I. de rapina. §1. aquel om qui raubis alcuna causa, zo es qui fai rapina si n'es tenguz ed obliaz e per rapina e per furt. aquel om a cui es alcuna causa tolta per rapina la pot ben demandar, e per rapina e per furt, ed aco es e sson arbire de demandar per cal el se uol d'aquestas doas accios. mas pois que el demanda per l'una e iuidis en sera donaz, o per el o encontra el, ben poira el pois demandar per la altra accion, e deura cossegre aitant per aquesta cant lo iutgues poira conoisser que sia mais en aquesta accion per la cal el demandara de reire que non fon en aquella accion per la cal el demandet primeirament. §2. aquel om qui demanda per rapina pot ben cossegre .IIII. aitanz cum li fo tolt per rapina, zo es pot demandar la causa e tres aitanz, si el demanda infra un an util. an util deu om entendre toz aquelz dias que el ag ben poder de plaideiar, o per se medeis o altre per el. mas pois qu'es passaz l'anz utils, non poira el demandar esters la causa que li fon tolta o lo prez de la causa; mas aquestz demanz non se fenis per meinz de .XXX.anz. §3. aquel om a cui fon tolta alcuna causa per rapina, si el la uol demandar per furt pot demandar .III. aitanz, zo es la causa e .II.aitanz, ed aquest demanz non se fenis per meinz de .XXX. anz. §4. aquel om a cui es raubida alcuna causa o a cui ella es emblada la poira demandar, ed el e sos heres, entro a .XXX. anz, o sia que el deman per laironici o sia que el deman per rapina, o sia que el deman la causa o sia que el deman Ia pena aital cum es dit de sobre, isters cora el demanda per rapina .IIII. aitanz. §5. arregers aquel om qui fei rapina es tenguz, ed el e sos heres, d'aitant cum fo la rapina entro a .XXX.anz e non de mais, o sia que om li deman per rapina o sia que om li deman per laironici. §6. aquel a cui fo tolta la causa per rapina la pot demandar enaissi cum es dit de sobre, o sia que la causa fos soa o si el l'auia en prest o en comanda o en peinora, o el i auia alcun dreig. II. d'aquela malafaita que fan doi omen o mais de dos lor escient. §1. aquel om qui fai alcuna malafaita ad altre, si el la fai ab altre omen, zo es ab compaino, el n'es tenguz en .IIII. tanz de emendar aquella mala faita, si ella li es demandada infra un an utill; mas pois que l'anz sera passaz, no sem el tenguz, isters en un issemple, zo es de emendar lo dan, zo es la malafaita, si infra l'an util non fo faita aitals rancura cum leis diz a num. §2. aqist rados a log, o sia que aquel qui fei malafaita la fei ab armas o ses armas. §3. arregers non es desebranza, o sia que aquel om qui fai la malafaita adunet los omes ab cui fei la malafaita, o sia que altre los adunes ed el era antr'elz, cora el fei aco, o sia que altre los i adunes pe so mal engin ed un d'aquelz fei la malafaita. en aquest .III.cas es tenguz aquel a cui om demanda, sol que li ome fossunt aiostat per zo que aquella malafaita fos faita. §4. arregers non es desebranza, o sia que la malafaita fos faita ab forza o sens forza, si dui ome o mais de dos ferunt aquella malafaita, sol que la malafaita fos faita palesement, zo es non fo faita en rescos. mas si uns sols om fai una malafaita, non a log aquesta rados que el en sia tengutz en .IIII. aitanz, si el non la fei ab forza. mas si per forza la fai, ben a log aquesta rados, anquera la fedes el sols, car toig omen qui fant malafaita ad altre per forza ben i ant mal engin. III. aizi diz d'aquel dan, zo es d'aquels mala faita que om fai ad altre per ochaiso do foc o de roina. §1. si la maisos d'alcun ome cremaua o ella era derrochada, ed uns altre om raubig