I. de sponsalibus, zo es de las fermarias de las moleranzas.
§l. poiss que nos auem dig d'aquelz negocis que li un ome fant ab los autres, si cum es uendedos o tenedos o logados ed autre assaz que om fai solament per respeig d'auer, ara digam de matrimonis, zo es de moilleranzas que om no fai tant per respeig d'auer cum per respeig de semedeis. §2. si alcuns om uol prenre moiller, moutas causas i deuunt esser esgardadas. primeirament deu esser esgardatz li edaz d'amdos, zo es d'aquel qui uol prenre moiller e d'aquella que uol penre marit; car nuillz om non pot fermar moiller, si el a meinz de .VII. anz, / ni la femena arregers non deu auer meinz de .VII. anz, si ella uol fermar marit, o sia qu'el aia paire o sia que non. ni non ualran las fermaillas ed, ancara en sia donada penora o fermanza o auers per arras, non ual ren. §3. arregers nullz om no la pot penre, ancara la pusca el fermar, si el es menre de .XIIII. anz, e la femna eussament non pot penre marit, si ella es menre de .XII. anz, ancara posca ella fermar marit. §4. si aquill omen qui fermant moiller sunt menor de·l temps qu'es dig de sobre, zo es l'om de .XIIII. anz e la femena de .XII., podunt se partir d'aquellas moilleranzas sens nuilla pena e ses peccat, si amdui o uolunt o solament l'us, ancara en sia faiz sagramenz o en sia pleuida fes. mas si solament l'uns es menre de zo que nos auem dig desobre, zo es l'om de .XII. o la femena de .XII., e l'altre es maier, aquel qui es menre s'en pot partir sens nuilla pena [e ses nuill pecat. eissament ed aquel qui es maier de .XIIII. anz s'en pot partir ses nuilla pena,] si ella i fon messa, e ses nuill peccat que el non aura, ia sia zo que el o agues iurat, per aco que el non laissa que la femna non prenda aissi cum auia jurat. e ia sia zo que lo reman en el, si la pot laissar, si ella es menre de .VII. anz, ed ancara / sia el maier de .XIIII. anz, ed anca o aia el iurat. ed aco pot far sens nuilla pena, isters que el sera periurs, si el fei aquellas fermaillas per sagrament. §5. atrestals rados es de la part de la femena. mas si ill sunt maiors de .XXV. anz, certa pena es ordenada ad aquel qui la uol effraigner aquellas fermaillas que sunt faitas de moilleranzas. la pena es aitals: si aquel qui fermet la moiller es maier de .XXV. anz, e reman en el qu'el no la·n uol penre, el deura perdre las arras, si el las i donet e la peinora, si el i donet peinora. mas si en la femna reman qu'es maier de .XXV. anz, deu redre aco que pres de·l marit ed autrestant e non plus, si non i ag autre couenent, cant foron faitas las fermaillas. mas si fon tals couenenz faiz en las fermaillas, cant la femna pres las arras o la peinora o autre per li sis, que ella redes aco en .IIII. tanz, o ella o suns paire, si de la soa part reman la moilleranza; ual ben aquest couenenz e pot ben lo mariz demandar aco que li fon couengut, si reman en la part de la femena que ella non lo pren. mas si fo couenenz faiz de mais de .IIII. aitanz, no ual aco qu'es dig de·l mais. / §6. aquel om qui es em poder de sun paire non deu penre moiller ses la uoluntat de·l paire, e si el o fai, non ual per radon, si·l paire non o cossent poiss. atrestals radons (es), si el es e·l poder de sun aui, qu'el non deu penre moiller ses la sua uoluntat. cals rados es de·l fill que es e·l poder, si el uol penre moiller, atrestals rados de la filla, si ella uol penre marit que ella non o pot faire mentre qu'ella es e·l poder de sun paire o de sun aui ses lo lor cossentiment. §7. atresi cum es uers que·l filz que es em poder sun paire o de sun aui non deu penre moiller ses la lor uoluntat, atressi es uers que·l paire ni l'auis non podunt forzar lor fill ni lor nebot de penre moiller; anz es obs que·l filz o cossentisca nominadament, si om uol que uailla lo matrimonis, zo es la moilleranza. §8. altra radons es en la filia que es e·l poder de·l paire, car lo paire li pot donar marit, ancara non o uoilla ella, ed ella deu o cossentir a·l marit que li uol donar sos paire o sos auis, sol que aquel mariz sia onesta persona, zo es aitals qui la couenia, zo es no sia infamis; car si el es infamis, zo es si el non es leials om o honestz,/ zo es non es destreita la filia de cossentir a·l paire.
II. de·lz dos que fai l'espos a l'espoza e li espoza a l'espos.
§l. aquel qui a moiller fermada li pot ben donar aco qu'el se uol enanz que la prenda, si el es maier de .XXV. anz. mas si el es maier de .XXV. anz pot li donar solament de son auer, sol qu'el o fasza ab lo cosseill de son tuaor o de son curaor en la cui bailia el es; car ben pot donar l'espos a la sposa, ed ella ad el eussament. §2. mas si l'espos coueng de donar a sa esposa queacom, o tot essems o cascun an o en aquel termini que ella seria sa moiller, no ual aquella couenenza, ancara li o promes el adunc, cora el era sa sposa, ni non o poira ella demandar poiss qu'ella sera sa moiller ni altre om non pot demandar per ella, isters adunc, cora el es morz enant de sa moiller, si que el non s'en penet d'aco que el coueng a ssa moiller o a sa sposa. §3. mas de sa honor non pot donar ni ad ella ni ad altres omes, e si el o fai, no ual aquel dos, per aco que aquel qui es menre de .XXV. anz non pot ren donar de sa honor ad altre. §4. atrestals rados es de la part de la femena. si ella uol / far don ad aquel marit que ella a fermat, ben o pot faire en aquella guisa que es dita de·l marit. §5. si aquel om qui a moiller fermada non la pren, ben pot demandar aco qu'el li auia donat, si el non auia tal cor, cant ill li o donet, qu'el li o agra donat, si el non l'agues fermada. mas aco que nos auem dig, zo es que l'espos pot recobrar lo dun que el fei a sa esposa, si el non la pren, zo es uers, cant non reman en el ni de la sua part, mas reman de la part de la femena o per autra iusta causa. mas si rema e·l marit o en aquel en cui poder el es, non pot recobrar aco qu'el li donet; enanz pot retener la femena aco e pot recobrar aco que ella donet ad el. cals radons dita es desobre de la part de l'ome, aitals de la part de la femena que fei don ad aquel qui l'auia fermada. §6. si alcuns om fermet moiller, ed el li donet alcuna causa mobla, si cum es dit de sobre: si l'us deuz dos mor enant que la prenda, si el l'auia baisada, non pot demandar ni el ni sei heres for la meitat d'aco que el li donet. mas si el non l'auia ancara baisada, pot o demandar tot, si el i o donet, per aco qu'el l'auia fermada. mas / si el li o auria donat aco, ancara non l'agues el fermada, non pot ren demandar. autra radons es de part la femena, si ella donet a·l marit que ella auia fermat, e mor l'un deuz dos enanz que el la prenda, car ella o suns eres, si ella es uiua, o pot demandar tot.
