I. aici ditz de sagrament que om fai em plaig, cant non i es garens ni proua.
pois que nos auem ditg de·ls iudizis en cal guisa deuunt esser ordenag e de aquelas causas que a·ls iutgues apertenunt, ara digam de sagrament que om fai em plaig, cant non i es ni garentia ni prouanza, o si ella i es, non i a tant cant n'i es ops.
II. cora lo iutgues deu far iurar.
§1. cora e·l plaig d'alcun negoci non es prouanza ni garentia tals cum manda la leis, obs es que la causa se fenisca per sagrament, cant lo iutgues pot ueder que una de las parz a meillor radon que li autra, zo es cora paruenza es que li una de las parz diga uer, o per l'una de las personas qu'es meiller que li autra, o per radon qu'ella diz en lo plaig. mas / si las parz sunt engals, non es meiller paruenza de l'una part que de l'autra; aquill qui demanda perdra lo plaig, si el non pot monstrar aco que diz, ni non i a log aquest sagramenz. titol .I. §2. en aquest sagrament deu esser esgardat, cals persona deu esser aquel que pot faire aquest sagrament, ed encontra cals persona per zo qui li tenia dan. §3. aquest sagramentz tals uegada es que lo iutgues lo dona ad una de las parz, tals uegeda es que una de las parz lo dona a l'altra.
III. cals persona pot donar aquest sagrament.
§1. cant la una parz dona lo sagrament a l'autra, deu esser tals persona que posca faire son pro e son dan; en autra guisa non deu esser donaz lo sagrament. e si en autra guisa sera fait, non li ten negun dan, si aquella persona encontra cui es faiz lo sagrament non i aig tuaor o curaor e non fo faig per uoluntat de·l tuaor o de·l curaor. titol .I. §2. la causa aregers deu esser esgardada que solament i sia tenedos de·l fait, si cum es si eu deman .C. sol. ad un omen ed eu dic qu'eu los li ei prestaz, ed el que non: adonc per aco quar es contrast de·l fait, si el me uol do / nar lo sagrament, o eu a lui, pot esser feniz lo plaiz per sagrament. mas si es tenedos de·l dreit, si cum es si el conoiss aquest auer, mas el diz que el no·l me deu pagar per alcuna radon: de zo non deu esser faiz sagramenz, anz es en arbire de·l iutgue que el gart, si zo es radon o non.
IIII. en cal guisa deu om iurar.
aquestz sagramenz deu esser faiz en tal guisa [cum es donaz a faire. mas si eu lo li do en una guisa] ed el o fai en autra, non ual, zo es ni ad el qui iuret non teng negun pro, ni a me que li dis que el iures non teng negu dan, si cum es si eu li dis que el iures per Deum, ed el iuret per lo cap de son effant o en autra guisa, no me noz aquel sagramenz. atrestals rados es, si·l iutgues mandet ad alcuna de las parz que enaissi sia uer cum ella diz, ed a iurat en altra guisa. mas si non es dig, en cal guisa el deis iurar, el deu iurar per Deum que enaissi sia uers cum il diz.
V. cal pro tenia aquest sagramenz ad aquel qui iuret.
§1. en tant deu esser seruaz aquest sagramenz que aquel qui l'a fait o lo uol faire, mas el li es perdonaz, pot demandar tro a cap de .XXX. anz aco que el a iurat que om li deuia, / ed el e sos heres. titol .I. §2. e si el iuret que non deuia ren a son aduersari ab cui el auia lo plait, toz temps s'en pot defendre, ed el e ssos heres. aquesta proferenza de·l sagrament que fai l'uns a l'altre em plaig en aital guisa ual, que si aquel que iuret o fei par paraula de·l iutgue o d'aquel a cui el auia son plaig, e non ual en altra guisa. §3. arregers es ops que aquel que dis que om iures, iure primeirament de la calumpnia, o non remas en lui que el non iures. mas tals personas son que non jurant de calumpnia, zo es lo paire, se lo fillz lo met em plaig, o lo patros, si lo liberz lo met em plaig. atrestals rados es, si lo paire met son fill em plaig o lo patros son liberz.
VI. cora ual aquist sagramenz.
§1. aquest sagramenz que es diz de sobre ual adoncs quant aquill qui iuret o fei per mandament de·l iutgue o per la paraula de son aduersari ab cui el auia lo plaig. mas aquel om que non juret, ni per paraula de·l iutgue ni per paraula d'aquel ab cui auia lo plaig, non ten pro ad aquest lo sagrament. ni a l'altra part non ten dan. titol.I. §2. tals uegada es que aquill qui donet lo sagra / ment s'en pot poiss retornar, si cum es si pois el a donat lo sagrament, el trobet sa prouanza o sas guirentias. mas zo es uers qu'el o pot tornar arreire, si lo sagrament non es faiz ancara. titol.I. §3. arregers pois que lo sagramenz es faiz, ancara iures el tort e mal, non pot esser effraiz, zo es non deu om dire: "iuret el ben o mal", mas deu om dire: "a iurat"; ed aco que es iurat deura lo iutgues faire tener ferm. zo es uers, o sia que·l iutgues donet aquel sagrament, o sia que li una parz lo donet o l'altra. §4. mas tals uegada es que·l sagramentz, pois que es faiz, pot esser effraiz, si cum es si el es faiz contra aquel home qui es menre de .XXV. anz, e·l iutgues es tals poestaz qu'el posca restituir.
VII. aici ditz de presta d'auer.
§1. ara digam, en cal guisa aquel om es tenguz qui recep autrui auer em prestanza e cals causas podunt esser donadas a presta: aquellas que om pot numbrar o pesar o mesurar. Numbrar si cum sunt diner, pesar si cum es aurs ed argenz, mesurar si cum es blaz e uis ed olis. titol.I. §2. si eu te don auer en prestanza, tant tost cum tu l'auras receubut, si m'en est tu obli / gaz, si l'auers fo meus, cant eu lo te prestei. §3. mas si l'auers non fo meus adunc, no m'en serias tu obligaz, domenz que tu no l'auras despendut; mas el lo te poira ben demandar, aquel cui el es e non eu. mas poiss que tu l'auras despendut per bona fei, ben m'en sera obligaz dun que eu agues l'auer, e non ad aquel de cui fo l'auers, isters si tu lo despendeist per malafei. §4. cals rados es, si eu te donei en prestanza l'autrui auer, atrestals rados es, si eu sum tals persona que non aia bailia de·l meu auer, ancara sia l'auers meus, si cum es si eu sum pupills o sers o tals om que non aia son sen. titol.I. §5. en aquesta presta c'om apella "mutuum" per latin deu esser gardada la persona que lo dona ed aquella que·l receup. §6. aquella persona que dona l'auer a presta deu esser tals persona que posca faire e sson pro e son dan. mas si el es menre de .XIIII. anz, non ual la presta. §7. aregers aquel qui recep la presta deu esser tals persona eussament que posca faire son pro e son dan e que non sia em poder d'altre, si cum es lo filz em poder de·l paire. si aquestas causas que nos auem dig que non i deuunt esser, non i son, ual la presta. §8. aquel / om qui receup auer em presta, si el es tals persona que se posca obligar, en es tenguz de redre ancara lo perda el poiss en cal que guisa. §9. ed aquest auer demandar aquel om que·l prestet per se, zo es a son num, ed el e sos heres ad aquel a cui el lo prestet ed a sson heres. mas si eu prestei mun auer a num d'un altre ome, el lo pot demandar si se uel, e non eu. §10. aquest demandamenz dura .XXX. anz.
VIII. aici ditz, cals razuns es, si alcus om paga aco que el non deu, ed el o uol demandar.
§1. souen s'esdeuen que om cuia esser depteire d'autre e non es, e per aco que el cuida esser depteire d'autre paga aquel auer que non deu. aquel om qui paget aco que el non deuia es donada tals rados que el posca demandar aquel auer que el a pagat, o sia que el lo pagues per se o sia que el lo pagues per el. §2. arregers si alcus om donet son gatge, zo es fesz testament, ed el fei d'un ome estraing son heres, ed el laisset de son auer ad autres omes per dun, ed aquel son heres lo paguet si cum lo defunc o mandet, e lo leials heres a cui tagnia la heretaz ses testament recobret pois la heretat: el pot / ben demandar per aquesta radon aquel don que auia fait lo morz. aco es uers, si aquels leials heres no fo fillz de·l mort; mas si el fo fillz de·l mort, ancara recobres el la heretat, non pot demandar per aquesta radon lo don qu'en fetz sun paire. §3. arregers si alcus om paiet per altre alcuna causa ses so mandament, ed aquel per cui el o paiet non o deuia ed el non o uolg auer ferm, el o pot ben demandar ad aquel a cui l'altre o paiet. §4. aquest demandamenz pot esser faiz ad aquel ome qui receup aco que om non li deuia, o sia que el lo receup o altre per el. arregers si eu escrius que eu auia receubut auer d'aquel ome qui lo me deuia prestar, ed el no·l me prestet per calocom guisa, ed eu fui tant folz que eu lo li paiei, car eu lo li cuidaua deuer, pos lo li demandar. §6. atrestals rados es, si eu promis auer ad autre per falliment, ed eu cuidaua que per aquella promessa lo li degues paiar, ed eu lo li paiei, posc lo li demandar; ed enant que eu lo li paie, posc lo destreiner que el me aquite.
VIIII. d'aquel omen qui paguet sun escient aco que el non deuia.
§1. tals uetz auen que aquel qui paia zo que el non / deu, non o pot demandar, si cum es aquel qui sabia que el non deuia l'auer e paiet lo per aco que aquel qui paia son escient zo qu'el non deu es entendut que el o uolgues donar. §2. arregers ed aquel qui paiet per iuidi o per transaccio o per sagrament, zo es que om iuret que li deuia aquel auer, non pot ren demandar per zo que credut es que aquel auers que om paia per iuidi o per transactio o per sagrament fos deguz e ueritat. [§3. ed aquel om qui paiet alcuna causa per pietat, si cum es lo paire que paiet doalidi per sa filia, non lo pot demandar.] ed aquel qui cuida esser depteire de gleisa per la mort d'alcun ome e non o es: si el lo paiet, non o pot poiss demandar.
X. si eu pague zo que eu non era deuteire, que eu o posc demandar.
aquel om qui paiet zo que el non deuia pot demandar aco o atrestant d'altre auer, e sobre tot aco pot demandar los fruiz que son issit de la causa e las usuras, si n'es plaitz comenzaz, e las autras causas que i creisson d'aquel dia enant que lo plaitz en fo comenzaz. e si la causa se perdec per engan o per colpa d'aquel a cui el era pagada, el deu redre lo prez que la causa ualia. mas si el la pert en autra guisa que el non i fetz engan ni el non i aig colpa, / non li en pot om ren demandar. §2. aquest deman pot faire aquel qui paiet zo qu'el non deuia, ed el e sos heres, ad aquel a cui el o paiet ed a sson heres, e non se pert aquest demanz per meinz de .XXX. anz pois que la causa fon paiada.
XI. cals rasuns es, si om dona auer ad altre per faire alcuna causa, ed om non fai aco per que el donet auer.
§1. atressi cum aquill omen qui pacgont aco que non deuon o podun demandar, atressi aquill omi qui dono auer per aquella causa que es a uenir, encara si la causa no ss'esdeuen, li o podunt demandar, si cum es si eu donei .XX. sol. ad un omen que el anes en Franza: si la causa no s'esdeuen, zo es si el non anet lai on el me coueng, posc demandar aco que eu li donei. §2. zo es uers, si aco remas per sa colpa. ed encara non remases per sa colpa, eu me posc penedre, si non a comenzat aco per que eu li donei l'auer. mas si el i a fait mession per la causa a faire, no m'en posc mais penedre, si eu non li refasz la mession. §3. mas si la causa es faita per cal eu li donei aquest auer, d'aqui enant non lui pusc eu ren demandar. titol.I. §4. si eu fo donei .X. sol. o autra causa per aco que eu uolia que tu / me donesses o me fedesses alcuna causa, mas cora eu te donei los .X. sol. non te dis per que eu los te donaua, non t'en posc re demandar, ancara non fedesses tu ren d'aco, per que eu los te uolgues donar sens negun far que tu me fedesses. §5. a regers si eu te donei un meu seru per zo que tu l'afranchisses, ed eu m'en penet poiss e uedei te que tu non l'afranchisses: ancara l'aias tu afranchit, eu lo te posc demandar. mas si eu non t'o diss que tu no l'afranchisses: ancara l'aias tu afranchit, non t'en pusc eu ren demandar. §6. si eu te donei auer per un ome que eu cuiaua que fos sers, ed el era franx, ed eu lo te donei per zo que tu lo fesses franc: ancara aias tu faig aco per que tu uolguesses far franc mun seru, mas non poguis per zo qu'el era franx, ben te posc demandar aco que eu t'en ei donat. §7. mas si eu te donei .XX. sol. per zo que tu [fedesses franc to seru, o lo sers es morz enant que tu], ni non fos en tarzament: ancara non sia assegut aco per que eu t'en donei los .XX. sol., zo es la franchetat, non posc eu ren demandar.
XII. que eu posc demandar per aquesta razun.
§1. per aquesta radon pot om demandar aquella me / deussa causa que om donet, o atrestant cum la causa ualia. §2. tals uez es que om pot demandar autra causa que non donet ed altre qu'el pres; si eu te donei .X. sol. per aco que tu me comprasses un seru e que lo fedesses franx: si tu l'as comprat e no l'as afranchit, eu lo te posc demandar enanz que tu lo faszas franc. §3. aquesta rados no se pert per meinz de .XXX. anz.
XIII. cals razuns es, si om couen a donar auer ad altre per aco que el faza alcuna causa que zia contra rasun.
§1. quant eu don auer o autra causa ad alcun ome per zo que el, fasza alcuna causa tal que laidi es o encontra rado, o ella es laida causa a faire ed a me ed a lui, [o solament a me] o solament a lui, e per aco es bes que nos digam cals rados es de·l tot. §2. si aquella causa per que eu te donei o·t promis laida causa es a faire ed a me ed a te, si cum es si eu don ad un ome per zo que el fasza un furt o un adulteri o el aucida un ome o fasza una aunta ad autre: adonc si eu li promis alcuna causa, ancara aia el fait aco per que eu li o promis, [no m'en pot ren demandar per zo, car eu li o promis] per laida causa. mas si eu li o ei donat, ancara non aia el fait aco que el me couenc, non lui posc eu re / demandar, per zo car eu li o donei per laida causa. §3. mas si la causa per que eu li o donei es laida solament de la soa part, ben li posc demandar aco que eu li donei; si cum es si eu don auer per zo que el me reda una causa qu'el me deuia redre, o si cum es si el uolia aucire ome o faire laironici o autra laida causa, ed eu li en donei auer per zo qu'ell s'en laisses: ancara s'en laisses el per aquel auer que eu li en donei, eu lo li posc demandar. e molt plus es rados que eu m'en posca defendre, si eu li o promis e non li o paiei ancara, car laida causa fo de la soa part de recebre auer e de faire couenenza que om li en dones auer, per zo qu'el se laisses d'aco dun el se deuria laissar ses tot auer. titol.I. §4.arregers si eu don alcuna causa ad una putan per zo que iafza ab me, non li o posc eu demandar, ancara non i uoilla ella iader, per zo que laida causa es solament de la mia part que li donei e non de la sua part; car laida causa es que neguna femena sia putana, mais pois que femena es puta, no li esta laig, si ella recep auer per sa puteria. e per aco esdeuen, si alcus om li dona auer per aco qu'ella iagues / ab el, que el non li en pot demandar, ancara no uoilla ella iader. §5. mas si alcuns om es pres en adulteri o en altra laida causa ed om li tol de son auer per aco: ancara lo dones el per laida causa, per zo qu'el lo donet per paor de mort pot lo demandar. mas aco es uers, si el lo donet enanz qu'el issis de la paor. mas si el lo donet pois que fon issiz de la paor, (non pot lo demandar.) §6. en aquesta radon, si cum es dig en las autras desobre, pot om demandar aco que om donet o atrestant d'autra causa, o sia que lo es causa corporals, si cum es cauals o aurs o camps o maisos, o sia que lo es incorporals, si cum es alcus dreitz o si cum es, se el s'obliet alcuna causa. arregers lo fruiz d'aquella causa que om donet e las accios naturals, si cum es lo fillz d'una ancilla o agnelz de fedas o polis d'egas, podunt esser demandadas per aquesta radon. §7. aquest demanz dura entro a .XXX. anz.
XIIII. d'aquela actiun per que om pot demandar aquela causa que li es emblada.
§1. ara digam d'aquella radon per que om pot demandar la causa que li es emblada. §2. aquel om de cui fo la causa emblada la / pot demandar e sos heres solament ad aquel omen qui la emblet ed a son heres, per aital partida cum ill sunt heres. titol.I. §3. si plusor omen emblerunt una causa usquecs n'es tenguz de tot; mas pois que l'uns l'a reduda, li autre sunt tuig deliure de redre la causa. mas autra rados es de pena de la causa emblada, car adonc si quill omen qui emblerunt la causa forunt .C. e li us paiet la pena pro se, non sunt per aco li altre deliure. titol.I. §4. arregers si aquel om qui a paire embla alcuna causa, lo paire en es tenguz per aquesta radon d'aitant cum es l'auers de·l fill, e lo sener eissament de·l pecculi de·l seru, zo es d'aquel auer que a lo seru assebrat d'aquel seinor.
XV. aici ditz, cant deu esser reduda la causa que fon emblada.
§1. per aquesta radon pot om demandar la causa que fo emblada atrestant bona cum hanc fo meiller poiss que la causa fo emblada. §2. arregers los fruiz e las naturals accessios si cum es lo polis que fo naz de l'ega que fo emblada pot demandar. arregers si lo sers d'autre sera emblaz ed el sera morz enant que sia reduz, deu esser emendaz toz lo danz / que·l seiner en a, si cum es si lo serus meus era instituiz eres, ed enanz que el uolgues la heretat uns om lo me emblet e·l sers es morz, e per aco ei perduda la heretat, el me deu emendar la heretat de·l seru. §3. si la causa emblada es o peiurada o es morta o perduda per calocom guisa poiss que ella fo emblada, lo danz sera toz de·l lairon. mas si·l laire uolg redre la causa e·l seiner de la causa non la uolg recebre, ed ella periss pois senes colpa de·l lairo, lo danz deura esser de·l seiner. §4. autra rados es de fruiz, per que om pot demandar la pena de·l doble o de .IIII. aitanz cum la causa ual. mas per aquesta non pot om demandar, si non a la causa. §5. aquest demandamenz non se pert per meinz de .XXX. anz, zo es tro a .XXX. anz pot om demander la causa e la pena, poiss qu'ella es emblada.