o emblet o fei alcun dan ad altre, zo es alcuna malafaita, ed aco fei el per occaison d'aquel foc o d'aquela roina, per aco que tuig ome solunt corre en aital afar, el es destreiz per radon infra un an util de emendar aquel dan en .IIII.aitanz cum fo aquel danz. mas pois que es l'anz passaz, non es el tenguz isters d'aitant cum es lo danz. §2. aquist rados a log, o sia que lo danz fo faiz ad aquel de cui era la maisos que cremaua o que chaec, o sia que lo danz fo faiz ad un altre omen, sol que el fos faiz per occaison deŚl fog o de la roina, car totas horas poira demandar la emendanza aquel om a cui fo faiz lo danz eŚl mals. §3. atrestals rados es d'aquel dan que uns om fai ad altre per occaison d'alcun naueig que era afonzaz o que uolia afunzar. IIII. aizi diz d'aquel omen qui sun escient mes foc en ciptat o en pallier. §1. aquel om qui son escient met encendi en ciptat, aital pena en deu auer cum leis diz, zo es si el es aitals om que aia alcuna dignitat, si cum es coms, el deu perdre lo cap o el deu esser trames en ysla, zo es deu esser trames en chaitiuitat, e deura istar aqui entro ad aquel termini que lo iutgues mandaua, zo es la poestaz de la terra. §2. aquel om qui son iscient mes fog inz en un mollon de pailla, zo es en un pailler que era iuxta la maiso d'un altre omen deu esser liaz e fort batuz e pois deu esser cremaz inz en un foc. mas si·l fogs i intret per sa colpa, mas no fon sa uoluntaz, deu emendar lo dan, zo es lo mal que fei lo fogs, e si el non a dun el poscha emendar lo dan, la poestaz de la terra lo deura be castiar de sa persona, per que li altre ome qui o sabrant en prendant issemple. mas si lo fogs esdeuen sens sa colpa, non es tenguz. V. aizi diz d'aquelz arbres qui sunt trenchat e rescost. §1. aquel om qui tallet, zo es trenquet l'arbre d'un altre omen, o per lo cui mandament altre lo taillet, el n'es tenguz de emendar lo dan en doble ad aquel ome a cui el fei aquel dan ed a sson hered entro a .XXX.anz. mas l'ered d'aquel home qui fei lo dan non es tenguz isters d'aitant cum lo iutges pot conoisser que el n'es melliuraz d'aquella malafaita. §2. si plusor ome, zo es si dui omen o tres o mais de tres taillerunt un arbre, toig en sunt tengut engalment de emendar a/quel mal, e cadaus d'els en es tenguz de tot dan, e si l'uns o emenda, per aco non sunt li altrevdesliure qui feirunt aquel dan o qui lo mandero faire. §3. atrestals radons es de la uina, si ella es taillada, e de las cannas e de toz arbres. §4. aquist radons a log en aital guisa, si la malafaita fon faita priuadament, zo es en rescost, enaissi cum si fos laironicis. §5. cora lo danz sera adesmaz en doble, en aquel doble deura esser comdat aitant co om conoissera que ualunt li arbre en aissi trenchat, si aquel l'a de cui el fo. §6. mas si aquel qui l'a trenchat l'en a portat, el deura emendar per laironici aco que el en portet. VI. aizi diz, cals dreiz es, si uns om fai iniuria, zo as aunta ad altre. §1. ara digam de iniuria, zo es d'auta. injuria zo es aunta que fai om e moltas guisas ad altre, zo es en laias paraulas que diz uns om ad altre ed en faig eissament. §2. aquill aunta que om fai en laias paraulas es appellada "contumelia". per aco es appellada "contumelia" que aquel om qui dis ad altre laias paraulas lo uai despresant ed abaissant d'aco que el ual e que el (es) tenguz, a per dider laias paraulas ad altre pot om altre infamar, zo es faire chaer e mal num ed en laig num. VII. per cals personas om pot recebre iniuria. tuig home podunt recebre injuria, zo es aunta, e per se medeis e per altre,si cum es per