III. de las donasuns que om apella "donazun propter nupcias", zo es de l'esposalizi.
§1. poiss que nos auem dig d'aquel dun que fai lo mariz a ssa moiller enanz que el la prenda, o la moiller a·l marit simplament atressi cum fariant autre ome estrang l'us a l'autre, ara digam d'aquella donadon que om appella "sposalidi". aquella donadon pot faire lo mariz a sa moiller e·l paire de marit o autre om estraingz per el. e pot esser faita aquella donados enanz que·l mariz la prenda e pois qu'el l'aura presa. §3. aquella donados qu'es dita de sobre, que om appella "sposalidi" e que fai lo mariz o autre per el a ssa moiller, deu esser egals ab lo doalidi que la moiller dona a ssun marit, cant el la pren, zo es astrestant deu lo mariz donar o couenir a sa moiller per esposalidi cant ella o autre per ella coueng ad el en doalidi. ed atrestant li deu ella do / nar en doalizi cant el dona ad ella en espodalizi, zo es atrestant deu ualer lo doalidis cum fai l'esposalidis. e tot aco que es plus en l'un que non es en l'autre non ual per radon. e si l'uns de lor coueng de donar e l'autre non coueng ren, no ual la couinenza. arregers si l'uns de lor donet o autre per el, e l'autre non donet ren, non ual aco que es donat, enanz reman lo duminis ad aquel qui donet, aizi cum el era enanz que el o dones. §4. ed aquel couinenz que fai lo mariz a la moiller en esposalidi, quant el lo li dona, aquel medeus deu faire la moiller a·l mariz de·l doali(di) que ella li dona. e si es faiz altre couinenz de l'una part que non es faiz de l'altra, non ual.
IIII. que·l mariz non pot alienar l'esposalizi ni·l do.
§l. pois que·l mariz dona causa inmobil, zo es honors, en esposalidi a ssa moiller, o el o sos paire per el o autre cals a com, non pot pois uendre aquella causa qu'el li a donada ni donar ni empeinorar ni cambiar ni alienar e nuilla mesura, ancara li o cossenta la moiller, si es honors. e si el o fai, no ualra ren, e per aco o poira ben tornar en reire. e la femna la pot de / mandar, ed ella e sos heres, aqui eis c'om pot conoisser que·l mariz torna em paupreza, si cum ella la podia demandar, si la causa no fos alienada. §2. arregers si ella se part per mort de·l marit o per altra radon: si·l mariz li fei tal couinent, cant el li donet l'esposalisi, que ella lo retengues en sa uida o que el fos seus per trasag, s'el fos mortz enant que ella, o si el se partis de leis, pot lo demandar de toz omes, ni non se pot deuendre aquel qui compret la causa de·l marit ni altre qui la tenia per nuilla tenedon, si el saub que la causa era esposalidis de la femna, issesz si el no l'a tenguda la causa ses tal rancura cum la leis mando per .XXX. anz d'aquel dia enant que la femna la poc demandar, zo es pois que·l mariz tornet paubrez o pois que el fon morz o que la moilleranza fon partida entre lor. aco es uers, si ella non cossentic aquella alienacion pois que ella fon senes aquel marit; car si ela o fei non pot poiss ren demandar. §3. tot aco que nos auem dig desobre, zo es que·l mariz non pot alienar l'esposalidi de sa moiller, zo es uers, ancara li o cossenta sa / moiller: si ella non i cossen per aital guisa cum leis manda, aco es si ela cossent, zo es laudada, cant lo mariz la uen o la dona o la met em peinora, ed ella numinadament i cossent poiss a cap de. II. anz seguentre que la causa fon alienada per calocom guisa, si la moiller fei escriure en autra carta que ella manifeste que ella ferma e lauda aco que era faitg, zo es la peinora o la alienacion. car en aquesta guisa, si enaissi es faig, ual ben la alienacios, si·l mariz a tant o auer o honor dun la femena poscha esser segura de sun esposalidi. en autra guisa no ual re, ancara i cossenta la moiller multas ueiadas, se·l mariz qui fei aco non a tant que ella pusca esser segura de sun esposalidi. §4. tota aquella rados que nos auem dita desobre, si·l mariz met em peinora o si el aliena l'esposalidi de sa moiller, deu esser entenduda eussament de·l doalidi que la moller dona a ssun marit, si es causa immobla, zo es honors, si cum es maisos o camps o uigna. §5. aquel om qu i receup l'esposalidi e·l doalidi per peinora o per cumpra o per autra guisa de·l marit, si el pert la causa per radon, a salu sun dreit / de·l prez, zo es de sun auer en contra lo marit, encontra las soas causas.
V. d'aquela femena que pren marit post la mort de·l primer.
§l. si alcuna femena pren marit pois que lo primers es morz, deu en auer granz penas de doas causas: la una es, si ella pre marit enfra un an de seguentre la mort de·l marit primer; la autra causa es, si ela a enfant de·l primer marit, ancara prenda ella marit poiss que sera passaz un anz pos la mort de·l primer marit. §2. la pena d'aquela femna que pren marit enfra un an pois que lo primers mariz es morz es aitals que ella sera infamis, ed ella ed aquel qu la pren sun icient enanz que fos l'anz passaz. ni non pot donar en doalidi ni en autra guisa, ni a uida ni a mort, ad aquel marit que ella penra plus qu'ella dara per calacom guisa, o en sa uida o en sa mort ad un de sos filz de·l primer marit, zo es ad aquel cui el la donare meinz; ed aco deu om esgardar adunc, cora es morta la persona que fei doas moilleranzas de la cui heretat es plaiz. e tot aco que ella li a donat mais en calacom guisa non ual, e li fill de·l primer marit podunt / lo demandar lo mais, e deu esser cuminals antre toz los fillz. §3. arregers aquesta autra pena en deu auer la femna que pren marit enanz que passe l'anz seguentre la mort de l'autre, car si alcus om estranges uen a mort qui non tanga ren a la femena, o es tals om qui sia sos parenz o autre terz grad, ed el li laissa per calacom guisa alcuna causa a sun gadi, zo es a ssa mort ad aquellas personas que la leis manda, zo es si li heres d'aquel qui la li laisset la podunt demandar, o sia que ill succedunt a·l defunct per lo testamenr de·l defunc o sia que ill succedunt ab intestato. §4. arregers ed aquesta pena deu auer aquella femena que a pres marit enfra u an seguentre lo marit mort primer, zo es que, si·l primers maritz li laisset alcuna causa a ssa mort, ella non deu ren auer, ni non o pot demandar, si autre om o ten, ni non o pot retener, si ella o a, zo es ni non deu auer ni·l domini ni l'usufruig, anz o deuunt auer aquellas personas que leis diz e manda, zo es lo paire de·l marit o la maire / e sus auis e ssa (a)uia e sei effant tro a·l segun grad, zo es lo fillz e la filia e li effant de·l fill e de la filia e sei frairi. e se non i sunt, zo es non i a neguna d'aquestas personas, deu tornar a·l fisco, zo es lo comus de Roma. arregers ni l'esposalidi que li donet sos mariz, cant el la pres, o autre om per el, non deu auer, ancara li fedes el aital couinenza que ella l'agues, si el fos morz enanz que ella. §5. arregers aquesta autra pena deu auer aquella femna que nos auem ditg que ella non deu succedere ab intestato a negun sunt parent, si el mor sens gadi, pois que passa outra terz parentesc. §6. atrestal pena deu auer aquella femna que se empreignet enfra un an pois que fon morz lo primers mariz. §7. la pena d'aquella femna que pren marit pois