la persona que la uol prescriure, e cals es aquela persona de cui fo la causa. e deu om saber, per cant de termini pot esser prescriuta la causa d'altre e per cal radon. §3. las causas mobils podunt esser gadainadas per tenedon de .III. anz, si cum es dit de sobre, mas en aquest titol parla solament de las causas immobils, zo es d'onors, si cum es terra e uigna e maisos. / §4. totas causas immobils podunt esser gadainadas per possession de .X. anz o de XX. anz, isters aquellas causas que lei en gita, si cum es causa sagrada e sancta e religiosa e causa publica, e causa que es tenguda per forza, e causa que es de pupill o de pupilla. ed aquella causa n'es gitada eissament que om dona ad alcun iutge que a publica poestat, si ella li es donada contra la lei, zo es si el pren alcuna causa d'aquelz omes qui sunt en son poder, que aquill ome qui li donunt per paor de la poestat que el a sobre elz, el non la pot tener per termini de .X. anz o de .XX. anz, que el s'en puscha defendre per aquella tenedon. §5. si eu compre una causa immobla d'aquel de cui non es aquela causa, o si el la me dona, o si eu la prende d'aquel en camie d'altra iusta maneira, ed eu aig bona fei, lo contraig se fei, cant om me liuret la tenedo de la causa, zo es si eu cuig que aquel qui la me dona aia lo dumini d'aquella causa, o que el i aia dreit de uendre o d'alienar en altra guisa, si cum lo tuaire o lo curaire o lo procuraire, ed el non a si cum eu o cuiaua, ed eu teng la causa .X. anz ses tal apel cum leis diz "inter presentes", zo es en aquella medeissa terra on es aquel de cui es la causa, o eu la teng per .XX. anz "inter ab / sentes", zo es si eu son en una terra ed aquel de cui es la causa es en altra, la causa torna mia per aquella tenedo que es dita de sobre, si que eu m'en posc defendre de toz omes que la demandaran, o sia que aquel qui demanda es credeire, zo es que aia la causa em peinora, o sia que el es lo seiner de cui fo la causa. e si eu perc la possessio, eu la poirei demandar de toz omes qui la tenrant, ancara la tenia aquel de cui ella fon o aquel qui la ag em peinora. §6. mas aco qu'es dit desobre, zo es que la causa esdeuen mia, si eu la teng per .X. anz inter presentes, o per .XX. anz inter absentes, aco es uers, si bona fes i fon d'amdoas parz, zo es si eu qui teng la causa la pris a bona fei, si cum es dit de sobre, ed aquel de cui eu gadainei la causa per alcuna iusta mesura i ag bona fe eissament, zo es si el cuiaua, cant la alienet a me aquella causa, e cant el la me liuret, que el i agues dreit de uendre. mas si aquel de cui eu gadainei la causa i aig mala fei, zo es si el sabia que el non i auia dreit de uendre aquella causa, la causa non esdeuen mia, ni no m'en posc defendre per tenedon de meinz de .XXX. anz d'aquel qui a dreg de demandar la causa, ancara i agues eu bona fei, si aquel qui uol demandar la causa no saup qu'eu tengues la causa, / o si el o saup, no saup que el agues dreit en aquela causa. mas si aquel qui auia dreit de demander aquela causa (o saup), la causa esdeuen mia, si eu la teing per tal termini cum es dit desobre sens apel, zo es per .X. anz o per .XX., si eu pris la causa a bona fei, ancara saubes eu poiss que eu l'aig presa que aquel cui la me uendet non i auia dreit, ed ancara agues aquel mala fei de cui eu la gadainei. §7. si aquel qui se uol defendre per prescription de .X. anz, zo es aquel qui diz que el a tenguda la causa per .X. anz, non fo sempre presens, zo es en aquela terra on era aquel qui demanda la causa, mas fon absens en alcun termini, zo es en altra terra, ed en alcant