XVI. d'aquela acciun per que om pot demandar aco que altre a o ag sens iusta causa.
§1. si alcuns om cui eu deuia ten la carta que eu li auia faita: si eu li ei paiat, eu posc demandar la carta, per zo qu'el non aia alcuna causa per zo que el posca retenir. §2. aregers si alcuns om ten de las mias causas per calocom / guisa que non es iusta, posc la li demandar, si cum es si eu donei alcuna causa a ma moiller, pois que eu la pris per aco
qu'ella non aia iusta causa, car donadons que es faita antre marit e moiller non ual, e per aco posc li demandar aco que eu li donei. §3. atrestals rados es, si tu que tens de la mia causa aquist iusta causa de retenir, mas ara non as iusta causa, si cum es en aquest issemple: eu loguei un caual o donei o prestei o donei per estoiar, e perdeist pois la causa ed emendest la me, e poiss recobrei la causa ed enaissi ei la causa e lo prez: radons es que eu reda a te o la causa o lo prez, ancara fos iusta causa per que tu me doneist lo prez, ancara non es iusta causa per que eu deia tener e la causa e lo prez. §4. per aquesta radon pot om demandar totas causas corporals ed aquellas que non sunt corporals. per aquesta radon pot demandar la causa aquel de cui ella es, e sos heres ad aquel qui la ten ses alcuna causa, o per tal causa que non es iusta causa ed a ssos eres. aquist rados non pot esser perduda per meinz de .XXX. anz. titol.I. §5. si tu me deus una causa corporal, / si cum es uns chaualz o uns sers, e non fust en mora, zo es en tarzament, e la causa fo peiorada pois que tu la·m deguist, no la·m deuras emendar isters aitant cum ella ualia en aquel termini qu'en ser(a) donaz iudizis. mas si la causa es peiurada deu esser emendada tant cant ella ualia cora ella perig. mas si tu fust e mora, zo es en tarzament, que no me paiest la causa cora tu degras, ed eu la te demandei, ben m'en deuras tu emendar e tot lo peiurament de la causa. §6. si uns om qui me deuia uin o oli o froment o altre blat non lo uolg paiar a termini que el deg, deura donar tant cant la causa ualia a·l dia que el la·m deg paiar. mas si non fo diz dias cora me deg paiar, no me deura paiar plus que la causa ualia lo primer dia que plaiz en fo comenzaz antre me ed el. atrestals dreiz es, si el no me paiet la causa en aquel log on m'ag encouinent, que el me deu donar tant cant la causa ualia en aquel loc un el me deg auer paiat. mas si non fo dig ren de·l log un el degues paiar, deu paiar tant cant la causa ualia en aquel log on lo plaiz fo comenzaz, e non / plus. §7. tot aco que es dit desobre en aquelz dos titols es uers, si·l contraiz e la obligacios non fo aitals que fos de bona fei; car si·l contraiz es de bona fei ed el es e mora que pac a·l termini, deu emendar tant cant la causa uallg plus, e zo es o en aquel dia qu'ela deg esser paiada o en aquel dia qu'en fo donaz iudizis, si cum es si fo uns om qui m'auia uendut uin o blat o oli, e non lo·m uolg paiar a·l dia ni en aquel log que fo encouinent. mas si non fon encouinent, e·l cal dia ni en cal log degues esser pagat deu om esgardar, cant la causa ual, cant om uen a donar lo iudizi.
XVII. aici ditz, en cal guisa om se pot obligar ad altre de faire alcuna causa.
§1. si alcuns om couen alcuna causa ad autre, tals uegada es que el en es tengutz, tals uegada es que non. §2. cant alcuns om couen ad autre que li fasza alcuna causa ed el recep alcuna causa per aco, el n'es tenguz, si cum es si eu donei .X. sol. ad un omen per zo que el anes en Lobardia. ed ancara non receubes el ren, mas que el li promes de faire aquella causa, / o el lui fei escriptura, el n'es tenguz a·l zo que el li fasza aco que el li couenc. §3. mas si non i es alcuna d'aquestas causas, non es tenguz, si cum es en aquest issemple: si eu t'en couenc que eu te faza una maison, ed eu non ei ren receubut ni non m'en as couengut de donar cert prez, si cum .X. sol. ni non ei faig promessa, non son tenguz. arregers si eu t'en couen que eu t'en don auer, ed eu non te fasz promessa ni escrit, non en so tenguz. §4. mas cant eu te promet alcun auer, o per escriptura o ses escriptura, per zo qu'eu lo te degues, ed eu non lo te deuia: si tu lu·m uols poiss demandar, ancara per dreita radon t'en sia eu tengutz, si m'en posc eu defendre segun iusticia ed equitat, si cum es si tu me deuias prestar diners .X. sol., e per aco que eu cuiaua que tu los me prestesses te promis qu'eu te redria .C. sol., o per escriptura o ses escriptura: adoncs si tu no los me prestas o tu me uols demandar, ben m'en poirei defendre.
XVIII. aici ditz, cals om es tenguz sens couenenza.
§1. tals uegada es que eu son tenguz ad autre ses couinent e ses promessa, si cum es si eu fasz una fadenda d'un meu amic ed / aco fasz eu ses lo seu mandament, o si ei bailia de las causas d'alcun ome, per aco que eu soi sos tuaire o sos curaire, si eu li fasz alcres de zo qu'eu non dei, si cum es si eu aministre mal las soas causas per ma colpa, eu li·n son tenguz atressi cum s'il n'agues faita promessa.
XVIIII. de mala faita.
arregers si eu fasz ad autre alcuna malafaita, si cum es furz o rapina o aunta o danz, eu l'en son tenguz atressi cum se eu agues fait couenent.
XX. si de la maisun und eu estang gitet om alcuna ren que fedes dan.
tals causas sont que no sunt malas faitas propriament d'aquel omen encontra cui om a demanz, e pot e no m'auer action, zo es rados per que om pot demandar lo dan qu'el n'a, si cum es si alcuns om que istaua ab me en la maison un eu habitaua gitet alcuna causa de la maison si cum es aiga, ed aquella causa fei alcun dan ad altre, eu en son tenguz en doble. si alcuns om (es) iutgues ed el per sa nescietat donet mal iudizi, es en tenguz solament de tant cum sera ueiaire a·l maior iutgue que sia dreiz e rados. mas si el o / fei per mal engeing, zo es son escient, es en tenguz per aquesta rado per qual son tenguz aquil qui fant iniuria ad autre, zo es auta. aco es [uers, si el ac uoluntat de faire aunta]. mas si el non ag uoluntat de faire auta ed el donet iudizi malament ed aco fei son ecient, el es tenguz solament de·l dan que n'a receubut aquel encontra cui el donet lo iudizi.
XXI. aici ditz, que es actiuns.
pois que nos auem dig de las obligacios, zo es en cal mesura us om es tenguz ad autre o de mala faita o de contrait, ara digam de las accios. §2. accios zo sont las rados per que om pot demandar em plait lo dreit que om a. e per aco podem saber que nuillz om non deu prendre la causa un el a dreit per son poder, si non o fai per mandament de·l iutgue; o si el o fai, deura perdre lo dreit e la radon que el a en aquella causa. §3. tals en sont d'aquestas accios que en la causa sunt, es accios que es appellada "accion in rem", zo es cant om diz que la causa es soa. tals en sunt que sunt en la persona, zo es cant om diz que la persona li es tenguda de donar o de / faire alcuna causa, si cum es d'auer que li prestet o de furt que el li fei o d'autra malafaita. §4. per aquellas accions que sunt in rem, zo es que sunt en la causa, tals uegada es que en pot demandar aquel de cui la causa non es, si cum es aquel qui compret ab bona fei alcuna causa de celui que el se pensaua que fos seigner. si el perdra la tenedon d'aquella causa enanz que l'aia tenguda per tant de temps que la causa sia soa, ben la poira demandar ad aquel qui la ten. §5. aregers aquel om qui ten la causa a ces, ed el e sos heres, la pot demandar per aquesta radon a toz omes qui la tenunt. §6. aquestas actios que sunt en la causa non sunt perdudas per meinz de .XXX. anz, si aquel qui la ten non l'a tenguda per iusta causa, ancara la aia el tenguda ab bona fei.
XXII. tals uega(da) es que mos heres pot demandar aco que eu non poiria, e tals uegada es que el es tenguz d'aco dund eu non seria.
nos auem dig de sobre d'aquellas accios per que pot chascus om demandar son dreig, ed el e ssos heres, ad aquel qui li deu faire dreit d'alcuna causa ed a sson heres. ara digam, cora mos heres pot demandar son dreit aco qu'eu non pusc. si uns om me promes o me lai / set a ssa mort una causa d'auer o d'onor en aissi que el la degra auer apres ma mort o apres la mort d'alcuns autres omes, ed aquel apres la cui mort eu deuia auer fo morz seguentre me: ancara non la pogues eu demandar, per zo que ella me era laissada o promessa solament apres ma mort, mos heres la pot demandar apres ma mort. arregers si eu laissei o promis alcuna causa ad autre apres ma mort: ancara non la pusca aquel a cui eu la laissei o promis demandar a me e ma uida, pot la ben demandar a mun heres apres ma mort, ed el e ssos heres.
XXIII. que·l paire non deu esser mes em plait per sun fil ni·l filz per sun paire ni·l mariz per sa moiller ni la moiller per sun marit.
§1. lo mariz non deu esser mes em plaig per la moiller ni la moiller per lo marit. generalment es uers que negus om non es tenguz per autre esters en aquest cas que leis ditz nominadament. §2. e per aco es ordenat, si alcuns om a son deptor o en ciptat o en uila o en altre log, ed el demandara son auer ad altre omen per son deptor, ed el lo li a paiat contra sa uoluntat, deura redre zo qu'el tolg en .IIII. tanz a aquel a cui el lo tolg; e sobre / tot aco si pert lo dreit que el auia contra son deptor. atrestals dreiz es d'aquel que pren autre home per son deptor, o tol de l'autrui causa per son deptor, per zo que el aia per son depte, o que el tenia las causas per peinora entro que sos depteire lo paguet. §3. arregers so fillz non deu esser mes em plaig per lo paire ni lo paire per lo fill que non es e sson poder. mas si·l fillz es e·l poder de·l paire ed el fai alcuna barata, zo es alcun contrast, lo paire en es tengutz de tant cant es lo pecculis de·l fill, isters de mala faita. lo pecculis zo es l'auers de·l fill que es partiz de l'auer de·l paire. §4. mas se·l fillz manleuet auer, non es lo paire tenguz e nuilla mesura, si non es en aquella uegada, cant lo paire medeus lo li donaria, si cum es si lo fillz istet en escola ed el manleuet auer amesuradament, lo paire lo deu paiar. ed e moltas autras guisas pot esdeuenir que·l paire en sera tenguz, si cum es dit denant en un autre titol. §5. mas si lo fillz manleuet auer en autra guisa, si cum es per autras nouas, ni el ni sos paire non sunt tenguz de redre, e si·l paiet lo paire / per aco que el se cuidaua esser obligaz per son fill, ben lo pot demandar. mas si el lo paiet [per son fill, non lo pot demandar.] arregers si el sabia que el se pogues defendre ed el lo paiet, non lo pot demandar. §6. arregers lo patros non es tenguz per son libertin ni lo libertins non es tenguz per so patron.
XXIIII. aici ditz que lo serus non es tenguz, pois que el es franx, d'aco que el fei tant cum el sera sers.
§1. nos auem dig que l'uns om non es tenguz per l'altre. e tals uegada es que aquel medeiss que fai lo negoci non es tenguz de·l seu medeiss faig, si cum es en aquest cas: si lo sers fei alcun contraig ab altre ome domentre que el era seru, ed el es poiss franx, non es pois tenguz e·l contraig, zo es d'aquel negoci, si cum es si el uendet o el cumpret o el manleuet auer d'alcun omen. ancara n'aia alcun dan aquel a cui lo sers uendet o de cui el cumpret o manleuet auer, si cum es, si la causa es uencuda em plaig poiss que el es franx, non li·n deu ren emendar, mas aquel de cui ei fo sers n'es tenguz efra un an util poiss que lo sers fon afranchiz de·l pecculi de·l ser, si el auia pecculi. §3. mas si el aministret alcunas causas domentre que el era sers e poiss / que el fo franx: d'aco es el tenguz non per zo que el en deia ren emendar d'aco que el fei domentre que el era sers, mas per zo que·l iutgues deu conoisser aco que el fei cant el era [sers, ed aco qu'el fei cant el era] franx, e deu en uenir a plag; mas deu emendar solament aquel mal qu'el fei, cant el fo franx. §4. mas tals uegada es que lo sers es tenguz d'aquel negoci qu'el fei cant el era sers, si cum es, si·l sers promet alcun auer per aco que son seinor lo fasza franc: d'aco es tenguz poiss que el es franx, eussament cum si el l'ag(u)es promet, cant fo franx. §5. aregers de mala faita que el fai ad un estraing ome domentre qu'es serus es tenguz poiss que el es franx. §6. mas si el fei alcuna mala faita domentre que el era sos serus, non l'en es tenguz pois que el es franx, per aco que non fo nada obligacios, cant el fei aquella mala faita a sson seinor.
XXV. cant eu posc demandar auer de·l deutor de mo deutor.
tals uegada es que om es tenguz per autre, si cum es si uns om me deu auer ed el non a nuilla ren dun m'o posca paiar, ed el a alcun deptor que li deu auer, adonc posc eu demandar mun auer a·l deptor de mon / deptor, si aquel sos deptors conoiss que el sia deptors de mon deptor.
XXVI. aici ditz, en cal guisa om pot couenir los eres de·l defunct e de cant.
§1. si alcuns om uen a mort ed el laisset heres, si·ll defuncz fesz alcun negoci si cum es uendedos o comprados o autre negocis, li heres en sunt tengut cadauns per tal partida cum el a en la heretat. mas si uns om sols ten la causa que·l defuncz auia messa em peinora, o ad aquel cui el deuia, el es tenguz que el reda tota la causa o que el pag tot lo depte per que la causa es em peinora. §2. atressi cum es dreiz que li eres siant tengug d'aquel contrait que fei lo defuncz, atressi es dreitz, si lo defuncz auia alcuna radon contra alcun ome, que l'aio sei eres per tal partida cum ill sunt heres.
XXVII. de cant sunt tenguz li heres de nuilla faita que fei lo defuncz.
ancara siant li heres tengug d'aquel contrait que fei lo defuncs, tals causas sont don li heres non son tengug, si cum es si lo defuncz fetz furt o altra mala faita, ed el es morz enanz que plaiz en sia comenzaz: aduncs non sunt tengug sei heres, isters d'aitant cum eu ueng ad elz. mas si / plaiz en fo comenzaz contra lo defunc, o en fo faita tal rancura cum leis diz, son entengug de tot lo mal eissament cum lo defuncz en fora tenguz, si fos ujus.
XXVIII. cals rasuns es, si alcus om couen a pagar alcuna causa per altre o per se.
§1. si eu dei auer ad alcun homen, ed altre se fai deuteire per me, el n'es tenguz, ancara non lo ill promeses el, mas el lo ill coueng de pagar. §2. mas si alcuns om coueng ad altre de pagar auer, mas non diss qu'el lo li pagara, non es tenguz de pagar, ni el ni altre per aquella couenenza. §3. per aquesta radon pot demandar aquel a cui om se fai depteire, ed el e sos heres. §4. per aquesta radon pot demander aquel auer don om se fai depteire, o sia que·l deptes fon primeirament d'auer o sia que fos d'autra causa, car tot lo depte de·l mon pot om tornar en auer. aquist radons no se pert per meinz de .XXX. anz.
XXVIIII. de prouanzas.
§1. pois que nos auem dig cals dreiz deu esser en las accios, zo es en las rados que uns om a ues autre, ara digam de las prouanzas que an obs, si es doptes de·l fag. §2. primeirament digam que es prouanza / ed en cal mesura om deu proar, e cals causa deu esser proada ed a cui deu om prouar. §3. prouanza zo es leials demostranza d'aquella causa don es doptes. §4. tals causas son que non deuon esser prouadas, encara sia la ueritaz en altra guisa, si cum es poiss que iudizis es donaz de la causa, e poiss que n'es faiz couenenz, o sia qu'el coffessa la causa a cui om la demanda. arregers poiss que es iurada la causa non deu esser audiz aquel om qui uol prouar que la ueritaz sia en autra guisa, mas solament deu om demandar e saber, si n'es faiz sagramenz. e deu esser demandat, si la causa es iutgada o si n'es faitz couinenz o si es cofessada, e segon aco deura esser donaz iudizis. §5. li actors deu prouar aco que diz, si n'es doptes. §6. arregers si lo reus apausa alcuna radon per la cal el se uoilla defendre, el la deu prouar si cum es en aquest issemple: si alcus om demanda auer ad altre qu'el li prestet, e lo reus cofessa aquest auer que uers fon qu'el lo, li prestet, mas el diz qu'el l'a pagat, el deu prouar qu'el l'aia pagat, e si el o pot prouar sera leliures. zo es uers, si l'auctors non pot monstrar / alcuna radon altra per que el li deman. mas si lo reus neguet primeirament que aquest auers non li fos prestaz, e li actors o pot poissa prouar: ancara uolia eill poiss dire que el l'a paiat, non deu esser audiz, e deu paiar per aco car el o neget. §8. aquestas prouanzas que nos auem dig de sobre deuunt esser munstradas dauant lo iutgue en presencia de l'altra part, si ella i uol esser. mas si lo iutgues en sab lo uer, non deu demandar prouanza, per zo qu'el non deu querre prouanza isters d'aco qu'el dopta.
XXX. d'aquelas prouanzas que no sont leials.
§1. tals prouanzas podunt esser que non deuunt esser receubudas em plaig, si cum sunt cartas que non sunt faitas per cuminal persona, zo es per notari, e si cum sunt aquellas garentias que sunt de la maison d'aquel omen que las trais per se em plag, que domesticas cartas e domesticas garentias non podunt faire fei per se a·l iutgue, ni non deu esser credut aco que ill didon, si non i es autra paruenza. §2. zo que nos auem dig de sobre que li actors deu prouar aco que el demanda, zo es uers, ancara / sia la causa criminals, si cum es d'adulteri o d'omicidi o d'autra causa de que om deuia morir, si·n fos couencuz.