que es passaz uns anz de seguentre la mort de·l primer marit es aitals que ella non pot ni non deu ren auer de las causas d'aquel marit qu'es morz, ancara la li dones el en esposalidi, o per autra guisa li o dones el en sa uida, o las li laisses a sa mort en calocom guisa; mas la gaudida solament pot retener en sa uida d'aquellas causas, e lo seinorius, / zo es lo duminis reman auz effanz que ella ag d'aquel marit qui las li donet o laisset. §8. arregers aquesta autra pena deu auer aquela femna que pren marit poiss que l'anz es passaz: si alcuns de sos fillz que forunt de·l primer marit mor sens gadi e sens fillz, non pot auer ren de las causas que peruenunt ad aquel fill de part sun paire, zo es de·l marit d'aquella femna que demanda, isters la gaudida en sa uida d'aquella part que li en escaria, si ela non agues pres altre marit. ed aco es uers, o sia que el'aia pres marit enant que aquel fillz fos mortz, o sia qu'ella lo pres pois que·l fillz fo morz. mas si aquel fillz qui es morz auia alcuna causa que non era de part paire, poira e ben auer la maire sa part eussament cum uns deuz effanz de·l primer marit, zo es si el auia fraires aquel qui es morz, la maire deu succedere ab intestato atrestant be cum un d'aqueuz fraires qui erant germa de·l mort, zo es fraires o serors e de part paire e de part maire. mas si el auia autres fraires qui non erant german, aquel non i podunt uenir tant cum li german i sunt. §9. si lo fillz que fon de·l primer marit uenc a mort ed el dona sun gadi, ben / pot laissar totas las soas causas a sa maire, atressi cum el poiria ad un autre, ancara aia el pres altre marit, o encara la prenda ella pois. e poira li maire ben auer aco que suns fillz li laisset, atressi cum poiria autre om a cui el o agues laissat, ancara non o pogues aissi tot auer, si suns fillz non agues donat son gadi, zo es si el fos morz ab intestato. §10. aquellas causas qui sunt ditas desobre dun la maire deu auer solament la gaudida, zo es si·l mariz la li laissa o si ellas forunt de·l fill de part sun paire, non pot la maire uendre ni donar ad ome ni metre em peinora ni alienar, ni en sa uida ni a ssa mort, si no solament ad aqueuz fillz qui forunt de·l primer marit que ella ag enant que ad aqeuz que ella a aras. e si ella o fara en autra guisa, zo es si ella la alienara sei fill de cui deuunt esser aquellas causas, las poirant demandar a toz omes qui las teniant, si las causas pareissont, se ill non las ant tengudas per aital termini que s'en poscant defendre per radon. mas si las causas non pareissunt, poiran las demandar a·ls heres de lor maire que las uendet o que las alienet en altra guisa. ed aco es uers que ill podunt demandar / aquellas causas, ancara non siant ill ered, ni de lor paire ni de lor maire. si aquill fill de cui deuunt esser las causas que sunt ditas desobre sunt heres de tota sa onor e de tot l'auer de lor paire, non podunt demandar aquellas causas a celui [a cui] la maire las uendet [o las donet] en altra guisa, car tuig ome qui sunt heres d'altre, o sia que ill sunt fill o sia que no, deuunt tener ferm aco que auia fait aquel de cui el sunt heres. mas si ill sunt heres solament de la una partida ed autre ome sunt eres de l'autra, per tal partida deuunt tener ferm aco que fei lor maire d'aquellas causas que sunt ditas per cal ill sunt heres de lor maire, e per aquella partida dun ill no sunt heres poirant demandar a toz omes la partida d'aquellas causas que ill tenunt. e si las causas non pareissunt o si ella(s) sunt prescriptas, poirant demandar lo prez de las causas a·ls autres heres per tal partida cum ill ant de la heretat. ed aquel om qui ten las causas que sunt ditas, no se poira defendre per nuilla radon, si el non l'a tenguda per tant de temps poiss que aquel qui / la demanda issig de·l poder son paire; que el s'en pot ben defendre per radon, si cum es dig en aquel titol on parla de tenedon, zo es de prescription.
VI. si aquela femna qui a perdut sun marit non a efant de lui.
§1. aco que es dig de sobre, zo es, cal pena deu auer aquella femna que pren marit pois que uns anz es passatz seguentre la mort de·l primer marit, tot aco es uers solament, cant aquella femna a effant d'aquel marit qu'es morz. mas si ella non a effant d'aquel marit qui es morz, ben pot penre autre marit pois que sera passatz us anz, e ben pot auer aco que sos mariz li donet o en sa uida o en sa mort, e ben pot faire totas sas uoluntaz d'aquellas causas que ella a de sun marit. §2. si alcuna femena a cui es morz suns mariz non en pren autre poiss, ben pot faire totas sas uoluntaz d'aquellas causas que nos auem ditas, ancara aia el efant d'aquel marit qui es morz, e ben pot auer la heretat de sos fillz, e per testament, si ela li sera laissada, e ses testament, si sei fill sunt mort sens effant. §3. aco que es dig, que ella pot faire tota sa uoluntat de las causas que sos mariz li donet, si ella non / pren autre marit, aco es uers isters de l'esposalidi, car l'esposalidi es ella destreita de seruar a sos fillz que ella ac d'aquel marit que li donet aquel esposalidi, o sia qu'ela pren autre marit o sia que non, isters tant quant ella non pren autre marit: ella i deura auer atrestal partida en l'esposalidi cum uns de sos effanz que ella ag de·l primer marit. §4. mas si aquella femna que es dita non uen ni non dona en altra guisa aquellas causas dun es dig que ella·n pot faire sa uoluntat, si cum es dig de sobre, apres sa mort deuunt esser solament d'aqueuz effanz que ella ag d'aquel marit de cui forunt aquellas causas e qui las donet ad aquella soa moiller. e si alcuns deuz fillz sera mortz, deuunt esser aquellas causas de lor effanz. e si el non laissa negun effant, la soa partida torna a ssas serors o a sos fraires qui sunt de part paire e de part maire. §5. tot aco que es dig de sobre d'aquella femna que pren marit pos la mort de·l primer passat un an, tot deu esser entendut eussament de part l'ome, si el pren moiller pois que la primeira es morta, si el n'a effant.
VII. cals / rasuns es, si·l mariz dona l'usufruit de las soas causas a sa moller.
§1. si alcuns om uol donar a ssa moiller l'usufruit de las soas causas, o en sa uida o en sa mort, ben o pot faire, se ella non a effanz. ni non pot perdre la femna aquel usufruit, ancara prenda ella autre marit, sol que uns anz sia passaz pos fon morz lo primers marit, isters si aquel mariz que li donet aquel usufruit diss nominadament que ella la perdes, si ella prendia autre marit; car adunc tant tost ella pren marit ed ella perdra aquel usufruit, ancara sia passatz uns anz pois qu'es morz aquel mariz que li donet aquel usufruig o en sa uida o en sa mort. §2. mas si alcuns om a fillz ed el uol laissar l'usufruig de las soas causas, zo es la gaudida a ssa moiller, pot li laissar la gaudida de las doas parz de toz ses bens, zo es de tot son auer e de tota sa honor, e tot aco que el li laissa mais no ual, car li fill deuunt auer la falcidia, zo es la terza part de tot aco que auia lor paire, e d'auer e d'onor, e la proprietat e l'usufruig. e si li fill sunt mais de .IIII., deuunt auer la meitat.