de termini el fon presens, no se poira defendre per aquel .X. anz, mas li es ops poiss que el sera tornaz, que el tenia la causa per tant de temps cum el fons absens, si que el aia en presenza tenguda la causa per .X. anz, zo es e·ls .X. anz non pot el comdar si non aquelz anz e·ls cals el la teng poiss que el fon tornaz. XL. aizi diz, cora aquel om qui se uol defendre per prescriptiun de .X. anz o de .XX. pot continuar ed aiustar la soa tenesun ab la tenesun de sun auctor, zo es d'aquel de cui ell ag la causa, o per soccessiun o per altra justa causa, si cum es per cumpra. §1. si eu soi heres d'alcun ome qui ten una causa a bona fei ed / aquella causa non era soa, eu poirei continuar ed aiostar aquel temps que eu tenrei la causa empres la morz d'aquel de cui eu soi heres ab aquel temps que el la teng en sa uida, ancara sapcha eu que la causa non fon de·l defunc, si·l defuncz ac bona fei, si cum es dit desobre. §2. mas zo es uers, si altre non teng la causa enant que eu empres la mort de·l defunc, o si ella non fo liurada a me; car si altre teng la causa apres la mort de·l defunc enant que eu, o si la causa fo liurada a me, eu no pusc continuar la mia possession ab aquella de·l defunc, si eu non ei eissament bona fei. mas si eu cuiaua, cant la causa me fon liurada, que aquel que la me liuret i agues dreit de alienar, eu la pusc prescriure, o sia que·l defunc la auia comprads o sia que no. §3. mas si·l defuncz de cui eu sunt heres receup la autrui causa a mala fei, eu no poirei aiostar la mia possession ab la soa en aquela possessio de .X. anz o de .XX. anz, ancara i aia eu bona fei, zo es ancara cuges eu que la causa fos de·l defunc; car l'eres succeden los iudis de·l defunc, zo es la possessios de·l heres deu esser atrestals cum fo aquella de·l defunc, car si·l defuncz ac / iusta possession, l'eres la a iusta eissament, e si·l defuncz ac uiciosa possession, zo es possessions que non es dreitureira, l'eres la a eissament uiciosa. e la tenedons de·l defunc que fon uiciosa, zo es que non fon dreitureira, non ten pro a sson hered en prescription de .X. anz o de .XX. anz; i aura obs tenedos de .XXX. anz. §4. ancara se continues la tenedos de·l defunc ab aquella de·l heres, si·l defuncz gadainet la causa a bona fei; ancara saubes l'eres que la causa non fon de·l defunc, si cum es dit desobre, per aco no se continua la tenedos de·l uendedor ab aquella de·l comprador em prescription de .X. anz o de .XX., si ill non agron amdui bona fei, zo es lo cumpraire e·l uendeire. atrestals dreitz es, si aquel qui se uol defendre per tenedon de .X. anz o de .XX. gadanet la causa en altra guisa, si cum es per don o per altra guisa. XLI. en cal mesura se frainunt totas prescriptiuns, si que tenezuns non se pot continuar. §1. totas prescriptios, zo es totas possessions sens las cals nuillz om non pot prescriure la causa d'altre, se frainunt en doas guisas, zo es naturalment e ciuilment. §2. naturalment se fraing possessions, si ome en geta aquel qui es en la pos / session. arregers si alcuns om intra en tenedon d'una mia causa, cant eu son absens, zo es fors de ma terra, ed el no·m laissa intrar, si eu uoll, aquela tenedos es fraita que eu auia enant que el i intres. §3. ciuilment se fraing tenedos, si·l plaiz es comenzaz de la causa contra aquel qui a la tenedon, car adunc, ancara tenia el la causa, per aco qu'ell dopta de·l dreiz de la possession, si el l'a dreitament o non, fraita es aquella possessios si que el non poira aiostar aquel temps que el l'auia tenguda dauant los plaiz ab aquel temps que fon enapres los plaiz. ni no