XXXI. aici ditz de garentias.
§1. poiss que nos auem comenzat a dire generalment de prouanzas, ara digam de garentias, zo es de testibus que sunt eussament prouanzas. §2. generalment es uers que tuig omen qui sunt garent d'una causa, zo es qum sabunt lo uer, que ill deuunt dire lo uer; cuminals officis es que tuig ome deuunt faire garentia li uns per altre, e qui non la uolra faire, lo iutgues l'en deu destreiner. §3. mas tal ome son que non deuunt esser audit, si ill uolunt faire garentia per autre, e tal ome sunt qui se podunt excusar de garentia a faire, si el se uolunt, si cum sunt aquill qui sunt ueill o malautes, o si cum sunt auesque ed arceuesque; arregers si cum sunt aquill qui ant alcuna publica poestat, si cum sunt pretores et senatores. arregers lo genres contra so sogre e·l pairastre contra son fillastre e·l fillastre contra son pairastre ed aquill qui sunt cusin germa, zo sunt primi cusin e segon cusin / l'uns contre l'altre, ed autra persona contra aquella que li es plus propdana non sunt destreitas de portar guirentias, si no·s uolunt. mas si ellas uolunt faire, non en podunt esser gitat, si ill en altra guisa sun leial. §4. tal ome son, ancara uoliant ill faire garentia per autre, qui non deuunt esser audit, si cum es aquel qui es prouat que el n'aia auer pres per faire la garentia, o cui en es promes auer, e si cum es aquel qu es enemix d'aquel ome contra cui el uol faire la garentia, o es amics d'aquel per cui el la uol faire, e tuig aquel qui sunt infames, zo sunt aquill qui non sunt leial. §5. arregers aquill ome qui sunt prouat de falsa garentia a faire o qui dido uaria testimonia, zo es una uez didunt una causa ed autra uez didont autra, o diz ad amdoas las parz de portar garentia: non deuunt esser audit per garentias. §6. aregers lo fillz non deu portar garentia contra son paire ni lo paire contra son fill ni·l seru contra son seinor ni per son seinor, isters en tres cas, zo es si·l seiner es acusaz de falsa moneda o de crim de maiestat, zo es contra l'Emperador / o contra lo comun de la terra dis om qu'el auia fait zo que el non deu, o si el es accusaz d'adulteri pot lo sers portar garentia contra son seinor; ni lo liberz non pot faire garentia contra son patron ni contra los fils de son patron. §7. arregers li aduocat, zo son radonador de·ls plaiz, non podunt faire garentia en aquel plaig un ill son radonador. §8. arregers pupillz ni pupillas non podunt faire garentia per nuill omen. ni aquel om qui es iutgaz de poplal crim o qui pres loguer per zo que el se combata ab una bestia, ni aquella femna que pareis puta, zo es comunals puta per gadaing que ella en fai: non podunt faire garentias per autre. §9. lo iutgues deu esgardar, si aquel om qui uol faire garentia es amics d'aquel per cui el la uol faire, o si es enemics encontra cui el la uol faire. e si lo iutgues pot conoisser que el uolia faire falsa guirentia o per amistat que el a a l'un o per enemistat que el a a l'autre deu lo gitar de la garentia. arregers en conoissenza de·l iutgue es, si el recebra aquel qui sunt paupre per garentias o non, car lo iutgues / pot meillz saber, cals garentias fant a recebre, que nuilla leis o posca dire.
XXXII. aici ditz, cora deurant iura(r) li garent.
§1. qant las garentias uenunt a plag, primeirament deuunt jurar que ill de·l plaig digunt uer zo que ill ne sabunt. en altra guisa non serant audit, si la causa non es tals que tuig li ome de la terra s'en pessont que sia uers; car adonc deu far fei a·l iutgue la fama qu'es cuminals per tota la terra. §2. si auesques o preire uolunt portar garentia, non en deu jurar. mas lo iutgues deu trametre ad els sos messatgues lai un il son, ed ill en deuunt dire e la gleisa zo que ill sabunt; mas non deuont metre man sobre libre, s'il no so uolunt. §3. poiss que·l garent sunt uengut a·l plaig, aquil qui los i fant uenir deuunt donar las messios que li garent i faran. atrestals rados es, si li garent i sont aduig d'autra terra, que deura faire totas las messios aquel om que los a aduz per far la garentia. §4. arregers lo iutgues deu esgardar, cant garent deuunt esser en cadaun plaig. si lo plaiz es tals que la leis diga, cantas garentias i de / uunt esser, si cum es, si es plaiz de testament, lo iutgues en deu demandar aitans cum la leis manda, zo sunt .VII. garentias, e si plaiz d'autra uoluntat ultima que no sia testamenz, obs i ant .VII. garenz. mas si es plaiz que la leis non diz, cant garent i ant obs, assaz n'i a de dos, si la causa non es tant granz que lo iutgues non la uolia creire solament a dos garenz.
XXXIII. d'un sol garent.
§1. un sol garenz non deu esser receubuz en plaig, ancara sia el coms o autra poestat. mas si autras semblanzas i sunt per que lo iutgues posca ueder que el diz uer, deura lo recebre, non per zo que el en sia sols garenz, mas per aizo que tant de paruenza es de la soa partida per cui el uol faire garentia, deura iurar senes nuill retenement que aissi sia uer cum el diz, si es tals om a cui sia ben a creire. o pot dire que uns sols garenz ual tant que li altra parz sera destreita de muntrar aco que el a dig. §2. tals causas sunt que tug omen i deuunt esser receubut per garentias, ancara siant ill infames o seru, si cum es si alcuns om uolc aucire l'Emperador ed el en es accusaz. / en aquest plag podunt esser gareng aquill qui sont infames ed aquill qui sunt seru, mas deuunt esser mes a torment. §3. si alcuns om porta sa garentia em plaig: ancara non o iures el, si el n'es couencuz, la poestaz en deu penre uenianza e poiss lo deu gitar de garentia.
XXXIIII. d'aquelas prouanzas que om fai per carta e cals razuns es de la carta.
§1. poiss que nos auem dig (d'aquellas prouanzas que om fai per garentias, ara digam) d'aquellas prouanzas que sunt faitas per estrument, zo es per cartas. §2. aquellas cartas deuunt esser receubudas em plaig per prouanza que sunt faitas per persona comunal, zo es per aquella persona que a mester de faire las cartas per mandament de la poestat de la terra: aquest om es appellaz "notaris". tals uez es que aquellas cartas deuunt esser receubudas em plaig per prouanza que aquel medeuss a faita cui om met em plaig d'aco que la carta diz, si cum es apoca ed antapoca. §3. apoca es escriptura la cal fei lo credeire enaissi que el escrius que l'auer que li deuia uns om li era paiaz. ed aquesta carta deu el donar a·l deptor, e·l deuteire poira prouar per aquesta carta que el o a paiat aquel depte, si·l credeire non pot pois mos / trar apertament que aquest auers non li sia paiaz. §4. si alcuna carta sera aportada em plaig per la cal se uol aiudar alcuns om: si el l'a a publial forma deura esser creduda que non pot prouar que ella sia falsa. mas si es doptes, qui la escriusses, lo iutgues o deu conoisser e deu esgardar las autras letras que el a faitas. e poiss que el poira conoisser aco, deu la carta creire atrestant ben cum el creira garentias, si non pot munstrar que ella sia falsa. mas si ella es tals carta que non fo faita per persona cuminal o per aquella persona qui demanda contra zo que la carta diz, non deu esser receubuda em plaig. §5. si alcuns om a dreig de demandar alcuna causa ad autre, ancara aia el perduda la carta, per aco non aia el perdut son dreg, sol que posca dreg prouar, car per la carta no ual lo negocis, ni meinz ni mais, si la ueritaz pot esser mostrada en autra guisa. §6. mas pero tal negoci son que non ualon, si no sunt faig per carta, si cum es dons pois que el es outra .V. cenz sol., e si cum es si eu doni una mia terra ad altre per zo que el la melliure, zo es en fedes, e que el m'en don ses e que / el la tenia, ed el e sos heres. en aquestas causas a toz temps obs es (es) criutura, a zo qu'el la posca demandar, aquill qui fei lo negoci. §7. arregers si alcuns om uen alcuna causa ad altre ed el i fo couinenz que li fasza carta, no ual la uenda tro que la carta sia faita. mas si·l uendeire donet la tenedon a·l comprador per zo qu'el se cuiaua que la uenda ualgues per dreig: ancara non sia faita carta, ben ual la uendedons. atrestals dreiz es, si la causa fon donada ed en fo faiz couenenz de faire carta.
XXXV. que mais ual aco que es fait en uer que aco que es faig feintament.
si alcuns negocis es faiz entre dos omes ed en es faita carta: ancara sia perduda la carta, lo negocis no ual meinz per aco, si om pot prouar lo uer en autra guisa. encontra si la carta diz en altra guisa que non es faiz lo mercaz, per aco non deu esser creduz, si non enaissi cum lo negocis es faitz, si lo uers poira esser munstratz en autra guisa, quar mais ual aco que es faig en ueritat, si la ueritaz pot esser munstrada, que no fa aco que la carta diz.
XXXVI. que mais ual aco que es faig.
§1. ara digam de prestanzas que / fai uns om ad autre ses auer per amor. aquist prestanza es appellada per latin "como datum". primeirament deu esser esgardat, que es comodatum. §2. comodatum zo es cant alcuns om presta alcuna causa ad autre per amor, ed aco fai el, per tal entendement que el la li reda, cant n'aura fait aco per que el la li prestet, ni non li en dona prez ni loger ni non fei couenenza de donar auer. §3. aquel om qui a la causa prestada la pot donar, ed el e sos heres, ad aquel a cui el la prestet ed a son heres. §4. per aquesta radon posc eu demandar la causa ed aco que i taing, o sia que eu la prestei, o sia que autre la prestet per mun mandament o per ma uoluntat. e si alcuna causa i es acreguda posc la li demandar eussament, si cum es si eu li prestei una ancilla ed ella fez un effant poiss que eu la li prestei, o si eu li prestei una ega ed ella fez un polli. §5. arregers si alcuns om presta ad altre una ancilla o una bestia que auia fillz, e lo fillz seguet sa maire, pot li demandar l'ancilla e·l fill per aquesta radon. aregers si la causa es perduda o peiurada per sa colpa, deu la li emendar. §6. aquel om a cui la causa es prestada en deu auer meillor / cura en gardar la causa, qu'ela non sia peiurada ni perduda, qu'el non a en la sua causa. e si el i auia aital cura, ni non li o pot om trobar en colpa, e la causa sera perduda o peiurada, non la deura redre ni emendar, si cum es si la li tolgrunt lairon, o si la li cremet focs. mas zo deu esser esgardat primeirament que aquel non i agues colpa a cui era prestada la causa. colpa i poira el assaz auer, ancara li fos o la causa tolta per forza o cremada o emblada, si cum es si el laisset sa maison uberta on el tenia la causa, e per aco li fon la causa emblada. cora la causa li fon touta per forza si pot el auer colpa en tal guisa, si el se pot gardar de mals omes ed el non s'en gardet per zo que non o uolg ni o saup. ed e moltas autras guisas poiria el perdre la causa per sa colpa. §7. mas si aquel a cui eu prestei una causa fei de la causa en autra guisa qu'eu non la li prestei, ed el la pert per calocom guisa, o li causa es peiurada o morta, deu la emendar, ancara non i agues colpa, per aco qu'el la obret en altra guisa qu'el no me diss, si cum es en aquest issemple: si eu prestei mun ca / ual entro ad un log certan o una iornada, ed el lo menet mais que el non diss, cant lo li prestei. ed enaissi cum es, si uns om me prestet un enap d'argent per occaison que eu auia aiudaz mos amix, ed eu portei lon en altra terra. en aquest issemple que nos auem dig desobre ed autres assaz que sunt, si eu a cui es prestada la causa la perdei, ancara non la perdes eu per ma colpa, eu la li dei emendar per aquesta radon. e sobre tot aco la me pot demandar per furt cel qu la me prestet. §8. aregers si fo faiz tals couinenz en la causa, cant ela me fon prestada, que eu la li redes en cal que guisa eu la li perdes: ancara non la aia eu perduda sens ma colpa dei la li rendre. encontra si el me fez couenent que el non me demandes la causa: ancara la perdes eu per ma colpa, no m'en pot ren demandar. mas si aquel qui me prestet la causa me fez couinent qu'el no la me demandes, si eu la perdes per mun engan, aquest couinent no ual, per zo que el es encontra radon, e per zo que eu leument me donaria occaison de mal a faire.
XXXVII. aici ditz, qui pot demandar la causa prestada ed a cui pot esser demandada.
§1. per aquesta radon pot om / demandar la causa, aquill que la prestet e sos heres, ad aquel que el la prestet ed a sson heres. §2. atressi cum aquill qui prestunt la causa ant radon, per que ill podunt demandar ad aqueuz a cui ill la presterunt, eussament aquill a cui la causa es prestada an radon de demandar contra aqueuz qui la lor presterunt, si el en ant alcun dan, si cum es si el fetz mession o en altra guisa n'a dan per aquesta radon pot demandar aquel a cui la causa es prestada la messios que el i a faitas esters e maniar ed en beure, si cum es si alcuns om me prestet un seu seru ed el era malautes, e per aco eu lo fiz metgar. aregers per aquesta radon pot demandar eussament aquel a cui es prestada la causa lo dan que en es deuenguz, si cum es si alcuns om me prestet un seru, ed aquel sers m'enblet alcuna causa o el me fei alcun dan. mas zo deura lo iutgues primeirament esgardar, si lo seiner sabia que el era laire, car adonc cant el sabra que el era laire ed el no m'o diss, me deura el emendar tot lo dan que el me fei, ancara sia lo danz maier que lo sers no ual. mas si el no sabia que lo sers fos laire, no m'en deu emendar alre, fors que / lo seru me deu redre, si el no uol emendar lo dan; ed aizo es e sson arbire. atrestals rados es de totas las autras causas que uns om presta ad autre, cant il sab son escient que las causas erunt dampnadas, si cum es si el prestest un uaissel per uin a metre, ed aquel uaisselz era a ssun iscient poiriz o traucatz, ed eu mis mon uin; e per aco, si mos uis es perduz o affollaz, el me deu emendar tot lo dan que per aco m'es endeuenguz, si el o sabia. mas si el non o sabia, no m'en deu ren emendar, si el non dis nominadament que aquel uaisselz era sas. atreatals rados es, si alcus om me prestet alcuna bestia, si cum es bous o uaca o ega o feda, ed aquesta bestia era de tal guisa malauta que las autras mas bestias ab cui eu l'auia messa en presero malaueig per que ellas son mortas o affolladas. §3. arregers si eu perdei la causa que m'era prestada ed eu paguei lo prez ad aquel qui la me prestet: si el recobra pois la causa, eu la li posc demandar o lo prez que eu lui donei.
XXXVIII. cals causa pot esser prestada.
§1. aquist prestanza pot esser faita de totas causas moblas ed inmoblas isters d'aquellas causas que se fenissunt per usar, si cum / e·l uis ed olis e fromenz, e si cum sunt diner; car si aquestas causas sunt prestadas, non i escha aquist rados qu'es dita de sobre en aquest contrait c'om appella "comodatum". §2. si eu tramet la causa que tu m'auias prestada, ed aquel per cui eu la te tramis s'en fugic ab la causa: si el era tos messatges o tos bailles, tu euss sera lo dans, mas si el era meus messatgues o meus bailles, meus sera lo danz. arregers si el era altre om estranz, e tu lo tramesist a me, non per aco que eu li rendes la causa, mas per somonre que eu la te trameses: si eu la te tramis per lui ed el s'en anet ab la causa, ancara t'en soi eu tenguz que la te renda. zo es uers, si l'om era tals qu'eu no me deuia fidar en el. mas si el era leials om ed el auia tal paruenza que toig ome s'albiresson fidar en el, non t'en ei ren ad emendar, ancara s'en anes el ab la causa; isters d'aitant t'en sun eu tenguz, zo es de donar a te aquel dreig qu'eu ei encontra lui. §3. aquesta presta pot far cadauns om de las soas causas o de las autrui que el ten, o sia qu'el la tenia a bona fei o ab mala fei, si cum es si ell l'auia em / blada o touta ad autrui per forza; e podunt las demandar ad aqueus a cui el las presteron, ed el non auia dig a·l crededor, deu li emender tot lo dan. mas si el non o sabia, non li deu emender alre, fors que lo seru li deu redre, aquestas radons que lo credeire e·l deptors se podunt demander antre lor non se pert per meinz de .XXX. anz.
XXXVIIII. d'aquelz negocis dund alcus om uol esser couenguz per aquel omen qui stai per el ad alcun mester, si cum es a naueir o ad obrador o a taula o ad altre mester.
§1. nos auem dit de sobre en assaz locs que li seinor non sunt tengut d'aqueuz negocis que li fill fant. ara digam d'aquel negocis on li paire e li seinor son tengut de zo que li fill e li seru fant, eussament cum si el medeus o fadiont. §2. si lo paire met son fill seinor de nau, ed aquel fai alcun mercat o alcuna causa per occaison d'aquel nauei, lo paire n'es tenguz eussament cum si·l paire o agues faig. mas si lo fillz a nau per son, si cap que non sia de son paire, ed el fai alcu mercat per occaison d'aquella nau, lo paire non es tenguz isters d'aitant cum es lo pecculium de·l fill. §3. zo que auem dig de sobre, que lo paire non es tenguz d'aco que / fai lo fillz, zo es uers d'aquellas causas que a la nau apertenon, zo es aquel mesters a·l qual el es ordenaz. §4. per aquest deman pot om cossegre de·l paire zo que deu lo fillz per la fadenda de la nau on el es ordenaz. e·l paire a atrestals rado per lo faig de zo fill ab aquellz omes ab los cals lo fillz a faig alcun mercat atressi cum si el l'agues faig. §5. atrestals rados es, si lo paire fez son fill tauerner o merzer, o si el lo mes a calacom mester. e si om deu alcuna causa a·l fill, lo paire o pot demandar atrestam be cum si o degues ad el. §6. aquesta rados non se pot perdre per meinz de .XXX. anz. §7. tota aquesta rados que es dita de·l fil e de·l paire, tota atrestals rados es de·l seru e de·l seinor, si lo seiner uol demandar per aquell mercat o per aquel faig que fei lo sers, o si om demanda ad el per la sua uoluntat.
XL. de actione tributoria, zo es de sun peculo ad escieunt de sun paire e de zo senor e sens lo lor uet, cals rasuns es, si lo filz o lo sers fant alchu merchat.
§1. si lo fillz o lo sers sunt mercader de lor pecculi ed eill deuon alcuna causa d'aquella mercadaria, lo paire e lo seiner en son tengug de tant cum ill / ant de la mer de·l fill o de·l ser, e de tant cum antre lor deu d'aquella mercadaria don ill se son mes em plaig, e non d'autre auer. ed encara deia lo fillz o lo sers alcuna causa a sson seinor o a sso paire, non o pot lo paire ni·l seiner retener d'aquellas merz, mas aitant quant ill donaran per pagament ad un de·ls autres crededors de·l seru o de·l fill, isters si eill no lui deuon mais. en aquest deman deu om cumtar aquel auer que lo paire deu a sso fil ed aquel que lo seiner deu a sso seru. en aquest deman non es lo seiner ni lo paire de meillor condicion, zo es non an melor radon d'un autre crededor a cui lo fillz o lo sers deuon. §2. tantas uegadas pot om demandar per aquesta radon a·l paire ed a·l seinor per quantas uegadas no so pagaz aquill per mal engan de·l paire o de·l seinor cui lo fillz o lo sers deuon alcuna causa. §3. zo que nos auem dig de sobre, que li paire e li seinor son tengug per aquesta radon d'aquella mercadaria que fai lo fillz o lo sers, zo es uers, quant lo sers o lo fillz fant aquesta mercadaria per escient de·l paire o de·l seinor e ses lo lor contradig. / §4. aquesta rados non se (pot) perdre per meinz de tant de temps cum ella faria, si eus lo paire o lo seiner o agues fait.