VIII. cals persona es destreita de donar doalizi o esposalizi per altre. /
§1. si alcuns om a filia en so poder o neboda, zo es filia de sun fill, e li deu donar marit ed es destreiz per radon que el li do doalidi. arregers si el a fill o nebot qui es en sun poder, ed aquel fillz o aquel nebot pren moiller per cosseill de sun paire, lo paire es destreiz, e sos auis en cui poder el es, de donar esposalidi per son fill. §2. mas la maire non es destreita de donar esposalidi per so fill ni de donar doalidi per sa filia, si non es en un cas solament: aco es, se la maire es eretga e la filia non o es. §3. nuillz om autre, si non o es paire o maire per sun fil, si cum es dig de sobre, non es destreiz de donar doalidi ni esposalidi per altre, si el non se uol. §4. si alcuns om o alcuna femna coue a donar doalidi per alcuna femena, sempre deu om entendre que el coue a donar de·l seu domini, ed es destreiz de paiar aquel doalidi poiss que el coueng a donar, ed ancara non i fos faita promessios ni carta ni donada fermanza ni peinora, sol que el fos d'aital etat, cant el o coueng, que el se pogues obligar. §5. mas aco que es dig de sobre, zo es que om es desteiz de paiar doalidi pois que / om lo couen, aco es uers, cant om couen certa causa, si cum es, si om diz enaissi: "eu te coueng una maison", o: ".C.,sol. en doalidi per certa femna que tu prenz a moiller", o cant om diz enaissi: "eu te donarei doalidi per aquesta femna en arbire d'aital ome", si cum "de Peiron" o "de Joan", o cant el diz: "eu te donarei en arbire de prodomes". mas si el non dis neguna d'aquestas tres, zo es non dis aco que el donaria en doalidi, si cum es una maisos ni non dis cant, si cum es .C. sol. ni non dis en cui arbiri, mas dis solament que el li daria doalidi, non es destreiz que el en do ren, si el non se uol. §6. tot aco que es dig desobre, que aquel que promet doalidi o esposalidi es destreiz de donar, aco es uers adunc, cant la moilleranza ual per radon, zo es cant la femna e l'om sunt de tal etat que ill se podunt penre per radon, ni non i es autra iusta causa que uede per que ill non se poscant ben prenre.
VIIII. cant pot donar la femna en doalici a zo marit.
§1. aquella femna que pren marit, si ella .XXV. anz compliz, ben pot donar en doalidi totas las soas causas a sson marit, si ella non a effant ni non ag autre marit. mas si / ella a effant, deu li laissar la falcidia e de totas las autras suas causas pot faire sa uoluntat. e si ella ag autre marit, deu i esser tals dreiz esgardaz cum es dit de sobre d'aquella femna que pos la mort de sun marit en pren autre. §2. arregers si aquella femna pren marit que es menre de .XXV. anz, deu donar en doalidi segun la richetat que ella a e segun lo seu paratge de sun marit ed ab lo cosseill de sun curador, si el la a. §3. "doalidi" appella om tot aco que la femna o autre per ela donet o coueng de donar a ssun marit o ad autre omen per el. tals ueiada es que la femna medeussa dona lo doalidi, cant ella pren marit, tals ueiada es que aquel lo dona en cui poder es la femna, si cum es sens paire o sos auis, tals ueiada es que o dona om estrainz per ella. arregers tals ueiada es que om dona diners, tals ueiada es que om dona autra causa en doalidi. arregers tals ueiada es que om dona causa mobla en doalidi, tals uegada es que om i dona causa immobla, zo es honors, si cum es camps o uigna o maisos, e tals ueiada / es que aquella causa que om dona en doalidi es messa em preg d'autre, si cum es, cant om dona en doalidi un camp o una autra causa en comde de .M. sol., o de mais o de meinz; tals ueiada es que non es messa e negun prez. e de tot aco que es dig deuem saber, cals dreiz deu auer lo mariz en lo doalidi, e qui pot dar lo doalidi en log de·l marit, zo es de la soa part, e qui la pot demandar de part la moiller, e deuem saber, a cui om lo pot demandar ed en cal termini. §5. aquel om pot demandar lo doalidi a cui om lo promet a celui qui lo li promet. mas non o pot om demandar entro que el aia presa la moiller per que fon promes aquel doalidis, si aco non fon encouenent. mas si aco fo encouinent que lo pogues enant demandar que el la preses, ben o poira demandar.
X. cal rasun a lo mariz e·l doalici de sa moller.
§l. lo mariz a tal dreig e·l doalidi, si el es adesmaz a diners, o sia que el sia auers o sia qu'el sia honors, que lo mariz en es seiner tant tost cum li es donat, si el era d'aquel omen que lo ill donet. mas si la causa non era d'aquel qui la ill donet ed eill la ill donet per bona fei, car el cuidaua que la causa / fos soa, ed el la pres per bona fei: si el la ten pro .III. anz ses plaig, sera soa d'aqui enant, si era causa mobla e non era emblada ni tolta per forza a negun ome. mas si non i fo bona fes d'amdoas parz, non se poira defendre lo mariz per tenedo de meinz de .XXX. anz, si alcuns om pot munstrar que el aia dreit en la causa. mas si aquel doalidis era causa immobils, zo es onres, poira s'en deuendre lo mariz de toz omes per tenedon de tant de temps cum es ordenaz en aquel titol on paraula de prescriptions. §2. aregers si·l doalidis fo esmaz a diners, deu i auer lo mariz tota la gaudida que issira d'aquel doalidi, e poira la uendre e donar e faire tota sa uolutat, mas el deu redre a ssa moiller lo prez de la causa (que) fo adesmada, cant lo matrimonis se partis, zo es la moilleranza, isters si el non a alcuna radon per que el o posca retenir. §3. mas si la causa non fo adesmada, cant ella fon donada en doalidi: si es onres si cum es camps o uigna o maisos o taula, tuig li fruig que neissunt d'aquella causa deuunt esser de·l marit, si cum es lo loiers, si es maisos, o si cum es lo ces o autra gaudida. e·l mariz deu faire las messions en las causas que i ant obs e deu sufrir tot lo tre / baill de si e de sa moiller e de sa maison §4. mas si·l mariz uol alienar aquella honor que no fo adesmada o uol metre em peinora, non o pot faire, isters en aquella guisa que nos auem dita de sobre en aquest titol de l'esposalidi. §5. si aco que fo donat en doalidi es causa mobla e no fo adesmada: si es tals causa que li fo donada a numbre si cum sunt diners, o a pesa si cum es aurs o argenz, o a mesura si cum es uims e blaz ed olis, aqui eus esdeuenunt de·l marit, si ellas erunt d'aquel omen qui las li donet, e lo mariz o pot uendre o donar o faire sa uoluntat. e cant aquel matrimonis se depart, el deura redre, si el es ujus, atrestantz diners o atrestanzas fedas atrestant bonas, e si el es morz, deuunt o redre li sei heres, si non ant alcuna radon per la cal ill o puscant retener. atrestals radons es, si aquellas causas li forunt donadas a mesura, si cum es uins od olis. §6. mas si lo es autre auers fors aquel que nos auem dig, ed el non fo adesmaz, ben o pot uendre lo mariz ed alienar en altra guisa per cossentiment de sa moiller. §7. en totas aquellas causas que om dona en doalidi e que non sunt adesmadas, si ellas no sunt donadas a numbre ni a mesura ni a pesa, / lo mariz en deu auer atrestal cura, cum a uns prosom de las soas causas, o cum deu auer lo credeire de la causa que li es messa em peinora. e si el i aura tal cura cum nos auem dig, ed alcuna d'aquellas causas se perdunt o totas o affollunt ses la colpa de·l marit, lo danz deu esser de la moiller. e si las causas non se perdunt ni s'affollunt, deuunt tornar a la femna, si lo mariz mor, o el se part d'ela en cal que guisa, o a·ls heres de la femna, si ella mor enant de·l marit. §8. si la causa que era donada en doalidi es uencuda a·l marit per radon, aquill qui la donet, o sia que zo fon li moiller o sia que fo li paire de la moiller o sia que fo altre ome estraingz, es destrez a·l marit deemendar aquella causa, si·l mariz diss ad aquel qui la li auia donada que el lo deuendes, cant om lo mes em plaig enant que la causa i fos uencuda. mas si el no l'en appellet enant que la causa li fos uencuda, no li en pot poiss ren demandar.
