I. ditz del sers que fugunt a lor senors. l. ara digam dels sers que fugiunt a lors seinors e dels libertis. mas primeirament deuem saber, cals es fugitius. 2. fugitius es aquel serus que fui a sson seinor o a sun magistre en tal uoluntat que el mais non torn ad el, ancara mudes el pois sa uoluntat, ed el i tornes. arregers se el se rescondet e maison de son seinor per aco que el trobes occaison de fugir: ancara non fugis el, atrestal es cum se el agues fugit. arregers se uns sers fugia ed el mudet sa uoluntat ed aucis se en alcuna mesura, atrestal es cum se el agues fugit. aquella medeussa radons es d'aquel que uolia fugir, e cora el comenzet a corre, so seiner lo pres, si que el non pog fugir. atrestals radons es, se mos serus anet en tal log dun eu non lo pusc aduire, si cum es, se el anet a mos enemix. 3. se mos sers me fugit, eu m'en pusc tornar ad aquel qui lo me donet o per uendedon o per camies, e posc me tornar ad aquel qui lo receup ed ad aquel qui li donet cosseill de fugir. 4. aquel om / qui receup mo seru que me fugic, se el lo celet que el no uolg que eu o saubes: ancara non saubes el que el era meus, se el sabia que el era fugitius, el lo me deu rendre ab autre seru atrestant bon o ab .XX. sol. e quantas uegadas el lo recebra, tantas uegadas en deu auer aquesta pena, se el lo te per .XX. dias, que el non o manifestet ad aquel de cui el era ni en publico. e sobre tot aco el en es tenguz per laironici. e se el non pot pagar aquesta pena, la poestatz lo deu castigar segun lo seu ueiaire. 5. sel serus d'alcun fug a son seinor ed el se rescon e maison d'aquel omen qui es menre de .XX. anz, om lo pot demandar ad aquel en cui bailia es lo menre, zo es sos tuadors, o suns curaors en es tenguz ab atrestal pena cum es dita de sobre. 6. sel seiner del seru fugitiu ac mal engan en la fuga de son seru, si cum es, si el diss enaissi: "uai e fug e maison d'aital omen a cui eu uoill mal", el serus fugic per lo cosseill de son seinor, ed aco pot esser conogut, se ual ren per lo deman que om en fara al seru: lo seiner lo deu perdre el sers deura esser del fisco. 7. se aquel / en cui maison fugic lo sers d'altre diz que aquel sers es seus o ditz que el es franx, lo sers deu esser mes a torment, que el diga la ueritat, se el (es) sers o franx, o se el es sers, que el diga de cui, se om non pot saber lo uer en altra guisa. 8. se alcus om diz que son seru li es fugiz ed el lo uol querre en maison d'alcun ome, non li o deu om uedar. 9. e se lo sers d'alcun omen s'en fug, lo seiner non pot perdre lo dreig que el i a per meinz de .XXX. anz, ni altre non o pot gadainar per meinz de .XXX. anz, ancara lo cumpres el d'autre per bona fei, ed aco esdeuen per aco quel sers fai furt de semeteus, cant el fuig. II. de furt, zo es de laironici. 1. per aco que lo sers d'alcu omen sol faire laironici a sson seinor o ad altres omes, quant el fuig, per aco deuem nos dire de laironici, e qual pena deu auer aquel om que maluedia lo seru d'altre per aco qu'el s'en fuga. mas primeirament deuem saber, que es laironoci, e quals om pot far laironici, ed a cui om pot far laironici, e de cal causa, e cal pena en deu auer aquel qui fai laironici, e qual pena en deu auer aquel qui dona cosseill e adiutori / de faire furt ad altre. e deuem saber, cant de temps dura aquesta radons, zo es aquest demanz, e cals om pot demandar la causa emblada, ed a cui ella pot esser demandada. e deuem saber, en cal guisa deu rendre lo laire la causa que el emblet. 2. aquel om fai furt qui adobra en alcuna mesura la causa d'altre contra la uoluntat del seinor, o sia que lo seiner o sap o, se el o saubes, non o uolria ed o fai per son pro e ben pessa d'aco que el fai que el o fai contra la uoluntat del seinor de la causa. mas si aquel qui adobre la causa non se cuia que sapia mal ad aquel de cui es la causa d'aco que el adobra, mas pensa se que el li o sofriria, se o lo saubes, non en fai furt, ancara sapia mal ad aquel de cui es la causa, ed ancara non li cossentis el, se el o saubes. 3. atrestals radons es, si aquel qui adobra la causa cuia faire contra la uoluntat del seinor de la causa, mas al seinor no sap mal d'aco, se el o sap o, se el o saubes, be li o permetria. III. quot modis potest fieri furtum. l. en tres mesuras pot om faire furt de la causa d'altre: zo es o per lo pro de la causa, quant om la embla per aco que om la uol auer a son obs o donar ad / altre. arregers per usar la causa fai om furt de tota la causa, si cum es en aquest issemple: uns om me prestet o me loiet un son caual entro ad un cert log; si eu lo men plus loing que el nol me prestet, ed eu o faz contra sa uoluntat e sei ben, se el o saubes, que el non o uolria, eu fasz furt de tot lo caual, ancara non o fasza eu per aco que eu non li o uolia rendre. ed en aquesta guisa fai om furt de le causa per lo usar. atrestals rados es, se uns om me mes una causa em peinora ed eu la adobra en altra guisa que nos non aguem encouinent. aquella medeussa radons es, se uns om me comandet una soa causa per estiuar ed eu la adobre contra sa uoluntat. 2. aregers per la tenedon de la soa causa fai om furt en aquesta guisa: se alcuns om tenia alcuna causa que eu didia que era mia e, per aco que eu me descargues de prouar que la causa era mia e que eu cargues el, tolg li la causa per aco que eu agues la tenedon: ancara no la il tolgues eu per usar la causa, eu fasz furt de la causa per la tenedon. IIII. cals es aquel om qui pot demandar la causa emblada e la pena. l. poiss que nos auem dig, que es furz, ed en cals mesuras fai om furt, e cals es aquell / qui fai furt, ara digam, cals es aquel qui pot demandar la causa emblada e la pena. 2. aquel om pot demandar la pena a cui om lo fei, zo es aquel qui tenia la causa en alcuna guisa en aquel termini que ella li fo emblada, si con es en aquel a cui ela era prestada o logada o comandada per estiuar. mas tot aco es uers que aquel a cui la causa fon emblada la pot demandar, quant el la perdet per sa colpa o en tal guisa que el era destreiz de rendre la causa ad aquel per cui el la auia, e non en altra guisa, se el non es lo crededor a cui sia emblada la peinora, car lo crededor pot demandar la peinora, se ella li es emblada, ancara non la perdes el per sa colpa, per aco que el es mais segurs de sun deute, se el pot recobrar sa persona. V. si la peignora es emblada al crededor. l. se la peinora es emblada al crededor o per sa colpa o senes sa colpa, sol que el non i agues mal engeing, ben pot demandar la causa e la pena tota, ancara posca lo deutor ben pagar, mas deura rendre al deutor qui li mes la causa em peinora tot aco que el a recobrat del lairon plus de son auer, zo es tot aco que es plus de son / deutor non li deura el rendre, ed autresi li o deu cumdar per son auer. 2. mas se el meteuss, lo deutors, emblet la peinora al crededor, pot li lo credeire demandar aitant cant es lo deutes e las usuras del deute ab la pena del furt, eissament cum el poiria ad un altre ome. ni non la cumtara per sun auer, si cum es dig desobre, si uns autre om la li agues emblada. e zo es deuen per aco quel deutors a aquest dan per sa colpa, ni non es meinz destreiz per aco de rendre lo deute al crededor e la peinora eissament entro que el li pag lo deute. 3. se aquel a cui eu logei alcuna causa la pert per furt e ssens sa colpa, eu la posc demandar del lairon ed el non, car lo danz non es seus, se la causa es perduda, ancara sia altra radonz del crededor, si cum es dig desobre. mas aco es uers, se el no me fei couenent de rendre la causa, en cal que guisa el la perdes. mas si la causa li es emblada per sa colpa ed el es tant rics que el la me posca ben redre, el me deu respondre de la causa e deu se tornar al lairon, e tot aco que el pot recobrar de lui deu auer a son obs, car aquel que auria lo dan, se la causa non fos mais recobrada, aquel deu auer lo pro, se el la pot recobrar. mas se el es tant rics que el me pot rendre la una / meitat de la causa e l'autra nun, el s'en pot tornar al lairon per aquella partida que el me pot rendre e non per mais, ed eu me i posc tornar per la altra partida. 4. quals radons es d'aquel a cui eu logei una mia causa segun aco que es dig desobre, tals radons es d'un drap, se el fon emblaz ad aquel, ei lo donei a coser o a lauar. 5. si eu prestei una mia causa ad alcun omen per amor, si cum es un chaual, ed el li es emblaz per sa colpa, altra radons i es que non es dita desobre, car en aquest negocio es en mun arbiri, o de tornar ad aquel a cui eu prestei lo caual o de tornar al lairo, ancara sia aquel a cui eu lo prestei tant rics que el me posca ben redre la causa. mais poiss que eu deman lo chaual al lairon, aquel a cui eu l'auia prestat es deliures de me, ni el non en pot ren diren al lairon, o sia que el me pag o sia que non. mas si eu me torn ad aquel a cui eu la causa prestei, el la me deu redre, e pot se el tornar al lairon, no miga eu, se eu sabia que la causa era emblada. mas se eu non o sabia que la causa fos emblada, quant eu la pres a demandar ad aquel a cui l'auia prestada, ed eu saup poiss, ben posc / laissar aquel e posc me ben tornar al lairon, se aquel non me auia reduda la causa a cui eu la prestei, car si el me auia ia paiat, non me posc mais tornar al lairon. 6. si aquel a cui eu prestei la mia causa o la causa d'altre per amor la perdes ses sa colpa, non la pot demandar, car non es sos danz, se el la pert, se el no me coueng que el la me redria, per cal que guisa el la perdes. 7. si eu comandei una causa ad altre per estoiar ed eu li en donei auer ed el la perdet per sa colpa, el la me deura redre. e se el me coueng que el la me gardaria ben, o el me coueng que el la me rendria, se el la perdes en alcuna guisa: ancara la perdes el sens sa colpa, si lam deura el redre per aco que el m'o coueng. mas si el me diz enant qui eu ad el que eu la li comandes, que el la me gardaria: si el la pert per sa colpa, el la me deu rendre e non en altra guisa; ed en toz aquestz cas, si ella li es emblada, el poiria ben demandar la pena del furt, no miga eu, car lo danz pertenria ad el de la perdoa, se el non la pogues recobrar, se el es tant rix que el me posca la causa emendar. mas se el no la me pot redre, eu posc demandar la pena del furt, no miga el, si cum es dig de / sobre d'aquel omen a cui om loget alcuna causa. 8. si aquel qui receup la mia causa per aco que el la me estoies, non la receup en aquella guisa que es dita desobre: se ella li es emblada en alcuna guisa, zo es o per so mal engeing o per sa colpa, que el non la gardec tant ben cum el pog e cum el deg, non pot anar en contra lo lairon e nuilla mesura, mas eu posc demandar al lairon e la causa e la pena. ed arregers posc la demandar ad aquel a cui eu la comandei per estoiar, se el la perdec per sun mal (en)geing. 9. tot aco que es dig desobre, que aquel a cui eu comandei lo meu drap a coser o logei la mia causa se pot tornar al lairon, se el li es emblatz, esters solament de la pena del furt, no miga de la causa que es emblada, atrestal es d'aquel a cui eu comandei una causa per estoiar. mas altra radons es del creditor a cui es emblada la causa que el auia em peinora. VI. aizi diz en cal mesura om pot faire furt. l. furt pot om faire, se om embla alcuna causa ad altre per faire so pro, o se om la pren per donar o per prestar ad un son amic, si cum es, si eu te log o eu te prest un mo caual entro ad un cert log, e tu / lo menas plus loing o altre om per ta uoluntat. 2. arregers tu fasz furt de la mia causa, se tu fas montar a ton caual una ega encontra ma uoluntat, e tu cuias que encontra ma uoluntat o faszas. 3. arregers si tu tens la mia causa que tu as sens radon e sens iusta causa e tu no la me uols rendre pois que eu la te deman, e tu conoisses que tu la me deus rendre, fas en furt, per furt la te posc demandar. 4. arregers si te pag mais que eu non te deig, si que tu o saps, mas eu non o sac, eu t'en posc demandar per furt aco que eu non te deuia. astrestals rados (es), se altre om te paguet per me, ed eu o aig ferm cora eu lo saup. 5. arregers si eu anaua permar ed eu gitei alcuna causa per mal temps de la nau per aco que la naus se leuges, ed alcus om la troba, o en terra o en aiga, ed el la reten per son pro ni non la me rent: si el sap co si es, fai en furt. ed en totas guisas es uers que aquel om qui adobra la causa d'altre contra sa uoluntat del seinor de cui ela es en fai furt e per furt la deu rendre, sol que el sapia que la causa sia d'altre, ancara non sabia el de cui era la causa. 6. tals uoiada es que aquel qui fai furt es tengutz / per furt, zo es de la pena solament, si cum es aquel qui dona ad altre cosseill ed adiutorio a faire furt. 7. aquel dona adiutorio a faire furt ad altre qui li prestet los fers per franger la porta o l'archa on era la causa que fo emblada, o qui prestet escalas ad altre o las pauset iusta la mia fenestra, per aco quel laire i pogues (intrar). mas aco es uers, se aquel qui li dona l'adiutorio o fai per mal geing, zo es que el sab ben aco que uol faire aquel a cui el dona aquel adiutorio. mas se el non o sap, nuilla colpa non i a, ni non l'en pot om ren diren per aco que el non o fei per mal sun escient. 8. aquel dona cosseill a furt faire per mal engeing que conorta alcun omen que el emble alcuna causa ad altre. aquel qui dona cossel ed adiutorio a faire furt o solament adiutorio es tenguz solament de la pena del furt e non de la causa, se la causa non perueng ad el, ne tota de part. mas aquel qui donet solament cosseill a faire furt non es tenguz de la pena del furt, mas es tenguz del dan per accion "de dolo", zo es per aquella radon dun son tenguz aquill qui fan engan ad altre, se aquel a cui fon emblada la causa non la pot recobrar en altra guisa. VII. de cals causas om non pot faire furt. / l. tals causas sunt dun om non pot faire furt, si cum sunt aquellas causas que non sun de negun omen, si cum sunt las causas sagradas. aquellas causas sunt sagradas que sunt sagradas a Deu per euesques, si cum sunt calices e com sunt croz. 2. arregers qui embla un franc omen non fai furt, mas si aquel qui es emblaz es em poder de sun paire, lo paire lo pot demandar, mas non es furt e pot demandar tot lo dan que el a de son fill que li es emblaz. VIII. aizi diz qui pot demandar la causa emblada ed a cui ella pot esser demandada. 1. aquel a cui la causa es emblada, se el en es seiner o se el es crededor a cui es emblada la peinora, sun eres la pot demandar a toz omes qui la tenunt, si la causa pareiss, o si aquel qui tenia la causa feiss per sun mal engeing en aco per que la causa non pareiss. altre om non pot demandar la causa emblada esters aquist qui sunt dig desobre. ed aquist diran enaissi ad aquel qui tenra la causa: "Don, aquesta causa me fon emblada". ni non sunt destreiz de redre lo prez, ancara lo cumpres aquel a cui om la demanda. 2. se la causa emblada non pareis, non pot esser demandada se no al lairo / o a sun hered. lo heres del lairon es tenguz de tota la causa emblada, se el es sols heres. mas se ill sunt plusors heres, cadauns es tenguz de la causa per tal partida cum a en la heretat. VIIII. qui pot demandar la pena del furt ed a cui om la pot demandar. l. lo laire es tenguz de la pena del furt ed aquel qui donet cosseill ed adiutorio. 