XLI. cals dreiz es, si lo filz es mes em plait d'aquelas causas que el fei e·l poder de·l paire.
§1. si lo fillz fei alcun mercat ed el non es e·l poder de·l paire, el n'es tenguz eussament cum seria autre om. mas si lo fillz es e·l poder de·l paire o de l'aui, el n'es tenguz si cum nos auem dig de sobre tant cant es e·l poder son paire. §2. mas se lo fillz es issiz de·l poder sun paire, o per la mort de·l paire o per autra guisa, e·l paire l'a deseretat, o el fai d'el son heres, mas non li a laissat isters la falcidia de sa honor e de son auer, non deu esser mes em plaig si non de tant cum ill pot paiar. §3. zo es uers, si om lo met em plaig tan tost cum lo paire fo morz o tant tost cum es issiz de·l poder de sun paire per calocom guisa. mas si el a estat gran termini deu esser tenguz de tot, ancara non aia el tant don el o posca paiar. §4. aquist rados aissi cum las autras non se pot perdre per meinz de .XXX. anz.
XLII. cals rasuns es, si lo serus o lo fillz / fant merchat de sun peculio sens lo sauput de sun senor o de·l paire o d'altra lor uet.
§1. pois que nos auem dig que lo paire e lo seiner sunt tengut de·l pecculio de·l fill e del seru, ara digam cals causa es pecculium. §2. pecculis zo es l'auers de·l fill e de·l seru partiz d'aquel de·l paire e de·l seinor per cossentiment de lor. §3. per aquesta accio de·l pecculio pot cadaus om demandar a·l paire ed a·l seinor aco que lo fillz o lo serus deu per alcun mercat, ancara fedes el aquel mercat sobre contradig de son paire e de son seinor. §4. cant lo seiner fo mes em plaig per son seru o lo paire per lo fill per aquesta radon de·l pecculio, non sunt ill destreig de paiar per lor isters d'aitant cum es lo peculis de·l fill o de·l seru, e de sobre tot aco lor pot esser demandat aco qu'es meinz en lor peculi per l'engan de·l paire o del seinor. §5. en lo pecculi de·l fill o de·l seru non es aco que deu lo fillz a·l paire o lo sers a·l seinor. si lo fillz o lo serus deuunt alcuna causa a·l paire o a·l seinor, lo paire e lo seiner podunt primeirament aco retener e pois sunt tengug de l'altre que sobra. arregers si li fill deuunt alcuna causa / a·l lor fraires d'aquel eiss paire o a·l seru d'aquel eis seinor o ad aquelz de cui el son tuaor o procuraor, aco que deu esser pagat primeirament de·l pecculi. §6. aco que nos auem dig, que lo seiner es tenguz de·l pecculi de son seru, atrestals rados es si lo sers es d'altre ed el lo te ab bona fei, zo es qu'el cuia que sia seus. §7. arregers atrestals rados es d'aquel qui a usu fruiz en l'altrui seru. aquista rados que nos auem dita pot esser demandada contra lo seinor ed encontra lo paire entro a .XXX. anz, si lo filz o lo sers dura tant e sson poder. mas si lo fillz eis de son poder, non li en pot om ren demandar, pois que a passat un an qu'el issic de son poder de·l paire o de·l seinor. §8. tals uegada es que lo paire ni lo fillz no son tengug d'aco que fei lo fillz en alcuna causa, si cum es si lo fillz qu'era e·l poder de·l paire manleuet diners, car aquel om qui los prestec no los pot demandar ni a·l paire, si el los prestec contra la uoluntat de·l paire, isters en aquest cas que diz la leis a num. §9. arregers tals uegada es que lo seiner non es tenguz de·l pecculi o de·l seru, si cum es si lo sers intret / e fermanza per autre. §10. si lo filz o lo sers fai alcun mercat, e zo que en pres tornec en las causas de·l paire o de·l seinor, atressi en son tengug lo paire e·l seiner d'aco de tant cum lor n'es tornat en lor pro cum si ill o aguesson faig, si cum es si lo fillz maridec sa seror de l'auer que el manleuec. mas si lo paire o lo seiner a rendut a sson fill o a sun seru aco que en tornet en las soas causas, non sunt poiss tengug isters de·l pecculio. arregers si lo fillz o lo sers deuon a·l paire o a·l seinor atrestant cum n'es tornat en lor pro o en las lors causas, non sunt tengug esters de·l peculio. §11. aquesta medeissa rado poira om demandar a·l paire o a·l seinor aissi cum si uns om estranz agues aco faig que fei lo fillz o lo sers. §12. si lo fillz o lo sers fant alcuna causa per mandament de·l paire o de·l seinor, atrestal es cum si ell medeiss o fadion. §13. aquist radons no se feniss per meinz de .XXX. anz.
XLIII. per cals personas nos podem gadanar.
§1. poiss que nos em tengug per aquestas personas que auem dig de sobre, si cum es per lo fill e per lo seru, ara digam per cals personas nos podem gadainar. §2. aquellas personas gadainunt / a nostre obs que son e nostre poder, si cum sunt nostre fill e nostre seru e si cum sunt aquil seru que nos tenem per bona fei, si cum sunt li seru d'un autre ome franc, ancara no siant ill nostri, mas nos o cuiam. §3. tot aco que li nostri seru gadainont en cal que guisa si es nostre, e tot aco que nostri effant gadaignunt ab las nostras causas es eissament nostre. mas si eill gadaignunt isters, si cum es per bona uentura o per don que alcuns om lor fasza en sa uida o en sa mort o en altra guisa, si que aquel gadainz non lor esca de las nostras causas, aquel gadaingz es lor dominis e l'usufrug es nostre. §4. lo nostre sers ed aquel que nos tenem per bona fei gadainunt a nostre obs tot aco que gadainunt de las lors obras o de las nostras causas. mas si eill gadainunt aillondres aquill que nos tenem per bona fei e non sunt nostre seru, aco es lor, si eill son franc, o d'aquel seinor de cui el son seru. atrestals rados es de l'altrui seru don nos auem l'usufruig. §5. atrestals rados es, si eill prendunt la tenedo d'alcuna causa: aquella tenedos es nostra tant tost cum ill l'an presa, o sia que nos o sabiam o sia que / non. arregers si ill fant alcun mercat, o si om lor couen a donar alcuna causa, nos la podem demandar. §6. si il meu sers es establiz eres d'alcun omen, aquella heretat non pot el auer ses nostra uoluntat, o si el la prendunt, non ual ren. §7. atrestals rados cum es de nostre serus, atrestals es si nos tenem un seru d'autrui per bona fei o un franc ome. aco es uers d'aquellas causas que ill gedainant a nos, si cum es dig de sobre. §8. si uns serus (es) cumunals de dos omes, aco que el gadaigna es cuminal de amdos los seinors per aital partida cum cascuns a e·l ser. mas si el gadaigna solament ad obs d'un deuz seinors, o el o fai per mandament d'un deuz seinors, aquel gadainz sera d'aquel a cui obs o per cui mandamenz el o fez. §9. autras personas isters aquestas que nos auem ditas non podunt gadaignar a·l nostre obs, isters aquestas que fant pe·l nostre mandament.
XLIIII. cals rasuns es, si lo filz que es e·l poder sun paire maleua auer.
§1. si aquel om presta diners ad aquel qui es e·l poder de son paire, non los pot demandar a·l fill ni a·l paire. ed encara moira lo paire, non los pot demandar aquel qui los prestet. / arregers si el donet fermanza, la fermanza se pot defendre per aquella medeussa radon. mas si aquill a cui li diner sun prestat los paiant: ancara poscant ill defendre enanz que ill los paiessunt, non los podunt mais recobrar. §2. si lo paire es mes em plaig per l'accion de·l pecculi que nos auem dig de sobre d'aqueuz diners que om prestet a sson fill, ed el los paia de·l pecculi per zo qu'el cuida qu'en sia tenguz, pot los recobrar. §3. atrestals rados es, si alcuns om presta a celui qui es e·l poder sun paire autre auer per cumde de diners, si cum es uins o blaz o autre auers. §4. ed atressi cum aquel non li o pot demandar qui presta auer a celui qui es e·l poder de son paire, atrestals rados es, si el es em poder de son aui o de son besauis o de las tres sobranas personas.
XLV. cant pot esser demandaz aquel auer qu'es prestaz a celui qu'es e·l poder sun paire.
§1. tals ueiada es que aquelz qui prestunt auer a celor qu sunt em poder deus paires o de·ls auis lo podunt demandar, si cum es, si om prestet auer a celui que om cudaua que fos fors de·l poder sun paire, e si cum es, si om prestet auer a mun fill qui era en esco / la, en autra terra o per alcun autre mester. §2. zo es uers, si el non li en donera. mas si el l'en prestet mais que eu qui son sos paire non li en solia trametre, non poiria demandar lo plus. §3. arregers si alcuns om prestet auer a mun fill per ma uoluntat, non i aura log aquist rados. §4. aregers si mos fillz paiet per me a mun erededor aquel auer qu'el maleuet, ben pot esser demandaz ed a me ed ad el. §5. arregers si mos fillz maleuet auer ed el en fei aco que eu en degra faire, ben pot esser demandat, ed a me ed ad el, si cum es, si el maridet ma filla o autra femena qu'eu deuia maridar, e si cum es, si el encubrec ma maison, o el noiric ma mainada. e generalment es uers que be pot esser demandaz aquel auers a me que mos fillz manleuet, si el lo·m mes e mun pro. en altra guisa non pot neguns om demandar aco qu'el prestet a celui qui es e·l poder de son paire o de son aui, isters en aquestas guisas que nos auem ditas.
XLVI. cals dreig es, si femena intra en fermanza per altre ome.
§1. pois que nos auem dig, en cal guisa aquill qui sunt en poder de lors paires o de lors auis non sunt tenguz d'aquell / auer que ill manleuant, e que ill non podunt faire lor dan, ara digam, en cal guisa las femnas no sunt tengudas d'aquellas fermanzas qu'ellas fant per altre a lor dan. §2. si alcuna femena intra e fermenza per autrui, o si ella se fai deuteire per autrui, o si ella dona fermanza per autrui, o si ella met peinora per autrui, pot s'en defendre aissi que ella non paiara ren, ni non es tenguda ni ella ni sa fermanza ni sas causas que sont em peinora per autrui, ancara fedes ella zo per son marit o per sun fill. §3. si la femna paiet aquel auer per que ella era fermanza o dun ella era deuteire per autrui, pot lo demandar si ella cuidaua, cant ella lo paiet, que ella fos tenguda de paiar per rado. mas si ella sabia que ella non era destreita de paiar per radon ed ella lo paiet [a cui ella o paiet, mas ad aquel] non o poiria demandar; ad aquel per cui ella o paiet lo poiria demandar. mas si ella paia per autrui enanz que ella intre e fermanza, non o pot poissas demandar isters ad aquel per cui ella paiet. §4. tals uegada es que ella non pot demandar aco que ella paiet, e si ella non o paiet, non se pot defendre que ella non o paie, / si cum es si ella laisset, zo es si ella fei couenenz que aquel couenenz per que ill so podia defendre non li tengues pro, aquel dreit per que ella se podia defendre, cant ella intret en fermanza o cant ella se fei deuteire per autre, e si cum es, si ella intret e fermanza per aquel auer que tornet en las soas causas. §5. arregers si ella receup prez per aquesta fermanza un ella intret, o si ella intret per engan de celui qui presta l'auer per aco que ella uolia que el prestes son auer, non s'en pot deuendre. §6. eussament non se pot defendre, si ella intret e fermanza per dotalici de femna que predia marit, o ella intret e fermanza per l'auer que deuia esser donaz ad un ome qui deuia m'afranchir son seru. si femna intra e fermanza fors d'aquestas mesuras que nos auem dit, o ella dona de sas causas em peinora per autres o ella s'en fai deuteire, pot s'en defendre que ella non paiara ren.
XLVII. cals rasuns es, si alcus om se obliget d'aco qu'el no receup, ed om li o demanda.
§1. si alcuns om uol maleuar diners d'un altre omen ed ell en a fait escrit enant que lo receubes per aco que el s'en pesset que los li prestes, ed auenc poss que no·ls receup per calacom guisa: / si om li uol demandar per aco car el n'a faig escrit, el s'en pot ben defendre tro a cap de .II. anz, si lo demandaire non poira prouar aquest auer, e dira enaissi: "segner, aquest auer que uos me demandaz, eu no·l uos dei, ancara uos n'aia eu fait escrit o donada fermanza o peinora, si uos non prouaz que eu lo uos deia, car uos no·l me prestesz anc." §2. arregers pot lo destreiner dauant lo iutgue que el lo deliure d'aquel escrit que el n'aia fait, o sia qu'el n'auia donada peinora o sia que non, si aquel qui demanda l'auer non pot prouar que el los li deia. §3. mas poiss que sunt passat li dui an, non se pot defendre que el non pag los diners, ancara non los aia el receubuz, per aco que paruent es e per aco que escriz n'es faiz e per los .II. anz qu'en sunt passat o per la peinora que n'es donada or maiss que el los deia. mas si el es menre de .XXV. anz o el s'en rancuret leialment de dinz los .II. anz, non li noz ren, ancara siant li dui an passat d'aquel dia enant que l'escrit fo faiz deuz diners. §4. mas tal saui ome sunt que dido, si aquel om qui fei l'escrit pot prouar, poiss que passat son li dui an, / que aquest auers non li fos prestatz, pot se toz temps defendre que el non paiara aquest auer, ancara siant passat li dui an sens rancura. ed aizo n'es tals argumenz: si alcus om se cuida esser depteire d'altre ed el non o es, si el o paiet, el pot recobrar aco tro a cap de .XXX. anz; e si el lo pot cobrar entro a cap de .XXX. anz, molt mais lo pot retener. ed aquesta rados es en paruenza plus dreitureira. §5. aco qu'es dit de sobre, si alcuns om a faig escrit, que el receup auer d'altre, que el s'en pot defendre, si el non lo receup, atrestals rados es, si el non fei escrit, mas que el los lo promes de redre, o si el li en donet peinora, o si el l'en donet fermanza.
XLVIII. de las conpensatiuns.
§1. si alcuns om me deu diners ed eu en dei ad el: si el los me uol demandar, eu me posc deuendre de tant cum ill me deu que eu non li paiarai. mas si eu li dei mais que el a me, o el a me mais que eu ad el, aco que l'us deu mais a l'autre li pot demandar, e de l'autre sera faig compensacios, zo es qu'el sera deliures, si cum es, si eu dei ad alcu omen .X. sol. ed el deu a me .XX. sol., eu non li posc demandar mas los .X., e deuz autres .X. sol. sera / el deliures, zo es sera faita compensacios, zo es a dire que el los retenra per aqueuz .X. sol. que eu li dei; car si alcus om es muns depteire ed eu son seus, ed eu uoill aco que el deu, sempre es obs qu'eu li lais autant cum li dei de zo que el me deu. §2. e si el me deu gadang d'aquel auer que eu li deman, sera intraz lo gedainz d'aitant cum eu li dei, qu'el no m'en rendra ren d'aquel termini en zai que eu fui sos deuteire; zo es a dire des aquel termini en zai que eu fui sos deutors, el no me deu donar gadang de tant cum eu li dei. mas d'aco que i es mais posc eu demandar e·l gadaing e·l cabal, si des enanz el me deuia donar gadaing.
XLVIIII. cals causas podunt esser conpensadas e cals non.
zo que nos auem dig de sobre, si dui ome se deuunt diners l'uns a l'autre, que il podunt faire compensacion d'aco que ill se deuunt, zo es uers de multas causas si cum es aurs o argenz, de mesura si cum es blaz ed olis e uis, de numbre si cum sunt diner.
L. aici ditz, cora om pot compensar.
§1. zo qu'es dig, que dui ome podunt faire compensacio d'aco que ill se deuunt, zo es uers, cant lo deutes es conoguz d'amdoas / parz. mas si de l'una part es fort escurs lo deutes aissi que om non pot conoisser la radon ses gran trebal e de l'altra part es clars, pois deu esser conoguz, si l'autre deutes i es, si cum es si alcuns om me deu .C. sol, ed es certa causa que el los me deu, ed el demanda a me autres .C. sol. o mais o meinz, ed eu li dig que non li en dei ren: primeirament deu esser paiat aco que el me deu, e poiss deu esser conogut, si eu li dei aco que el me demanda. §2. eussament cum eu posc faire compensacion d'aco que eu dei ad altre, si el deu a mi eissament ma fermanza, si om li demanda aco dun el fei per me fermanza, pot far compensacion d'aco que aquel (qui) met em plaig me deu, e de zo que el deu a ma fermanza. §3. si alcuns om me deu auer ed eu dei auer ad un autre, e mos deutors me uol faire compensacion d'aco que eu dei a l'altre, non o pot faire, si eu non o uoill, ancara o uoilla aquel a cui eu soi deuteire, per aco que negus om non pot compensar ad altre isters ad aquel a cui el deu; zo es a dire: negus om non pot cumdar ad altre aco qu'el non li deu. §4. si alcuns om me deu auer, si cum es auers o argenz o diner o blaz, ed eu li dei altra causa, / si cum es caualz o maisos, non li en posc compensacio ni non posc retener las soas causas per occaison d'aquel depte, que compensacios non pot esser faita isters en aquellas causas que nos auem ditas, zo sunt aquellas que sunt de pesa o de mesura o de numbre.