son fill qui es e sson poder e per son seru e per sa moiller. zo es a dire: si alcus fei iniuria a me o a mo fill o a ma filia, zo es ad alcun de mos effanz qui erant e mon poder o a ma moiller, eu en posc dire, zo es eu posc demandar aquella aunta. VIII. aizi diz de l'aunta deŚl fil. §1. eu posc demandar l'aunta de mon fill, si aquel qu li fei auta sabra que el agues paire, anquera non saubes el qui fos sos paire. atrestals rados es de la moiller. e mos fillz la pot demandar eissament, car per lo meu deman non se pert aquel de mon fill, car la soa aunta que li fo faita deu esser adesimada segun la soa persona e la mia aunta, zo es segun aco que li aunta de mon fill taing a me deura esser adesmaz segon la mia persona. §2. lo paire pot ben demandar que li sia emendada li aunta que fo faita a sson fill o a sa filia, ed aco pot el demandar, e per se e per son fill, car toz aquelz dreiz e toz aquelz demanz que tang ad alcun de mos effanz qui sunt e mon poder posc eu auer e demandar per el, anquera non o uolia el. §3. mas mos fillz non pot demandar aquel dreig que taing a lui, domeinz que eu en soi (em)presenza, o i es mos procuraire qui deman per mo fill. §4. mas si eu qui sos paire soi non soi en la terra, o anquera i sia eu, si eu non posc faire plaig, si cum es, si eu no soi ben e mo sen o soi greument malautes ni non ei procurador que per me plaidei, ben o pot demandar, mos fillz, si alcus om li fei aunta, que el la li emen enaissi cum rados manda, atrestant ben cum el o poiria demandar, si el non agues paire. §5. mas si eu soi en la terra e soi ben sans ed e mo sen, ed auta es faita a mo fill, non pot dire ren mos fillz, o sia que eu uolia dire, o sia qu'eu uolia lo plaig alongar, o sia que'eu uolia remetre e perdonar ad aquel qui fei l'aunta a mo fill, ben o posc faire, car ben pot lo paire perdonar ad aquel qui fei aunta a sson fill, esters aduncs, cora lo paire es uils om ed aols, ed es aitals om qui non a gaire cura ni d'onor ni d'aunta, e lo fillz es onestz om e tals om que ten ben auta e uergoina; car adonc en pot ben dire lo fillz, anquera non o uolia sos paire. §6. atrestals rados es, siŚl fillz a cui fo li auta faita non es, cant el uol plaideiar, eŚl poder de son paire. §7. en toz aquestz cas eŚls cals lo filz pot demandar pot el ben ordenar un procurador, o cant el se uol pot mandar ad altre qui deman per el. atrestals rados es de part son paire. §8. si uns om qui a e paire ed aui receup aunta domenz que l'auis es en la terra ed es sans ed e son sen, non pot dire ren ni sos fillz ni sos neps a cui fo faita li aunta, zo es lo fillz do son fill, si sos auis non o uolgues. §9. pois queŚl fillz a cui fo faita li auta en plaideiet per se, zo es a son num: anquera o fedes el sens mandament de son paire o de son aui, non poira pois ren dire ni sos paire ni sos auis, esters d'aco que taing a lor, car doi deman son, e l'uns non se pert per l'altre si con es dig de sobre. VIIII. aquela aunta que om fai a femna que a marit. §1. si alcuns om fei aunta, o a ma esposa o a ma moiller, entendut es que li aunta fos faita ed a leis ed a me ed a sson paire, si ill auia paire. §2. mas si aquel qui fei auta a ma moiller cuiaua que ella non agues marit, non en pos eu dire per me, zo es a mon num, eu qui soi sos mariz, per aco que el no uolg faire auta a so marit. mas si el sabia que ela auia marit: anquera no saubes el qui fo sos mariz, ben taing li auta a sson marit. atrestals radons es deŚl paire, e per aco eu en posc dire, ed ella e sos paire. §3. e si eu uoill demandar e per me e per ella, ben o posc