2. mas li heres del lairon non sunt tengut de la pena del furt, ancara siant ill sei fill, isters de tant cum en ueng ad elz, zo es de tant cum ill en sunt meliurat, se rancura non en fo faita contra lo lairon enaissi cum la leis manda, car li heres d'aquel qui fai alcuna malafaita, si cum es furt e rapina e dan ed enjuria, non en sunt tengut pois la mort del defunc qui la fez, se en sa uida non en fo faita rancura, isters de tant cum en ueng ad elz. X. cals rasuns es, se plusors omens fant un furt. se plusors omes faun un furt, toig son tengut, e de la causa emblada e de la pena del furt. mas se l'un d'els ren la causa o la emenda, li altre sunt tug desliures, cant a la causa aperten. altra radons es de la pena del furt, car se l'uns d'elz emenda la pena, non ten nuill pro als altres, / e tuig en sunt tenguig ancara, de donar la pena cadauns, se il erunt mill. XI. cal pena deu auer aquel om qui embla causa d'altre. l. la pena del furt es tals ueiada de dos aitanz cum es la causa, tals ueiada es de .IIII. aitanz. arregers tals ueiada es quel furz es manifestz, tals ueiada es que el non es manifestz. 2. sel furz es manifestz, la pena es de .IIII. aitanz esters la causa emblada. la causa emblada deu esser renduda o lo prez de la causa tant cum ella ualg mais poiss que ella fon emblada, e la pena creiss eissament cum fai la causa, si cum es en aquest issemple: uns om me emblet un polin o un ainel e tenc lo domentre que el fon granz: el lo me deu rendre o emendar tant bon co ara es, e la pena en quatre tanz sens la causa, sel furz fon manifestz. 3. sel furt non es manifestz, la pena es de dos tanz sens la causa emblada, e creiss la pena eissament cum del furt manifestz. mas non pot descreisser per aco que tenia dan ad aquel a cui om la deu emendar. XII. cals furtz es manifest e cals non es manifestz. 1. poiss que la pena del furt manifest es altra que non es la pena, del furt que / non es manifestz, bens es que nos sapiam, cal laire es manifestz e cals non es manifestz. 2. aquel laire es manifestz que om pren ab la causa emblada en tot aquel dia que el l'emblet, enant que el la portes aqui on el la cuiaua portar per estiuar. mas poiss que passa aquel dias que el fei lo furt o el porta la causa lai on el la cuiaua estiuar, non es laire manifest. en aco non es desembranza, o sia quel seiner de la causa prenda lo lairon o sia que altre lo prenga. atrestals radons es, sel seiner de la causa o altre om lo uedia ab la causa, el laire per paor que el ag desamparet la causa. arregers non i a deseuranza, o sia que el fo pres, quant el emblaua la causa, si cum es enant que el issis de la maison on emblaua, o sia que el fon pres en la uia o en altre log. 3. poiss que om sap, cals es laire manifestz ben pot om saber, cals laire non es manifestz. XIII. en cal mesura lo laire se pot deliurar de la causa que el emblet. sel laire ren la causa emblada ad aquel a cui el la deu rendre o el es appareillaz de rendre, non es mais tenguz de la causa, ancara perisca poiss la causa, sol que ella non perisca / per sun mal engeing o per sa colpa. mas se el non la rend o non es appareillaz de rendre: ancara perisca la causa sens sa colpa, non es deliures, car lo laire es sempre en tardament d'aquel dia enant que el embla la causa, ed aquel tardament trai lo perill a se, sel laire non ren la causa o el non es appareillaz que el la renda, si cum es dig. XIIII. entro a cal terminio om pot demandar la causa emblada e la pena. totas aquestas radons que nos auem ditas de sobre del furt, o sia qu'el sia manifestz o sia que no, o sia de la causa o sia de la pena, non se perdunt per meinz de .XXX. anz, sel laire dura tant uius, o se danz l'en es uenguz en se uida. XV. cal pena deu auer aquel om qui corrump lo seru o lo fil d'altre. 1. aquel om qui corrumpt lo seru d'altre per mala fei, zo es per mal engeing, en es tenguz al seinor en doble, zo es deu li rendre un atrestant bon seru cum aquel era lo dia que lo corrumpet ed atrestant cum lo serus ualia. e sobre tot aco deu rendre totas las causas que aquel sers em portet per furt en doble, quar ben pareiss quel seiner a perdudas las soas causas per cosseill / e per adiutorio d'aquel qui corrumpet sun seru, zo es quil maluediet, e sobre tot li deu emendar tot lo dan que el n'a per aco, si cum es, se mos sers emblet una causa ad un ome per ton cosseill, tu me deuras emendar tant cum es peiuraz lo sers e tot aco que eu emendarei per aquel laironici. 2. si alcuns om corrump mun seru, e mun arbitrio es o de recebre lo seru, ed el me emendara lo dan en doble de tant cum lo sers es peiuraz, o eu redrei lo seru ad aquel quel corrumpet, ed el me deura redre lo prez del seru o de tant cum el ualia ed aquel dia que el lo corrumpet. mas si eu non ai lo seru que li renda ni non l'ei perdut per mal engeing, el me deu redre lo prez del seru si cum es dig, ed eu li dei donar lo dreig que eu ei en aquel seru a sun perill, zo es se el non lo pot trobar ni recobrar, que el aia lo dan. 3. aquel om qui corrump lo fill d'autre es tenguz al paire en cui poder es aquel fillz, que el lo li emend en doble en arbitrio del lutge de tant cum es peiuraz, car pro ten al paire que suns fillz ni sa filia non siunt corrumput ni maluidiat, per que ill ualiant meinz. XVI. cals om pot demandar la pe / na del seru e del fil corrumput e cal non. 1. lo seiner del seru que es corrumpuz el paire del fill o de la filia que sunt corrumput podunt demandar per aquesta action que om appella "del seru corrumput". 2. mas aquel qui ten un seru d'altre o franc omen per bona fei e per iusta causa, si cum es, si el lo compret, non pot ren dire per aquesta radon, ia sia zo que altre lo corrumpes. 3. arregers lo crededor a cui es corrumpuz lo sers que el auia em peinora non pot ren demandar per aquesta radon, ancara lo posca el demandar per furt, se el li fo emblaz. XVII. aizi diz, entro cal terminio dura aquest demanz. aquesta radons dura entro a .XXX. anz encontra aquel qui corrumpet lo ser d'altre ol fill, se el dura tant uius, o entro a .XL. anz pois que rancura n'es faita. mas se aquel es morz qui corrumpet lo seru, sei heres non en sunt tengut, se rancura non en fo faita encontra el en sa uida. XVIII. aizi diz, cals causa es corrumpres, ed en cal guisa om pot corrumpre lo seru o lo filz d'altre. l. en aquesta guisa pot om corrumpre / lo seru d'altre ol fill o la filia: se el es lons ed alcuns om li diz tant per el esdeuen mals, o se el es mals ed el li diz tant per que el esdeueng peier, si cum es si alcuns om somon mon seru que el fedes alcuna malafaita, si cum es furt o rapina o dan o iniuria, ancara uolgues mos sers faire aquella malafaita sens aquel somoniment. atrestal es, se om conseilla ad un ser que el fugia, ancara uolgues el fugir desabanz, car la maleza del seru creiss per aquel cosseill c'om li dona. 2. arregers se alcuns om cosseilla a mon ser que el diga ad un altre seru que s'en fugia, o que el deuenia amaire o iogaire, o que el conuers ab mals omes, o que el faza alcuna mala art, o que el sia luxurios, o que el sia orgoillos encontra altre, o que el jaza ab alcuna femena: en totz aquestz cas es paruent que el lo corrumpa, ed es tenguz aissi cum es dig de sobre, que el omen aco que el es peiuraz per lo seu coseill en doble, se el o fetz per mal engeing. 3. en altra guisa non es tenguz per aquesta rado, /ancara li o cosseilles el aco que es dig de sobre per iog, ed ancara en sia lo serus peiuraz. mas es tenguz per altra radon que el omen lo dan al selnor que el n'a, si cum es ordenat en aquela radon on es dig, en cal guisa om deu emendar lo dan e l mal que fai uns om ad altre. 4. atrestals radons es del fill e de la filia cum es dita del seru. XVIIII. aizi diz, cora lo pairons pot succedir a sun libertin. l. pois que nos auem dig de sobre dels iuidis e dels autres negocis que li ome faunt antre lor e dels matrimonis eissament e de furt, ara digam de las successios, zo es en cal guisa om pot auer la heretat d'altre. primeirament digam, en cal guisa lo pairon succed a son libert, zo es en cal guisa el pot auer la heretat de sun libertin. mas primeirament deuem saber, cals es libertins. 2. libertins es aquel qui era serus iustament, e son seiner lo fetz franc. 3. se mos libertins mor sens testament, arregers o el a fillz o non, e de tot aco deuem saber, cals dreiz n'es. / XX. cals dreigs es, sil libertins qui es morz fez testament. 1. se lo libertins d'alcun omen es morz ed el fetz testament, nil pairons ni sei fill non podunt auer alcuna radon en la heretat del libertin contra sa uoluntat, o sia que aquel libertins laisset fillz o sia que non. aco es uers, se la heretaz del libertin antre auer ed honor non ualia mais de .C. besanz. 2. mas se la heretaz del libertin ual mais de .C. besanz ed el fa testament, non i a lo pairons eissament nuill dreit, sel libertins auia fillz ed el laisset sa heretat ad aquelz fillz. mas se el non laisset leials fillz, o se el los auia ed el los deseretet o el non li laisset ren, deu laissar la terza part de totas las soas causas a sson pairon; e se el li laisset meinz de la terza part o el non li laisset ren, lo patron pot demandar de toz homes qui tenunt la heretat del liberti tant que el aia la terza part. ed aquesta terza part deu auer lo pairons sens nuill carg. XXI. aizi diz, cal dreit a lo pairon en las causas de sun libertin, se aquel libertins mos sens testament. 1. sel libertis es morz sens testament /, ed el non laisset negun effant: o sia que el auia lo ualent de .C. besanz o sia que non, lo pairon deu auer totas las soas causas, ed auer ed honor, e poira las demandar de toz omes. mas se lo liberz laisset fillz, quant el fon morz sens testament, non pot auer lo pairon nuill dreig en las causas del libertin, o sia que el auia mais del ualent de .C. besanz o sia que meinz. 2. atrestals dreig a lo pairons en las causas de sa libertina cum en las causas de sun libertin, ed atrestal dreit i a la pairona cum lo pairon. XXII. aizi diz, cal dreit an li fil del pairon o de la pairona en las causas del libertin. l. atrestal dreig cum lo pairon o la pairona ant en las causas de sun libertin o de sa libertina, atrestal dreig i ant li fill del pairon o de la pairona; aquill qui sunt plus proismes egalment, sel patron non desegnet aquel libertin ad alcun de sos effanz, car adunc sera lo libertin d'aquel a cui el lo desegnet. 2. lo pairon pot desegnar sun libertin ad un de sos fillz en son testament e sens testament o per calacom paraulas. XXIII. aii diz /, entro e cal gra, zo es entro parentesc, que li parent del pairon podunt auer aquel dreit quel pairons auia en sun libertin. sel pairons o la pairona morunt sens effant, aquel dreig que ill auiant en las causas de sun libertin perten a sos parens entro a terz parentesc, mas en tal guisa que aquill qui sunt plus proxemes al pairon i uengant primeirament e deuunt en faire tantas parz quant ill sunt. XXIIII. aizi diz, cals dreigs es, sel libertins alienet totas las soas causas o una partida per aco quel pairon perdes sun dreit. sel libertins d'alcun omen alienat totas sas causas o una partida ed aco fei el "en fraudem patroni sui", zo es per engan, quel pairons poira demandar a toz homes qui la ten la terza part e poira la auer a son obs, se el non laudet aquella alienacion poiss que fon morz lo libertins. XXV. aizi diz, en cal guisa lo libertins o la libertina tornant seru. l. sel libertins o la libertina pois que ill sunt franc fant alcuna ingratitudinem a son / patron o a la moiller de sun patron o als fillz de sun patro o ad altres sos heres, el patron o sei fill o poiran prouar, podunt los tornar en seruitut e deuunt esser seru. 2. las causas de l'ingratitudinem per que lo libertin o la libertina deuunt tornar sers sunt aquestas: sel libertins menacet ferir sun patron, o se el li feis greue onta en altra guisa, si cum es, se el lo ferit, o se el fez gran dan en las causas de sun pairon, o se ill li feis tal causa en calocom guisa que tornes ad onta a sun pairon. 3. ancara tornunt lo libertins e la libertina sers per ingratitudinem que ill faunt a lors pairons: se aquel libertin a fillz, quant el torna sers, li fillz non seran meinz franc per aco. arregers se la libertina que torna serua es preinz, aquel qui naissera d'ela sera franx, atrestant ben cum se el fos naz d'una francha femena, car la mala faita de la maire non deu tener dan ad aquel qui es ancara el uentre. XXVI. en cal mesura la moiller pot succedere a sun marit sens gadi ol marit a sa moller. l. sel mariz d'alcuna feme / na mor enant que sa moiller ed el non laissa effanz ni parenz sobirans ni non laissa altres parenz d'ellaz, ed el non dona so gadin, la moiller li deu succedir enteirament, zo es deu auer totas las causas del marit, ed auer ed honor. 2. mas oidies es ordenat plus, zo es sel mariz es morz sens gadi enant que sa moiller, ed el era rix e sa moiller era paubra: ancara non dones ela doalicio a sun marit, ela poira totas las causas quel mariz auia, quant el fon morz, ancara laisses el effanz, se el laisset tres o meinz de tres. mas se el laisset quatre fillz o mais de quatre, la moiller deu succedere engalment ab los fillz, zo es atrestal partida deu ella auer en las causas del marit cum un dels fillz. 3. eissament cum la moiller pot succedir a sun marit en aquella guisa que es dita de sobre, sel mariz mor primers, eissament lo marit pot succedir a ssa moiller en aquella medeussa guisa, se la moiller mor primeira. XXVII. de collationibus, zo es d'aquelas causas que li fraire deuunt tornar essems pos la mort del paire. / l. ara digam de collationibus, zo es d'aquellas causas que li frairi deuont metre ensems pos la mort del paire, e deuunt li fraire donar part l'uns a l'altre. en aquest titol deuunt esser esgardadas moltas causas. e primeirament deuem saber, quals fraire deu metre essems las causas que el a, e cals causas el i deu metre, ed en cal guisa el las i deu metre ed a cui. 2. totz fraires e totas serors pos la mort de sun paire deuunt metre essems totas aquellas causas que ill ant dels bens del paire ed aquellas eissament las cals seriant del paire, se el fos uius, o del gadang de sun fill, e tot aco deuunt partir per tal part cum ill sunt heres del paire, si cum es en aquest cas: se la fillia fon maridada de l'auer de sun paire, ed el la maridet, ed ella uol succedir a ssun paire, ella deu metre essems son doalidi e deu lo pois partir ab los fraires ed ab las serors per tal part cum li taing de la heretat. o ella deu receure tant meinz de la heretat del paire cant es lo doalidio, se ella l'a recobrat de son marit. 3. atrestals dreiz es, se / per sa colpa remas que ella non lo recobret en aquel terminio que ella pogra e que ella degra, zo es quant ella uedia quel mariz tornaua paubres, o sia quel mariz es uius o sia que el es morz. o ella degra dire a sun paire que demandes lo doalidi, e se ella li o diss non i a nuilla colpa la filia, ancara nol recobres lo paire. ed en aquest cas deu esser comunal lo danz el pros de la seror e dels fraires, sel doalidis era paucs. mas sel doalidis fon granz ed amples, ella medeussa lo pogra demandar sens son paire, el degra demandar, cant ella uedia que suns mariz tornaua paubres. e si ela non o fei, tot lo danz deu esser seus per aco que fon sa colpa, se ella es maior de .XXV. anz. mas se ella es menre de .XXV. anz, lo danz deu esser comunals seus e dels autres fraires, o sia quel doalidis fon granz o sia qu'el fon paucs. ed en aquest cas toig li fraire e la(s) serors que sunt heres de sun paire deuunt auer radon de demandar aquel doalidi encontra aquel a cui el fo donaz ed encontra sun hered, cadauns per tal part cum el a en la heretat. atrestals radons / es, se la filia fon maridada de l'auer de sa maire o de sun aui o de sa auia, e plaiz es de la heretat del cui auer ella fon maridada. 4. eussament cum la filia deu donar part als fraires del doalidi, eussament lo fillz deu donar part de l'esposalidi a sos fraires ed a ssas serors, se el uol succedere a sson paire. mas aco es uers, se l'esposalidis fon de las causas d'aquel omen de la cui heretat es plaiz. 