LI. aici ditz de usuris, zo es de lugra.
§1. poiss que nos auem dig, en cal guisa se merma lo demanz que l'uns om a uas l'autre, si cum es per las compensacions, ara digam, en cal guisa lo demanz creis per las usuras: la rados, zo es lo demanz que l'us om a euers l'altre creiss per usuras que i corrunt. §2. en toz negocis que sunt de bona fei uenunt usuras, tals ueiada es, si cum es e uendezon ed en logadon ed en dote ed en compagnia. cert, si aquel qui compret la causa non paiet lo prez en aquel termini qu'en fo empres pois que lo uendeire lo li demandet en couenent log ed en couenent temps, el en deu donar usuras d'aqui enant, si cum es la costuma de la terra, sol que ella non sia encontra lei. §3. tals ueiada es que·l cumpraire deu donar usuras, ancara non li sia demandaz lo prez, si cum es, si el es en / aiss fruig, o el l'en pog traire, en remas en lui que el non lui entrais, e si cum es, si la causa en fo de tal persona que era menre de .XXV. anz; car si alcuns om copret alcuna causa de·l menor de .XXV. anz, si el non li paiet lo prez a·l termini que fo encouenent, ancara non li fos el demandaz, ed encara non aia el per negun gaudiment de la causa, si deu el paiar las usuras des lo termini adenant que deg paiar e bon paiet. §4. tals uegada es que om deu paiar usura per la demora que om fai de paiar aco que om deu ad altre, si cum es de uendedon e de logadon e de totas autras causas que sunt de bona fei ed en aquellas causas c'om deu per mort d'ome. §5. tals ueiada es que om sofre autre dan per demoranza, si cum es, si alcuns om me deuia un seru ed el non lo me paiet, cant eu lo li demandei, en cal guisa que el lo perda poiss, el lo me deu emendar. mas si non fos passaz lo terminis que el lo me deuia ed el lo perdet ses sa colpa o el fo morz, no·l me deuira emendar. §6. quantas ueiadas om paia usura per demora, deu esser paiada segun la costuma de la terra, si la costuma non es oltra mesura que leiz diz. / §7. pois que es dig d'aquellas usuras que om demanda ses nuilla couenenza, ara digam d'aquellas usuras don es faita couenenza de donar. §8. si alcuns om donet diners ad altre en presta, non pot demandar usuras, si non li foron promessas per stipulacion, ancara lui fos faita couenenza de donar usuras, o ancara lui sia donada peinora, isters si non fo dig a num que aquill peinora que fon donada per los diners sia per lo captal e per lo gadaing, mas si non fo donada autra peinora a num per lo gadaing, o no lui es faita stipulacios, zo es promessios de donar usuras. §9. stipulacions zo es cant uns om promet aco que autre li demanda, si cum es, si alcuns om me couenc .C. sol., ed eu li dis: "seiner, prometez me uos a donar aqueuz .C. sol. que uos m'auez couenguz!", ed el los me promet. §10. mas si om dona altre auer a presta si cum es uins e blaz ed olis, ed om demanda usuras per couenent que n'es faiz, a chascun an pot om demandar atrestant d'usuras cum es la causa que fon prestada, si en fo / faiz tals couenenz, ancara non i sia faita stipulacios.
LII. de la mesura de las usuras.
§1. certa mesura ordenada es per leis entro a la cal om pot penre usuras, zo es gadaing de diners ed altre auer que l'uns om presta a l'altre. e se om en fai couenent de donar mais, no ual, ancara en sia donada peinora o fermanza. e si paiadas sunt, podunt esser recobradas. §2. ed aquella mesura es tals: si alcuns om deuz maiors, si cum es coms qui presta diners ad usuras o per autra guisa, pren usuras, non en pot demandar de gadaing per an isters aitant cum es la terza part de·l captal, zo es de·l sol .IIII. diners en l'an. e si om lui promet mais, non o pot demandar, mas aitant cant dig es. e si alcuns om lo ill paiet, pot lo recobrar. §3. si sunt autre omen qui prestunt diners ad usuras o per autra guisa la en uol penre, si cum sunt aquill qui prestunt a taula o ad obrador, podunt demandar usuras en l'an tant cant sunt las doas parz de·l captal, zo es de·l sol .VIII. diners, e si el en prendunt mais, deuunt o redre. §4. tuig autre omen fors aquill que nos auem dig / podunt penre usuras en l'an .VI. diners e non plus. §5. mas aquel om qui a sun perill prestet diners sobre mar, zo es en tal couenent que ill sunt perdug, que·l dan sia seus, poira demandar per an atrestant de usuras cum es lo captals, si lo captals es g(r)anz. §6. atrestals rados es en totas aquellas causas en las cals lo credeire presta los diners a sun perill. arregers atrestals rados es qui presta blat od oli. §7. arregers si es donaz iudizis que alcuns om deuia auer ad altre, e pois que lo iudizis es donaz, el lo te mais de .IIII. mes, pot lui om [demandar] atrestant d'usuras en l'an cum es lo captals, d'aitant de termini cum ill a estat que non a paiat poiss que sunt passat li .IIII. mes. §8. si alcus om uol penre usuras maiors que nos auem ditas, non las poira demandar, ancara n'aia el peinora o lui sia donada fermanza o faita promessios. §9. e si alcuns om las pren, deu las redre, nullz om non pot demandar usuras d'autras usuras, e qui las paiara, poira las recobrar.
LIII. aici ditz, cals razuns es d'aquelas causas que om comanda a l'altre per estoiar.
§1. poiss qu'es dig d'aquellas causas que / uns presta ad altre, ara digam d'aquellas causas que uns om comanda ad altre per estoiar per aco que siant saluas. ed aquest contraiz es appellaz "deposito". §2. si alcuns om comandet una causa ad altre per aco que fos salua, el la li deu redre ab aco que i es acregut, si cum es, si eu comandei una ancilla ad autre ed ella fez un efant, el me deura redre e la ancilla e·l fill. §3. atrestals rados es, si eu comandei la egua ed ela festz un polin. e si aquel a cui eu comandei la ega non la me uol redre ab aco que i es acre ut, eu e mos heres la pot demandar ad el ed a sson heres, si el a la causa o la causa es perduda, el la me deu emendar, e non en autra guisa isters en tres cas: l'uns es, si couenz fon que om redes la causa cum que el la perdes; l'altre cas es, si el en receup auer per estoiar la causa; lo terz cas es, si el me diss qu'eu li dones la causa ad estoiar enant que eu o disses ad el. car e·l primer cas es el tenguz cum que el la perga, ed e·ls autres dos, si el non la garda eussament cum uns sauis om faria, el la deu emendar, si el la pert o la causa fo affollada. §4. ampla, zo es granz colpa, zo es aquella, cant / om pensa que aquella causa non li tenia dan que ten dan ad autres omes, si cum es, si eu mis un libre a la pluia e non cuiaua que ella li tengues ren de dan, e si cum es, si eu laissei una maison uberta un eu auia la causa que m'era donada per estoiar, si cum es, si eu menaua un caual que eu deuia passar ed eu sabia que raubador o lairon i erant: si eu cuiaua que ill no me tequesso e per aquella fianza eu anei tant enant que ill me tolgro lo chaual, aquill colpa fo ampla e per aco lo deu emendar. §5. mas si eu fi tal couenent que eu non fos tenguz de l'engan que eu faria en la causa, aquest couenenz non ual per aco qar el es contra radon. §6. tals ueiada es que aquel om a cui es comandada la causa per estoiar en deu redre en doble, si com es, si eu comandei alcuna causa mia ad alcun ome per estoiar per paor de foc o per paor de perill d'aiga, zo es per paor on la naus peris, o si eu auia tant auol maison que eu cudaua que ella cadegues, o per paor de tumult d'omes de la terra que eu auia paor que ill me uenguessunt a ma maison per derrocar, o si / cum es per terra tremol auia paor de ma maison. en aquestz quatre issemples que nos auem dig de sobre, si eu comandei una causa ad altre, ed el la me neia cant eu la li deman, si eu l'en posc prouar, el la me deu redre en doble. §7. si eu coman diners ad alcun omen ed el los a despenduz, deu m'en donar gadaing tal cum cor per la terra, mas el no sia otra mesura. ed ancara non l'aia el despendut, si el non los me rendet, cant eu los li demandei, deu me donar eussament gadaing d'aquel dia enant. §8. aquel om qui comandet alcuna causa ad altre pot la li demandar, ancara non fos ella d'aquel qui la li comandet; ed ancara l'agues el o emblada o raubada ad altre per aco quar el l'ag de lui, non li deu dire que el non aia dreig de demandar entro que la li aia reduda. §9. encontra, si aquel a cui la causa es comandada i fei alcuna mession que i fos necessaria o utils en la causa, o el en receup alcun dan, si cum es, si eu comandei un seru ad alcun omen ed aquel sers li emblet alcuna causa, pot la demandar per aquesta radon. ed en aquestas messios pot demandar las usuras aquel a cui es comandada la causa de tant / cum ill i a despendut. §10. aquest demandamenz que fai l'uns a l'autre dura tro a cap de .XXX. anz. §11. zo que nos auem dit d'aquesta radon zo es uers, cant non en dona auer aquill que comanda la causa per zo que om la li estoi. mas si auers lui fo donaz, adunc sera tals radons cum cor in lege.
LIIII. de mandament.
§1. ara digam d'aqueuz contraiz que l'uns om fai ab l'altre sens donament d'alcuna causa, solament per cossentiment que l'uns a ab l'autre, e primeirament digam de·l mandament que l'uns om fai a l'autre. §2. si alcuns om me manda que eu li fasza alcuna causa, si cum es, si eu li comprei un chaual o una maison o una autra causa, e ma uoluntat es, si eu o uoill faire o si non, mais poiss que eu aurei pres lo mandament a faire zo que el me mandet, obs es que eu lo fasza o que eu lui diga: "non posc ren faire.", ed aco li dei eu dire tant tost que el o pusca faire per se o per autre, si el se uol. e se eu non o farei aissi cum es dig, deurei li eu emendar tot lo dan que el n'aura, si cum es en aquest issemple: uns om me mandet que eu li compres / un chaual de .C. sol., ed adunc eu lo pusc auer aital per .C. sol. que om non pot aras aital auer per .CXX. sol.: si eu non lo li comprei ni non li diss que eu non o faria tant uiuaz que el o pogues auer faig, si el se uolgues, eu li deurei emendar tot lo dan qu'el n'aura per aco. §3. atrestals rados es, si uns om me mandet que eu li uendes una causa sua, ed eu non la uendei e·l termini que el me mandet: tant cum la causa ualra meinz li deu emendar, car per ma colpa a el aquel dan, per aco que per mo respeit remas la causa a uendre. §4. zo es uers que eu li dei emendar lo dan que el n'a, cant per ma colpa remas que eu non fei la causa enaissi cum el me mandet en aquel temps. si remas sens ma colpa o sens iusta causa, que eu non fetz aco que me fon mandat, non dei emendar ren. §5. arregers si eu ei alcuna causa de·l seu per aquest mandament dei la li rendre per aquesta radon, si cum es, si el me mandet que eu demandes auer que sos depteire li deuia: si eu lo demandei ed om lu m'a paiat, eu lo li dei redre per aquesta radon. arregers si uns om me compret alcuna causa per mo mandament, / deu la me redre. e si el uendet una mia causa per mo mandament, deu me redre lo prez que el en pres. e sobre tot aco me deu redre tant cant el per sa colpa o sun escient en pres meinz de tant cant la causa ualia, si eu non li dissi cert prez, car adonc non la pot el uendre per meinz que eu li mandei. §6. generalment es uers, si aquel om a cui eu mandei que uendes una mia causa o que el me compres una causa, ed el faill en aquell mandament, que eu li fiz alcuna causa per sun engan o per sa colpa que me tornes a dan, deu lo me tot emendar, si cum es si el uendet la causa meinz que no ualia o el cumpret la causa mais que no ualia. §7. si eu comandei ad un ome que el me uendes una mia causa ad altre, [ed el la uendet per meinz qu'eu non li mandei, o el la uendet ad altre] ome que eu non li dis, no ual la uendedos, si eu non la uoill autorgar ferma, e per aco poisc ben demandar la causa a tot ome qui la tenia. [mas si eu ei ferma la uendedo, a nuil omen non posc ren dire.] §8. mas si eu non diss lo prez per cant el la dones ni non diss l'ome a cui el la uendes: ancara la uendes el per meinz qu'ella non ualia, non posc ren dire ad altre omen isters ad aquel qui la uendet, si el la uendet malament per sa colpa, isters si lo uendeire fo engannaz per mal engeing / d'aquel ome qui compret la causa, el m'en es tenguz lo compraire. §9. en aquest demandament uenunt usuras eussament cum es dig de sobre en aquellas causas que uns om comanda ad altre per faire saluas, si cum es, si eu mandei ad un omen qu'el me demandes mon auer de mon deptor. si el pres mo auer ed el lo mes e sson pro, o el lo prestet ad altre ome ed el en pres usuras ed el no·l me redet, cant eu lo li demandei, en aquest issemple ed e·ls autres me deu paiar usuras tals co corrunt per la terra, mas que la mesura non sia outra radon. §10. ben pot uns om intrar e fermanza per me, o sia que el li o man o sia que non, arregers o sia que eu o saup o sia que non, si eu no li o deuedes. arregers si aquel om qui intret e fermanza per me paiet per me, o li fon comandat in iudizi qu'el paies, o si el en a alcun dan per ma colpa, tot lo dan li dei eu emendar. §11. aquel om qui fei una causa per mun mandament, ben m'en pot demandar la mession que el i fei amesuradament, e sobre tot aco me poira ben demandar las usuras de la mession que el i fesz, o sia qu'el los manleuet ad usura d'altre, o sia / que el o i mes de·l seu domini, e si el era tals om que solia prenre usuras de son auer, si eu non li uoill redre la mession, cant el la me demanda. §12. aquist radon dura entre a .XXX. anz, o sia que amdui siant uju o amdui mort o l'uns sols.
LV. de compania que fan dui omen o plusors.
§1. compania pot esser faita solament per cossentiment ed eussament per comandament. ed aizo es uers, o sia que amdui i deuunt auer metre o sia que l'uns sols. e poiss que doi ome o mais fant aital couenenza que ill siant compaino e chascuns i meta .C. sol. d'auer, ben sunt tuig destreig d'atendre la couenenza. ed aquel compaing que non uol atendre la compainia deu emendar a·ls autres lo dan que ill ant per aco e tot lo pro que om pot conoisser que ill en agrunt, si cel agues atenduda la compainia. §2. ben pot om faire compainia de tot cant om a o una sola partida. §3. arregers ben pot esser compainia faita en tal guisa que ella dure domenz que li compainon seran uju o entro ad un termini, si cum es a .X. anz o a .V. anz. si dui ome fant couenent aital que ill siant / compaino des l'an Saint Michel enant entro ad un an o tro a .V. anz, ben ual aitals couenenza. §4. compania dura domenz que tuig li compaino an uoluntat de tener la compania. mas pois que ill no uolunt esser compaino, o si l'uns sols non o uol, zo es non uol istar en la compainia, o si l'uns sols mor, departida es la compainia, ancara non o uoliant li altre companon que ella se parta ed ancara fos faiz aitals couenenz que negus non parcha la compangnia entro ad un cert termini, si non i fo altre couenguz. mas si alcus de·ls compagnos part la copagnia enanz de·l termini, deu emendar tot lo dan a·ls autres compagnos que ill n'ant, si el non a iusta occaison per que el la partis. §5. si l'uns deuz compagnos se tol de la compagnia enanz, que el non deu, ed aco fai el per engan de l'altre, el deu emendar a son compagno tot lo dan qu'el n'a per aco, si cum es per occaison d'una heretat que li deuia auenir; partig la compagnia per aco que el l'agues toz sols, deu en donar la part a·l compagnon atrestant ben cum si la compagnia no fos partida. §6. mas si iusta occaisos es per que l'us / deus compainos desfaza la compania: ancara o fasza el anz termini, non i forfai ren ni non deura el ren emendar per aco. justa causa pot esser, per que l'us deus compainos pot desfar la compania sens nuillz dan, si cum es, si l'un·s tant mals om e tant contrarios, que l'altre non o pot sufrir, o que a gran dan, ista la [compania]. §7. si li compaino fant alcun couenen cal il fant la compagnia, aquel couenenz deu esser seruaz de que el sia faiz o de dan o de pro, o sia que la compania fos faita de l'auer d'amdos o sia que ill sia de l'auer d'un sol e l'altre i deu metre sas obras, car ben pot esser cumpania antre dos omes enaissi que l'uns i meta tot l'auer e l'altre sas obras, zo es l'unz i deu metre sun auer e l'autre se deu afanar d'aco o amdui essems, e sia lo gadaing cuminals per aital couinent cum ill se fant per part cal l'aia chascus. e si ill ferunt couenent solament de·l pro, en cal guisa ill deiant partir e non dissero ren de·l dan, antre si deuunt partir lo dan cum lo pro. §8. si dui omen feirunt compania aitel que l'uns non agues part de·l / dan, mais de·l gadaing agues aital part cum es couenenz, be ual aquella compania, e deura aissi esser entenduda la couenenza: si gadainz i fo faiz en una causa e danz e per doa en una autra, que de·l gadaing deu esser traiz lo danz, si lo gadainz es aitant granz, ed aco qu'en remanra de·l gadaing deu esser partit aissi cum fo couenenz antr'eus, cora la compania fo faita. e tot aco qu'es dig aissi es uers, o sia que l'auers fos d'amdos los compainos, o sia que el sia de l'un sol. §9. si non es faita alcuna couenenza en la compainia ni de dan ni de pro, qui en deia auer o meinz o mais, deuunt esser egals las parz. §10. la compania se depart tals ueiada e ssens uoluntat de·ls compainos, si cum es, si es seiner alcuns deuz compainos o si el fai tal malafaita per que sos auers li es toz touz. §11. si alcus deus compainos pres alcuna causa de l'auer cuminal, o el i fei alques en la compainia per son engan o per sa colpa que tornes a dan a l'autre compaigno, deu lo li emendar eussament. §12. arregers si alcuns deusz compagnos despendet alcuna causa en la copainia / de·l seu, pot o demandar per aquesta radon. §13. e si alcuns deus compainos tornet e sson pro de l'auer de la compainia, deu en paiar las usuras segun la costuma de la terra, si la costuma non es contra radon; ed ancara non tornes el e sson pro: si el no·l redet, cant li autre compaino lo li demanderon, deu en paiar las usuras eissament. §14. tot lo pros e toz lo danz qu'es faz en la compania deu esser partiz engalment, si non i fo autre couenenz. mas si autre couenenz i fo faiz, aquel deu esser tenguz, si non es contra lei. §15. zo que nos auem dig desobre deus dos compainos, zo es uers, ancara siant ill mais. §16. aquella rados que fai l'uns compainz encontra l'autre se podunt faire lor heres eussament entre lor. §17. aquesta radons dura tro a .XXX. anz.
LVI. de uendezun e de comprasun.
§1. compradons e uendedons sunt faitas per cossentiment que l'uns om a ab l'altre, eussament cum es compainia e mandamenz. §2. si alcus om uol uendre alcuna causa ad autre, el deu dire lo prez de la causa a·l comprador, per cant la uol donar. cora lo uendeire e·l com / praire s'acordunt e fant couenent de·l prez, ual la uendedos e·l uendeire es obliaz a·l comprador de liurar la causa, zo es que lo reuesca de la tenedon de la causa, ed enaissi esdeuen la causa a·l comprador, si la causa era d'aquel qui la uendet. ed ancara non sia ella de·l uendedor, si l'en deura el prometre de garir la causa o de emendar, si ela li era tolta e uencuda per radon. mas lo compraire deu paiar a·l uendedor tals diners que seu siant.