se poira defendre per tenedo, ancara tenia el la causa enapres lo plaig .X. anz o .XX., si el non l'auia tenguda enant que·l plaiz fo comenzaz per tant, de temps que el s'en posca defendre. mas poiss que·l plaiz es comenzaz d'alcuna causa, non se pot defendre per tenedon que el en faza aquel a cui om la demanda, si el non la ten d'aquel plaig enant .XL. anz sens apel. §4. atrestal radons es, si l'auctor uai a la poestat en cui poder aquel es de cui el demanda alcuna causa, si cum es una terra, e la poestaz diss ad aquel de cui om se clama que el uenia a radon d'aquella terra, o el li o manda, car adoncs / aquel qui (la) ten, non se poira defendre per tenedon que el en fasza d'aqui enant, si el non la ten d'aqui enant .XL. anz ses apel, o sia que el anet a·l plaig, cora la poestat li o mandet, o sia que non. §5. atrestals dreiz es, si non era poestaz en la terra qui li fedes dreiz, ed el s'en anet clamar a l'euesque de la terra o a·l defendedor de la uila, o si el escrius sa rancura ed el la fei dauant la gleisa e denant los uedis. §6. altra rados es, cant la possessios se frain naturalment, si cum es dit de sobre, car adonc, ancara sia alcus om gitaz de tenedon corporalment, si el recobra pois la causa, ed el la ten em pausa per .X. anz inter presentes, o per .XX. anz inter absentes, el la prescriu, zo es el gadaina per tenedon, si el no saup enanz que el recobres la tenedon que la causa era d'altre. mas si el saup que la causa era d'altre, pois que el la perdet enant que recobres la tenedon, [non la poira prescriure per meinz de .XXX. anz, per aco qu'el non ag bona fei, quant el recobret la tenedon]. §7. aquel om qui prescriu una causa d'altre, zo es qui la gadaina per tenedon de .X. anz o de .XX., se pot defendre de toz omes qui la li demandaran domentre que el la tenra. e si el pert la tenedon, el la poira demandar de toz omes qui la tenran, ancara fos la causa d'aquel qui la tenra, o ancara l'agues em peinora enant aquel qui la ten era, si aquel qui la te, / ara non la a tenguda per tant de temps que el s'en posca defendre. XLII. si·l credeire demanda la causa que li fo donada em peignora, per cant de temps se pot defendre aquel qu la te. eissament cum aquest om qui es seiner d'alcuna causa pert aquel dreit que el i a, si us altre la ten per .X. anz inter presentes o per .XX. inter absentes, si cum es dit desobre, eissament lo credeire, zo es aquel qui demanda alcuna causa, o mobil o imobil, que el diz que e ssa penora, pert lo dreit que el i auia, si us altre om a tenguda la causa per .X. anz inter presentes o per .XX. inter absentes, si aquel om l'a tenguda si cum manda la leis, ed el la gadainet a bona fei per alcuna iusta mesura, si cum es per compra. XLIII. a cals omens non ten dan prescriptiuns de .X. anz, si om s'en uol defendre d'els. §1. tals uez es que prescriptions de .X. anz o de .XX. non a log ni non ten dan ad aquel encontra cui om la uol opponere, zo es de cui s'en uol om defendre, ed aco esdeuen per la persona a cui uol opponere la prescriptios, car si la causa que alcus om a tenguda per .X. o per .XX. fo de pupill o de pupilla, o fon la peinora de pupill, ed el la uol demandar, non li noz prescripcios de .X. anz o de .XX., mas prescriptios de .XXX. anz o de .XL.; se comenza encontra lo me / nor pois que el a .XII. anz compliz si es femena, o .XIIII. si es om. §2. arregers tals uez es que non pot om opponere prescription de .X. anz ni de .XX. ad aquel qui demanda la causa, e sse ella li es appausada, non li te dan. ed aco esdeuen per alcuna iusta causa, si cum es en aquest issemple: si alcuns