5. aco que es dig de sobre, que la sor deu metre en comun lo doalidi el fraire l'esposalidi, eissament es uers, o sia quel paire fei testament o sia que non, se el non dis nominatiuament ad alcun dels filz d'alcuna causa que el non la meses en comun. 6. sel paire donet alcuna causa ad alcun de sos fillz o en sa uida o a sa mort, tot deu esser cuminal aco de toz los fillz, se aquel de la cui heretat es plaiz non o uedet nominadament. 7. aquel om qui non uol metre en comuni aco que el deu, non a altra pena, se non que non pot demandar la sua part de la heretat. XXVIII. de succesionibus, zo es en cal guisa uns om uen a la heretat / d'altre, o per testament o sens testament. l. ara digam de las succesios, zo es alcuns om en cal guisa pot auer la heretat d'altre, o per testament o sens testament. e primeirament digam, en cal guisa om pot succedir ad altre per testament. mas enant deuem saber, que es testamenz ed en cal guisa om lo deu faire, e quanz garenz deuunt esser en testament, e deuem saber eissament, cals om pot faire testament e cals non, e quals [om pot esser heres d'altre en testament e cals non.] XXVIIII. cals om pot faire testament e cals non. 1. aquel om qui es menre de quatorz anz o de .XII., se ella es femena, non pot faire testament e nuilla mesura, e se el o fai, non ual ren aquel testamenz ni non pot ren donar ad altre de las soas causas, ni en sa uida ni a ssa mort. atrestals radons es d'aquel qui non a sun sen, si cum es, si el es furiosus, se el non fetz lo testament enant que el agues aquel malaueig. mas se [el fez lo testament enant que el agues aquel malaueig] o pois que aquel malaueig l'ac laissat, ben ualg. 2. arregers aquel om qui non pot parlar ni audir non pot faire testament ni non pot relaissair ad altre a sa mort, se / el a aquel a aquel malaueig en so naturalment, zo es se el l'ag dal dia que el fon natz. mas si aquel malaueig li sobreueng poiss en calocom guisa, ben pot faire testament ed ordenar las soas causas autressi cum altre om, se el sap letras, e non esters. 3. se alcuns om es mutz solament o sorz solament, o sia que el fon enaissi naz o sia que aquel malaueig li aueng pois, en alcuna guisa ben pot faire testament, se el sab letras en tal mesura que el medeuss escriua son testament, e non en altra guisa. 4. arregers aquel om qui es pres dels enemix, si com es de serradis, non pot faire sun testament tant cum el es en lor poder, per aco que el es sers e sers non pot faire testament, ancara li o cossenta sun seiner. titol.ll. 5. ed aquel om qui es em poder de sun paire o de sun aui de part paire non pot faire testament tant cum el es em poder del paire o de l'aui, ancara li o cossentant ill. mas ben podunt donar de las soas causas ad altre a sa mort per cossentiment del paire o de l'auio en cui poder el es. / 6. aquel om qui es gramadis o clergues de calacom orden, sol que el non sia morgues, ben pot faire testament d'aquellas causas que el gadaina en alcuna guisa per occaison d'aquel mester, ancara sia el em poder de sun paire o de sun auio. XXX. que aquel om qui intra in monesteri pot faire testament e cant non. 1. si alcuns om intra in monasterio per estar, ed el e totas las soas causas sunt del monester, e per aco non pot pois faire testament, o sia que el l'auia faig desabanz o sia que non, se el non a fillz, o se el los a ed el lor laisset la falcidia o lo doalidi quel paire li donet, se ella era femena o l'esposalidi, se el era mascles. 2. mas se aquel om que intret el moster a fillz ed el non ordenet las soas causas entre sos fillz enanz que el intres el monesteir ni non laisset la falcidia, ben pot issir del moster per deuedir las soas causas entre sos fillz segun la soa uoluntat, sol que el non don a negun de sos effanz meinz de la falcidia; mas plus li pot ben donar, se el se uol. e deu / retener a se atrestal part de las soas causas cum el dona ad un de sos fillz, ed aquella partz deu esser del mosteir e totas las altras causas eissament que el non donet a ssos fillz. mas se el mor el moster enantque el deuedisca las soas causas, si cum es dig de sobre, li fill podunt demandar la falcidia al moster, e non plus. 3. atrestal radon cum es dita del morgue, atrestal dido molt per simile, que sia del canorgue reglar, mas no n'es leiz escrita. XXXI. aizi diz, en cal guisa om deu faire testament sens escrit. 1. generalment es uers que tuig omen podunt faire testament isters aquill a cui es uedat nomindament, si cum es dig de sobre. 2. aquel om qui uol faire testament, se el es tals om que posca faire testament, ben o pot faire, ed en escrit e sens escrit. 3. aquel om qui uol faire testament ses escrit deu dire sa uoluntat, en cal que guisa el uol ordenar las soas causas denant .VII. garenz leials. e ualra aquest testamenz atrestant ben cum se el fos escriz. XXXII. cals omen deuunt esser garent en testament. / 1. li garent qui sunt en toig testament deuunt esser tal que non sia femena ni sers, ni non i sia om que aia perdut son sen ni om a cui la poestaz de la terra aia ueduda la bailia de las soas causas per aco que el es degastaire ualliador, ni non i sia infamis ni non i sia menre de .XIIII. anz. 2. mas se alcuns dels garenz era sers, cant fo faitz lo testamenz, ed adunc om cuiaua que el fos franx, ni non era neguns om que aduncs s'en rancures des que el fos sos sers: ancara conosca poiss que el sia sers, non ual per aco meinz lo testament, o sia que aquel testamenz es faiz per escriptura o sia que el es faiz sens escriptura. XXXIII. aizi diz, en cal mesura deu esser faiz testament in iscrit. l. aquel om qui uol faire testament, o per escrit o sens escrit: se el uol que aquel testamenz uailla per radon, el deu instituir sun hered en aquel testament, zo es el deu dire, cal omen el uol faire son hered, car l'ordenamenz del hered es la forza de tot lo testament, que nuillz testament non ual, se non i es instituiz / hered. ni non i es deseuranza, o sia [que l'eres es ordenaz el comenzament del testament] o sia que el es ordenat el mei o sia que el es ordenaz en la fin. 2. la forma del testament que es faiz per escrit deu esser aitals: .VII. garenz leials tals cum es dig desobre deuunt esser en aquel log essems ed in un terminio en om fai lo testament, ed aquel qui fai lo testament deu dire, en cal guisa el uol ordenar las soas causas en la presenza ed en la audenza de toz los garenz, se el se uol. XXXIIII. aizi diz, en cal guisa om pot faire testament enaizi que nulz om non o sapia. 1. aquel om qui uol faire testament e non uol que li garent sapion la soa uoluntat ni son ordenament, el medeus pot escriure lo testament o altre per el, ed el diga pois denant toz los garenz que aco es sos testamenz e diga lor que ill i soz escriuant e que cadauns i fasza sun seignal. e li garent o deuunt faire, ed aquel medeus qui fai lo testament deu soz escriure el testament denant los garenz e deu confirmar sun testament. e se aco tot sera faig, si cum es dig, ualra ben lo testamenz atressi cum si toig li garent / saubessunt ed aguessunt audit aco que es escrit el testament. 2. mas se aquel qui fai lo testament no sap letras o no sap escriure o non pot, uns altre isters li garenz deu soz escriure per el tot aco que el deuria, se el o saubes o se el o pogues. 3. tot aquill testament qui sunt fait per escrit deuunt esser sotz escritz e seignagz per .VII. garenz, per un quiscun de lor, e tot li garent podunt o seinar lo testament ab un sagel. 4. aquest testament que non es enaissi soz escriz e seinaz cum es dit de sobre no ual, car el non es compliz, se aquill qui sunt escrit heres non sunt fill o filias d'aquel qui fai lo testament. mas si aquil qui sunt escrit heres sunt fil d'aquel qui fai lo testament, be ual lo testamentz, ancara non sia soz escriz ni segnaz per los garenz, se el es faiz segun que es escriz dauant. mas se uns om estranz es escriz heres ab los fillz d'aquel ome qui fei lo testament, el testamenz non es soz escriz ni seignaz si cum es dig de sobre, non ual lo testementz, cant ad aquel ome qui es estrangz, ed atrestal es cum se el non fos escriz heres. XXXV. en cal guisa lo paire o l'auio podunt faire testament entre sos efanz. 1. la noua leis manda, sel paire o la maire o l'auis o l'auia de part paire e de part maire uol ordenar las soas causas a sa mort, se el a fillz o filias, o en so poder o fors de sun poder, que el los fasza toz sos heres o per egals parz / o per desegals, sol que el non laissa negun de sos fillz meinz de le falcidia. 2. no ual lo testamenz se non en aquesta guisa, se aquel qui fai lo testament fei sun hered d'aquel a cui el laisset meinz de la falcidia, ed el li laisset una causa o doas, ed el li diss que el fos quitis d'aquellas solas causas. cert, en aquest cas ual ben lo testamenz, o sia que el a meinz de la falcidia o sia que el n'a mais. mas se el a meinz de la falcidia, pot demandar tant que el aia complida la falcidia. XXXVI. cals rasuns es, sil paire o las altras sobeiranas personas no farant de toz sos efanz sos eres. 1. si alcuns om o alcuna femena fai testament ed el no fai toz sos fillz sos heres e mascles e femenas si cum es dig desobre, deu los deseretar nominadament e deu dire la causa per que el los desereta, e deu la escriure el testament, se el fai lo testament escriure. ed aquel heres que sera escriz la deu prouar, se dubis n'es. mas se el laissa alcun dels fillz que el non lo hereta nominadanent ni non lo desereta si cum es dig desobre, non ual lo testamenz, ancara aia aquel fillz d'aco del paire tant cum es la falcidia en alcuna autra guisa. ed ancara lo deseretes el, se el non diss numinadement la causa per que el o fez, non / ual lo testamenz. e poiss que non ual lo testamenz, li fill deuunt succedir egalment, atressi cum ill fariant, sel paire non agues faig nuill testament; ni nuill ordenament. mas aco que el laisset en altra guisa ualra ben, si cum es per sa arma o a son amic. 2. las causas per que lo paire o la maire o l'auis o l'auia podunt deseretar alcun de sos effanz o alcuns dels altres sobeiras que sunt en lor poder sunt quatorze. aquellas causas per que li fill podunt deseretar sun paire o sa maire o sun auio o s'auia sunt .VII. 3. autressi cum lo paire o la maire e li autre sobeira deuunt faire toz sos effanz sos heres o deseretar numinadament, si cum es dig de sobre, eissament lo fillz o la filia deuunt faire son hered de sun paire o de sa maire e dels autres sobeiras, e se ill non aguessunt faig testament, quan perten ad aquel de cui ill ant fait sun hered, zo es non podunt esser ered ni plus ni meinz per aco quel defunc ordenes. mas ben ual quant a las altras causas que sunt ditas ed ordenadas el testament, si cum es, se el laisset alcuna causa per sa arma, o se el feg franc alcun son seru. atrestals ra / dons es el testament del paire o de la maire o de l'aui o de l'auia. XXXVII. en cal guisa lo paire o las altras sobeiranas personas podunt diuidere las soas causas entre sos efanz. 1. sel paire o la maire o l'auis o l'auia non fai testament segun aquella forma que es dita de sobre en toz omes, ben pot el sens escrit diuidir ed ordenar las soas causas totas antre sos effanz en cal que guisa el se uol, sol que non lais a negun de lor meinz de la falcidia, zo es cadauns de lor deu auer la terza part d'aco que li pertenia, se suns paire o sa maire de la cui heretat es plaiz fos morz sens testamenz, se li effant non sunt esters .IIII. mas se ill sunt plus de .IIII. caschus deu auer la meitat d'aco que lui taneria, se aquel de la cui heretat es plag fos morz sens testament. e ual ben aquel diuedimentz solament entre sos effanz, si dauant la poestat es certa chausa e conoguda l'ordenamenz que fei lo defuncz, se el pot esser monstraz per dos garenz leials, ancara siant assaz home que didont que non deu esser mostraz per meinz de .V. garenz. mas tot aco es uers, se non fo faiz escriz. 2. mas sil paire o la maire deuedis sas causas entre sos effanz e d'aco i fo faitz escriz, / non ual aco esters enaissi, zo es qu'el deu escriure en aquella carta e confirmar aco. mas se el non i sap escriure, deuunt soz escriure tuig sei fill a cui el laissa las soas causas. e se el non o fez enaissi, o se el o fez e non i sunt garent, non ual ren aco que el a fag, e toig sei fill poiran succedir egalment atrestant ben cum se aquel non o agues ordenat de la cui heretaz es plaiz. 3. ed ancara non soz escriua ni el ni sei fill, si cum es dig en aquel deudimentz que el fai, zo es se el escriu lo termini que el fai diuidiment, ed el escriu, cal part el laissa de las soas causas a cadaun de soz fillz, ed e sobre tot aco, se el uol faire alcun de sos fillz sun hered d'una causa certa o de doas, deu dire numinadament las causas dun el lo uol faire sun hered, per aco que non i sia poiss doptes. en aquesta escriptura pot ben lo defuncz laissar de las soas causas ad altre per s'arma ed a ssos filz enant part per melliorament. ed a ssa moiller i pot laissar, e pot i affranchir sun seru en aquella escriptura. e tot aco que nos auem dig ual ben, se el o fai, ancara non i sia aquela altra forma que es dita de sobre el testament. 4. e se aquest deuediment es escriz si cum es dig de sobre, non pert poiss sa for / za ni non es effraiz per sol aco que disses poiss la mort que el non uolia que aquel diuidimenz [ualgues, se el non o dis a la uedenza ed a l'audenza de .VII. garenz leials. mas se el dis denant .VII. garenz que el uolia que ualgues aquel deuedimenz], ben es effrainz, se el ordenet pois la(s) soas causas en altra guisa o per escriptura, e ualra ben lo derrers ordenamenz. XXXVIII. cals om pot escriure lo testament. non es deseuranza, cal que escriua lo testament, o sia que aquel medeus lo escriua de cui el es o sia que uns dels garenz l'escriua o sia que uns om altre, ancara sia el sers, sol que el non sia eres d'aquel de cui es lo testamenz. arregers non es deseuranza o sia que el es escriz en taulas o sia que el es escriz em peira. XXXVIIII. cora om pot faire testament ab .V. garenz. 1. dig es desobre, en cal guisa tog ome podunt faire testament, ed en cal guisa el lo deuunt faire, o sia que el laissa totas las soas causas a sos effanz, o sia que el las laissa ad altres omes estrainz. e sel testamenz es faiz esters en aquella guisa que es dita de sobre, non ualra. mas tot aco es uers, se las leis sunt en aquel log on om fai lo testament e se ellas i sunt tengudas e se i sunt homes letraz, o sia que aquel locs sia ciutaz o uila o castelz. 