[rem furtiuam uel ablatam siue precibus possessam dominus rei non soluto precio accipiat ab emptore. qui alienam rem uendiderit et per longi temporis prescriptionem uel usucaptionem desinit, emptori teneri de euictione; si rem que apud te esset uendidissem tibi quia pro tradita habetur, euictionis nomine me obligari placet. in uendicione dictum non sit quantum uenditorem pro euictione parare oporteat; nichil uenditor parabit praeter simpla euiotionis nomine, et ex natura excepto actionis hoc que interest. si id queda te emi et tercio uendidi mea uoluntate tercio tradideris, de euictione te mihi teneri, sicuti si acceptam rem tradidissem, placet. si ei qui mihi uendidit plures heredes extiterunt, una de euiccione obligatio est omnibus que denunciari et omnes defedere debent. si per imprudenciam iudicis aut errorem emptor ei uictus est, negamus auctoris dampnum esse debere, aut qui refert sordibus iudicis an stulticia, res perierit. injuria eius qui sit emptori, auctorem non debet contingere. rem hereditariam pignori obligatam heredes uendiderunt et euictionis nomine pro partibus hereditarii spopondere, cum alter pignus pro parte sua liberasse rem creditor euictionis, querebatur an usque heredum conueniri possit.]
§3. arregers ben posc eu uendre la causa d'altre a cui ella es. mas non esdeuen la causa toa; anz la te poira demandar aquel cui ella es, ed eu t'en soi tenguz que eu t'en emen, si eu non la te posc garir. §4. si aquel qui uendet la causa no uol donar la causa a·l cumprador, poira li demandar lo compraire tant cant ill i agra de pro, si el agues la causa. e lo uendeire pot uendre la causa a cui el se uol, si lo primers compraire non fo reuestiz de la tenedon. mas si·l primers compraire en fo reuestiz, el es seiner de la causa, si aquel qui la uendet n'era seiner, e poiss la causa es ben soa, e pot la deman / dar a toz homes qui la tenunt. §5. e uendedon ed en compradon deu esser lo prez cerz, si cum es de .C. sol. mas ancara non sia diz lo prez de la causa: se eu te uendi una causa per tant de diners cum diria aitals om, si cum es Peire, ed el dira lo prez, ual la uedezons, e sont eu destrez de donar lo prez; mas si aquel non dira lo prez per aco que el no uol o no pot, no ual la uendedon. §6. arregers lo prez deu esser en diners. mas si om dona sun auer per altre, zo es una causa per l'altra, o mobla o inmobla, non es uendedos, anz es canies. §7. si dui omen fant couenent entre se d'alcuna causa que uol comprar l'uns de l'altre que en sia faiz escriz, no ual la uendezos tro que l'escriz sia faiz, o per els medeuss o per altres omes per lo mandament d'euz e seinat de lor .I. sagel, si ill sabunt letras, e se ill non saubunt letras, autre lo deu seinar per euz, zo es sozescriure. ed enant que zo sia fait pot se penedre cal se uol de·lz dos sens negun dan, si lo cumpraire non es mes en tenedo, o si arras non sunt donadas. mas si arras en sunt donadas [e·l compraire se uol penedre, deu perdre las arras], e si·l uendeire se uol penedre qui receup las arras, deu redre las arras / ab atrestant, e sobre tot aco li pot demandar lo cumpraire tot lo dan que el n'a e·l pro que el n'agra tro a·l doble. §8. cant la uendedons es faita, zo es perfeita, zo es cant es couengut de·l prez en aquella ueiada, cant la uendedons es faita sens escrit: ancara non sia reuestiz lo cumpraire de la causa, si la causa se pert o afolla, seus es lo danz, e deu paiar lo prez atrestant ben cum si la causa non fo ni affollada ni perduda. zo es uers, si l'afollamenz auen en la causa sens engan e sens colpa de·l uendedor. arregers si alcuns meliuramenz creis en la causa poiss qu'es faita la uendedos, toz lo pres es de·l comprador eussament cum lo danz, ancara non sia el reuestiz de la causa. §9. si eu uendei ad un altre omen ed el fugit enanz qu'eu l'en agues reuestit: si eu li auia promes la garda de l'omen tant que eu l'en reuestis, muns dans sera la fuga de l'ome, e per aco li sunt eu tenguz de emendar lo seru, ed el me deu donar lo prez. atrestals radons es, si el fugic per ma colpa, o ancara non li agues eu promes gardar. mas si eu non li auia promessa la garda. seus sera lo danz, ed eu non lui ei ren a faire / isters aitant que eu li dei soluer e donar totas aquellas rados que eu i ei en donar l'omen, ed el me deu donar lo prez. §l0. atrestals rados es de totas autras causas. mas si la uendedos es d'aquellas causas que son uendudas a pesas o a mesuras o a numbre, e las causas s'affollont enant que sion mesuradas o pesadas o numbradas, lo danz es de·l uendedor, si non reman e·l comprador que no uoilla penre la causa, e·l uendeire li es totas oras appareillasz de redre la causa, si el se uol; toz lo danz deu esser de·l comprador, quan reman en el, que ellas non forunt pesadas o mesuradas o numbradas, si las causas s'afollunt o se perdunt, s'aquellas de que nos auem dig sunt fromenz o olis o uis o argenz. §11. si alcuns om uen froment o uin o oli o autras causas semblanz d'aquestas en tal couenent qu'el lo li mesur a·l cap d'u mes o de dos, e lo compraire non o uolg penre ad aquel termini, lo uendeire lo pot escampar, si li uaissel li ant obs, si el non pot autres trobar a loguer. mas si el lo uol escampar ed el non o uol far, poira de sos uaisselz lo loguer demandar que el en pogra / auer pres d'altre o aco qu'el en donet ad altre d'aquel uaissel que el loguet d'altre.
LVII. cals rasuns es, si alcus om uendet una heretat o una actiun.
§1. pos auem dig en cal mesura deu esser faita uendedos o comprados, ara digam, cal dreig deu om esgardar e uendedon de heretat, o si eu uendei una accion, zo es un deman. §2. si alcus om uen una heretat, el deu prometre a·l cumprador que el sia heres d'aquella heretat que el uen, zo es el deu prometre que el la li uenda per radon. mas non li deu prometre que chascuna causa qu'es en la heretat sia soa, e per aco esdeuen que, si totas las causas de la heretat li sunt euencudas una ed una, qu'el non deura ren emendar, ed adunc si la heretaz es uencuda dreitament ad aquel qui la cumpret, aquil que la uendet la li deu emendar. dreitament li pot esser euencuda, si ella non tainia per radon ad aquel qui la uendet, e per aco la deura emendar. mas si li es euencuda alcuna causa de la heretat adreitament o sens radon, d'aco non aura ren a faire lo uendeire, que lo danz e·l pros de la heretat perten tot a·l cumprador, que·l uendeire non deu alre prometre, isters zo / que el sia heres, si non i fo faita autra couenenza. §3. arregers aquel om qui uendet autra causa non es destreiz de donar peinora ni fermanza a·l cumprador que aquella causa sia soa que el uen, ni non deu donar fermanza de emendar la causa, si ella li es demandada e uencuda per alcuna causa, si non es faz altre couenenz antr'elz, cora la uendedos fo faita. §4. arregers tals promessios deura faire lo uendeire a·l cumprador que el reda a·l cumprador tot aco que li uenia de la heretat. §5. aco que nos auem dig de sobre que lo uendeire non a ren faig a·l cumprador, si om li uen alcuna causa de la heretat, zo es uers, cant non i fo faiz couenenz. mas si el fei couenent que li emendes chascuna causa que li seria uencuda de la heretat, ual ben aquel couenenz, e si el perdra alcuna causa per radon poira la demandar ad aquel qui la uendet ed a sson heres. §6. encontra lo compraire deu prometre en paraulas a·l uendedor, si lui auen alcus danz, que lo li emend. zo aue per zo que li uendeire es destreiz de paiar tot lo deute de la heretat. ed eussament si es lo uendeire / destreiz de paiar aco que lo defuncz mandet donar per s'arma o d'alcun son amic, ancara aia el uenduda la heretat. §7. arregers si alcuns om uen una soa accion, zo es una radon que el a encontra un ome, deu prometre a·l comprador que lo sia sos drez zo que el uen, e deu assegurar eissament que aquel encontra cui el a aquesta accion non a radon per que el se posca defendre. mas non deu assegurar que aquel encontra cui el a l'accion sia tant rics qu'el posca paiar aco, si non i fo faiz autre couenenz.
LVIII. d'aquelas causas c'om non pot uendre.
§1. tals causas sunt que om no×m pot uendre ni comprar, si cum sunt las uestimentas de l'Emperador. arregers las armas deuz chauallers non deuunt esser uendudas a×ls enamics estraingz. §2. nullz om non pot uendre so fill ni sa filla, si el non es sos sers, isters en una guisa, zo es, si lo paire es tant paubres ed en tal necessitat qu'el non aia don pusca ujure. ed adonc cant el lo uen per aco, si el lo uol poiss en alcun termini, redre lo prez o un seru que ualia lo prez, o el o aquel qui es uenduz o autre om per el sera deliures e tornara en aquel istatge un el / era primeirament. mas en est mei lo pot retener aquel qui lo compret.
LVIIII. cora om pot desfaire la uendesun.
§1. certas rados sunt per que se desfai uendedos e comprados, si cum es si ella es faita per paor o per engan. §2. per paor se desfai la uendedos, si la paors fo iusta, si cum es, si lo uendeire ag paor de mort o de prison que el era pres, ancara non o uolia lo cumpraire ed ancara sia lo prez paiatz e lo cumpraire sia reuestiz de la causa. aquel qui la uendet deu redre lo prez que el en pres, ed ancara aia lo cumpraire uenduda ad altre o mais o meinz que el non l'auia cumprada, non li en redra aquel de cui el l'auia cumprada isters aitant cum el en receup. §3. si enganz es faiz en la uendedos, tals ueiada es que ella se desfai, e tals ueiada es que non. cora la uendedos se desfai deu esser emendaz l'enganz que i es faiz. aduncs se desfai la uendezos, cant aquel de cui era la causa non l'agra uenduda, se l'enganz non i fos, zo es non la uolia uendre isters qui la cumpret enginnet, per que el l'en mes e uoluntat que el la·n uendes. mas se el uolia uendre la causa / ed el la uendet meinz que ella non ualia per l'engan que i fez lo cumpraire, tant cum el la uendet meinz, tant li deu emendar e la uendezos estara. §4. cant la uendedos se desfai per l'engan que i fo faiz, non pot lo uendeire metre em plaig omen qui tenia la causa, si non aquel qui fetz l'engan. mas cant la causa es uenduda per paor o per forza, pot la demandar lo uendeire a toz omes qui la tenunt, si cum nos auem dig en aquel titol un es parlat de forza e de paor. §5. tals uegada es que la uendedos se desfai, ancara non i sia faiz enganz, si cum es, si la causa es uenduda meinz de la meitat que ella ualia; car adunc es en l'arbitre de·l comprador o de redre la causa o de recobrar sun prez o de cumplir son prez tant cum ella ualia en aquel termini qu'ella fon uenduda. arregers si la causa es uenduda mais de dos tanz qu'ella non ualia, pot se desfaire la uendedos, si·s uol lo cumpraire per aquella medeussa radon que es dita de sobre de uendedon.
LX. d'esas rasuns que escadunt e uendezo ed en cuprasun.
§1. poiss que nos auem dig, en cal guisa se fai uendedos e cumprados e cals causas se de / uunt uendre, ara digam, cals actions naissunt de uendedon e de compradon. §2. pois que la uendedons es faita, lo cumpraire pot demandar a·l uendedor que el lo reuesta de la causa e de zo que i es pois acregut. e si el non l'en uol reuestir, pot li demandar l'interesse, zo es lo pro que el en agra, si la causa li fos liurada. interesse deu esser entenduz en aquest cas tant cant la causa seria cara a·l cumprador, sol que ella non sia outra dos aitanz cum fo lo prez [que i fo donaz]. §3. arregers si la causa es peiurada per colpa de·l uendedor pot li esser demandada per aquella medeussa radon. §4. tals ueiada es que om pot demandar per aquesta medeussa radon tal causa que non es dita ni pensada en la uendedon, si cum es si eu comprei una maison, ancara non i fos re dit de las claus de la maison e de las portas que i erunt, eu las posc demandar per aquesta radon ed en totas aquellas causas que apertenunt a la maison. §5. si tu fas autra couinenza ad un omen que tu li donaras .X. sol., cascun an d'aital toa terra o d'aital toa maison, be lui estz tenguz ed obligaz, si iusta causa i fon per que tu li o couen / guist. mas la causa non li es ni tenguda ni obliada, e per aco esdeuen, si tu daras la causa ad altre, si cum es, si tu la uendras o la donaras o la daras en doalidi, que ni la causa ni aquel qui a la causa e la ten non es obligaz ni tenguz d'aco que tu couenguist de donar en aquella terra o en aquela maison, ancara la donesses tu en aital couenent que aquel a que tu la donauas paies aco que tu en deuias donar, mas el es obligaz a te, zo es tu lo poiras destreiner que el te·n dun aco o que el te emen lo dan que tu n'auras. §6. si eu comprei de tu un chaual o un seru ed el es laire o fugidius o lo chaualz non manduga ni non beu enaissi cum el deuria o el a autra maluastat, e lo uendeire no m'o diss enaissi ni eu non o saup, el m'o deura tot emendar. §7. si tu me uenz un seru, tu me deus prometre qu'el non aia faita alcuna causa o malafaita per que eu lo perga, si cum es furz o rapina o autra malafaita. e si no m'o uols prometre, deura esser condempnaz de tant cant eu ei per aco de dan. §8. si eu comprei una causa d'un pupill o el la compret de me ed aizo fez el tot ses / tuaor que el non i ag negun, eu sunt obligaz ad el aissi cum eu seria ad un gran omen ab cui eu agues fait mercat. mas lo pupilz non es obligaz a me per neguna guisa d'aquel mercat que el fetz ab me o eu ab el sens tuaor. mas ancara no me sia el obligaz ni tenguz, si m'es el destreiz de respondre de far tot aco que me dauria far uns autre om que fos granz, si el uol demandar ren encontra me per aquel mercat; mas en autra guisa non li pusc dire ren. §9. aquel om qui uen alcuna causa non deu celar a·l cumprador nulla ren que li deia tornar a dan. e si el li o cela, que el non li o diga, ancara non li sia aco demandat, deu li o emendar, si non o saup lo cumpraire, si cum es, si tu me uendest un uaissel qu'era pertusaz o un trau qu'era poiriz, tu m'o deuras dire, e si no m'o dides, deuras me emendar tot lo dan que eu per aco aurei. si tu o saubist que el fos puiriz. mas si tu non o saubist, no m'en deura(s) emendar isters tant cum eu l'agra meinz comprat, s'eu o saubes. atrestals dreiz es, si tu me uendest una bestia que auia alcun / malauei en se e nu·m lu·m dissist. mas de·l uassel que tu me uendest o me loguest es aitals rados que tu me deuras emendar tot lo dan que eu n'aurei, per aco quar el era taucaz o poiriz, ancara non o sapias tu, quar tu o deuias ben saber, sol que eu o saubes. §10. atrestals dreiz es, si tu me uendest una maison o una terra que deuia donar alcun dreg ad altre, si cum es cess, e no m'o dissist: si tu o sabias, deuras me emender lo dan que eu n'aurei, mas se non li sabias, deuras me emendar tant cant eu l'agra meinz cumprada, si o saubes. §11. ara auem uedut, cal demandament pot faire encontra lo uendedor lo cumpraire; ara digam, cal demandament pot faire lo uendeire encontra lo cumprador. §12. primeirament pot lo uendeire demandar lo prez de la causa. poiss pot demandar tal ren de que non fon parlat ni pessat en la uendedon, si cum es, si alcuns om uendet un camp ed el i auia fustam trencat. si lo cumpraire lo uol retenir, lo uendeire lo pot ben demandar, ancara non en fos ren dig. atrestals radons (es), si el en auia pres fruig enanz / qu'el lo uendes e non l'en auia ancara traig. mas si lo fruigz de la uigna o de la terra es sobre la radiz que non sia trenchaz, cant la causa es uenduda, deura esser de·l cumprador, ancara sia el madurs, si autra couenenza no i fo faita. §14. si lo uendeire fei mession en la causa que el auia uenduda pot la demandar. e si fo tals couenenz e la uendedon que lo uendeire i pogues metre seruitut, deu esser tenguz aquel couinenz, si cum es, si ei uendei un camp ed eu aig tal couinent que eu seruitut agues d'anar per aquel camp ad un autre meu camp. §15. tals uegada esdeuen que la uendedos se desfai, si aquel qui compret la causa no uol atendre aco que el ag en couenent, si cum es, cant lo uendeire non auia uoluntat de uendre la causa isters. mas si el en autra guisa agues talant de uendre, non pot el desfar la uendedon, mas pot demandar que li atenda aco que el li ac en couenent o que el li emen lo dan que n'a per aco que non li fo atenduda la couenenza. §16. arregers pot lo cumpraire demandar las usuras de·l prez, si el non li fon paiaz a·l termini, pois que el / li fo demandaz. ed ancara non i fos parlat de·l termini, cora el degues pagar, si el ne deura donar usuras d'aquel dia enant que om li demandet lo prez ed el non lo paiet, ed ancara non li fos el demandaz, si el en pres gadan de la causa, deu en paiar las usuras tals cum ellas corrunt per la uilla, mas que no siant outra radon. aquestas usuras que uenunt en uendedo non pot demandar lo cumpraire de la causa, mas en offici de·l iutge es que el la man prestar, si el pot ueder iusta causa, si cum es dig. §17. aquest demandamenz que·l uendeire e·l compraire se fant l'uns ues l'autre dura entro .XXX. anz. e si alcuns d'eus mor enfra aquest termini, li lor eres se podunt demandar l'uns ues l'autre aco que podiant demandar lo uendeire e·l compraire.