om fon pres de·ls enemix, ed el es tornaz e uol demandar la causa sua que uns altre a prescripta per aquel termini que el estet pres, non li pot esser appausada aquella prescriptios de .X. anz ni de .XX. §3. e generalment es uers que prescriptios de .X. anz o de .XX. no noz ad aquelz omes qui sunt absentes sens mal engeing per alcuna iusta causa, zo es qui sunt foras de lor terra, o qui sunt si tengut contra lur uoluntat que ill non podunt demandar lor dreit en aquel termini que ill deuriant. mas aco es uers que la prescriptios de .X. anz o de .XX. non lur ten dan, si ill non laisserunt procurador qui demandesz per elz, e si ill non isterunt .IIII. anz, pois que ill forunt tornat ed ill agron poder de demandar lur radon, car adonc lur noz la prescriptios. XLIIII. si l'Emperaire o li Emperairiz dona altrui causa ad alcun omen que aquel cui ella dona a lo dumini aqui eis. §1. si l'Emperaire o sa moiller me dona o me uen una causa / d'altre o el la me liura per altra mesura, eu soi segurs aqui medeiss e posc m'en defendre de toz aquelz omes qui la me demandarant, ancara sia el lo seiner de cui fon la causa o lo credeire que auia la causa em peinora, si eu aig bona fei, cant l'Emperaire la me liuret o ad altre per me, zo es si eu cuiei que la causa fos soa. mas si eu aig mala fei, cant eu pris aquella causa de l'Emperador o de sa moiller, zo es si eu sabia que la causa non era soa, non esdeuen mia la causa ni no me poirei defendre de celui de cui es la causa, si eu non la ting .XXX. anz ses apel, anquera digant tal ome en altra guisa. §2. car l'Emperaire o ssa moiller dona una causa d'altre ad alcun ome, aquel de cui fo la causa o qui ag alcun dreig en la causa pot demandar sa radon a l'Emperador o a ssa moiller, si ela la donet infra .IIII. anz poiss que la causa sera donada. e si aquill .IIII. anz passunt, non aura poiss dreg de demandar ren ni ad aquel qui alienet la causa, zo es l'Emperaire o sa moiller, ni ad aquel qui ten la causa. §3. atrestals rados es, si·l fisco aliena una causa d'altre. §4. si l'Emperaire o·l fisco uolunt demandar las suas causas ad aquelz qui las tenunt, non lur notz nuilla prescriptions. XLV. de las prescriptiuns de .XXX. anz o de .XL. / §1. desobre es dit d'aquella possession [o d'aquela prescriptio] que non ual ni non ten pro a·l possessor, zo es ad aquel qu a la tenedon, si el non gadainet la causa a bona fei e per iusta mesura, si cum es per compra. ara digam d'aquella prescription o non es esgardada bona fes ni iusta causa; mas solamement la tenedos es esgardada en aquesta prescriptio, si la tenedos es faita per .XXX. anz o per .XL. anz ses tal rancura cum la leis manda. la prescriptios de .XXX. anz e de .XL. anz fon trobada per ira de·ls demandadors. §2. totas las accios de·l mon, o sia que ellas sunt in rem o sia que ellas sunt in personas, se fenissunt per tenedos de .XXX. anz, isters en tres cas. §3. aquella accios es personals, cant eu dig ad alcun ome: "tu me deus .X. sol.", o cant eu dic: "tu me deus aital causa que eu comprei per doalidi", o cant eu dic: "aitals om de cui es eres me laisset un caual" o ".C. sol." o "una maison", o cant eu dic ad altre que el me deia donar o faire queocom per alcuna causa. §4. aquela esaccios in rem, cant eu deman alcuna causa corporal ad aquel qui la ten o que laisset la tenedo per mal engein, o sia que eu dig que la causa es mia, o sia que eu dic que eu ei aital dreit en la causa cum a aquel qui en dona cens, zo es / aquel qui ten la causa per emphiteosin. §5. si alcuns om fon mos depteire, zo es si el me fon obliaz de donar o de faire