2. mas se las leis non sunt en aquel log on om fai lo testament ni non i sunt tengudas, o om non i troba omes letraz si rarament no, si cum es entre uilans: si alcus om i fai testament / segun la costuma d'aquella terra, atrestant ben ualra aquel testamenz cum si el fos faiz segun leis, si om fai lo testamenz escrit, sol que .VII. garenz i siant letraz, si om los i pot trobar, e cadaus i soz escriua el testamenz, si el i sap escriure. e si om non i pot trobar .VII. garenz letraz e l'uns d'aquelz o li dui sabunt letras, ed ill deuunt soz escriure per se e per los altres que no sabunt letras. ed encara tuig li garent deuon saber ed audir la uoluntat d'aquel qui fai lo testament, e deuon saber ed audir sa uoluntat de cui el fai sun hered, e deuunt jurar pos la mort d'aquel qu fei lo testament dauant la poestat de la terra o dauant pros omes que aco es uers que diz lo testament. ed enaissi cum ill o iurant deu esser escrit, per aco que om pusca prouar la uoluntat del mort per aquella escriutura, ancara lo perda lo testamentz poissas, o ancara moirant li garent. mas se om non i pot trobar .VII. garenz en aquel loc on om fai lo testament, asaz ni a de .V. e non de meinz, o sia quel testamenz se fai en escrit o sia que non. si alcuns om uilans fai testament en aquella guisa que es dita desobre, ualra ben aquest testament, car mal estaria, se om non pogues ordenar las soas causas se non segon / lei en aquel loc on no sunt omes letrag. XL. en cal g(u)isa se frangent li testament qui sunt fait dreitament. l. e moltas guisas pot esser effraiz lo testamenz pois que el es faiz, si con es si aquel om qui fei un testament en fai pois altre segun leis, zo es dreitament, lo primers testamenz non ual. mas lo derrer ual ben, se faiz es per radon. mas sel derrers testamenz non es compliz, o se el es compliz ed el non es faiz dreitamenz, non ual ni non es effrainz lo primers per aquest, ancara disses aquel qui fei lo testament que el non uolia quel primers testamenz ualgues eisters en aquesta guisa, zo es si l'om pot mostrar per tres garenz leials que aquel qui fei lo testament mudet pois sa uoluntat, o que pois de seguentre siant .X. anz passat en la uida d'aquel qui lo fez: no ual lo primers testamenz pois que tant a estat, e pois que om pot mostrar per tres garenz leials que aquel qui fez lo testament mudet sa uoluntat, zo es que el uolgues que aquel testamenz no ualgues que era primairament faiz. 2. arregers lo primers testamenz se fraing per lo derrer, se tal ome erant fait here el primer testament que non poirant esser heres d'aquel qui fei lo testament isters, zo es sens testament, se el derrer testament sunt tal ome heres que poiran succedir al mort, se el non agues fait testament, zo es / ancara fos el morz sens gadi, se en aquel ordenament derrer forunt .V. garenz leials; car adoncs lo primers testamenz es effreinz ed aquill qui sunt heres el derrer ordenament poira succedir segun la uoluntat del mort, sol que li garent iurent dauant la poestat quel morz mudet lo primer ordenament e fedes enaissi com diss lo derrers ordenamenz. e poiss segon aco que li garent iuran deu esser, mas sel derrers ordenamenz non es faz en aquella guisa que es dita, non ual ni non es effraiz lo primers. 3. e moltas autras guisas se fraing aquel testamenz que es faiz dreitament, mas non sunt en usatgue. XLI. en cual guisa deuunt esser publicat li testament. 1. tuig aquel testament qui sunt faig dreitament, o sia que ill sunt escrit o sia que ill sunt sens escrit, ualunt ben, se ill sunt publicaz, ancara si perda pois aquel escriz del testament o ancara moirant li garen. 2. lo testamenz deu esser pulicaz en aquesta guisa: tuig li garent deunt anar dauant la poestat pos la mort d'aquel qui fei lo testament, sol que la poestaz non sia clergues, car a glergues uedat / que dauant el no sia publicaz nuill testament, e pena de .L. liuras d'aur en deura donar aquel qui encontra aco fara. e deuunt dire li garent tot aco quel morz ordenet en la lor presenza, e pois deuunt iurar que ill audirunt e que ill iurunt aco que ill ant dig. e la poestat deu faire escriure si com li garent an jurat dauant se. e deuunt esser aqui li garent o altre onest omen e leial. per aco deu esser aco faig, car si li garent morunt poissas ed om mostra la scriptura de la poestat, que om la deu creire atrestant ben com los garenz, se om non pot mostrar clarament de l'altra part que non es uers aco que aquella escriptura diz. aquesta escriptura aitals es appellada "acta publica". XLII. cals om pot esser heres d'altre en testament e cals non. l. de sobre es dig, cals om pot faire testament e cals non, ed es dig, en cal guisa deu esser faiz lo testament. ara digam, cals om pot esser eres d'altre en testament e cals non, car ancara sia faiz lo testamenz si cum es dig de sobre, que el non ual, se aquel a cui es laissada la heretaz non es tals om que posca esser heres d'aquel mort sens testament. 2. aquel om pot / esser heres d'altre en testament que per radon pot prenre aco que om li laissa en testament. generalment es uers que tuig ome podunt esser heres d'altre e podunt prenre aco quel defuncs li laisset en sun testament, o sia que ill sunt fill o sia que ill sunt altres omes estrainz. arregers o sia que ill sunt franx omes o sia que ill sunt serus, o (d')aquel qui fai lo testamenz o d'altre omen. arregers o sia que ill sunt en lor sen o sia que non, si cum es aquel qui es furiosus. arregers non es deseuranza, o sia que ill sunt pupill o sia que ill sunt maior. 3. mas tals personas sunt que non podunt ren auer d'aco que om li laisset en testament, si cum sunt aquellas femenas que prendunt marit enfra un an pos la mort del primer marit, se aquel que li laissa alcuna causa en sun testament non li es en tersz parentesc. mas se el li es en terz parentesc, ben pot auer aco que el li laisset. 4. arregers li fill natural que non sunt nat de moiller non podunt auer per lo testament de lor paire, se non tal partida cum es dita de sobre, lai on parla de fillz naturals, sel mortz laisset leials effanz. XLIII. cals rasuns es, se om fai sun eret / d'alcun omen lo cals omnia que sia suns filz o sos fraire o altre om, ed el non est. 1. tals ueiada es quel testamenz es faiz dreitament e que aquel que es heres es tals om que ben pot esser heres d'aquel qui fei lo testament e qu'el fez sun hered, si cum es d'aquel qui fai alcun omen sun hered lo cal el pensa que sia sos fillz, ed el non o es, o se el fei sun hered d'alcun seru ed el pensaua que el fos franx. mas aco es uers que el non pot esser, si cum es dig desobre, se non en aquella ueiada, cant lo defuncz l'auria faig son hered, ancara saubes el que el non era sos fillz ni sos fraire, ancara saubes el que el era sers. atrestals dreiz es d'aquel omen que fai d'alcuna femena sun hered, que el cuia que fos sa moiller ed ella non o era. e tot aco auen per aquella radon que la uoluntaz d'aquel omen qui es en error no ual. 2. mas se es dubio de la uoluntat del defunc, se el auia fait d'aquella persona son hered, se el saubes lo uer, o se non o auria, adunc deu esser en arbiri del iutgue que el adesme per paruenzas e que el conosca, cal fon la uoluntat del defunc, zo es se el auria fait d'aquel sun hered o no, se el saubes lo uer, e segun aco / lo iutgues deu donar juidi; car sempre, cant la uoluntaz del mort es escura o per escuras paraulas que el dis que podunt esser entendudas en doas guisas, o se la uoluntaz del mort es escura en altra guisa, si cum es dig, cant el fei sun hered d'aquel que el cuiaua que fos sos fillz o sos fraire, ed el non o era, lo iutgues deu adesmar, cals fon sa uoluntaz, [e segon aco que el pot saber que fo sa uoluntaz] deu el ordenar iudizi. XLIIII. en cal guisa pot faire sun ered purament, zo es sens retenement. 1. tuig omen podunt heres faire tant cum ill se uolunt. arregers cadaus om pot faire hered purament, zo es ses nuill respeig, o sotz condicion. purament, si cum es, si om diss en aquesta guisa: "Peire o Iohan, sias mos heres", e se om diss en aquesta guisa: "eu te fasz mon hered", o en aquesta guisa: "eu te laiss las mias causas"; 3. atrestal es, se ill sunt plusors heres. mas se alcuns om fai plusors heres, tuig deuunt esser heres egalment, sil morz non diss nominadament, de cal part cadauns fos heres, car adunc aco deu esser tengut que diss lo defuncz, mas / en aital guisa que cadauns aia la falcidia, se ill sunt fill del mort. e se ill sunt estraing, non deu es ser cargaz del depte del defunc oltra las tres parz d'aquella partida que ill ant en la heretat. 4. ed adonc, cant ill sunt plusor here: se alcuns d'els non pren sa part per aco que el non uol o que el non pot, aquella partida sera delz altres per tal part cum ill an en la heretat. XLV. aici ditz, en cal guisa om pot faire eret d'altre ab retenement. 1. pois que nos auem dig, en cal guisa om pot faire ered purament, ara digam, en cal guisa om pot faire ered siz condicion. 2. en aquesta guisa pot om faire d'altre sun hered sotz condicion: "Peire, sias mos heres soz tal condicion, se Fraga sera presa entro ad un an o entre a dos". aquesta condicions es apellada en latin "casualis", per aco que auenir pot, e de non e de hoc. e totas aquellas condicios que podunt auenir en doas guisas, si cum es aquella de sobre sunt appelladas casuals. "condicions" en latin zo es "retenement" en romanz. XLVI. aici ditz, d'aquela condiciun que om apela "potestatiua". altra condicions es que om appella "potestatiua", zo es aquella que es em poder ed en l'arbire del hered de far o de laissar, si cum es, si alcuns om fai sun hered d'altre en aquest retenement: "Peire, sias mos heres en tal condicion, se mi daras .C. sol. ad aital omen o se tu iras entro ad aital loc si cum es entro a Roma.". XLVII. aici ditz d'aquella condiciun que om apela "mixta". altra condicions es appellada "mixta", si cum es, se eu fasz d'alcun omen mon heres en tal condicion, se el prenra aital femena a moiller. aquesta condicios es appellada per aco "mixta", car ella non es tota em poder del heres que el la complisca, mas una partida es en l'arbire de la femena; car ancara la uoilla el penre a moiller, non o pot far, se ella non o uol. arregers ni el non pot esser sos mariz, ancara o uoilla la femena, se el non o uol. XLVIII. aici ditz, cora li eres podunt anar a la heretat. 1. aquel om qui es instituiz heres, zo es ordenaz heres d'alcun omen, se el es ordenaz purament, zo es ses retenement, el pot prenre la here / tat tant tost cum es morz aquel que fez son hered, se aquel heres es e son poder ed e son sen ed el non era pupillz ni pupilla. mas se el es pupillz o pupilla, o se el non a son sen, el deu penre la heretat que li taing d'alcun son parent o d'alcun son amic, o per testament o sens testament, per cossentiment de sun tuador o de son curador en la cui bailia el es, o de son paire, se el l'a ed el es e sun poder, o de sun seinor, se el es sers. e se aquist la prenran fors d'aquesta guisa que es dita de sobre, non ualran ren. 3. atrestals radons es d'aquel que es instituiz heres soz condicion, zo es ab retenement. XLVIIII. aici ditz, cora aquel que es instituiz eres soz calacom condiciun pot esser eres. 1. se alcuns om es instituiz heres en aquella condicion, zo es en aquel retenement que es casualis, non pot esser eres entro aquella condicions es complida; (aduncs) el pot esser heres. 2. atrestals radons es d'aquel que es instituiz heres soz aquella condicion que es potestatiua, zo es que es em poder ed en l'arbire dels heres de faire o de laissar, car el non pot esser heres, se el non serua aco que mandet lo defuncz, se el o pot faire. mas / se el non o pot faire, non li ten dan, car li heres e tuig aquil omen a cui lo defuncz laisset alcuna causa deuunt seruar la uoluntat del defunc, se ill podunt. en altra guisa non deuunt auer aco que lor es laissat, se non lor es mandat faire tals causa que non pot esser faita o que es encontra leis. aduncs deuunt ill auer aco que lor es laissat, ancara non o faszant ill aco que lo defuncz lor mandet. 3. mas aquel om que es instituiz heres sotz aquella condicion que es mixta, zo es que non es tota en son arbire, bem pot esser heres tant tost cum lo defuncz es morz, se el uol atendre aco que li mandet lo defuncz, ancara non o atendra el ni non uenga la condicions a fin, sol que non remaigna en lui. L. aici ditz, cals dreiz n'es, si alcus om es instituiz eres entro a cert temps o de cert temps enant. 1. heres pot esser instituiz alcuns om, e purament e soz condicion, si cum es dig de sobre. mas non pot om instituir heres entro ad un cert termini o d'un cert termini enant, si cum es en aquest cas: non pot om enaissi diren ad alcun ome / per zo que uailla ren: "sias mos heres des apres ma mort entro a .X. anz", o: "sias mos heres des apres ma mort de .X. anz en auant", ed en aquestz dos cas atrestal es cum si aquel qui fai d'alcun son hered o fedes purament e ses null retenement. 2. mas se alcuns om uol faire d'altre sun hered purament, ben li pot poiss mandar que el renda tota la heretat o una partida ad altre pos sa mort, zo es pos la mort del heres, o que el la la renda poiss un cert termini. LI. aici ditz, en cal guisa li eres podunt anar a la heretat. l. ara digam, en cal guisa li heres podunt anar a la heretat que ill deuunt auer, o per testament o sens testament, zo es en cal guisa aquel om a cui taing alcuna heretaz, o tota o una partida, el la pot auer, ses uol. 2. si alcuns om deu auer una heretat, o tota o una partida, o per testament o ses testament, el deu demonstrar sa uoluntat, zo es el deu dire: "eu dei auer aquesta heretat e uoil la auer". mas poiss que el a demonstrada sa uoluntat non se pot defendre que el non pague toz los deptes del defunc, se el a tota la heretat. e si el non l'a tota, per tal partida cum el l'a en la heretat deu pagar sa part del depte, si el no fa inuentari. inuentaris zo es una carta que deu far aquel qui uend a la heretat d'alcun omen, o per testament o sens testament, on el deu far escriure totas las causas de la heretat. ed adunc non deura esser destreiz de rendre als debtors mas d'aitant cant ualunt las causas de la heretat, si tot se ual maiss lo deptes. aquest inuentaris deu esser escriz dedinz .VIIII. mes poiss que el es uestuz de la heretat, o de tota o d'una partida. 3. en doas guisas pot anar a la heretat aquel a cui tang la heretaz en alcuna mesura, zo es la una, si el s'entremet de la heretat en log de hered, o per sola sa uoluntat, ed aizo es li autra guisa. aquel om s'entremet de la heretat en log d'ered qui usa las causas de la heretat si cum eres, si cum es, si el uen alcuna causa de la heretat, o si el fai arar o ara terra de la heretat, o si el la loga, o si el monstra sa uoluntat en alcuna mesura adobran las causas de la heretat, o si el diz que uol esser heres. mas aquel qui uol esser eres deu saber, si aquel cui uol esser heres fo morz sens / testamenz o si fei testament. ed enaquest euentaris deu esser faiz enfra .XL. dias pois que receup la heretaz, o tota o una partida. LII. aici ditz, en cal guisa pot om soanar heretat. eussament cum om pot esser heres per sola uoluntat, eussament pot om soannar la heretat que li tang per sola uoluntat, o si om diz qu'el non uol esser heres d'aquella heretat. LIII. aici ditz de substitucionibus. 1. aquel om qui fai o un heres o plusors heres ben pot substituir l'un a l'autre en aquesta guisa: "Peire e Johan e Martin e Ponz, siaz mei heres [e si alcus de uos no seru heres, li altri siant heres". o pot dider ernaissi:] "si alcuns de uos non sera heres, Ponz o Martin aiant la part d'aquel qui no sera heres". ed aquesta subs(ti)tucions es appellada "uulgaris", per aco que tuig omen la podunt faire, o sia que ill laissunt las lors causas a lor effanz, o sia que ill las laissunt ad altres omes. 2. tals radons es en aquesta substitucion qu'es appellada "uulgaris", car si aquel qui es instituiz heres en lo primer log sera heres, ancara moira el poiss, non i poira uenir aquel qui era substituiz, si el non era fraire o sor qui era / pupillz e que era fillz d'aquel qui lo instituic heres; car adunc esdeuenia ancara heres aquel qui es instiuiz primers, si el mor ses fillz enanz qu'el aia .XII. anz si es femena, o quatorze anz si es om; aquel qui era substituiz poira ben auer la heretat, si el es fillz del defunc de cui es filz aquel qui es primers instituiz, e non en altra guisa. LIIII. aici ditz d'aquellas substituciuns quel paire fei a sun fil qu'es pupilz. 1. aquel om qui a fillz e ssun poder, se ill sunt pupil, o mascles o femenas, ben pot substituir l'un a l'autre si cum es dig desobre, zo es si aquel meus fillz non sera muns heres, aquel altre sia muns heres en sun log. arregers pot substituir l'un a l'autre en altre guisa, zo es "pupillariter". aquela substitucions es pupillaris, cant lo paire digz en aquesta guisa: "Peire mos fillz sia mos heres. e si Peire mos fillz no sera mos heres, o si el sera muns eres ed el mora infra quatorze anz si el es mascles, o infra doze anz si es femena, aitals altre mos fillz sia mos heres en son loc si cum es Iohanz". en aquest / cas, si aquel qui fo instituiz en lo primer loc non sera heres, per aco que el no uol o qu'el non pot, o si el sera heres ed el morra infra aquel termini qu'es dig desobre, aquel qui li es substituiz poira esser heres, si aquel substituiz es fraire o sor qui es insituiz primers ed el es pupillz, e non en altra guisa. 