XI. si·l matrimonis es fenis, a cuj om pot demandar lo doalici.
§1. si la moilleranza se feniss per mort de·l marit o de la moiller o per autra iusta causa o per iniusta, / sol que no sia colpa de la moiller, lo mariz li deu rendre son doalidi, si el es uius, e si el es morz deuunt li o redre sei heres, si·l mariz l'ac o altre per sun mandament. mas si aquel doalidi fon donaz a·l paire de·l marit, lo paire lo deu redre, e si lo paire es morz, sei heres en sunt tengug de redre, cadaus per tal partida cum el a de la heretat. §2. tant cum la moilleranza dura de·l marit e de la moiller non pot la femna demandar son doalidi, si·l marit non torna em paupreza o no fai tal causa per que pareiss que torna em paupreza. mas si aco appareiss, bem pot demandar la femna son doalidi e sson esposalidi, e·l mariz lo deu redre a ssa moiller, e la moiller deu tener e seruar aquellas causas eussament cum deuria lo mariz, si el las agues. e totas las gaudidas que ella poira auer de·l doalidi e de·l esposalidi deu metre en se ed e sso marit ed e sos fillz que ella a d'aquel marit, ed en aco on lo mariz deuria, si el tengues lo doalidi e l'esposalidi, e non en autra guisa. §3. si la moilleranza es fenida, si la femna donet lo doalidi, pot lo ben demandar, si es en sun poder, per aco qu'ela non a paire ni / aui de part paire o, si ella l'a, el non es e sson sen o non es en la terra, ni non es qui deman per el, o ella es emancipada, zo es issida de·l poder sun paire: en toz aquestz cas lo pot demandar la femna. mas en autra guisa non o pot demandar ses cossentiment de·l paire, ni·l paire non o pot demandar ni altre per lo paire ses cossentiment de la filla. §4. si·l paire que la filla a e sson poder, o l'auis de part lo paire, donet doalidi per ella de las soas causas e la moilleranza se feniss, o per la mort de·l genre o per altra iusta causa, ses colpa de la femna e de sun paire, lo paire pot demandar lo doalidi o l'auis, si la femna o cossent. aduncs o cossent la femna, o sia qu'ella cossent nominadament o sia que ella o sap e non o contradiz. §5. en autra guisa non pot ni l'auis ni·l paire ni autre demandar per la femna, ni ella non o pot demandar ses cossentiment de son paire o de son aui en cui poder ella es. mas si lo paire o l'auis morunt enant que la femna, ella pot demandar son doalidi e sei heres, si ella es morta. §6. si la filla que es e·l poder de son aui o de sun paire es morta enant so / marit, lo paire pot demandar lo doalidi, o si el o donet de las soas causas, ni non es nuilla desebranza per leis, si la femna n'ag effanz o no. mas tal ome sunt qui didont que·l paire lo pot demandar, ancara laisses ella fillz. mas la primeira rados ual mais, aco es que el non pot demandar, cant ella laisset effanz. §7. si alcuns om dona doalidi per alcuna femna, ben pot faire tal couinent que aquel doalidi torne ad el, cant la moilleranza se fenira per cal que guisa. e se el fai aquel couinent que el diz, deu li om redre aquel doalidi, a lui o a sun heres, cant la moilleranza sera partida. mas si el non i fetz aquel couinent, cant el donet, aquel doalidi deu esser entendut que el dones per trafaig a la femna, e la femna a atrestal dreig en aquel doalidi cum si ella l'agues donat de·l seu domini.
XII. en cal termini pot om demandar lo doalizi qu'es donaz ad alcuna femena o alcun ome.
§1. pois que nos auem dig, cals personas deuunt redre lo doalidi e cals personas lo podunt demandar, ara digam, en cal termini pot esser demandaz. §2. si·l maritz torna paubres, la femna pot demandar lo doalidi d'aquel / termini que apar que·l mariz torna em paubretat, si cum nos auem dit desobre. mas se·l mariz non torna paubres, non pot esser demandatz lo doalidi tant cum lo matrimonio se ten entro lo marit e la moiller. §3. mas se·l matrimonio se partis per la mort de·l marit o per la mort de la moiller o per autra causa sens colpa de la femena, tant tost cum el es partiz deu esser renduz lo doalidi a la femena o a·ls seus heres, se aquel doalidi e [onres]. mas se el fo auers ed el non pareis, zo es causa mobla, se ella non fo adestmada, per aco ben leuet que es despenduz; non es destreiz lo mariz ni sei heres de rendre aquel auer a la part de la femena entro a cap d'un an pois que sera partiz lo matrimonio. §4. si·l doalidi no sera rendut en sun termini, zo es tant tost cum lo matrimonio es partitz, se el est un res, o enfra un an, si la causa fo mobla que esdeueng de·l marit. d'aqui enant i est tardament, e pois que tardament i est deuunt esser li fruig pagat que serant de la causa o las usuras de·l prez, quant ill fu auer, o quant la causa fo adesmada ab auer en tal couinent que la causa fos de·l marit e que el ren / des tant auer cum la causa fon adesmada. las usuras deuunt esser entendudas en aquest cas de la liura .V. sol. en l'an.
XIII. cals messiuns deu cobrar lo mariz de·l doalizi de sa moiller, cant e(l) las i a faitas, e cals sunt las messiuns.
§1. se·l mariz fai mession en las causas de·l doalidi de sa moller, o aquella mession est necessaria o ella es utils o ella es uoluptaria. aquella messions est necessaria que a granz obs en la causa, si cum es, se·l mariz refai una maison de·l doalidi de sa moiller que uolia cadar o que seria peiurada. aquella messios es utils per que la causa se meliura, si cum es, si·l mariz planta una uigna en la terra de sa moiller. aquella messions es uoluptaria que es faita per deleiz, si cum es penger una maiso. §2. si·l mariz fai una mession necessaria e·l doalidi de sa moiller, si cum es refaire una maiso, ed ad el auen pois a rendre lo doalidi, de tant es meinz deuteire, ed el e sei heres, a ssa moiller ed a sson heres cum fo aquella messions, o el pot retenir aquella maison on es faita aquella messios per peinora domentre que om li renda la messios. e si el ren en la causa enant que el recobre la mession pot be demandar la mession. §3. eussament pot lo mariz demandar, si el feis / utils messions en lo doalidi de sa moiller, si es si el i plantet uinas o·l uins en la terra de sa moiller, o sia que el o feis per uoluntat de sa moiller, o sia que no, sol que ella non li o uedes. §4. mas si·l mariz fai mession uoluptaria en la causa de sa moiller, zo es de deleis, si cum es, se eill i despendet per aco que la causa paregues plus bella, non pot lo mariz ni sei heres auer alcun dreig per que el posca demandar aquella messios, ni non pot retenir la causa per pignora, ancara la fedes per uoluntat de sa moiller. mas si aco que·l mariz i feiz per aquella guisa que es dita desobre es tals que el l'en pusca tolre, si que la causa non ualla menz cum ella ualia enant que aquella mession i fos faita, lo mariz lo en pot tolren, si el i a alcun pro. isters non l'en pot tolre. ed aduncs quant mariz pot tolre aco que el a faig en la causa de la moiller per deleitz: se la moiller non uol que·l mariz lo·n toilla, ela li deu rendre la mession que el i feis. aco que es dit, que·l mariz nun pot demandar la mession uoluptaria que el feis en la causa de la moiller, aco es uers, cant la causa non era uenals. mas se la causa era uenals, la messios sunt aduncs utils, e per aco pot / las demandar lo mariz.