faire, si ella no m'o ueda que eu non deman per ella, e deura esser adestmada li aunta segon qu'es la persona d'aquel per cui om demanda. X. aizi diz, si eu dic o faz ad altre aquo que ell no uolg, anquera o tenra el en aunta,mas eu non li o diss ni o fiz per sa aunta, non zoi tenguz per aunto d'aco. §1. si eu diss ad altre folia e laidas paraulas, si cum es, si eu lo appellei "seru" o "lairo", o altra paraula laia li diss, non li soi d'aco teguz per auta, si eu non o diss per sa auta. atrestals rados es deŚl fag cum es deŚl dig, car anquera faza eu mal ad altre, si cum es, si eu lo feir o eu l'empeing, si eu non o faz per sa auta, si cum es en aquest issemple: eu cuiaua que tu fosses mos sers, e tu eras franx om, a ferig te, o eu te empeiss: no t'en serei eu tenguz d'aco per auta, car eu non aig uoluntat de far auta a te ni ad altre; car siŚl seiner feir son seru o si el lo uol ferir, el no li fai neguna aunta. §2. atrestals rados es, si eu uolia ferir mon seru e tu estauas aqui iosta el ed eu ferig te, que eu no t'en soi tenguz d'auta per aco que eu non te uolg ferir. §3. mas si eu non cuiaua que tu fosses mos ser ed eu te uolg ferir, eu t'en soi tenguz d'anta, anquera non te conogues, si cum es, si eu cuiaua que tu fosses Peire a cui eu tenia ira e tu eras us altre om, ben t'en soi eu tenguz, per aco que eu auia cor e uoluntat de faire aunta ad aquel ome lo cals eu cuiaua que tu fosses. §4 atrestals rados es, si eu te ferig una femena que auia marit, e que eu cuiaua ben que ella agues marit, que eu en soi tenguz a sso merit, anquera no saubes eu, qui fo sos mariz. ed aizo es uers, per aco que eu aig e cor e uoluntat de faire auta a femna maridada. mas si eu cuiaua que ella non agues marit, non soi tenguz a sso marit per se, zo es a sso num; mas per sa moiller li soi tenguz, zo es a num de sa moiller. atrestals rados es, si eu ferig un ome que auia paire, car granz desebranza es, si eu cuiaua que el agues paire, o si eu cuiaua que non o agues. XI. aizi diz d'aquela aunta que us om fei ad una mia nora. si uns om fei aunta a ma nora, zo es a la moiller de mon fill o a la moiller deŚl fill do mo fill, entendut es que ella fos faita ed a me qui soi sos sogres ed a sso marit ed a leiss ed a sson paire. e per aco pot esser demandada li aunta a num de toz, ni l'uns demanz non se tol per l'altre, e deura esser adesmada la persona d'un quiscun. XII. aizi diz, si eu te diss alcuna laida paraula o eu te ferig, anquera o fedes eu per mal e per ta aunta, que tu no me poiras ren dire per aunta, si non o tenguist en aunta cant eu te ferig. si eu te dis alcuna folia, zo es laias paraulas, o eu te ferig en alcuna guisa, ed aco fih eu per mala uoluntat e per ta auta, no t'en soi tengutz per auta, si tu non o tenguist en auta, cant eu te diss las laias paraulas, ancara o tenias tu ara ad auta. arregers si eu te fith auta en alcuna guisa, e tu me fedist poiss couenenza que ren no m'en dirias d'aco, no m'en poiras poiss ren dire. ed aco es uers, o sia que eu t'en donei de mon auer per aco, o sia que per amor m'o couenguist. XIII. que aunta pot om demandar e per se e per altre. si uns om me fei auta, eu la posc demandar, zo es eu posc dire que el la me emend. e si eu non o uoill dire o non o posc dire, ben em poira dire per me uns altre om, si el en a mandament de me, o si el es mos tuaire o mos curaire. XIIII. si uns om diss mal d'altre, si el diss uer que el non es tenguz ni non deura auer neguna pena, anquera zia auta ad aquel de cuj dis mal. si eu infamei alcun ome d'alcun crim, zo es si eu li diss al-cuna fulia, ed