2. mas si aquel qui fon instituiz primers passa .XIIII. anz si ella es femena; ancara moira el poiss sens testament e sens fillz, aquel qui li fon substituiz non poira auer la heretat d'aquel per aquel testament ni per la uoluntat d'aquel qui fei aquel tal ordenament, si el non i a altra rado. ed aquesta substitucions es appellada "pupillaris". LV. aici ditz, cora la substituciuns es apelada "pupillaris". 1. atrestals rados es, sil paire fei solament aquella substitucion antre sos fillz que es appellada "uulgaris" e non altra, car adonc aquella substitucions que es uulgaris deu esser entenduda pupillaris. 2. mas aco es uers, si aquill qui sunt heres non ant maire, si cum es en aquest issemple: si lo paire auia fait de dos sos fillz sos heres qui erant / en sun poder e qui erant pupil, e si el lor diss en aquesta guisa: "si alcuns de uos non sera heres, l'altre sia muns heres en sun log": en aquest cas, ancara siant ill amdui heres, si alcuns d'elz sera morz tant cant el es pupillz sens fillz, l'autre deu auer la part d'aquel, si la maire es uiua, ella deu auer la heretat de son fill ab los autres fraires que el laisset, si cum la leis manda. LVI. aici ditz, a cal omen pot om substituir pupillarment o non. si alcus om fai d'altre omen sun heres, ben li pot substituir un altre, e per aquella substitucion que es uulgaris e per aquella que es pupillaris si cum es dit desobre. mas nuillz om non pot substituir ad omen estrainz per aquella substitucion que es pupillaris, ancara facia el de lui son heres, ed ancara sia aquel heres pupilz, nil paire non pot faire aquela substitucion a son fill, si aquel filz non es pupillz. e se el o fara en altra guisa, non ualra. mas aco pot ben faire que el prec aquel de cui el a fait sun heres que el reda la heretat ad altre, o tota o una partida pos la mort / del heres o pos un cert termini, si cum es pos .X. anz. LVII. aici ditz, de cantas mesuras sunt heres. eres sunt de tres mesuras, car tal en sunt qui sunt necessarij solament, e tal en sunt que sunt sei necessarij, e tal en sunt qui sunt estraing. e de toz aquestz deuem saber, cals desebranza es antr'elz e cals rados es de cascun. LVIII. aici ditz, cals rados es, si us om fai de sun seru sun ered. 1. si alcuns om fai de sun seru sun heres, aquel heres es necessaris solament, car el es destreiz de penre la heretat tant tost cum lo seiner es morz, o sia que el o uol o sia que non. ed aqui eus sera franx, ancara non disses lo seiner que el en fos franx, car la leis enten que la uoluntaz del seinor fos aitals, per aco quel seiner non poiria faire de sun seru sun heres, si el non lo fedes franc. 2 lo sers qui es heres de son seignor deu pagar tot lo deute que son seiner deuia, si la heretaz ual tant cum es lo deptes; mas non deu pagar plus que ual la heretaz, si el non se uol. e si el no uol pagar lo depte de sun seinor als crededors, / el lor deu laissar la heretat, ed ill la uendunt o la partiscunt antre lor segun aco que la leis manda. e tot aco que lo sers gadaina pos la mort del seinor deu esser seu domini, ni lo credeire de sun seinor non poira auer alcun dreg en aquellas causas, ancara non aia tant en la heretat dun ill poscant esser pagat. LVIIII. aici ditz dels eres qui sunt sei necessarij. 1. aquill fill ed aquellas filias e las filias delz fillz qui sunt em poder del paire o de l'aui, cant el uen a mort sun sei eres e nesessarij al paire ed a l'aui. 2. per aco sunt appellat aquist sei heres, que ill sunt entendut senor en uida del paire de las causas de lor paire en cui poder ill sunt e de las causas de l'aui de part paire, sil paire es morz. e per aco, si alcuns om es morz ses testament, li fill uenunt primeirement a la soa heretat. LX. aici ditz, per que lo filz e la filia sunt apelaig eres necessarij. 1. per aco es appellaz lo filz "eres necessaris" e la filia eissament, car si ill sunt em poder del paire, cant lo paire uen a mort, tant tost cum lo paire es morz ill sunt heres en totas guisas, o sia que ill o uoliant o sia / que non. ed aco es uers, ancara non sapiant ill que lor paire sia morz. arregers non i es neguna desebranza, o sia que il sunt pupill o sia que non, o sia que el a sun sen o sia que non. 2. mas ancara siant li fill e las filias qui sunt em poder del paire, cant el uen a mort eres del paire, o sia que ill o uolunt o sia que non, cant a la estreita radon; pero si ill uolunt laissar la heretat del paire, ben o podunt faire enant que ill mostrant en alcuna mesura lor uoluntat que ill uoliant esser heres. e poiss ill la laissunt, non i aurant pois ni pro ni dan. LXI. aici ditz, cal heres sunt apelat "estrain". tuig li altre ome qui non sunt seru d'aquel qui los fai heres ni non erant tal fill o tals filias que fossunt em poder del paire, cora lo paire ueng a mort sunt estraing heres, ancara siant li fill, si ill non sunt em poder d'aquel qui los fai eres, si cum es en aquest cas: si alcuna femena fai de sos fillz sos heres, aquill eres sunt estraing, car la maire non pot auer sos fillz e sun poder ni sa filia; car nuilla femena non pot auer alcuna persona en sun poder isters son ser. / LXII. aici ditz, cals rados es, si alcuna heretaz perten ad efanz que siant menor de .VII. anz o que sunt pupill. 1. aquel om a cui taing alcuna heretaz, o per testament o sens testament, o de part sa maire o d'alcun altre sun parent, si sons paire es uius o suns auis ed el es e son poder: si aquel es menre de .VII. anz, sons paire e sons auis podunt anar ad aquella heretat en log de fill que uen a fil, ancara non i o cossenta lo fillz, car aquel filz non i pot cossentir. e sil paire o l'auis non anara ad aquella heretat el fillz mor enant que el aia .VII. anz, aquela heretaz perten al paire, dun que essa taisses al fill. atrestals dreiz (es), si el a paire o aui de part paire ed el non es e sson poder. 2. mas si aquel effas a cui taing alcuna heretaz a tuaor, aquel tuaire deu annar a la heretat en log de l'effant, ed en aquesta guisa deura gadainar ad obs de l'effant, mas sil tuaire non uol anar a la heretat, o si aquel effas non a tuador, el non pot anar a la heretat, e per aco esdeuen, si aquel effas mor enant que aia .VII. anz, atrestal es cum si la heretaz non li agues pertengut, ed aquela heretaz pertenra ad aquelz a cui / ela pertenra, si l'efas non i agues agut dreig. 3. mas si l'efas a .VII. anz compliz ed el a paire o aui de part paire, l'effas deu anar a la heretat per cossentiment del paire o de l'aui, si el es e ssun poder, e non en altra guisa. e si lo fillz non uol anar a la heretat, lo paires o l'auis deu anar a la heretat, ancara non i cossenta lo fillz, ed en aquest cas lo fillz non i deu auer ni pro ni dan, mas deu esser tot del paire. 4. mas si aquel effas non a paire ni aui de part paire ed el a tuador, lo tuaire pot anar a la heretat e sun log per la uoluntat del pupil, e non en autra guisa. ed aquil pupillz i pot anar per cossentiment del tuador. ed aco es uers, cant el a .VII. anz. e sil tuaire non i uol cossentir, o si el non a tuador, el deu anar a la poestat de la terra e deu anar a la heretat per cossentiment de la poestat. 5. quals radons es dita, sil pupillz a tuador, tals radons es, si el a paire o aui de part paire ed el non es e son poder. LXIII. aici ditz, en cal guisa aquel qui es em poder de sun paire deu anar a la heretat que li aperten. 1. si aquel om a cui perten alcuna heretaz, o per testament o sens testament, es maier / de .XIIII. anz si es om, o de .XII. anz si es femena: si el es em poder de sun paire o de sun aui de part paire, el pot anar a la heretat que li perten per cossentiment de sun paire o de sun aui en cui poder el es, e non en altra guisa. 2. e si el non es em poder del paire ed el a curador, deu anar a la heretat per cossentiment de sun curador. e si el non a curador, pot anar per semeteuss. LXIIII. aici ditz, en cals dreiz es, si aquel qui es menre de .XXV. anz pren heretat ed en aquela heretat es mais de dan que de pro. si aquella heretaz que pres menre de .XXV. anz per semeteuss o per cossentiment de sun tuador o de sun curador o de sun paire o de sun aui es dampnosa, zo es a mais de dan que de pro lo menre pot esser restituitz eussament cum es en las autras causas on el es enganaz. ed en tal guisa deu el esser restituiz que el non aia ni pro ni dan. atrestal radons es, si sons tuaire o suns curaire o suns paire o suns auis anerent a la heretat per cossentiment del menor. LXV. aici ditz quel pros el danz de la heretat / deu pertener a l'eres pois que el prend la heretat. si alcuna heretaz, o tota o una partida, perten ad alcun ome, o per testament o sens testament, si aquel om non es em poder d'altre ni non a ni tuador ni curador, e son arbiri es, si el uol esser heres d'aquella heretat o si non, car nuillz om non deu esser destreiz de la heretat anar, si el non la uol isters en un cas, zo es cant el es pregatz que el la renda ad altre, si cum nos direm enant. e per aco que nuillz om non es destreiz que el prenda la heretat d'altre, ben es dreiz, pois que el la pren, que el sia destreiz de respondre e de pager tot aco que lo defunz laisset a sa mort, o ad alcun son amic o per s'arma, ancara li sia tolta la heretaz per forza, o ancara non aia tant en la heretat dun el poscha pagar tot lo deute de l mort. ni non poira retener la falcidia, si non en aquest cas, cant l'eres es fillz o filia e non li fo laissat mais de la falcidia: adunc deu el auer la falcidia sens cargo, si cum es dig de sobre. atrestals radons cum es dita desobre del fill e de la filia es, si el es paire o maire del mort a cui non / es laissat plus de la falcidia. mas tot aco qu'es dig, que l'eres es destreiz pois que el uai a la heretat, es uers, si el non fei inuentario, si cum dis la leis, o si el es maier de .XXV. anz. LXVI. aici ditz que l'eres non es tenguz de paiar lo depte de la heretat, si el fai inuentarium, si non de tant quom ual la heretaz. si aquel om a cui aperten alcuna heretaz, o per testament o sens testamenz, o tota o una partida, fai inuentario segun las leis, zo es fai una carta de totas las causas del defunc que el auia, cant el ueng a mort, non pot pois esser mes em plaig dels crededors del mort ni non es tenguz ni obliaz, si no de tant cum ual la heretaz. LXVII. en cal guisa deu om faire l'enuentarium. 1. l'enuentarios deu esser faiz en aquesta guisa: pois que l'eres conoissera en uer que el sia heres, o per testament o senes testament, enanz que .XXX. dias passunt, el lo deu escriure o el deu comenzar d'escriure, e deu esser toz escriz entro ad altres .LX. dias, zo es antre lo comenzament e la fin deu auer tres mes, si l'eres (es) en aquel log present un sunt las causas de la heretat, o en aquel log on es la / maier parz de la heretat. 2. aquel heres es entenduz que sia presens que es en aquella medeussa prouincia on es la heretaz o la maier part de la heretat; si l'eres es absens, zo es en aquella prouincia on es la heretaz, o tota o la maier parz, deu auer l'eres un an de termini a faire l'enuentari. ed aquel anz deu esser cumdaz des la mort del defunc de cui fo la heretaz, si l'eres sabia que el era morz. e si l'inuentarios sera faiz en aquesta guisa, non aura l'eres dan en la heretat. LXVIII. cals om pot escriure l'enuentarium. aquel qui es heres pot escriure l'inuentari, si el lo sap, e deu soz escriure en aquesta guisa que el diga, cals causas sunt en la heretat, e que el non fez negun engan ni non o fara en aquellas causas que el a de la heretat. e si l'eres no sap escriure o non pot, lo notaris lo pot escriure per el, el heres medeus deu faire una croz el comenzament de l'enuentari. LXVIIII. denant cals omes deu esser faiz l'enuentarios. 1. cant l'eres fai l'inuentarium, tuig aquill a cui lo defuncz laisset alcuna causa a sa mort e tuig aquill a cui el deuia alcuna causa deuunt esser / lai on om lo fai, si ill sunt en aquela uila, si non es femena o non es digna persona, o si non es pupillz, o si non es malautes o non es pres. mas en aquest cas i deuunt esser aquill en cui poder ill sunt, si cum es lo tuaire o lo curaire. si aquel en cui presencia deu esser faiz l'inuentarium non sunt en la terra on om lo fai o non uolunt esser, l'eres i deu faire esser .IIII. garenz tal que siant ric ome e leial d'aquella uilla, ed en la lor presencia deu esser faigz l'inuentaris. 2. e si aquel a cui lo defuncz laisset alcuna causa a sa mort o li altre crededor de l defunc ueiran poiss e diran que l'eres aia sostraitas las causas de la heretat e que el las aia celadas, li seru de la heretat, se negun nia, deu esser mes a torment per zo que il digan que l'eres a fait, si la ueritaz non pot esser conoguda en altra guisa. el heres deu jurar eissament que el non fedes nuill engan escriure en l'enuentari, e li garent deuunt jurar eissament que ill no sabunt que l'eres i fedes negu engan. 3. aquest benefici deu / auer l'eres, quant el fai l'inuentari, que el non es tenguz si non de tant cum a en la heretat, isters en alcanz cas. LXX. aici ditz, enfra cal termi(ni) om deu anar a la heretat. 1. pois que es dig, en cal guisa aquel om a cui taing alcuna heretaz, o toa o una partida, i pot anar, zo es en cal guisa el la pot auer, ara digam, en cal guisa om pot refudar la heretat que li taing. 2. aquel om a cui taing alcuna heretaz a en sun arbire, si el uol esser heres que el o pot esser, e se el non o uol esser, non es destrez. e per aco eissament cum es uers, si alcuns om pren alcuna heretat que el non la pot poiss refudar, si el non es menre de .XXV. anz, eissament es uers, si el la refuda, que el non pot pois esser eres d'aquella heretat, si el non es menre de .XXV. anz. 3. mas si el es menre de .XXV. anz, pot esser restituiz, si el es enganaz per aco que el soanet la heretat. 4. arregers si el es fillz o filia d'aquel de cui fon la heretaz, pot recobrar las causas de la heretat infra .III. anz pos la mort del defunc on que el las trop, ancara soanes el la heretat. mas aco es uers, si las causas de la heretat non sunt ancara uendudas en / altra guisa dels crededors de la heretat. mas si las causas sunt alienadas en altra guisa, non las pot pois recobrar l'eres qui las soanet, ancara sia el fillz del defunc, si el non es menre de .XXV. anz. 5. l'eres pot soanar la heretat ab sa uoluntat, eussament cum el pot esser heres per sola sa uoluntat. LXXI. aici ditz quel diuidimenz del defuncz deu esser publiaz denant la poestat. l. si alcuns om fai testament, cora el uen a mort, o altre escrit, si cum sunt codicilli, l'eres o altre om a cui es laissada alcuna causa en aquest escrit o en aquest testament pot demandar aquella causa d'aquel qui la ten, e pot demandar que aquel escriz o aquel testament sia portaz dauant la poestat de la terra per aco que el sia uberz e legiz denant aquelz garenz qui forunt lai on el fo faiz. e si aquill garent non i sunt, deu esser legiz [denant] altres pros omes. e pot demandar que om li o laisse escriure, per aco que el aia l'eissemple. mas aquel qui demanda aco que es dig desobre deu primeirament jurar de la calumpnia. 