XIIII. en cant pot esser condemnaz lo mariz de·l doalici de sa moller, si el non lo pot redre.
§1. se·l mariz es mes em plag de rendre lo doalidi de sa moiller, ed es el tant paubres que el non o posca redre, non deu esser condemnaz, si non de tant cum el pot pagar, o de tant cum el feis per sun mal engeing que el non pogues pagar. mas deu prometre que el pag aco qu'en rema, si el fara gadaing dun el o pusca pagar. §2. se·l iutgues fon ta fols que el mandat a·l marit pagar tot lo doalidi de sa moiller, cant el non deuia se non tant cum ill podia, non es lo mariz per aco destreiz de pagar se non tant cum el pot faire. §3. tot aquest adiutori que es donat a·l marit, zo es que el non deu paiar, isters tant cum el pot faire, est donat eussament a sson paire de·l marit ed a celui qui uol deuendre lo marit. mas li heres de·l marit non podunt auer aquel adiutori, s'el fo mes em plaig per lo doalidi de la moiller de·l defuncto, se aquel heres no forunt filz de·l mort.
XV. que tals uez es que·l mariz pot retener lo doalizi de sa moiller apres lo partiment de·l marit.
§1. tals uegeda s'endeuen, cant la moilleranza / se depart en alcuna guisa sens colpa de·l marit, que iusta causa i est per que lo mariz pot retenir lo doalidi o tot o una partida, si cum es, si om li ag encouinent, quant el receup lo doalidi que se sa moiller moria enant que el, el agues lo doalidi e ssa uida solament, o per faire sa uoluntat en totas guisas. o sia que·l couinent fos de tot lo doalidi, o sia que el fos d'una partida, ual ben aquel couinent, si el fo faiz eissament de l'autra part. anant lo mariz recep lo doalidi ed el fai tal couinent ab sa moiller, se ella li dona lo doalidi, o el lo fai ab altre, se altre li dona lo doalidi per ella: se la moiller mor enant de·l marit que·l marit posca faire tota sa uoluntat de·l doalidi, ual be aquel couinent, se el non a fillz d'aquella moiller. mas se el a fillz d'aquella moiller, pot auer l'usufruig, zo es la gaudida d'aquel doalidi en sa uida, o sia que el pren altra moiller o sia que non. mas si pren altra moiller, non pot ren alienar d'aquel doalidi, ni en sa uida ni en sa mort, enant lo deu laisar tot ad aquelz fillz que forunt d'aquella moiller que es morta. e si el nu·m pren altra moiller, deu auer tal partida en aquel doalidi cum un de sos fillz, ed aquella / partida pot faire tota sa uoluntat, ed a uida ed a mort. §2. cal couinent pot faire lo mariz de·l doalidi, tal couinent pot faire la moiller de l'esposalidi [que sos mariz li donet o altre per el, e cals rados es de·l doalidis, tals deu esser de l'esposalidi] segun aco que es dig de sobre. ni non ual lo couinenz de·l doalidi, se non es atrestals faiz de l'esposalidi. e deuunt esser egals lo couinenz de·l doalidi e de l'esposalidi en totas guisas, e se es faiz maier couinenz en l'un que non es en l'autre, aquel couinenz que es maier deu esser conegat ab aquel qui es menre.
XVI. cals rasuns es, si·l mariz dona alcuna causa a za moller o la moller a sun marit pois la iusta intre de·l matrimoni, o lo paire a sun fil o lo filz a sun paire.
§1. ara digam, cals radons es d'aquelz dos que fai lo mariz a ssa moiller poiss que el l'a presa, o la moiller a ssun marit o que fai lo paire a sun fill o lo fillz a son paire. §2. nuillz om non pot far don a ssa moiller poiss que el l'a presa, se el non o fai a ssa mort o e sun testament. e se el o fai en altra guisa, no ual lo dons, e la causa que el li dona reman soa eussament cum se el non la li agues donada, e pot la demandar el e sos heres a toz homes qui la tenunt, se el non l'an tenguda per tant de temps que ill s'en poscant deuendre. §3. si·l mariz demanda a ssa moiller la causa que el li donet: / se ella non la a, car ella la a despenduda [o perduda], non li pot om demandar isters tant cum ella n'es meliurada ed el n'es peiuraz. §4. si·l mariz, que el donet a ssa moiller alcuna causa, mor enant que sa moiller, ed el no mostret en sa uida so uoluntat que el uolgues desfaire aquel don, ual ben aquel dos poiss que es morz lo mariz, ni l'eres de·l marit non o pot pois demandar. mas si la moiller cui es faita la donados mor enant que sos mariz, lo mariz pot demandar aco que el li donet a·l heres de sa moiller. §5. lo genre ni la nora non podunt faire don a so sogre, zo es a·l paire de sa moiller, o la femna a·l paire de sun marit, ni non podunt faire dun ad aquels qui sunt e·l poder de sun sogre, si cum sunt li fill de sun sogre o li seru. arregers non pot faire don lo genre ni la nora ad aquel en cui poder ill sunt. arregers mun sogre e·l sogre de ma moiller non se podunt ren donar l'uns a l'autre. eussament cum lo genre e la nora non podunt faire don a sson sogre, eussament lo sogres non pot faire don a sson genre ni a ssa nora ni ad aquelz qui sunt em poder / de son genre ni de sa nora ni ad aquelz en cui poder es lo genre o la nora. §6. eussamenz cum lo mariz non pot ren donar a ssa moiller, eussament lo paire non pot ren donar a ssun fill ni ad altre qui es e son poder. §7. la maire non pot donar ren a sson fillz, se aqueill fill sunt em poder de lor paire, per aco que li fill gadainunt ad ops de lor paire aco que sa maire li dona, e per aco es atrestal cum se ella dones a ssun marit. mas si li fill non sunt em poder de sun paire, o se·l paire es morz, ben pot la maire donar ad aquelsz fillz. §8. eissament cum lo paire non pot ren donar a ssun fill que el a e ssun poder, eissament lo fillz non pot ren donar a ssun paire en cui poder el es, ne non pot re donar a ssa maire, domenz que aquel fillz a paire en cui poder el es. §9. qal radon es dita de sobre de·l paire e de·l fill, tal radons es de l'aui de part paire o de son nebot o de sa neboda que sunt nat de son fill. eissament cum es dit de sobre de·l don que fai lo marit a ssa moiller, que el lo pot demandar o que aquel dons pot esser confirmat, se·l maritz mor enant que sa moiller ed el confirma aquel don / nominadament o non en sona mot, eussament toig li autre do que nos auem dit de sobre podunt esser recobraz d'aquelz que los feron, si el se uolunt, o podunt esser confirmaz, se aquel que fei lo don non lo uol desfaire, ni en sa uida ni e ssa mort. §11. cals radons es dita de sobre, si·l mariz fai don a ssa moiller, atrestals radons es, si la moiller fai don a sson marit. §12. aco que es dig de sobre, que·l mariz non pot ren donar a ssa moiller ni la moiller a sson marit, aco es uers, o sia que ella es leials moiller o sia que non. §13. tals ueiada es que·l maritz pot faire don a ssa moiller, si cum es, si el li dona cadaun an, o cadaun mes, per aco que ella en noirisca si e sos effanz o sa mainada. eissament ual lo dons, se aquel a cui om lo feiss non es plus rics per aquel don, si cum es, si·l mariz donet a ssa moiler un seru per aco que ella l'afranchis. §14. arregers 1'Emperaire pot ben faire don a ssa moiller e 1'Emperairiz pot ben donar a son marit, ancara non puscant li altre omen ren donar a lors moillers.