queocom per alcuna causa, o si el ten alcuna tua causa o causa on eu ei dreig, ed el a estat ses plaiz e sses leial rancura per .XXX. anz, no l'en posc mais metre em plait, ed el se pot defendre per aquella tenedon de .XXX. anz, o sia que el la teng per mala fei o sia qu'el la teng per bona fei, o sia que el ag iusta causa o sia que non, si el possed la causa a sso num. §6. mas ai el possedec ad altre, zo es si el teng la causa a num d'altre, si cum fai colonus, zo es aquel qui ten terra a faciaria, e si cum fai inquilinus, zo es aquel qui ten ma maison a loger, no s'en pot defendre per nuill temps de·l seinor de la causa, si el la li demanda. atrestals rados (es) d'aquel qui ten una terra per emphiteosin e d'aquel a cui om laissa tener una causa a precs. ed aco esdeuen, per aco que ill non possedon, e prescriptios non ten pro, isters ad aquel qui possed a ssun num, zo es ad aquel qui ten la causa a sson ops. ed aquel qui ten la causa a num d'altre non pot mudar so coratge ni la causa de la possessio, zo es non pot aco faire que el tenia la causa a sso num, que el comenzet a possedir a num d'altre, si non i esdeue alcuna causa, o iusta o iniusta. justa causa / i poira esdeuenir, si aquel qui tenia la causa si cum es dit la cumpres de·l senor o la gadaines per altra mesura, car adunc poira el possedir a sso num e sseria de mantenent seiner de la causa, si aquel en sera seiner de cui el la gadainet; e si aquel non era seiner de la causa de cui el la gadainet, el la poira prescriure si cum la leis diz. injusta causa i poira esdeuenir per que aquel qui ten la causa d'altre dit que la cumpres de·l seinor o la gadanes per altra mesura, car adunc poira el possedir a sso num, e seria de mantenent seiner de la causa, si aquel en era seiner de cui el la gadainet. e si aquel non era seiner de la causa de cui el la gadainet, el la poira prescriure si cum la leis diz. iniusta causa i poira esdeueneir, per que aquel qui te la causa d'altre la comenzaria tener a sso num, si cum es, si·l seiner uolg intrar en sa causa, ed aquel qui la tenia per el non li laisset intrar: en aquest cas, si el estara poiss per .XXX. anz en aquella tenedon ses leial rancura, que el non donara loger negun ni non en fara usatge ad aquel per cui el tenia la causa, el s'en poira d'aqui enant defendre de lui. XLVI. per cant de temps se pot defendre aquel om qui ten la causa per altre. §l. zo que es dit d'aquel qui te una / causa per altre que el no s'en pot defendre de·l seinor per tenedon de nuill temps, zo es uers, si aquel qui ten la causa paia lo loier que el en coueng a donar a·l seinor. mas si aquel qui ten la causa per altra istara .XXX. anz sens plaig e ssens leial rancura si que el non paiara ren infra aquelz .XXX. anz ad aquel de cui el ten la causa ni non l'en fara nuill usatge, si cum fant assaz omen qui sunt, el s'en poira pois defendre d'aquella causa de toz omes. §2. atrestals rados es d'aquel ome qui deu ad altre auer ab gadain, car tant cum el paia lo gadaing, el no s'en poira defendre que el non pag l'auer, ancara l'aia el tengut .XXX. anz. mas si el ista .XXX. anz sens tal rancura cum diz la leis, que el non paie ren de·l gadaing, el se poira defendre d'aqui enant, que el non pag aquel auer. XLVII. d'aquellas actiuns, zo es d'aquelz demanz que non se fenissunt per mengs de .XL. anz. §1. si·l credeire, zo es aquel qui a una causa em peinora, o mobla o immobla, demanda sa peinora ad aquel qui la ten, desebranza es, si el la demanda a·l deptor qui li mes la causa em peinora, o si el la demanda a sson ered de·l deptor, o si el la