LXI. cals rasuns es, si om cumpra una causa ad altre o la cumpra ad altre per num de se.
§1. tals uagada auen que om cumpra la causa a sun num per obs d'autre, tals ueiada es que om la compra a ssun obs d'autre o de l'autrui auer. §2. cant om cumpra la causa ad autrui num, aquel mercaz non ual, si cum es, si eu dic: "per cant uols donar aquesta / causa a Peiron?", e tu me dides: "eu la li donei per .XX. sol.", ed enaissi nos acordam essems de·l prez; car non es neguna radons per que aquel qui compret la causa la posca demandar, car el no la uolg comprar a sun num, ni a num d'autre non la pog cumprar. arregers ni aquel a cui el la compret non a neguna radon per que el la posca demandar, per aco que neguns om non pot auer radon de demandar causa per couinent que autre om en fasza a ssun num, si non es suns tuaire o suns curaire o sos procuraire, o el non a e son poder celui qui fez lo mercat, si cum lo filz e lo sers en poder de·l paire o de·l seinor. mas ancara sia uers que ni aquel qui cumpret la causa a num d'autre non la pot demandar ni aquel a cui num il fo cumprada; en pero si la causa sera liurada ad alcun deus dos, el i aura meillor dreig e poira ben retener la causa, ancara non la pogues el demandar, si el non fos reuestiz. atrestals radons (es), si·l mariz cumpret una causa a num de sa moiller. §3. si alcuns om cumpra una causa a son obs, ancara la cumpres el soz autrui num, zo es ad obs d'autre, [que el dis que la compraua ad obs d'altre] / non li noz ren e ben pot demandar atressi cum el l'agues cumprada a sun obs ed a sun num; mas aquel per cui la causa fon cumprada non la pot demandar. §4. si alcuns om cumpra una causa de mos diners o de mun auer o de cuminal auer: si el la cumpra a sun num, el la pot demandar e non eu, e soa es la causa, si el en fon mes en tenedon o autre per el.
LXII. cals om pot alienar l'altrui causa.
§1. atressi cum es uers que neguns om nun pot cumprar causa ad autrui obs isters en aquella guisa que nos auem dig, atressi es uers que negus om non pot uendre l'autrui causa, si el non o fai per uoluntat d'aquel de cui es la causa, o si el nun a poestat de uendre la causa, si cum es, si el es tuaire o curaire o tals procuraire que aia larga bailia en las causas d'alcun omen per far aco que el uol. §2. arregers li iutgue podunt mandar de uendre l'autrui causa, si i es iusta causa per que eill o mandont, si cum es, si aquel om encontra cui es donaz iudizis non uol pagar aco que li es mandat: lo iutgues pot mandar a penre d'esas causas moblas per peinora, / zo es de son auer, e pot mandar que el sia uenduz aissi cum leis diz qu'en sia paiaz l'auers que li fon mandaz a donar. e si el non a tantas causas moblas don el pusca esser paiaz, deu esser pres de sa honor, e uendunt tant dunt om pusca paiar. e si el non a ni auer ni honor, o si el o a e non tant de que pusca esser paiat, deura lo iutgues, zo es la poestat de la terra, deura mandar que sia demandat a ssos deptors tant tro que sia paiat aco que fo iutgat. §3. cant la causa d'aquel encontra cui es donaz iuidis uol esser uenduda per aco que el no uol paiar, ella deu esser subastada, zo es una ast i deu esser messa per seinal per aco que toig ome sapiant que ella uol esser uenduda. e deura esser uenduda sens fran e per bona fei e iustament ed ad aquel omen que i uolra mais dar. e deu la uendre lo messages de la poestat per paraula d'aquella poestat qui a dreig de mandar aco, e non la deu miga uendre aquel qui a lo plaig uenent, ni non deu esser uenduda entro que siant passat dui an seguentre lo iudizi. si la causa era uenduda en autra guisa que nos auem dig, non ualra la uendedos. e pot la / demandar aquel de cui ella a tot omen qui la ten, sol que el paie aco que es degut. §4. ab aital guisa con om deu uendre la causa d'aquel qui non paia aco que es iutgat, ab atrestal guisa deu om uendre la causa d'aquel ome qui non paia lo tribut de·l publico e·l censs de·l publico. §5. eussament cun om pot uendre la causa d'altre per mandament de la poestat, si es iusta causa per que el la mand a uendre, eussament pot lo credeire uendre la causa d'altre que el a em peinora, si om non li paia a·l termini zo per que el o a em peinora, si fon encouenent que el la uendes, si non li era paiat a·l termini. mas si aco non fo dig que el pogues uendre la peinora, non la poira uendre tro qu'en siant passat doi an seguentre lo termini que deg esser paiat d'aco per que li fon messa la peinora. cora lo credeire pot uendre la peinora, primeirament o deura el dire ad aquel qui la mes em peinora que el la redema. §6. cals om dona o uen l'autrui causa isters en aissi cum nos auem dig, ben la pot demandar ad aquel qui la te aquel de cui es la causa, si el non l'a tenguda per tant de temps que / l'a usucapta o prescripta; car adunc non pot el ren demandar isters lo prez de la causa que el pot demandar ad aquel qui la uendet. §7. si eu uendei una causa d'autre ed eu endeueng poiss sos heres o per autra guisa esdeueng que·l dominis de la causa ueng a me, ual ben la uendedos, ni non la poirei eu poiss demandar, ancara sia la causa esdeuenguda mia, mas si soi destreiz de liurar la causa a·l cumprador, si el la li liures. arregers si eu uendei la causa d'autre ed el es pois faiz mos heres, non la pot demander, per aco que mos heres la deuria gradir ad aquel cui eu la uendei de toz omes, eussament cum eu la deuria garir, si eu fos ujus. §8. tals ueiada es que aquel medeuss de cui es la causa non la pot uendre ni alienar e neguna guisa, si cum es la honors que donet la moiller a ssun marit en doalizi, e si cum es si alcuns om uendet una causa o alienet en autra guisa per aital couenent qu'ella non fos ni uenduda ni alienada ad altre. arregers si alcus om, cant ueng a ssa mort, laisset una causa ad autre en tal couenent qu'el non la alienes ad al / tre, el non la deu alienar per neguna guisa. si eu te donei o uendei per alcuna guisa una causa en tal couinent que tu non la alienesses, non la poiras uendre ni donar ad altre per que ella esdeuenia soa, ni non la poiras metre em peinora ni donar a cess, ni non i poiras acreisser neguna seruitut.
LXIII. cals rasuns es, si alcus om aliena una causa cuminal.
§1. si una causa es cuminals de dos omes, li uns pot ben uendre la soa part o donar o alienar en autra guisa, e si el o fei, ben ual la alienacios per aquella partida que el a en la causa, isters si el no a comenzat plaig ab son compainon per alcuna guisa, o per deuedir la causa o per autra guisa. §2. mas si el aliena la causa tota, no ual la alienacios isters per la soa part, e per aco li altre compain pot demandar la soa partida de la causa de tot omes qui la tenunt, si la causa non es usucapta o prescripta cum leis diz. mas si la causa es usucapta o prescripta, pot demandar la soa part de·l prez ad aquel qui la uendet. §3. mas tals ueiada es que uns deusz compainos pot uendre enteirament la causa cuminal, si cum es si alcus om / auia una causa cumunal ab lo fisco e·l fisco la uendet: lo compainz non pot part demandar de la causa poiss que ella es uenduda, mas pot demandar la partida de·l prez a·l fisco. §4. autras causas sunt ancara que non podunt esser uendudas, si cum sunt las causas cuminals de las ciptaz, e cum sunt li mercat, e cum sunt las gleisas e las causas de las gleisas, zo sunt li calice e li corporal e libre ed altras causas que i sunt affaz, si cum es li croz. arregers neguns non deu uendre cors de sainz per auer que om l'en don. e si el o fai, ren no ual la uendedos, e per aco non pot demandar ren de·l prez, ni·l cumpraire non pot ren demandar de la causa, si el o saup. mas si el non o saup, ancara nun pusca el demandar la causa, ben pot demandar a·l uendedor interesse per aco que el l'engannet.
LXIIII. de·lz couenenz que fai lo uendeire e·l cumpraire antre lur.
§1. si alcuns om fai couenent en la causa que el uen ed aquel couenenz non es contra lei, ben deu esser tenguz ed obseruaz, si cum es, si eu uen una causa per tal couenent, si alcus om me uol mais donar tro a cap de .XV. dias d'un mes, que / la causa torne a me o que lo primers cumpraire me don a me astrestant cum eu trobaua d'altre. si aquest couenenz o autre que om fai en cumpradon o e uendedon sunt faig, cant om fai lo mercat, e lo cumpraire o·l uendeire non uol seruar aquel couenent, l'altre li pot demandar interesse. mas si·l couenenz fo faiz, pois que fo faiz lo mercaz, no ual per zo que alcuns d'euz lor en posca ren demandar a l'altre, mas defendre s'en pot l'uns eues l'autre, si cum es en aquest issemple: eu uendei una terra, e pois que fon cumplida la uenda, eu e lo cumpraire feimes tal couenent que el agues los albres que erant trencat en la terra: si el los pres si que el a la tenedon ed eu los li uoll demandar, pot s'en defendre per aquel couinent e pot los retener, ancara non lo pogues el demandar, se eu los tengues, per aco que non fon couengut e·l contrait. atrestals dreiz es de totas aquellas couinenzas que fant dui omen e plusors, si ill las fant, pos es faiz lo contraiz. §3. arregers si eu uen una causa ed eu fasz tal couenent, si el nu m'a paiat lo prez ad un termini que la uendedos sia desfaita, / ual lo couinenz; e si el nu m'a paiat a·l termini, deura me redre la causa ab lo fruig ed ab zo que i es cregut. §4. aco qu'es dig es e mun arbitre en aquest couinent ed e l'autre, que eu posch demandar la causa, e si eu non o uoill demandar la causa, que eu posc demandar lo prez e las usuras. e poiss que eu comenz a demandar l'un, o la causa o·l prez, no m'en poirei poiss penedre per zo que eu posca poiss demandar l'autre. §5. atrestals rados (es), si el m'en paiet una partida de·l prez en tal couinent, si el nu m'agues pagat ad un termini, que el agues perdut aco qu'el m'en auia donat e la causa tornes a me.
LXV. d'aquel seru que om uend en couenent qu'el sia menaz en altra terra.
§1. si alcuns om uen un seru en tal couenent que el fos gitaz d'alcuna uilla, si cum es de Saint Geli, ben ual aquel couenenz, e si el non li remes poiss aquel couinent, deu esser tenguz. e si lo cumpraire fai aquesta couinenza, lo uendeire poira ben penre lo seru, si aco fo dig e·l couinent. e si non fo dig e·l couenent qu'el pogues penre l'ome ed alcuna pena i fon promessa, si el fai la couinenza, lo uendei / re pot demandar la pena, e la poestatz de la terra pot demandar lo seru, si la couinenza es faita per uoluntat de·l cumprador. si lo serus fo menaz fors de la terra, enaissi cum fo en couenent, deura esser de la poestat de la terra. §2. arregers si eu uen una ancilla en tal couinent qu'ella non sia messa em putaria, aquel couinenz ual ben ni non li pusc ren metre. e si ella uai en plusors mas sempre, toz temps deu esser tenguz aquel couinenz que neguns non la pot metre em putaria. e si ella i era messa, lo uendeire la pot penre, si fon dig e·l couinent. e si non fo dig e·l couinent que el la pogues penre, sera francha e sera libertina de·l uendedor qui fei aquel couinent. zo es uers, si·l uendeire non li remes pois, o non o cossentic ad ome que la i meses. mas si lo uendeire la i mes poiss o el o cossentig ad altre que la i meses, ella esdeuen francha, ed el pert lo dreig que el i auia. §3. arregers si alcuns om uen un seru en tal couenent que lo cumpraire lo fedes franc tro ad un termini, ed el no·l fetz franc ad aquel termini, la leiz lo fai franc. §4. encontra, si i es / faiz couinenz que no·l fedes franc, ual aquest couinenz. e si i a pena promessa e lo cumpraire uol effrainer la couenza, non la pot effrainer, e per aco ni·l uendeire non pot demandar la pena. si couinenz fo faiz que lo sers non fos franx e neguna guisa e pena i fon promessa, i si lo cumpraire lo uol faire franc, no ual la franchetaz ni non pot esser demandada la pena. e si lo couinenz fo faiz solament per zo que·l cumpraire non lo pogues affranchir, zo es non fedes zo per que el uolgues donar la franquetat, la franchetatz no ual e la pena li pot esser demandada, per aco qu'el fei contra la couenenza.
LXVI. cals rasuns es, si om aliena aquela causa que a morbo uicio, zo es deg.
§1. poiss que auem dig d'aquellas causas que om uen e que om cumpra, ara digam, cals dreiz deu esser, si la causa que uen uns om ad altre es morbosa o uiciosa, zo es si ella a alcun deg en se. §2. tals degs pot esser en la causa per que la uendedos pot esser desfaita, si o uol lo cumpraire, si cum es, si el es morbs. morbs es aco que non laissa ad ome ni a bestia faire aco que el deuria faire per natura, si cum es, si om o bestia a perdut un membre o au / tre mal a en se per que el non se pot aiudar. morbs es tals que sempre uei de malauei de·l cors, si cum es febres. uicio es aco que uen de·l cor sens mal uedi de·l cors, si cum es, si uns sers es laire o foiedius, o si es bestia espauentosa o reiropia o que fer de·ls pes o de·ls corns sens occaison. §3. cant uendedos se desfai per morb que es en la causa, pot lo cumpraire demandar lo prez e las usuras de·l prez e·l dan que el a agut per aquella causa, si cum es, si lo sers o la bestia que eu auia cumprat me fei alcun dan, o ad autre omen per cui eu n'ei alcun dan. e si eu qui comprei la causa i fei mession o en maniar o en beire o en uestir o en chauzar, non posc demandar. mas aco qu'es dig, zo es que·l uendeire deu emendar a·l cumprador tot lo dan que el ac per la causa, aco es uers, cant lo uendeire sabia lo deg que era en la causa ni non diss a·l cumprador. mas si·l uendeire non o saup, es en l'arbire de·l uendedor o de emendar lo dan o de laissar lo seru o la bestia per lo dan. ed encontra, si la causa es peiurada e·l poder de·l cumprador per sa colpa o de sa mainada, pot li o demandar / lo uendeire e pot li demandar zo que i es acregut. e si el era sers pot li demandar lo gadaing que el i a pois faig ses las suas causas de·l comprador e ses las obras de·l seru, si cum es, si li fon donada alcuna causa, o el o trobet, o en fon pres loguer de lui, zo es de·l seru o de la bestia, tot o deura redre. §5. aquist radons que nos auem dita per que om ret la causa que a cumprada e per que lo uendeire demanda lo peiurament de la causa non dura oltra .VI. mes. aquist .VI. mes deuon esser cumdat d'aquel dia enant qu'ill ant poder de demandar radon l'uns eues l'autre. e poiss que .VI. mes sunt (passat), non pot redre la causa lo cumpraire, mas pot demandar tant infra .XXX. anz, cant el auria meinz cumprada la causa, si ill i saubes aquel uidi, zo es aquel deg, cant lo cumpraire pot redre la causa, si cum es dig: non es desebranza, o sia que·l uendeire saup lo deg o sia que no, sol que·l detz uenga de·l cors. §6. aregers tals ueiada es que·l compraire pot redre la causa qu'el auia comprada a·l uendedor, ancara non i sia tals detz per que la causa degues esser reduda, si cum es, si·l compraire fetz tal couenent a·l uende / dor que li redes la causa ad un termini, si ella non li plagues. §7. tals uegada es que aquel qui compret la causa e pot recobrar lo prez, ancara no sia la causa mobils, si cum es, si eu uendei una terra ed en aquella terra naisson erbas malas e mortals. §8. tot aco que nos auem dig de sobre, que aquel qui cumpra la causa la pot redre, si el troba alcun deg e que el pot recobrar sun prez, zo es uers, cant lo cumpraire no i sabia aquel deg, ni non era tant paruent que om lo pogues ueder o saber. mas si lo cumpraire sabia aquel deg o el lo pog saber, non pot re demandar. §10. si alcuns om uen alcuna causa en tal couenent, si la causa a alcun deg, que el no i sia mes em plaig, ben s'en pot defendre per aquel couinent qu'el no i emendara ren per aquel deg que es en la causa, si el non o sabia. mas si el o sabia, no s'en pot defendre que el non o emen, si ben lui fo faiz couenenz cant el uendec la causa que om no·l meses em plag d'aquel deg que i seria trobatz, sol si·l cumpraire non o sabia.
LXVII. aici ditz, cals dreiz es de·l seru uendut que a uizi que ue de·l cors o de·l cor, e cals dreiz es de la bestia uenduda que a uizi. /
§1. si l'endecs qu'es en la causa que eu auia cumprada, non es per malauei de·l cors mas uen de·l cor, si cum es, si es bestia espauentosa, no la pusc redre, mas pusc demandar tant cant eu l'auia meinz cumprada, si eu sabes aquel uidi en la causa. mas aizo es uers, cant lo uendeire sabia lo uidi en la causa. mas si lo uendeire no sabia aquel uidi en la causa, nu m'en es tenguz isters de dos uidis, zo es, si el era sers fugidius o erro; car aduncs nun li pusc eu redre segun aco qu'es dig desobre d'aquellas causas que om pot redre, ancara non o saubes lo uendeire. mas de·ls autres uidis que uenunt solament de·l cor, o sia que ill sia en omen o em bestia, non es tenguz lo uendeire, si el non o sabia, o el non dis a num que aquella causa non auia uidi en se. mas si el o sabia, ancara non o disses el, es tengutz a·l cumprador de tant cant el agra meinz cumprada la causa, si el saubes lo uidi. §2. e si·l uendeire dis nominadament que la causa non auia uidi e se ed el mentic, ben lo pot lo cumpraire destreigner qu'el recobre sa causa e reda a lui lo prez, si el lo li auia donat, e pot li demandar tant cant el meinz la agra cumpra / da, si el saubes lo uidi.