2. e pois quel testamenz sera uberz e legiz en aquesta guisa que es dita, ancara se desfaza el pois o an / cara moirant li garent, non tenra dan ni al here ni ad aquel qui diz quel defuncz li laisset alcuna causa. LXXII. aici ditz que la poestaz deu metre l'eres en tenedon de la heretat. si alcuns om uen a mort ed el laissa eres, aquel qui es escriz heres deu intrar en tenedon de las causas de la heretat per mandament de la poestat de la terra tant tost cum es morz aquel qui lo fei sun heres, ancara sia tenzos de la heretat antre aquell a cui lo defunc la laisset ed antre autre ome qui era parenz del mort. e poiss que el sera mes en tenedon de la heretat, deu respondre a toz homes qui li uolunt moure plaig de la heretat e que didunt que el non deu esser heres de la heretat per alcuna radon. mas si dui omen pareissunt qui mostrunt amdoi escripturas, o ill amdui adudunt garenz, e cadauns diz que la heretaz li fon laissada, lo iutgues deu ueder e conoisser, cals d'elz diz meillz semblanz, ed aquel deu esser primeirament mes en tenedon de la heretat, si aquel qui ten la heretat non l'a tenguda per tant de temps que el s'en posca defendre. / LXXIII. que la poestaz deu metre l'eres en tenedo de la heretat. 1. si alcuns om uen a mort ed el laissa heres, aquel qui es escriz eres deu intrar en tenedon de las causas de la heretat per mandament de la poestat de la terra tant tost cum es morz aquel qui lo fei sun eres, ancara sia tenzos de la heretat antre aquell a cui lo defuncz la laisset ed antre autre omen qui era parenz del mort. e poiss que el sera mes en tenedon de la heretat, deu respondre a toz homes qui li uolunt moure plaig de la heretat e que didunt que el non deu esser (heres) de la heretat per alcuna rado. mas si dui omen pareissunt qui mostrunt amdui escripturas, o il amdui adudunt garenz, e cadauns diz que la heretaz li fo laissada, lo iutgues deu ueder e conoisser, cals d'elz diz meillz semblanz de ueder, ed aquel deu esser primeirament mes en tenedon de la heretat, si aquel qui ten la heretat non l'a tenguda per tant de temps que el s'en pusca defendre. LXXIIII. cora l'eres pert aco que l defuncz li laisset a sa mort. l. tals ueiada es que aquel que es escriz heres, zo es aquel a cui es laissada la heretaz, non pot esser heres per radon, e si el / ten la heretat, deu la rendre, si cum es, sil defuncz fei alcun omen sun heres contra sa uoluntat. atrestals radons es, si aquel a cui pertenia la mia heretaz sens testament me deueda que eu non don mon gadi segun ma uoluntat, ed eu mori poiss sens testament. en aquestz dos cas deu esser tolta la heretaz al heres e deu esser del fisco. 2. arregers si alcuns om auci un meu parent la cui heretaz pertenria a me, si el fos morz sens testament, ed eu non l'en accuse dauant la poestat de la terra, non dei eu esser poiss suns heres, si eu non sunt menre de .XXV. anz. 3. arregers si eu appelle un testament fals ed eu non o posc prouar, non poirei poiss demandar ni retener aco que mo fon laissat en aquel testament, mas lo fisco pot demandar a me tot aco que eu n'ei. LXXV. de legatis, zo es d'aquelas causas que om laissa ad altre a sa mort. 1. pois que nos auem dit de las heretaz que om laissa ad altre en sun testament, ara digam de legatis que om laissa eissament, tals uez es ad altre en sun testament. e primeirament digam, que es legatum, ed / en cal causa om pot laissar per legatum, ed en cal guisa cadauns om pot laissar legatum. 2. legatum zo es aquella causa que om laissa ad alcun sun amic, cant el uen a mort o per paor de mort. 3. legatum pot om laissar ed en testament e sens testament, si om se uol, que sol i siant .V. garent. LXXVI. a cui om pot laissar legatios. legatum pot om laissar ed a gleisa ed a ospital ed a ciptat ed al fisco, ed ad alcun de suns heres enant part per melliurament, o ad alcun de sos amix. LXXVII. cals causas pot om laissar ad altre per legatum. [1. per legatum pot om laissar ad altre totas causas corporals ed incorporals, ed auer ed honor, sol que no sia causa sagrada ni sancta ni religiosa, ni franx om ni altra causa semblanz d'aquestas]. 2. per legatum pot om laissar a me la soa causa e la causa del heres e la causa d'altre. 3. mas cant alcuns om me laissa la soa causa, l'eres que el a laissat la me deu donar, ed eu la pus demandar on que eu la trop. 4. mas si la causa era d'altre, l'eres que el a laissat la deu acaptar d'aquel de qui ella es, si el pot, e deu la me donar, o la causa ol prez, sil defuncz sabia que la causa era d'altre. mas si el cuiaua que la causa fos soa ed ella era d'altre, non es destreiz l'eres que el me doni la causa nil prez, car paruenza / es quel defuncz non la me laissera, se el saubes que la causa fos d'altre. e si es doptes, sil defuncz sabia que la causa fos d'autre o non, eu que deman la causa dei prouar, si eu pusc, quel defunz sabia que la causa era d'altre, ed aduncs l'eres me deu donar la causa ol prez. e si eu non pusc prouar que el sabia que la causa era d'altre, non poirei ren demandar, si eu non sunt tals persona a cui pareiss quel defuncz l'agra laissada, ancara saubes el que la causa fos d'altre, si cum es sos fillz o sa moiller o altra proisma persona. LXXVIII. aici ditz, cals radons es, si alcus om laissa ad altre una causa soa que es em penora. si alcuns om laisset a me una soa causa qu'era em peinora, l'eres que el laisset la deu redemer e la me deu donar, si lo defuncz qui la me laisset sabia que ella era em peinora, [ed el non diss nominadament que eu la redemes. mas si es plaiz entre me e l'eres, qu'eu dic quel defunc sabia que la causa era em peinora], el heres diz que el non o sabia, eu dei prouar quel defuncz o sabia que la causa era em peinora. LXXVIIII. en cal guisa om pot laissar ad altre alcuna causa per legatum. 1 cadauns om pot laissar per legatum ad altre, e purament e soz condicion, ed entro ad un cert termini [ed ad un cert termini] enant. 2. ni / non i es desebranza, o sia om que diss: "eu uoill que aquel om aia aital causa", o sia que om diss: "eu la li laiss", o: "eu la li don". si alcus om me laissa alcuna causa, el me pot ben preiar que eu don aquella causa ad altre, o tota o una partida, o que eu don una altra causa ad altre; car tuig ome qui laisunt alcuna causa ad altre a lor mort podunt preiar aquelz a cui ill la laissunt, que ill donunt ad altre tant cum ual aco que ill lor laissunt, e non de plus. 3. si alcuns om me deu alcuna causa, ben li pusc laissar a ma mort aco que el me deu, e mos heres no li en poira poiss ren demandar; enanz sera destreiz mos heres que el l'en clam quiti. 4. l'eres non es destreiz de paiar lo legatum que om laissa en testament, si l testamenz non ual. legatum zo es una causa que om laissa en testament ad un autre ome a sa mort, si cum es eu laisse [a Peiron] un caual o un ort o .C. sol. o una maison. mas si alcuns om laissa legatum ses testament, ben ual, si ill sunt .V. garenz, o sia que el lo laissa en escrit o sia que non. LXXX. aici ditz, cals dreiz es d'aco que l defuncz laisset ad altre per legatum en sun teatament /, sil testament non ual, o si l'eres non pren la heretat. o sia quel testamenz no ual o sia que el ual, ed aquel qui es escriz heres, zo es aquel a cui es laissada alcuna heretaz, o tota o una partida, non pren la heretat, o per aco que el non uol o per aco que el non pot: tot aco quel defuncz laisset ad altre en aquel testament e tot aco que el mandet que fos fait no ual, per aco quel testamenz es toz fraiz, e nuillz om non pot ren demandar d'aquel testament que es fraiz, si lo defuncz non o mandet en tal guisa, si aquel de cui el fei sun heres non prendia la heretat, que aquel qui auria la heretat sens testament fedes aco quel defunc mandet. mas sil defuncz dis aco que es dig, aquel qui sera suns heres, ancara aia el la heretat sens testament, deu faire tot aco que mandet lo defuncz atrestant ben cum si el agues la heretat per lo testament, sil defuncz mandet faire tal ren que posca esser faita e que no sia encontra lei. LXXXI. cora aquel qui demanda legatum deu prouar que el li sia laissaz, ed en cal guisa el o deu prouar, e cora non. 1. si alcuns om demanda una causa que altre li lais / set a ssa mort, si el la demanda per testament, el deu monstrar quel defuncz fei tal testament cum manda leis; en altra guisa non pot ren demandar per lo testament, sil defuncz non o mandet en aquella guisa que es dita desobre. mas si el demanda aquella causa ed el non la demanda per lo testament, mas diz que l defuncz la li laisset ed el en clama garenz, deu prouar per .V. garenz leials quel defuncz la li laisset. 2. mas si el non uol clamar garenz, mas diz solament quel defuncz li laisset aquela causa a sa mort: sil heres conoiss que sia uers quel defuncz la li laisset, mas uol se defendre per sotileda de leiss e diz que non i forunt tant garent cum leiss diz, o diz quel testamenz non fo faiz segon leis, el deu faire aco que mandet lo defuncz. mas si el non conoiss, el deu jurar qu'el non audic quel defuncz li laisses aquela causa. sil demandaire uol que el o iure, el deu iurar primeirament de la calumpnia. e si l'eres no uol iurar si cum es dig desobre, deu paiar aco que l'altre li demanda. mas sil heres no uol cofessar tot aco que lo defuncz laisset a ssa mort, ed el en cofessa una partida, o el deu jurar si cum es dit de sobre, o el deu paiar lo tot. e tot aco es uers que es dit desobre, o sia que .V. garenz i fossunt, o sia que meinz de .V. i fossunt, o sia que non i fos negus garenz, o sia quel defuncz fon paire del heres, o sia quel defuncz fei d'un omen estraing sun heres. e tot aco que es dig de sobre es uers, cant aquel qui demanda non demanda per lo testament del mort. mas cant el demanda per lo testament, el deu prouar quel testamenz sia faiz segun leis. LXXXII. infra cal termini l'eres deu faire aco que il mandet lo defuncz, e cal pena en deu auer, si no o fai. aquel om qu es heres d'altre, o sia que el es altre om estrainz, deu obedir la uoluntat d'aquel de cui el es eres e deu faire aco que mandet lo defuncz per tal partida cun el a en la heretat, si el o pot faire ed aco non es contra lei. e si el non o fai aco que mandet lo defuncz infra un an pois que lo iutgues lo somonira que el pac aco quel defuncz laisset per sarma o que el faza aco que mandet lo defuncz, deu en auer aquesta pena: si aquel heres es paire del mort o es sons fillz o suns patros, lo iutgues deu prenre la heretat dun el es heres, e deu prenre / tot aco quel defuncz li laisset isters la falcidia solament, si el es maier de .XXV. anz. mas si el es menre de .XXV. anz pot esser restituiz, ancara non o fedes el infra un an aco que mandet lo defuncz, si el es appareillaz de faire aco quel defuncz mandet. mas si l'eres non es tals persona cum es dit desobre, mas es estraigna persona, o om o femena, ed es eissament maier de .XXV. anz, ed el non fei aco quel defunc (mandet) infra un an pois que la poestatz li o comandet, deu prenre tot aco que li laisset lo defuncz. LXXXIII. cal pena deu om demandar a l'eret que el deu auer, si el no uol faire aco quel defuncz mandet. sil heres no uol paiar lo legatum o no uol faire aco que lo defuncz mandet dreitament, aquel que li es substituiz pot demandar a celui tot aco que lo defuncz li auia laissat, si cum es dit de sobre. e si aquel non pareis o el no o uol demandar: si ill sunt dui heres, l'altre eres pot demandar la partida d'aquel que no uol faire aco que mandet lo defuncz. e si aquel non pareis qui la deman, pot la demandar lo proismes parenz del defuncz. e si aquel non pareis qui la deman pot la demandar uns om estraing. mas aquel qui la uol demandar, / cals que el sia de toz aquelz qui sunt dit de sobre, deu fermar que el fara tot aco quel defuncz mandet dreitament. e pois deu auer en la heretat atrestal dreit, ed en demandar lo depte que om deuia al defunc, e de paiar aco que deuia lo defuncz cum si el fos heres. mas se negus non pareis d'aquelz qui sunt dit desobre qui demande la heretat, lo fisco la poira demandar. LXXXIIII. aici ditz, cals dreiz es, si la moiller laissa a sun marit alcuna causa en tal condiciun que el non prenda altra moiller. 1. si la moiller laissa alcuna causa a ssa mort a sson marit en tal tenor que el non prenda altra moiller, lo mariz pot demandar aquela causa tant tost cum la moiller es morta, si certa causa es qu'el non prenda mais altra moiller, [si cum es, si el se fai morgues o clerges. mas si non es certa causa que el non prenda mais altra moiller], non poira demandar aco que li laisset sa moiller entro ad un an passat pos la mort d'aquella moiller. 2. mas pois que sera passaz un anz, o poira el ben demandar, si aco es honors que la moiller li laisset, si el uol iurar que el redra la causa en reire ab los fruiz que el en aura pres, si el pren altra moiller; e sobre tot aco deu en metre em peinora totas las soas causas, que el aissi o atenda. 3. atrestals rados es, ancara sia la causa mobla, si aquel a cui es laissada / la causa es om rics. 4. e si aco que sa moiller li laisset en aquel couenent que el non preses mais altra moiller sunt diner, ed el non teng aquel couinent, el deu redre aquelz diners ab lo gadaing que el en pres, si el los prestet a gadaing. e si el non los prestet a gadaing, deu en donar gadaing, si cum leua del sol .IIII. diners en l'an tant cant el los tenra. 5. mas si el non es rics om, el deu donar fermanza, si el uol aco que sa moiller li laisset, que el o atendra si cum es dit de sobre. [e si el non pot trobar fermanza deu obliar las soas causas em penora e deu iurar si cum es dit desobre.] 6. si aquel a cui sa moiller laisset alcuna causa en aquel couinent que es dig de sobre en pren pois altra, ancara o fermes el o o iures si cum es dit de sobre, l'eres d'aquella moiller que laisset aquella causa la poira demandar on que el la trop, o sia que ella es causa mobils o sia que ella es honors. LXXXV. aici ditz, cals dreiz es, si la moiller dis quel mariz no fedes aquela fermanza que es dita desobre. 1. aco que es dit de sobre, zo es quel mariz deu fermar o iurar si cum es dit de sobre, es uers, si la moiller non dis nominadament que el non o fermes. mas si ella dis que el non o fermes ni non o iures, non es destreiz que el o faza. 2. cals rados es dita / de sobre, si la moiller mor ed ella laissa alcuna causa a son marit, tals radons es, sil mariz mor enant ed el laissa alcuna causa a ssa moiller en tal couinent que ella non prenda altre marit. 