XVII. aici ditz, per cals causas le marit se pot partir de la moller o la moller de sun marit.
eissament cum li ome podunt penre moiller e cum las femenas po / dunt penre mariz, eissament sunt iustas causas e certas causas per que lo mariz pot laissar sa moiller ses pena, ancara non o uoilla la femena. arregers e la moiller pot laissar sun marit sens pena per aquellas medeussas causas, ancara non o uoilla lo mariz. e se alcun d'elz partis lo matrimoni en altra guisa, zo es se non en aquella guisa que la leis manda, deuunt en auer gran pena si cum es ordenat. mas per aco que non es en usatgue que matrimonio se partisca se non per canones, si cum es per parentesc o per adulteri que fasza la femna; per aco non es obs que nos en digam ren.
XVIII. aici ditz, se·l mariz se part de sa moiller, cal de lor deu noirir los filz que il ant.
§l. se·l mariz es partiz de la moiller en alcuna guisa ed el a effanz d'ella que siant menors de .III. anz, la maire los deu noirir entro que ill aiant passaz los .III. anz. mas si ill sunt maiors de .III. anz, lo paire los deu noirir. §2. arregers lo iutgues deu enquerre ab cui ell poscant meillz estar, o ab lo paire o ab la maire, ed ad aquel que li sera ueiaire ab cui li effant poscant meillz estar deu mandar que los tenga, o sia que ill serant menors de .III. anz o sia que ill siant / maiors de .III. anz.
XVIIII. que lo paire e la maire deuunt noirir sos filz e que li fil deuunt eissament retener lor paire e lor maire.
§l. naturals radons es, se alcuns om a effanz de sa moiller que sia leials, que el los deu noirir, zo es que el li deu donar maniar e beure e calzar e uestir segun aco que lor couen e que·l paire pot faire. e·l paire a encontra aco tal camge de·ls fillz que tot aco que li fill o las fillas gadainant domenz que ill sunt en sun poder, se ill o gadainant de las causas de sun paire o de sun auio en cui poder ill sunt, tot aco gadainant a sun paire o a sun aui en cui poder ill sunt. mas si ill gadainant d'altra part, la gaudida est de·l paire o de l'aui, si cum es dig, e la proprietat rema de·ls fillz. §2. eissament cum lo paire deu noirir sos fillz, eissament los deu noirir la maire, ancara non siant ill legals, mas lo paire non es destreiz de noirir sos fillz, se ill non sunt legals. §3. atressi cum lo paire e la maire deuunt noirir sos fillz, eissament li fill sunt destreiz de noirir lors paires e lors maires e lors auis e lors auias e lors besauis e lor(s) besauias. mas aco es uers, si li fill sunt tant ric que ill o poscant faire, / e·l paire o li autri que nos auem dig sunt tant paubres que ill no se puscant retener. §4. arregers li liberti deuunt noirir sun patron e los fillz de sun patron, se·l liberti sunt tant rics que ill o poscant faire, e·l patron o sei fill sunt tant paubres que ill no se podunt retener.
XX. d'aquelz filz que non sunt legal, cal dreit il ant en las causas de lor paire.
§l. tals uegada es que aquelz filz que non sunt nat de moiller podunt auer la heretat de lor paire. §2. si alcuns om que non a moiller iaz ab una femena tal que el poiria penre a moiller per radon, se amdoi o uolgues sunt, ed el la te sola e ssa maison, ed el a effanz d'aquella, ben pot donar ad aquel fillz en sa uida ed a ssa mort totas las suas causas, zo es tot son auer e tota sa honor, se el non a leials filz ni non a paire ni maire ni altre de·ls sobiras. mas si el a alcun de·ls sobiras ed el non a effanz leials, pot donar eissament totas las soas causas ad aquels fillz que sunt dig de sobre esters la falcidia que el deu laissar a·ls sobeiras parenz, ad aquelz qui sunt plus proismes. §3. mas si el a leials fillz, non pot donar ad aquelz fillz que nos auem dig ni a ssa concoa, zo es la maire / d'aquelz fillz, mas de las .XII.na parz [de sa heretat ni e sa mort ni e sa uida, e d'aquela part] la mitat, e toig sei fill l'altra meitat. e si li fill i sunt solament, deuunt auer tota aquella part qu'es dita. e se la concoa i es sola, que el non a fill d'ela, non li pot donar mais de la mitat d'aquella part que es dita, zo es de .XX.IIII. parz la una. aco es tot uer, cant el a fillz leials. e se el dona mais que nos non auem dit ad aquelz filz o a lor maire en sa uida o a ssa mort, no ual lo mais ni non deuunt auer mas; deu esser d'aquelz filz que sunt leials, ed el lo podunt retener, se eill o ant, e demandar, se non o ant. §4. se aquel om que a fillz de sa concoa, si cum es dig de sobre, dona son gadi, quant el uen a mort, dig es cant el pot laissar ad aquelz fillz, o en sa uida o a sa mort. mas se el mor(t) ses gadi ed el a leials fillz o leial moiller, non deuunt auer aquell fill de la concoa ren d'aco de·l paire, isters que li fill leial deuunt noirir aquelz fillz de la concoa ad adistme d'un prodome. §5. mas se el non a leials fillz ni leial moller, ed el mor sens gadi, aquelz filz de la concoa ab lor maire deuunt auer la seisena part de la heretat de lor paire; e se·s la maire non i uol / auer part o non i pot auer part per aco que ella es morta, li fill deuunt auer aquella seisena part enteirament. mas cant la maire i a part en aquesta part, cadaun de·ls fillz i deu auer atrestal part cum sa maire. §6. eissament cum aquel paire que es dit de sobre deu acorre ad aquels fillz que non sunt leials segun aco que es dig de sobre, eissament aqueill fill deuunt acorre a son paire, se li es obs, e deu li laissar sa heretat. §7. aqueill fill que no son nat de leial moiller ni de tal concoa cum es dig desobre non podunt auer alcun dreig encontra lor paire ni encontra las causas de·l paire. ni sos paire ni sei frairi non sunt destreig de nuirir aquelz fillz ni non sunt destreig que ren li donon, ni e ssa uida ni e sa mort. ni non deuunt esser entendug filz.