LXVIII. aici ditz, cals dreiz es d'aquelas causas que om dona a loguer o d'aquel omen que loga sas obras.
§1. poiss que nos auem dig, cals dreigz es e uendezon ed en comprazon, ara digam, cals dreiz es en logadon, zo es, cant om loga una causa ad autre, e primeirament ueiam, que es logados. §2. logados es aco, cant eu logui una causa ad autre per auer qu'el m'en dona o qu'el m'en promet. ed aquesta radons es faita, cal ora es couenguz lo prez, eissament cum seria cumplida una uendedos, cora·l uendeire e·l cumpraire s'acordunt essems de·l prez. arregers si alcuns om loga las soas obras, aco es logados eissament, si cum es, si el escrius un libre per auer que om lui done o lui promes. §3. si alcuns om loga una causa ad altre, doas rados i uenunt: la una es per que om pot demandar son dreig aquel de cui es la causa que es logada encontra aquel a cui el la loguet; li autra es per que pot demandar son dreg ad aquel qui loget la causa, zo es aquel qui receup la causa ad aquel de cui es la causa. §4. aquel om de cui es la causa qu'el donet a loguer pot ben demandar lo loguer de la causa ad aquel a cui el la loget. e pot demandar la causa eissament / per aquel dreig que esca en logadon, si aquel qui la loguet non la li uol redre a·l termini que ill agro en couenent, enquera non sia la causa d'aquel qui la loguet. §5. si aquel om a cui fo una maison logada o autra cals que causa uol dir que la causa sia soa o diz [que el i aia] calacom altre dreig, non la pot ni non la deu retener per aco. mas primeirament deura redre la tenedon ad aquel de cui el la loguet, e pois poira demandar sa radon, si el la i a. atrestal dreg pot om dire d'aquel omen qui ret una causa per peinora o per comanda o per prest, si el uol dir que la causa sia soa. §6. arregers si alcuns couenenz fo faiz en la logadon, aquel deu esser tenguz, si cum es, si alcuns om loga un son seru o autra causa ed el o adesma a .C. sol. o a maiss, per aco qu'el non uol qu'en sia pois contraistz de neguna ren, si el sera o morz o affollaz, e dira enaissi: "eu t'en log aquest seru e met ill prez de .C. sol.". ancara non sia dig en la logadon que om li redes, se moria o si el s'affollaua, per sol aco que·l seiner li adesmec. li deu redre .C. sol. aquel qui lo receup per loguer, si el es morz, / o perduz en cal que guisa. §7. aquest negocis, zo es logados, es de tal natura que om i pot demandar tals causas que non i forunt ditas ni pensadas a·l comenzament de·l negoci, si cum es en aquest plag: eu loguei una causa de te, ed aquella es peiurada per mon mal engeing o per ma mala garda; eu la dei emendar, ancara non en fos dig re, quant eu loguei la causa, si cum es, si las ratas an ros un drap que eu auia receubut per lauar o per blanquir o per coser. autressi lo dei eu emendar, si eu l'ei camiat o perdut per mala garda. §8. si alcus om es mos enemics per ma colpa, ed el per aquella enemistat fara dan en la causa que eu auia logada, eu dei emendar aquel dan, si cum es, si eu ei un caual logat ed aquel meus enemics lo m'a mort o nafrat. mas si el era mos enemics ses ma colpa, non dei ren emendar, mas aquel qui fei lo dan e·l mal lo deura emendar. atrestals rados es, si eu auia una uigna o una maison logada, ed uns om la taillet o la cremet per mal uolenza que tenia encontra me. §9. arregers si la causa que eu ei logada es peiurada ses ma colpa, non dei ren emendar, si cum es, si ella me / fon tolta per forza, o si·m fo emblada ses ma colpa. mi colpa es, si eu non la gardei aissi cum eu degui, zo es aissi cum fera uns sauis om. §10. si eu menei mal causa que eu ei logada, eu en soi tenguz per aquella radon que esca en logadon, si cum es, si eu loguei una bestia per una iornada ed eu la menei mai. en aquest issemple, si la causa si peiura o periss, ancara non i aia eu colpa, si la dei eu emendar per aco que eu fiz aco que non deuia. e sobre tot aco li en sunt tenguz per laironici, si eu cudaua e mun cor que mal saubes ad aquel de cui era la causa d'aizo que eu menaua mais la causa que non deuia. §11. arregers si eu log una maison o un camp ed eu estarei dos anz que non paiarei lo loguer, pot la·m tolre lo seiner de la causa aissi qu'el no i deura auer negu dan, ancara me promeses el alcuna pena, si el la·m tolia enanz que fos passaz lo terminis infra lo cal la·m loguet, per aco quar eu la perg per ma colpa que eu non li uolgui paiar lo loger cora eu degui. §12. eissament m'en pot gitar, si el mostra que la causa li a granz obs per so estar, o si es maisos que aia granz obs de refaire. en aquestz dos / plaiz que nos auem diz, se el m'en geta, non deu auer pena, mas deu me redre lo loguer, si el l'a pres, isters d'aitant cum eu ei tenguda la causa. §13. si eu te log una causa mia, si cum es una maisos entro a cert termini o uns chaualz entro a cert log, tu me deus paiar tot lo loier, ancara no uoillas tu tener la maison entro a·l termini, o encara no uoillas tu menar lo caual entro ad aquel loc on tu l'auias logat. mas zo es uers, si eu n'ei atrestant de dan cum es lo logers. mas si eu loguei la causa ad altre, poiss que tu la aguist giquida, o si eu la pogui logar, no m'en deu ren emendar, isters aitant cum eu l'agui meinz logada ad autre que tu no m'en dauas, zo es esters de tant cum eu aigui de dan per te. §14. mas si non rema en te que non tengas la causa que eu te logei, no m'en deus paiar lo loier, mas d'aitant cum tu as tenguda la causa, si cum es, si la maisos que eu uos auia logada es cadeguda o cremada ses la uostra [colpa, o si·l caualz que eu uos auia logat es morz o es tornaz clops, o el uos es per forza tolz, e tot ses la uostra colpa]. en aquestz dos issemples ed eusz autres semblanz d'aquestz no m'en deuez donar loguer, isters de tant cum uos auez usada le causa. / §15. autra rados es aquesta, si eu log mas obras ad alcun ome, si cum es, si eu couing ad alcun omen que eu li seruis un an o mais o meinz; car cant eu log mas obras, ancara non complisca eu lo termini, si non reman e me, tot lo loger me deu el paiar, atrestant ben cum si eu agues complit tot lo termini que eu li aig em couenent, si cum es, si eu deui annar tro a Mun Pestler ed eu fui pres en la uia o eu fui morz o eu pris malauei o autra cuntraria per que eu non i puig anar. en aquest issemple me deu om paiar tot lo loger, car non rema e me que eu no faza aco que eu aig en couinent. §16. atrestals radons (es) de·lz gramadis que fant couenz ab altre qu'ill anunt ad alcun plag, o que ill anunt ab el ad alcun cert log. ancara non anunt ill a·l plaig un ill agrunt encouenent, o no anunt tro a·l log que ill agrunt encouenent, si non reman en eus, tot lor deu om paiar lo loier atrestant ben cum si aguessont faig aco que fo encouenent. mas aquesta radons es uera en tal guisa, s'ill non receubrunt prez d'autre omen infra aquel termini que ill deuiant esser en aquel plaig. mas si el preseru autre loger de·l plaig enfra aquel termini d'un altre / omen, non podunt demandar aco que om lor auia encouinent d'aquel plaig un ill non aun deunt, isters d'aitant cum li es meinz danat de·l plaig enfra aquel termini que om non li auia couengut, zo es isters d'aitant cum ill en ant de dan. §17. ara ueiam d'altra part que aquel qui receup la causa pot demandar loier a celui de cui ella es. §18. aquest negocis es de tal natura que om pot demandar per aquesta radon que esca en logadon tals causas que non forunt ditas ni pessadas, quant la causa fon logada. §19. aquel om a cui fo loiada una causa ben la pot loiar ad autre, si non i fon autra couinenza, cant illa li fon logada. primeirament pot demandar aquel a cui fon logada la causa a celui de cui es la causa que el li laisse tener ed usar la causa entro a·l termini que el la loget. ed aizo es uers, o sia que aquella causa era d'aquel qui la donet a loger o sia que non. e si aquel qui dona la causa a loger non laissa tener la causa a celui a cui el la loiet e no o ueda ad altre qui l'en uolia gitar tant cum ill posca, deu li emendar lo dan qu'el n'a e que n'aura e·l pro qu'el n'agra, si om li laisses tener la causa. §21. si alcuns om recep una causa per loger, si cum es una maison, ed / aquel de cui el loiet la causa li deu laissar penre totas aquellas causas que el portet en la maison, can uen a·l termini qu'el uol issir de la maison, si el li a paiat sun loier o non rema en el, qu'el non lo li paiet. mas si el non l'a paiat lo loier ni non es aprestaz que el lo uoilla paiar, aquel de cui es la maisos pot demandar o retener las causas que sunt en la maison per peinora tro qu'el sia paiat. §22. arregers si aquel om qui loga alcuna causa, si cum es una maisos, e i fa alcuna mession per que la maison en sia meliurada, si cum es de cobrir la maison o de refaire o altra mession que sia tornada en utilitat de la maison, tot aco que il i a fait d e mession si cum es dig poira el demandar. §23. atrestals rados es, si eu loie un meu seru ad altre o una mia bestia, car si aquel a cui eu la logei i fai alcuna mession tal que sia utils, el la me pot demandar. mas si el mes en el per maniar o per beure o per uestir o per causzar, per aco qu'el li seruia o per aco qu'el li auia seruit non pot ren demandar. §24. si eu logei un meu camp ad altre ed el perdet totz los fruiz o la maior part de·ls fruiz d'aquel camp sens la soa colpa, si cum es per mal tems o per mals omes o per granz chaut / o per aco que la terra es mala que ella non portas frug, meus deura esser lo danz en tant que eu non poirei demandar lo dan isters per aquella part de l'an que l'auia usada la terra, zo es qu'el l'auia gaudida. mas si lo dans que es auenguz non es granz, ant es paucs, o si el receup dan en se, zo es si fon tals couinenz antre me ed el, cant eu li loiei la terra que el me paies lo loier, ancara [perdes el los fruiz de la terra per calacom guisa; el me deu paiar tot lo loier, ancara] aia el perduz toz los fruiz de la terra. atrestals rados es, ancara non i fos faiz aquest couenenz que es dig desobre antre me ed el, sol que tant agues eu l'altre an de seguentre de fruiz en la terra que el posca refaire lo dan de l'autre an ab lo pro d'aquest autre an; car adunc me deu el paiar tot lo loier, e de l'un an e de l'autre, atrestant ben cum se non i fos auenguz neguns danz. §25. mas aco que nos auem dig, zo es que aquel que loga una terra non deu paiar lo cens, si el pert lo fruig, aco es uers solament d'aquel qui loiet lo camp a diners per cert prez, si cum es per .C. sol. mas si el tenia la terra per lo gadaing a meg o a terz o a quart, ed el pert los fruiz, lo dan e·l pro deu esser cuminals a lui ed a·l seinor de la terra per atrestal partida cum el auria a ben. §26. si aquel de cui auia una maiso / logada, la a uenduda ad altre, non i dei eu istar encontra la uoluntat d'aquel qui la a cumprada, ni el non es destreiz qu'el la me laisse, se no·s uol, ancara non sia uenguz lo terminis tro un l'auia eu logada, si el non l'a comprat en tal couinent que el non m'en gites domentre que non seria lo terminis qu'eu la deuia tener. mas si fon antr'eus aitals couinenz, aquel qui la li uendet l'en pot destreiner o eu, si el dona a mi lo seu dreig, qu'el no m'en get de la maison domentre que eu non aurei complit mun termini. mas o sia que fos couinenz antre lor qu'eu deurai remaner, o sia que re non fos dig, eu posc ben destreiner aquel qui la me loget, qu'el fasza, si qu'eu remagna en la maison, o que el me don interesser, zo es e·l dan e·l pro que eu i agra, si eu non perdes la maison. §27. atrestals drez es de totas altras causas: si aquel qui loget la causa ed aquel de cui el la loget no uolunt l'uns a l'altre seruar aco qu'es dig de sobre que deu faire l'uns a l'autre, lo iutgues los pot destreiner que ill o faszunt. e si aquel qui loiet alcuna causa d'altrui se tarza que el non paie los diners de·l loier, lo iutgues li deu mandar qu'el en do usuras tals co corunt / en la terra, sol ellas non siant encontra lei. adunc se tarza, cant om li en demanda ed el non lo uol paiar, e·l terminis es que lo deu paiar. §28. aquel demandamenz que pot faire aquel de cui es la causa encontra celui cui el la loiet, ed aquel demandamenz que pot faire aquel qui loiet la causa d'altre encontra aquel de cui es la causa, si podunt auer li lor heres l'uns ues l'altre tro a cap de .XXX. anz aissi cum podiant aquill de cui ill sunt heres.
LXVIIII. aici ditz de emphetix.
§1. pois que nos auem dig de logadon e d'aquellas rados que escadont en logadon, ara digam d'autre negoci que non es logados ni uendedos, mas es semblanz d'aquelz ed a num "emphiteosin", zo es negocis de meliurament, si cum es si eu don una terra ad autre per aco qu'el la melliure. e qu'el me don ces, e que el la tenia per ia sempre, ed el ed suns heres, e que ill aiont poder de uendre e de donar e de alienar la terra en cal que guisa que ill las uolia, sol qu'el o faza en tal guisa qu'eu auia mun ces segun aco que om lo me coueng. §2. en aquest negocis que nos didem, zo es qu'es appellaz "enfedis", en totas aquellas couenenzas que sunt faitas en aquest / contrait deu esser sempre faiz escriz, ni non ual en altra guisa, ni·l sener de la causa non es destreiz de reuestir celui de la tenedon ab cui el fei lo couinenz que es diz, si non i es faiz escriz. e negun d'eusz non pot auer dreig, negun eues l'altre per neguna couenenza que fos faita antr'euz, si aquella couinenza non fo escriuta. §3. mas si n'es faz escriz d'aquel negoci, ben ual, e·l seiner es destreiz de donar la tenedon de la causa segun lo couinent que fei ab celui qui deu tener la causa, si el li uol paiar lo ces e tota la couenenza que fo faita entr'elz; deura esser obseruada, si ella fon escriuta, cora l'uns la deman a l'altre, si ella non fon encontra lei. mas si el no uol paiar lo ces, no n'es destreiz lo seiner per radon qu'el li don la tenedon de la causa, si non fo faiz couinenz antr'eusz dos, en cal termini degues om paiar lo ces. mas si lo terminis i fon pausaz, non deu esser demandaz entro ad aquel termini, ni non li don la tenedon, si be non li paia om lo ces entro a·l termini. §4. ancara sia dig de sobre que no ual aquest negocis, si non i es faiz escriz, o que non es destreiz / lo seiner de donar la tenedon de la causa; pero si el dona la tenedon, per zo qu'el cuida esser destreiz per aquel couinent, non la li pot poiss tolre, e ual lo contraitz atrestant ben cum si i fos faiz escriz. §5. si aquel qui ten una causa enfides istara per .III. anz qu'el non paiara lo cens, o per dos anz, si la causa es d'alcuna gleisa o d'autre log uenerable si cum es d'espital, el pert aquella radon que el auia en la causa, e pot li om tolre la tenedon que om non i aura pena, ancara fos pena promessa en lo couinent, si om li tolgues la tenedon. e zo esdeuen per aco, car el per la causa en sa colpa. ni non li ual ren aquella occaisos que non li fon demandaz lo ces, car el lo degra auer aportat e donat, ancara non lo li demandes aquel de cui el tenia la causa. mas si el non uolg recebre lo ces, o si el se uai resconden per zo qu'el non uol que el lo li pag, el deu anar a·l iutgue, zo es a la poestat de la terra, e deu paiar lo cess lai on lo iutgues li demandara, o el lo deu metre en la gleisa. e pois qu'el aura faig aco, sera segurs atrestant ben cun si el agues paiat lo ces. §6. tot aco que nos auem dig desobre cum el deu paiar lo ces / es uers, cant no fo couengut antr'elz, en cal mesura deuia esser paiaz lo ces. mas cant ill ferunt couinent, en cal guisa deuia esser pagaz lo ces, aquel couinenz deu esser tenguz, si fo escriz. §7. si la causa que om dona a ces, zo es enfedis, aissi cum nos auem (dig) de sobre, es affollada entro a la meitat, per aco non deu om paiar meinz de ces, si no fo dig aco e·l couinent. mas si la causa es affollada outra meitat, non en pot om demandar lo ces, isters per tal partida cum es remasut de la causa, si non i fo autra couinenza. §8. aquel om qui ten alcuna causa a ces, zo es enfedes, si cum es dit desobre: si el uol uendre o donar en calocom guisa alienar aquel dreg qu'el a en la causa, ben o pot faire segun lo couinent que el fei ab lo seinor de la causa, cant el la receup, si lo couinenz fo escriz. mas si lo couinenz non fo escriz, o si el fo escriz e non pareis l'escriz, aquel qui ten la causa deu anar a·l seinor de la causa e deu li dire qu'el uol uendre lo dreig qu'el i a, e deu li dire lo prez c'om li en uol donar. e si lo seiner li en uol donar atrestant cum autre, deu la li laissar enant que ad altre ome. mas si lo seiner non o uol cumprar, / o si el o uol e non li en uol donar atrestant cum autre, el deu istar tro a dos mes qu'el non uenda aquel dreig. ed a cap de dos mes deu dire autra ueiada a·l seinor que el uol uendre aquel dreig. o si lo seiner non li en uol donar atrestant cum altre, pot lo uendre cui el se uol, pois que serant passat li doi mes, ia sia zo que non o uolla lo seiner de la causa, sol que aquel a cui el uol donar la causa no sia tals persona que sia uedaz ad auer. §9. cant ad aquel qui ten la causa d'altre per enfedes la uen ad altre, o el la aliena en calocom guisa: si el la alienaua segun aco qu'es dig desobre, lo seiner de la causa deura metre en tenedon de la causa aquel omen a cui ella es alienada, ed el en deura auer per aco la cinquantena part, zo es de·ls .L. sol .XII. diners d'aco qu'el a son dreig uendut. mas si el no uen son dreig, isters que el la aliena per calocom autra guisa, deura esser adesmaz aquel dreiz, e segun aco en deura lo seiner auer la cinquantena part d'aco que es esmaz aquel dreiz; ed el o deu recebre en la tenedon per se medeus e non per son messatgue, issez si el non li manda sas letras que el intre e la tenedon. e sobre tot aco deu o el soz escriure en la / carta qu'en sera faita de·l contrait. §10. si·l seiner no uol recebre en la tenedon aquel qui a gadainat lo dreig de la causa d'aquel ome que la tenian per enfedes, ed el estara per dos mes poiss que li sera dig, ben la·n pot metre en tenedon aquel qui la li uendet o que la alienet en autra guisa. §11. si aquel om qu ten una causa a cens, zo es per enfedes, la uendra o la alienara per autra guisa que el non deu, pert tot aquel dreig que el auia en la causa. §12. si aquel om qui ten una causa de me per emphiteosin pert la tenedon per calocom guisa, el la pot demandar a toz homes per radon, e de me medeuss de cui es la causa la pot demandar, si el m'a paiat lo ces o el lu·m uolg paiar, ia sia zo qu'el tenia la causa per me, zo es possidet per me, zo es a mun num, ed om enten que eu aia la tenedon; mas el a dreig en la causa per que el la pot demandar a toz omes qui la teno. §13. si eu don una terra per enfiteosin ad altre, aquel couinenz que nos fam, cant eu la li don, deu esser tenguz, o sia que nos fazam tal couinent qu'el la tengues, ed el e sei heres, e que el la pogues euendre e donar, o sia que aquel couinenz fon tals qu'el la tengues solament en sa uida, / o sia que·l couinenz fon d'autra guisa: deu esser tenguz sempre, si escriptura es faita d'aquel couinent, si el non es contra lei. §14. si aquel qui ten las mias causas per enfedes, si cum es dig de sobre, ten la causa per .XXX. anz, ed el m'en paia ades lo ces, non pot dire que la causa sia soa per aquella tenedon. mas si el la ten per .XXX. anz que el non en dona ces ni non fai negun usatge, pot se pois defendre per aquella tenedon, e de·l seinor de cui ten la causa e de toz omes e pot tener la causa per soa, aissi que non donara cens d'aquel termini adenant.