3. atrestals rados es, si alcuns om laissa alcuna causa ad altra femena per aco que ella non prenda altre marit, ed atrestals rados es, si alcuna femena laissa una causa ad altre per zo que el no prenda altra moiller. LXXXVI. aici ditz, a cui om pot demandar la causa que li es laissada per legatum. aquel om a cui es laissada alcuna causa per legatum pot demandar aquella causa al hered d'aquel qui la li laisset, [sil heres anet a la heretat del mort, e pot la demandar a toz homes qui la tenunt, si la causa era d'aquel qui la li laisset,] si aquel qui la ten non l'a tenguda per tant de termini que el s'en pusca defendre. mas si la causa non era del defunc, aquel a cui ella fon laissada non la poira demandar, si non al hered del defunc. LXXXVII. aici ditz que las causas del (de)funcz sunt totas obliadas ad aquel a cuj es laissada alcuna causa. aquel a cui lo defuncz laisset alcuna causa a obliadas totas las causas del defunc tacitament em peinora entro que om li pac aco que li fo laissat. e si om non li o paia, pot demandar aquel omen qui las / ten en alcuna mesura tant cant ual aco que lo defuncz li laisset, si aquel non li o uol laissar qui ten las causas. LXXXVIII. aici ditz, cals dreiz es, si alcus om laissa alcuna de sas causas ad altre tal cal aquel uol causir a cuj el laissa. si alcuns om qui auia plusors sers o plusors chaualz o plusors bous o fedas o autras causas laisset a dos homes o a mais de dos un d'aquelz sers, cal ill se uolguessunt esleire [o d'aquelz caualz o dels bous o de las fedas, ben o podunt demandar, el heres lur deu laissar esleire] cal ill se uolunt. e se discordia es entr'elz d'esleire la causa, ill deuunt metre sort, ed aquel qui uencera deu esleire la causa e deu la auer e deu donar a chascun dels compainos tal part del prez cum ill aurant en la causa. LXXXVIIII. aici ditz, cals dreiz es, si uns om laissa una causa soa ad altre tal cum causira uns altre om, si cum es Peire o Johanz. si alcuns om qui auia plusors caualz o autras causas d'una maneira laisset ad un ome una d'aquellas causas, tal cal Peire o Joanz esleira, ben la pot demandar aquel a cui ella es laissada, tal cum Peire la esleira. e si Peire istara un an pos la mort del defunc qui laisset la causa que el non la esleira, aquel a cui ela fo laissada la poira esleire, en tal / guisa que el non prenda la meillor ni la peior, mas prenda una de las meianas. XC. aici ditz que l'eres non deu uendre ni alienar ni empeinorar la causa quel defuncz laisset a sa mort. 1. si alcuns om laissa una causa ad altre a ssa mort, o sia que el la li laisse purament, zo es sens nuil retenement, o sia qu'el mandet que om la li dones ad un cert termini, si cum es de sei tro a messa Sain Michel, aquel a cui lo defuncz mandet que dones aquella causa, o sia que el es sos heres o sia que non, non deu uender aquella causa ni alienar en altra guisa ni empeinorar. e si el o fai, non tenra dan ad aquel a cui la causa fo laissada, anz la poira demandar per soa de toz omes qui la tenrant, si ella era d'aquel qui la li laiset, e si aquel qui la ten non se pot defendre per tenedon de .XXX. anz d'aquel dia enant que aquel a cui fo laissada la causa la pog demandar. mas si la causa non era del defunc qui la laisset, aquel cui la causa fo laisada non la poira demandar isters al here d'aquel qui la li laisset. 2. mas si aquel qui cumpret del hered la causa quel defuncz auia laissada ad altre, la ret ad aquel a cui era / ella laissada, el pot demandar al hered lo prez que li en auia donat e non plus, si el sabia, cant lo cumpret, que la causa era laissada ad altre. mas si el non o sabia, poira li demander tot lo dan que el n'a. 3. aquela medeussa rados tota que es dita desobre, si'l heres alienara en alcuna guisa la causa que era laissada ad altre, o purament o ad un cert termini, es ordenada adunc, cant l'eres alienet alcuna causa que era laissada ad altre ab condicion, zo es ab retenement, si cum es, sil defuncz o mandet a sun heres en aquesta guisa: "eu uoill o mande a mun here que el don apres sa mort aital causa ad aital ome". XCI. aici ditz, cora lo filz pot alienar la causa quel paire mandet donar ad altre. l. en dos cas, sil heres es fillz o filia del mort, pot el alienar la causa quel defuncz laisset ad altre e pot la amermar, si cum es sil paire o la maire fei sun heres de sun fill o de sa filia ed el li preiet que el rendes aquella heretat ad alcun de sos amix o ad autre de sos fillz ad un cert termini, si cum es decia .X. anz, o quant el uenria a mort, o apres sa mort. en aquest cas poiria lo fillz o la filia retener la falcidia, e las autras partidas de la heretat deu rendre enteiras, si cum li mandet lo defuncz. / e si aquel fillz pren moiller enant que el reda la heretat, pot be doner en esposalidi a sa moiller d'aquelas causas. mas aco es uers, sil filz non a dun el poscha donar esposalidi a ssa moiller, o la filia non a dun ella pusca donar doalidi a ssun marit. aquella rados que es dita, sil paire fai sun heres de sun fill o de sa filia, es uera eissament, si l'auis o l'auia son heres del fill de sun fill. mas sil heres non fo fillz o filia del defunc ni fillz de sun fill, mas fo altre om estrainz, non poira retener la falcidia. 2. si el uol donar esposalidi a ssa moiller d'aquellas causas que el deu redre ad altre o doalidi a sun marit, [o doalidi a sso marit, si es femena,] o esposalidi a ssa moiller, si es om d'aquellas causas que lo defuncz li mandet redre ad altre, deu esser entendut en aquesta guisa quel heres don aquel doalidi o aquel esposalidi si onradament cum li taing, zo es non deu esser tant paucs que sia auta ad aquel qui lo dona, ni non deu esser tant granz que sia trop greu ad aquel a cui deuunt esser redudas aquellas causas. XCII. aici ditz, cals dreiz es, sil mariz laissa per legatum lo doalizi a sa moiller ed ella non lo li auia donat. sil mariz, cant el uen a mort diz enaissi: "eu laiss a ma moiller lo doalidi qu'ella me donet", ed ella non li en auia donat ges, / non pot la moiller ren demandar per aquel legatum, sil mariz non o dis d'alcuna certa causa, si cum es, si el diss enaissi: "eu laiss a ma moiller aital maison", o ".C. sol. per doalidi, o que ella me donet en doalidi". en aquest cas poira la femena ben demandar aquel legatum, ancara non li agues ella ren donat en doalidi. arregers sil mariz diss: "eu laiss a ma moiller aco que es escrit en la carta del doalidi", pot ben demandar la moiller tant cum es escrit en la carta, ancara non li o dones ella. XCIII. aici ditz, cals rados es d'aquelas causas que om laissa ad altre soz condiciun. 1. aco que el (a) laissat ad alcun ome soz condicion, zo es ab retenement, aquel a cui om o laisset o pot demandar tant tost cum esdeuen aquella condicions, si cum es, si alcuns om me laisset una causa en tal condicion: "si eu anes a Roma", o en tal condicion: cant lo Reiss seria morz", que eu l'agues. 2. ed ancara non auenia aquella condicios, mas non reman e me, car eu non o posc faire, si cum es, si el me laisset una causa en tal que: "eu toques lo cel", eu posc ben demandar aco que el me laisset, ancara non pusca eu tocar lo cel. 3. atrestal rados es, si alcuns om me laissa una causa en tal condicion que / es contra radon, si cum es, sil defuncz diss: "eu laiss .C. sol. ad aital ome en tal condicion que el se parta de sa moiller", o "que el aucida un omen", o "que el faza un laironici". en totz aquestz cas ed els altres semblanz d'aquestz non es destreiz aquel a cui laisset lo defuncz los .C. sol. o autra causa d'atendre aquella condicion, e poira ben demandar aco que li laisset lo defuncz. 4. mas si alcuns om me laisset una causa en tal condicion que en posca faire ni non es contra radon, eu non pusc demandar la causa entre que eu aia complida la condicion, si cum es, si alcuns om me laisset una causa en tal condicion que eu dones .X. sol.a Peiron o a Johan, o que eu anes entro a Tolosa. XCIIII. aici ditz, si l'eres no uol paiar a termini aco quel defuncz mandet, que el en deu donar usuras o los fruigs de la causa. si aco quel defuncz me laisset non me sera paiat ad aquel termini quel heres lo me deuria paiar, si aco sunt diner, l'eres me deura donar gadaing d'aquel dia enant segun aco que om dona gadaing en la terra, sol que aquel gadaing non sia outra radon. e se aco que me laisset lo defuncz non sunt diner, mas es autra causa o mobla o immobla, sil heres non / la me dona, cant el deu, deu me donar la causa ab toz los fruiz que el penra d'aquel dia enant ed ab tot lo pro qu'el n'aura. XCV. cals dreiz es, sil defuncz dis a sun heres que el rendes ad altre la heretat. l. aquel om qui uen a mort, o sia que el fai testament o sia que non, ben pot preiar sun heres, zo es aquel a cui el cuidaua, que pro tengues la soa heretaz sens testament, que el renda ad un altre ome aco dun el lo fei sun hered, e poira dire en aquesta guisa: "eu uoill" o "eu man" o "eu prec a tu, Peire qui es mos heres, que tu rendas aco que eu te laiss ad aital home". 2. el heres poira retener la quarta part d'aco que li laisset lo defuncz, ancara li mandes lo defuncz qu'el li o redes tot; mas las tres parz deu el rendre ad aquel a cui mandet lo defuncz. ni non i es desebranza, o sia quel defuncz li mandet que el la redes tant tost cum el la auria presa, o sia que el i pauses termini, ni non i es desebranza, o sia quel defuncz li mandet qu'el la redes apres sa mort, o sia que el la li mandet redre, si el moris ses effantz. en totas aquestas guisas pot chascuns dire a ssun hered qu'el reda ad alcun home la heretat que el / li laissa. el heres la deu redre si cum lo defuncz li manda, mas pot retener la quarta part, si el se uol, ancara non o disses lo defuncz, e deu responre als deptors del defuncz, e pot demandar als crededors del defunc per tal part cum el a en la heretat. 3. e si aquel qui redet la heretat en ag alcun gadaing pres enant qu'el redes la heretat, deu redre las tres parz d'aquel gadaing ab la heretat essems. e si el n'a alcun dan, si cum es, si el paiet lo deute de la heretat, deu tant meinz redre ad aquel a cui lo defuncz li mandet redre, cum li taing d'aquel deute per las tres parz, [e si el li a totas las .III. parz redudas, pot demandar las .III. parz del depte que el a pagat ad aquel qu a las .III. parz]. 4. sil heres cui preiet lo defuncz de redre la heretat ad altre uol anar per sa uoluntat a la heretat e uol la tota redre ad aquel a cui li mandet lo defuncz, non i deu el auer ni pro ni dan, mas totz lo pros e tos lo danz deu esser d'aquel a cui es reduda la heretaz. 5. mas sil heres no uol anar a la heretat que lo defuncz li mandet redre ad altre aquel a cui el la deu redre, l'en pot destreiner per radon que el i ant e qu'el la li renda. ed en aquest cas deu esser toz lo pros e toz lo danz d'aquel a cui el la ret. 6. l'eres a cui lo defuncz mandet que el redes la heretat pot retener la carta part / si cum es dit desobre, o sia que lo defuncz la li laisset meinz de la carta part, o sia que non li en laisses ren, toz temps pot el retener tant de la heretat qu'el aia la quarta part e del pro e del dan, si cum es dit de sobre. 7. sil defuncz dis a sson heres que el redes tota la heretat qu'el li laisset fors d'una certa causa, qu'el li mandet retener a sos obs, si cum es una maisos o mil solz, l'eres pot retener aco que li diss lo defuncz e l'altre deu tot redre, ed en aquest cas non deu aquel heres auer negun faiss de la heretat, si cum es de paiar lo depte, enanz lo deu auer tot aquel a cui es reduda la heretat. atrestals rados es, sil defuncz uolg quel heres retengues doas certas causas o mais ed el diss numinadament cals, ancara ualiant aquellas causas maiss que no faria la carta parz de la heretat. 8. tota aquella rados que es dita desobre d'aquel ered qui es preiaz de redre la heretat ad altre es uers, o sia que el es uns sols heres o sia que ill sunt plusors, sil defuncz diss a toz o ad un sols d'elz o a dos que ill redessunt la lor part. 9. non es desebranza, o sia quel heres a cui lo defuncz mandet redre la heretat ad altre es filz / o filia o sia que no, se non de tant quel fillz o la filia a cui lo paire o la maire mandet que el redes la heretat ad altre pot retener la carta part d'aco dun el es instituiz heres, si cum poiria uns altre om qui fos heres, e sobre tot aco poira retener tant cum el a meinz de la falcidia. ni non cumda ren a se en la carta part los fruiz que el a pres de las causas de la heretat enanz que uengues lo terminis que el la deuia redre, mas retenra de totas las causas de la heretat la carta part, si cum es, sil defuncz li mandet que el rendes la heretat, cant el uenria a mort o apres sa mort, o si el moria sens effanz. mas altre heres que non es fillz o filia deura cumdar los fruiz que el n'a pres en la carta part. 10. sil heres a cui mandet lo defuncz que el rendes la heretat ad altre non la rendet en sa uida, l'eres d'aquel hered es destreiz de redre aquella heretat, e pot retener la carta part eissament cum poiria aquel de cui el es heres. 11. tals uegada es que aquel a cui lo defuncz mandet redre la heretat ad altre non es destreiz que el la renda, si cum es, sil defuncz mandet a son fill o a sa filia que el rendes ad altre ad un termini la heretat que el li laissaua, / ed enanz que aquel terminis uengues que el deuia redre la heretat el ag fillz: en aquest cas deu esser entendut que la uoluntatz del defuncz fon tals que sons fillz non rendes la heretat ad altre, si el auia effanz. 12. arregers si aquel qui deuia rendre la heretat esdeuen morgues o canonis, o el se dona ad altre log uenerable, non es pois destreiz de redre aquella heretat, car Deus es entenduz heres en aquest cas. XCVI. aici ditz de lege falcidia, zo es cals dreigs es, sil defuncz laisset tant ad altre que non remas la falcidia al hered. 1. pois que nos auem dit d'aquellas causas que laissa cadauns om a ssa mort, ara digam de la falcidia, cals radons es, sil defuncz laissa tant ad altres homes que l'eres non aia la carta part d'aco dun lo defuncz lo fei son heres, si el uol donar tot aco que lo defuncz mandet. si lo defuncz laisset tanta legata ad altre, zo es diss a ssons heres que ill donessont tant ad altre: si ill o fant que non remania a chascun la carta part d'aco dun lo defuncz l'auia fait sos heres, ben pot chascuns retener la carta part d'aquellas causas que lo defuncz lor man / det donar ad altre. 2. e sil heres paiet plus que non deg, zo es tant que no li reman la carta part d'aquela part dun el era eres, ed el se cuidaua que li remases la carta part, [ben poira demandar lo plus ad aquelz a cui el paiet. mas si el no sabia la rado, zo es no sabia que leis disses que el pogues retener la .IIII. part. si cum es dit desobre, e sabia que la carta (parz) non li remania, cant el paiet, non pot poiss ren demandar. arregers si el sabia que el podia retener la carta part per radon ed el non la uolg retener, non la pot poiss recobrar. 3. cant l'eres fai radon, si la carta parz li remania, si el uol paiar tot aco que mandet paiar lo defuncz, primeirament deu traire de la heretat aco que fon despendut en la seboltura d'aquel de cui fo la heretaz e poiss tot aco que el deuria, cant el ueng a mort, o sia que el o deuia al hered medeuss, o sia que el o deuia ad altre. e deu en traire lo prez d'aquelz sers a cui lo defuncz donet franchetat. e poiss poira retener entro a la carta part de cadauna d'aquellas causas que laisset lo defuncz ad altre, si el non a la carta part d'aquella part dun el fo faiz heres. XCVII. aici ditz d'aquelz legaz dund om pot retener la falcidia. 1. aquel legaz, zo es d'aquellas causas que om laissa a gleisa o ad altre loc uenerable, si cum es ad hospital, non pot l'eres retener la carta part [d'aquellas causas] ni d'altras causas en log d'aquelles /. 2. arregers sil defuncz diss al here que el non retengues la carta, non la poira l'eres retener. 3. arregers sil heres fei inuentarium si cum es dit de sobre, non poira retener la falcidia, zo es la carta part. XCVIII. cora om pot demandar aco que altre li laissa a mort. 1. poiss que nos auem dit de legatis, zo es d'aquellas causas que laissa lo defuncz ad altre a sa mort en calacom guisa ara digam, en cal guisa aco quel defuncz laisset a ssa mort no ual, si que om o posca demandar. 2. si aquel a cui lo defuncz laisset alcuna causa, o per heretat o per legatum, era morz, cant lo defuncz li laisset alcuna causa, non ual. atrestals rados es, si el era ujus, cant om li laisset alcuna causa, ed el fon poiss morz enanz que aquel qui la li laisset, o el fon morz pos la mort d'aquel qui li laisset aco enant que el uolgues la heretet, si aco li fo laissat per heretat. 3. atrestals rados es, si altre era heres, ed aquel a cui lo defuncz laisset alcuna causa fo morz enant quel heres uolgues la heretat. 4. arregers no ual aco quel defuncz laissa ad altre soz condicion, si la condicions non uen a fin. XCVIIII. si aquel a cui es laissada alcuna causa mor enant que el la deman, los seus eres la poira demandar. l. si alcuns om me laissa una causa a ssa mort, non per heretat mas per legatum, ed eu mor pos la mort d'aquel enant quel heres an a la heretet, lo meus heres la poira demandar, si eu non la soanei e ma uida, ancara mostres eu ma uoluntat que eu uolia aquella causa. mas aco es uers, si aquella causa me fon laissada purament, zo es sens retenement, o si ela me fo laissada enaissi quel heres la me dones entro ad un cert termini, si cum es entro a la Sain Michel, ed eu fui morz enant. 