demanda ad un ome estraing que la ten, car si el demanda la peinora a·l deptor o a·l hered de·l / deptor qui la ten, lo depteire e sos heres se podunt defendre, si el a tenguda la peinora .XL. anz ses leial rancura, e non per meinz de temps. §2. mas si·l credeire demanda sa peinora ad un ome estraing qu la ten: si aquel om ag iusta causa o bona fei si cum es dit de sobre, el poira deuendre la peinora de·l crededor per tenedon de .X. anz inter presentes o de .XX. anz inter absentes. §3. mas si aquel qui ten la peinora non la gadanet per bona fe o per iusta causa: si el la te per .XXX. anz sens leial rancura, poira defendre aquela causa de toz omes, e no per meinz de temps. aco es uers, si aquel qui teng la causa non l'ag em peinora d'aquel qui la mes em peinora ad aquel qui la demanda, car adunc seria altra rados, si cum nos direm enant. XLVIII. cals dreigs es, si uns om demanda una causa que li fo messa em peins ad un altre qui la ten a cui fo messa em peignora. §1. si uns om a cui fon una causa messa em peinora la demanda ad aquel qui la ten, ed aquel qui la ten diz que el l'a em peinora d'aquel de cui l'altre l'a em peinora, aquel qui la ten s'en poira defendre per tenedon de .XL. anz, si el l'ag derrers em peinora: ed ancara l'agues el primers em peinora: si l'altre li uol paiar aco que el i a de / sobre, non se pot el defendre que el non la renda, si el non l'a tenguda .XL. anz sens leial rancura. §2. mas aco es uers, que el non se pot defendre per meinz de .XL. anz, si el la teng per toz aquelz .XL. anz en uida de·l deptor qui la mes em peinora. mas si el la teng una partida en uida de·l deptor ed una partida empres sa mort, non se poira eissament defendre per meinz de .XL. anz, si el non la teng apres la mort de·l deptor .XXX. anz, car adunc, zo es si el la teng .XXX. anz apres la mort de·l deptor, s'en pot defendre ben si cum poiria uns om estranz. atrestals rados es, si aquel om qui l'ag primeirament em peinora la demanda, ed aquel la ten a cui ella fon messa derreirament em peinora. XLVIIII. de las rasuns de las gleisas e de·lz logs uenerables, si cum es hospitals. si alcuna gleisa o alcuns hospitals a una action, zo es un deman encontra alcun ome: si aquella actions es tals que non duraria oltra .XXX. anz, si alcuns om priuaz l'aguez, la gleisa o altre locs uenerables non la pert per meinz de .XL. anz. mas per .XL. anz perdunt las gleisas lors accios isters la gleisa de Roma, car la gleisa de Roma non pert aquellas accios / que uns altre perdria per .XXX. anz per meinz de .C. anz. L. aizi diz, cant dura uns demanz que uns om a encontra altre, pois que plaiz n'es comenzaz o altra leials rancura n'es moguda. §1. si alcuns om a alcun deman encontra on altre d'alcuna causa, ed el l'en met em plaig denant son iutge o em poder d'arbitre, o el fai tal clam o tal rancura cum diz la leis, el non pert poiss la soa action, zo es lo seu deman per meinz de .XL. anz, o sia que aquella accios es in rem o sia que ella es personals. e non i es desebranza, o sia que aquel demanz es d'auer o sia que el es d'onor. arregers non i es desebranza, o sia que aquel demanz es de negoci, si cum es uendedons, o sia que el es de mala faita, si cum es de furt o de rapina o de dan o d'auta. totas aquestas accios durunt entro a .XL. anz pois que plaiz n'es moguz. §2. mas aquella accions de dolo non dura mais de .II. anz, o sia que plaiz n'es moguz o sia que non. LI. a cals omes non noz prescriptiuns de .XXX. ni de .XL. anz. prescriptios de .XXX. anz o de .XL. noz a tos omes, o sia que ill sunt mascla o sia que ill sunt femenas, o sia