XXI. en cal mesura podunt esser alienadas o empenoradas las causas d'aquelz que sunt menor de .XXX. anz.
§1. ara digam, en cal mesura podunt esser uendudas o alianadas o empeinoradas las causas d'aquelz qu sunt menor de .XXV. anz. §2. s aquest qui es menre de .XXV. anz o altre per el uol alienar o empeinorar la soa causa immobil, si cum es / onres, non o pot faire se non en aital guisa cum leis manda, zo es qu'el deu anar a la poestat de la terra e deu li dire que el uol uendre o empeinorar aquella causa, e poiss deu faire ab son cossentiment. en aquesta guisa ualra la alienacios o la peinora, se·l menre o fai per auer qu'el deu ad altre, mas no ualra en altra guisa. §3. eussament non la pot donar en emphiteosin, zo es a cens, ni non pot alienar l'usufruig de la soa causa, ni non pot dar seruitut ad altre en la soa causa sens cosseill de la poestat; e si altre li deu seruitut, non la li pot perdonar. §4. se·l menre de .XXV. anz a una causa cominal ab altre menor, non pot negus d'els appellar l'altre de partir la causa sens cosseill de la poestat de la terra. mas se la causa es cumunals de·l menor de .XXV. anz e d'un altre que es maior, lo maior pot ben destreiner lo menor que el la li partisca, e ualra ben la diuisions, ancara non sia ella faita per cosseill de la poestat. mas lo menre non pot clamar lo maior a diuision / sens cosseill de la poestat. §5. cals radons es dita de sobre, se·l menre de .XXV. anz uol alienar o empeinorar sa causa immobil, atrestals radons es de totas sas autras causas, se non solament d'aquellas causas que om no·m pot seruar, si cum es uins e blaz, e si cum sunt uestimenta usada e si cum sunt bestias sobreiras, car aquestas causas podunt esser uendudas sens cosseill de la poestat. §6. si aquel qui es menre de .XXV. anz uol alienar o empeinorar alcuna causa soa isters aquestas que nos auem ditas, non o pot faire sens cosseill de la poestat de la terra. ni la poestat non li o deu trop leu cossentir, mas deu enquerre sotilment, se·l menre de .XXV. anz uol faire aquella alienacion per deute que li estai a gadaing, o per aco que·l credeire a cui el deu auer lo destreing fort que el lo pag. §7. cant lo menre de .XXV. anz diss que la sua causa non fo alienada ni obligada enaissi cum ella deuria, ed el la uol per aco demandar: se aquel a cui el la demanda pot munstrar que aquel auers que en fo pres sia despenduz em pro de·l menor, si cum es, se el fo pagaz d'aquel a cui lo menre lo deuia o en altre son pro, lo menre / non pot demandar la causa, se el non rent tot aco que en tornet en sum pro ab lo gadaing. e se el uol rendre aco, pot recobrar la causa ab los fruig que en a pres aquel qui tenia la causa; rent los fruiz, pot retener d'aquelz fruiz las messions que el a faitas en la causa. §8. arregers se·l menre de .XXV. anz laudet la alienacions o la peinora de la soa causa pois que el fo maior de .XXV. anz, ancara no ualgues aquella alienacion de primer, non la pot pois desfaire. §9. arregers se el esta pro .X. anz sens plaig pois que el a passat .XXV. anz, ed el es en la terra, o per .XX. anz, se el es fors de la terra, ben se pot poiss deuendre aquel qui ten la causa. mas aco es uers, se aquel qui demanda la causa era pupilz, zo es menre de .XIII. anz, se era mascles, o de .XII. anz, se el era femena, ed el det la causa ab cosseill de son tuaor. mas se·l pupilz non auia tuador, cora el alienet la causa, o cora la mes em peinora, o se el auia tuador e non la det ab son cosseill, no ualg ni la alienacios ni la peinora, e per aco aquel que ten la causa non se pot deuendre que el non la renda, se non / son passat .XXX. anz sens plaig, pois que aquel qui det la causa e que la li demanda aras ag passat .XII. anz, se femna era, o .XIIII. anz, se el era mascles; car tenedons de .XXX. anz comenza a corre ad aquel ome qui es menre de .XXV. anz, pois que el a passat la pupillar etat. §10. atrestals radons es d'aquel menor qui es maior de·l pupill, mas menre es de .XXV. anz e non a curador. mas se el a curador ed el alienet o donet em peinora de las soas causas ab lo seu cosseill, non ual per aco. mas se el estara per .V. anz que el non dira re, poiss que el a passat .XXV. anz, ben ualra aco que el fe ab lo cosseill de sun curador.
XXII. cora aquel qui es menre de .XXV. anz pot alienar sas causas o donar en penora ses cossel de la poestat.
§1. a la uegada esdeuen que·l menre de .XXV. anz pot donar la soa causa ad altre sens cosseill de la poestat, si cum es en doalidi, se ella es femena que pren marit, o en esposalidi, si el es om que prenda moiller. §2. arregers se·l paire de·l menor o altre om de cui el es eres laisset alcuna causa soa ad alcun son amic, cant el ueng a mort, o deuia alcuna causa ad altre, se cum es, se el l'auia uenduda / o promessa: aquel om que es son eres, ancara sia el menre de .XXV. anz, poira ben donar aquella causa sens cosseill de la poestat ad aquel a cui lo morz la deuia. §3. arregers si·l morz de cui es heres lo menre de .XXV. anz auia una soa causa messa em peinora: se lo menre non paga l'auer per que la causa esta em peinora, lo crededor pot uendre aquella causa atrestant ben cum el poiria, se la causa fos d'un omen qui es maier de .XXV. anz. zo es se el la uen en aquella guisa que·l crededor deu uendre sa peinora, ed aquel qui la cumpret aura aital dreit cum se la causa fos d'un ome que fos maier de .XXV. anz. §4. arregers si aquel om en cui bailia es lo menre de .XXV. anz d'aquel auer que el recep de me em prestanza redemet una causa de·l menor que auia uns om em peinora: ancara receubes eu aquella causa em peinora ses cosseill de la poestat, eu i aurei atrestal dreig cum auia aquel de cui ill fon redemda de mun auer. §5. eissament per mandament de la poestat de la terra pot esser messa em peinora la causa de·l menor de .XXV. anz e pot esser uenduda atrestant ben cum / se ella fos de·l maior de .XXV. anz, si iusta causa i est per que la poestaz o manda, si cum es en aquest issemple: la maisos de·l menor era de iosta la mia ed era tant fraita que ella uolia cader; la poestatz li deu mandar que el me ferme lo dan que eu auia, se aquella maisons cadia, e se·l menre no me uol fermar, la poestatz me pot metre en tenedon d'aquella maison per dreig, ed eu tenrai la maiso en log de peinora o entro que el me emende lo dan que la maisos me fedeis, cant ella cadet. §6. ancara non posca lo menre de .XXV. anz empeinorar la soa causa ni donar ad altre se non en aquella guisa que es dita desobre, epero se uns om maier de .XXV. anz en met una soa causa em peinora per aco que·l menre tenga ferma aquella alienacio quo el feis o aquella peinora que el mes: se·l menre non ten ferm aco quo el feis, l'autre poira ben retener la peinora que aquel qui es maier li mes, domenz que om li emen lo dan qu'el n'a. e se aco es uers, deuem querre la poestat, se el pot pagar sun deute d'altra part, si cum es, si el o auia em blat e froment o en altre, o ad alcun demptor que li deuia auer que el posca / recobrar, e qu'el posca pagar sos crededors aco que el lor deu. §7. e se la poestat non i pot aco trobar, deu esgardar aco que es meillz ad obs de·l menor: o deu uendre la causa o la deu metre em peinora. e se el ue que mais li ual lo uendres, deu li far uendre aquella causa que ual meinz ad obs de·l menor e dun el a meinz de pro. e deu esgardar la poestatz que el non uende gran causa per pauc deute. arregers se·l menre met sa causa em peinora, la poestatz deu esgardar que el non i prenda mais d'auer, mas tant cum el en deu ad altre. §8. ed en totas guisas deu auer la poestat cura que·l menre non sia engannaz, e deu la poestaz ordenar un omen que ant ab lo menor o ab sos tuadors e que aia cura que aquel auers que·l menre a manleuat o per que el a uenduda la soa causa sia pagaz a·ls crededors de·l menor. §9. si la causa de·l menor de .XXV. anz es alienada o empeinorada en altra guisa que non es dita de sobre, non ual ren, ancara non sia la causa tals dun el non aura nuill pro, si cum (es), si el era tals causa que era sens fruig, e poiria la demandar lo menre ad aquel qui la ten, o que el la trobe, e / poira la demandar a sos tuadors que la alieneront o la obligerent en altra guisa que el non degran.