2. mas si eu era faiz heres en aquella guisa que es dita de sobre, ed eu mor pos la mort d'aquel qui me fei sun hered enant que eu an a la heretat, aquel qui sera mos heres en alcuna guisa non poira demandar aco dun eu era faiz heres, si eu no mor infra un an pos la mort d'aquel qui me fei sun hered: ben poira mos eres demandar aco dun eu era faiz heres, si eu non o refudei e ma uida, ancara non o preses eu tant cant fui ujus. ed aquest dreig non pert mos heres per meinz de .XXX. anz. C. si uns om laissa una causa ad altre ad un cert termjni, que aquel a cui lo defuncz mandet que dones aquela causa la deu fermar / ad aquel cui la causa fo donada. 1. si alcuns om me laisset alcuna causa en tal guisa que ella me fos donada ad un cert termini, si cun es tro a la Sang Peire, aquel a cui lo defuncz mandet que el me dones aquela causa me deu fermar que el la me donara tant tost cum uenra aquel terminis que mandet lo defuncz. 2. e si el no uol fermar, la poestaz de la terra me deura metre en tenedon de totas las causas que sunt del defunc, sil defuncz non diss numinadament que aquel no m'o fermes. 3. e si aquel qui me deu fermar aco, si cum es dig, istara .VI. mes d'aquel termini enant que el no m'o fermara, la poestatz me deu metre en tenedon de totas las causas que aquel om a o el ten, ed eu las tenrei per peinora entro que el m'o ferme o que m'o reda. 4. atrestals rados es d'aquellas causas que om laissa ad altre soz condicion. CI. aici ditz, en cal mesura om pot succedire ad altre sens testament. 1. pois que nos auem dig en cal mesura chascuns om pot succedire ad altre per testament, ara digam, en cal mesura om pot succedire ad altre sens testament. 2. primeirament deuem saber que tres ordens sunt de parenteis, e per aco sunt tres maneiras de heretat. la primeira es la soteirana, zo es delz / fillz, en cal guisa ill succedunt a lor paire o a lor maire. la secunda es la sobeirana, zo es del paire e de la maire, en cal guisa ill succedunt a lor filz ed als fillz de lor fillz. la terza es de trauers, zo es en cal guisa li fraire e li cosins e li autre parent succedunt l'uns ad altre. CII. en cal guisa lo filz e la filia deuunt succedire a lor paire ed a lor maire ed a lor aui od a lor auia. 1. si alcuns om o alcuna femena es morz sens testament ed el a efanz, li effant deuunt succedire primeirament, si el se uolunt, o sia que ill siant en poder de lor paire o sia que non, o sia que ill siant mascle o sia que non. e deuunt succedire engalment lo fillz e la filia al paire ed a la maire, si ill sunt mort sens testament. ni non i es desebranza, o sia que la filia que uol succedire ab los autres fraires es maridada o sia que no. arregers non es desebranza, o sia quel paire la maridet o sia que la mariderunt li fraire. mas si la sor uol succedire ab los fraires a sun paire o a sun aui, ella deu cumdar en sa part lo doalidi que li fon donaz, cant ella pres marit, si cum es dit de sobre, si aquel li donet lo doalidi a cui ela uol succedire, sil defuncz no uedet que ella non o cumdes en sa part. 2. sil fillz o la filia que sunt el / primer ordeing non sunt uju, cant lo paire uen a mort, o si ill sunt uju ed ill non succedunt, li fill d'aquelz fillz uenunt a la succession de lor aui, o sia que ill sunt mascle o sia que sunt femenas. ni non i es desebranza, o sia que ill sunt fill de sun fill, e succedunt engalment. 3. una ren deuem saber que li fill dels fillz del defunc non podunt succedire a lor aui tant cum es uius lor paire ed el uol succedire, si non en un cas, si cum es, si uns om o una femena a dos fillz o mais, ed un d'aquelz mor enant sun paire o sa maire ed el laissa effanz mascles o femenas: aquill effant deuunt succedire a lor aui o a lor auia en log de lor paire o de lor maire engalment ab lor uncles, e deuunt recebre tant d'aquella heretat cant en deuria auer lur paire o lur maire, si el fos ujus. CIII. sil filz o la filia morunt sens testament, en cal guisa lo paire o la maire deuunt succedire. 1. si alcuns om mor sens testament ed el non a effanz, lo paire e la maire deuunt succedire enant que altra persona, si aquel qui es morz non laisset fraires germas. mas sill defuncz laisset fraires germas e serors, aquill deuunt succedire ab lo paire del mort ed ab la maire, en tal / guisa que chascuns d'aquelz fraires aia atrestant en la heretat cum lor paire o lor maire. ed en aquest cas non deu auer lo paire l'usufruit en aquella part que perten a sos effanz, mas deuunt auer aquil effant e l'usufruit e la proprietat de la lor part. 2. cant lo paire o la maire succedunt a lor fill qui es morz ab los autres fillz, si cum es dig desobre, pot succedire eissament ab elz lo fillz d'altre sun fill qui es morz, zo es lo neps del mort a cui ill uolunt succedire. mas aco es uers, sill paire d'aquel nebot so fraire del defunc a cui ill uolunt succedire, e de part paire e de part maire, e non en autra guisa. ed aquel deu auer atrestant de la heretat cum auria sos paire, si el fos uius. atrestals radons es, si aquel neps qui uol succedire a sun oncle mort fo fillz de la seror del mort, ed aquill sor fo morta enant so fraire, e si aquill sor fo germana. CIIII. d'aquela successios que es de laz, zo es en cal guisa uns parenz deu succedire ad altre sens testamen(t). si alcuns om mor sens testament ed el non laissa fillz ni filias ni non laissa neguna persona soteirana, si cum es fillz de son fill o de sa filia, ni non laissa paire ni maire ni altra sobirana persona, primeirament li deuunt succedire sei / frairi e ssas serors, si aquill fraire o aquellas serors forunt germa d'aquella persona de la cui heretat es plaiz, zo es s'ill taignunt de part paire e de part maire. CV. aici ditz, sil morz de la cui heretaz es plaiz laisset fraires e serors germanas e laisset neboz d'alcun so fraire e de seror germana qui fo morz desenant. 1. si alcuns dels fraires germas o de las serors germanas era morz enant que aquel de la cui heretatz es plaiz, li sei effant, se el en laisset alcun, deuran succedire al mort, zo es a lur oncle ed a lur amda qui es morz sens effanz e ses testament, e deurant succedire essems ab lur oncles ed ab lur amdas qui forunt german del mort, e deuunt aquill effant auer aital part de la heretet del mort cal part en deuria auer lor paire o lor maire, si ill fossunt uju, o sia que ill sunt uns sols o dui o maiss de dos. non i es desebranza, si aquist sunt mascle o femenas; zo es cora li fraire german o las serors germanas succedunt a ssun fraire o a sa seror sens testament e sens effanz, ben li podunt succedire, eissament ab lor li effant d'aquel fraire a d'aquella seror qui fon morz desabanz, zo es enanz que moris aquel de la cui heretaz es plaiz, [si lo paire o la maire d'aquel efant tagno al defunc de la cui heretaz es plaiz], de part pai / re e de part maire, ed aquest efant deuunt auer atrestal part en la heretat del mort cum lor paire o lor maire deujunt auer, si ill fossunt uju, si cum es dit de sobre. titol .II. 2. si aquela persona que es morta ses testament non laisset negun effant ni paire ni maire ni aui ni auia ni fraires germas ni serors germanas, ed el laisset fraires o serors qui taignunt solament de part paire o solament de part maire, ed ill deuunt succedire a lur fraire ed a lur seror primeirament que neguns sos parenz. 3. si alcuns om mor ed el a fraires o serors de part paire o de part maire solament, e pareissunt li fill de l'autre fraire o de l'altra seror qui era morz enanz que moris aquel de la cui heretaz es plaiz e qui tangnunt ad aquest defuncz la cui heretaz ill demandunt de part paire e de part maire, ancara siant ill plus loingda, car ill sunt en terz grad, ill deuunt succedire a lor oncle e getunt de la heretat aquelz fraires del defuncz ed aquelas serors qui tainunt al mort solament de una part, ancara siant aquel fraire ed aquelas serors plus proismes, car ill sunt e segun grad al defunc de la cui heretaz es plaiz. 4. si alcuns om mor sens testament ed el non laissa effant negu ni paire ni maire ni negun de sobre, ni non laisset ni fraire ni seror, li fill del fraire e li fill de la seror del defunc li succedunt egalment, zo es li heretaz del defuncz deu esser partida engalment, zo es per persona, zo es tantas personas tantas partidas, zo es atrestals part en deu auer l'us cum l'autre. ed aquist fill del fraire o de la seror getunt de la heretet los oncles e las amdas del defunc, ancara siant atrestant proisme al defunc l'uns cum l'altre. 5. sil defuncz non laissa negun effant ni negun de sobre, ni non laissa fraires ni serors ni neboz, zo es fillz de so fraire o de sa seror, aquel sos parenz que li es plus proismes li deu primers succedire. e si ill sunt plusor en un grad que li sunt plus proismas, deuunt partir engalment la heretat. e si alcus d'aquelz que li sunt plus proismes no uolunt succedire al defunc o non li podunt succedire, la soa parz acreiss als altres qui succedunt. non es neguna desebranza, o sia que aquill qui uolunt succedire sunt mascle o sia que sunt femenas. arregers non es desebranza, o sia quel defuncz es mascles a sia que es femena, sol que ill siant parent leial antre lor. / CVI. cal dreit a lo paire en las causas de zos efanz ed en aquellas causas que sei fillz gadainant. 1. ara digam de las causas de la maire en cal guisa ellas pertenunt a sos fillz, e cal dreig a lur paire en las causas que gadainunt sei fill tant cum ill sunt en so poder. 2 sil fillz o la filia que sunt em poder de lur paire gadainunt alcuna causa ab las causas del paire o de l'aui en cui poder ill sunt, aquel gadaingz deu toz esser d'aquel en cui poder ill sunt: e la proprietaz e l'usufruiz. el paire o l'auis en cui poder es aquel fillz poira donar e uendre aco que sos fillz ol fillz de son fill gadainerunt ab las soas causas, ed en sa uida ed a ssa mort, ancara non o uolia lo fillz qui gadainet aco. 3. zo quel fillz que es em poder de sun paire gadaina, no ab las causas, zo es ab l'auer de son paire, mas en altra guisa, o per proeda o per son afan o per astruguesa, si cum es, si el o troba, toz los fruiz d'aquel gadain deu esser del paire o de l'aui en cui poder el es, mas la proprietaz, zo en lo duminis, perten ad aquel qui o gadainet. atrestals rados es d'aquelas causas que uenunt als fillz de part lor maire, o de lor moiller o d'altra part, si cum es, si alcus sos parenz o sos amix li / donet alcuna causa o li laisset a ssa mort. en totas aquestas causas que sunt ditas, si aquel qui las gadainet es em poder de sun paire o de sun aui, el deu auer la proprietat, zo es lo dumini, ed aquel en cui poder el es deu auer l'usufruig. 4. aizo deuem saber quel paire ni l'auis non podunt ni uendre ni donar ni metre em peinora, ni en lor uida ni en lur mort, las causas de lors fillz sens lor cosseill. e sil paire o l'auis o fara, lo fillz de cui era la causa la poira demandar pos la mort de sun paire a toz omes qui la tenrant. si aquel qui la ten non la a tenguda pos la mort de sun paire o pois que el issic de son poder tant de temps que el s'en pusca defendre, zo es toz aquel temps que fos ujus ses paire o sos auis d'aquel de cui era la causa, ed el fon e sson poder, non te dan ad aquel de cui es la causa, ni non ten pro ad aquel qui la ten. ni non i es desebranza, que aquel qui ten la causa sabia que la causa era del fill d'aquel qui la alienet, o sia que el non o sabia. 5. lo paire deu auer atrestant gran cura de gardar las causas de sos fillz cum de las soas dominias, e deu plaideiar per son fill e deu demandar aco que / om deu a son fill, el fillz li o deu cossentir, si non es menre de .VII. anz, car adonc non li pot lo fillz cossentir. mas tot aco quel paire fai es entendut qu'el o fai per uoluntat de son fill, isters si el aliena las causas de sun fill. ed aco pod faire lo paire medeiss ed altre per son mandament. e deu respondre a toz homes per son fill e deu faire totas las messions del plaig del seu dumini, no mia d'aco del fill, per aco que el a l'usufruig en las causas de son fill. 6. lo paire non es destreiz de far permissios ni de donar fermanza a sos fillz que el menaua amesuradament las causas de sos fillz, ancara faszunt aquesta fermanza li altre ome estraing qui ant usufruiz en las causas d'altre. arregers non es destreiz lo paire que el fasza radon a sos fillz de la bailia d'aquelas causas, ancara las deuia el gardar ed aministrar curosament. 7. mas sil paire alienara las causas de son fill ni las despendra isters en aquelas causas que leis diz, sil fillz ant obliadas tacitament totas las causas del paire em peinora. e podunt se tornar ad aquelz qui sunt heres de lor paire que ill las lor emendunt per tal part cum ill sunt heres, sil paire non diss [a ssa mort] que li fil non quesissunt ren d'aquellas causas. / mas sil paire diss que li fill non quesissunt ren d'aquellas causas que el auia alienadas, li fill deuunt seruar la uoluntat del paire, si ill uolunt auer la heretat del paire. CVII. cora lo paire pot alienar las causas de sun fil. si mos fillz a deute, eu posc ben uendre a sun num de las soas causas moblas tant que eu pag son depte. si el non a tant de causas moblas dun eu posca paiar son depte, eu posc de las soas causas immoblas, zo es de sa honor tant uendre que eu en page sun depte, que mos fillz non es dun gadaing. e si eu non o fasz enaissi cum es dit, eu dei paiar lo gadaing delz fruiz que eissunt d'aquella honor que deuriunt esser mei, o de las mias causas dominias. en aquest cas posc eu uendre a num de mo fill de las soas causas, e si eu non trobe home qui las cumpre, poira las metre em peinora. arregers si la causa es dampnables o de trop gran carc a mun fill, eu la posc uendre, ancara sia ella immobils, e dei despendre lo prez en las causas de mon fill cui fo aquella causa, o eu lo dei despendre lai on eu uoill, o eu lo dei estoiar. CVIII. quel filz non pot alienar ni metre em peinora las causas dun sun paire deu auer l'usufruit, si non o fai per cossentiment del paire. / eissament cum lo paire non pot alienar ni metre em peinora las causas de son fill, isters en aquest cas que diz la leis, eissament lo fillz non pot alienar ni obliar sens cossentiment del paire aquelas causas on lo paire a l'usufruig. mas per cossentiment del paire o de l'aui de part paire las pot obliar ed alienar, ed e ssa uida ed a ssa mort, ancara non posca el faire testament per cossentiment del paire domentre que el es e son poder. CVIIII. en cals causas lo paire non deu auer usufruit e las causas del fil, ancara sia el e sun poder. sil fillz d'alcun ome qui es em poder de sun paire a peculium castrense [o quasi castrense], nil paire ni l'auis non a usufruig en aquel peculi, anz es aquel peculis enteirament del fill. el fillz pot lo uendre e donar ed alienar en totas guisas, ed en sa uida ed en sa mort, e pot en faire testament, ancara sia el em poder de sun paire o de son aui. e tot aco es uers, ancara non o fasza el per cossentiment de son paire o de son aui en cui poder el es. 2. arregers si alcuns om donet alcuna causa al fill d'altre, o en sa uida o a ssa mort, en tal couinent quel paire non agues usufruig en aquella causa, lo paire non deu auer en aquela causa ususfruiz / ni autre dreit. 3. [peculis castrense es aquel que gadainal cauallers per sa cauallaria; mas aquil cauailler no so ara]. peculis quasi castrense es aquel que li gramadi o altre clergue gadainunt d'alcun omen en alcuna guisa per lor mester, fors de morgues.