que ill sunt absentes o sia que ill sunt presentes. / e non i es desebranza, o sia que ill sunt priuat o sia que ill sunt chaualler. mas aquel qui sunt pupill non noz, zo es ad aquelz non noz prescriptios de .XXX. ni de .XL. anz, qui sunt menor de .XIIII. anz, si ill sunt mascle, o de .XII. anz, si sunt femenas, zo es non noz prescriptios de .XXX. ni de .XL. anz a nuill ome, domentre que el es pupilz o pupilla. LII. cal dreit a aquel qu a prescripta una causa d'altre per .X. anz o per .XX. o per .XXX. o per .XL.. §1. aquel qu a prescripta una causa, zo es qui a tenguda una causa per .X. anz inter presentes a bona fei o per iusta causa, si cum es per cumpra, o per .XX. anz inter absentes a bona fei eissament o per iusta causa, el se pot defendre de toz aquelz omes qu la demandarant, anquera fos seiner de la causa aquel qui la demanda, o anquera la agues el em peinora. §2. aquel qui ten la causa d'altre per .XXX. anz o per .XL., si el aig bona fei e·l comenzament, cant el gadainet la causa: ancara non l'agues el per iusta mesura, poira la deuendre de toz omes e poira la demandar a toz homes qui la tenran, anquera fos la causa d'aquel qui la ten, o ancara la agues el em peinora. §3. si aquel qui gadaina una causa / a mala fei, zo es qui sabia que la causa non era d'altre qu'el, qui la liuret, la teng per .XXX. anz o per .XL., el la poira defendre de toz homes. mas si el pert la possessio en alcuna guisa, non la poira demandar de nuill ome, mas aquel de cui fo la causa o qui la ag em peinora la poira demandar ad aquel qui la teneras, si que aquel qui la te non se poira defendre que el non la reda ad aquel de cui fon, ancara l'aia lo primers teneire tenguda per .XXX. anz o per .XL., que el non la demandet. mas aco es uers, si aquel qui la tenera non l'a tenguda .XXX. anz ni .XL., car si el l'a tenguda .XXX. anz o .XL., el la pot deuendre de tot homes. §4. mas aco que es dit, que aquel qui tenera la causa que om li demanda se pot defendre d'aquel qui la gadainet a mala fei, si el la li demanda, anquera l'aia aquel tenguda .XXX. anz o .XL., es uers, si aquel qui la tenera non en gitet per forza aquel qui la demanda; car si el l'en gitet per forza, el la deu rendre ad aquel a cui el la tolg, [o sia que aquel a cui el la tolg] la gadainet a bona fei, o sia que el la gadainet a mala fei. LIII. d'aquel qui per mandament de·l iutge ten una causa per aco que aquel qui la tenia non uolia far dreig ad aquel qui la tenera. si eu me clam a la poestat de la terra d'alcun ome qui ten una causa que eu dig que sia mia o que eu i aia alcun dreig, e la poestatz non lo me pot far uenir a radon, si el es en la terra o si el es absens, zo es en altra (terra), ed el li o mandet .III. uez ni per tot aco nu·m uolg uenir a radon, e per aco li tolg la possession d'aquela causa que eu demandaua e mes me en aquella possession: [eu ei aquella possessio dreitament], car aquel om ten la causa dreitament qui la ten per mandament de·l iutgue, si·l iutgues o mandet dreitament e non en altra guisa cum es en aquest cas que nos auem dit ed e moz altres. mas si aquel a cui la poestat tolg la possession torna infra un an poiss que el l'a perduda, ed el uol fermar d'estar a·l plait e de far dreiz, eu li dei rendre la possessio, ed el aura poiss atrestal dreit cum auia desenanz ed eu eissament. mas si el non uen infra un an, o si el i uen ed el no uol far aquela fermanza que es dita de sobre, eu tenrei la causa, si cum eu fasz, ni non la li rendrei, si el non prouara clarament que la causa sia soa, o que el / i aia tal dreig per que el la pusca demandar.