aizo diss eu per lui infamar, zo es per publicar aquel crim, non soi eu tenguz ni non dei eu auer neguna pena, si eu dig uer, per aco que toz crims deuunt saber toig ome, si cum es, si eu te apel seru o lairon o auoutre o trai-tor. non deurei eu auer neguna pena, si eu dig uer, an/quera o tenias tu ad auta. XV. aizi diz, en cantas guisas pot faire auta ad altre. §1. aunta, zo es iniuria, pot om faire ad altre en moltas guisas, e per aco es bens que nos en donem issemple: si tu ferist ome o polsest o me dissist alcuna fulia o me empeissist, tu m'en seras tenguz per aunta, si tu o fedist per ma auta, e non en altra guisa. §2. si tu fedist auta a mo fill o a ma moiller o a mon seru: anquera non o tengues el en auta aco que tu li fedist, si en es tu tenguz a me, zo es a mo nom, en tant cant aquella aunta me tang. mas ad elz non es tu tenguz, per aco que ill non o tengront ad auta. §3. si tu intras en una maiso, zo es en la maison la cals era mos estatges per ar-birar, o sia que ella era mia o eu la auia logada o eu i estaua sens negun loguer o eu i auia alcun dreig: si tu i intras a forza o per auta de me, tu m'en seras tenguz per auta, car granz auta es intrar en la autrui maiso contra la uoluntat d'aquel qui la te. e per aco es uers, si eu ei logada una mai-son de te ed auta mi es faita, eu en posc dire qui tenia la maison, non tu, si aquel qui intret (intret) per auta. mas si el i intret per ta auta faire auta a me, e tu poiras dire ed eu. §4. si eu dig que tu me fedist auta, ed aquesta auta don eu me rancur, e tu m'o deuras laissar iurar, si eu non ei garenz. §5. si eu fiz alcun (dan) uers d'altre, ed aizo fiz eu per sa auta, o eu lo escrius o eu lo direi o eu lo legig, eu li en soi tenguz per auta. §6. aquel om qui se rancura d'altre que li aia faita auta, el deu dire a num la auta, zo es el deu dire. si el fo feriz o li forunt ditas laias parau-las, e deu dire: "aitals ed aitals paraulas me sunt ditas". §7. siŚl patros fei auta a sson libert, non li es tenguz d'au-ta, si fon leus li auta, car ben pot lo patros chastiar son libert, mas de gran auta e de greu, si el la li fei, li es ben tenguz, si cum es, si el lo ferig fort o si el li fei pla-ga. §8. siŚl paire fei alcuna auta a sson fill que era e sson poder, non pot lo fillz direŚn ren, per aco que neguns demanz nom pot esser antreŚl paire eŚl fill que es en so poder. mas seŚl fillz non es em poder de son peire, eŚl paire li fai auta que sia gort granz, ben en pot dire lo fillz encontra son pai-re; mas de leu auta non en pot el dire ren. §9. si doi sunt em poder do lur paire, non pot l'us ad altre demandar ren per neguna guisa. XVI. cal aunta deu om entendre, que zia granz e greus. §1. iniuria es de moltas guisas, ed es li una auta plus greus que non es li altre. greus auta es de tres guisas, zo es o ella es greus per la persona a cui ella es faita, o ella es greus per lo fait, zo es per la ferida, o ella es greus per lo temps en lo cal fo faita. §2. per la persona es entendut que li auta sia greus, si cum es, siŚl fillz ferig son paire o si el li diss laias paraulas, o siŚl liberz fei auta a sson pa-tro. be deu om entendre e tener que greu auta Ii fei, anquera non la tengues om a greu auta, si uns altre om li o agues fait. arregers si a la poestat de la terra fai auta uns d'a-quelz omes qui sunt soz lui: anquera fos ella leus auta, qui la fedes ad un altre ome, si deu om tener e creire que ella fos greus auta, qui la fei a la poestat. §3. en tal temps pot om ferir altre o li pot om dire laias paraulas, que lo es plus greus auta, car si molt plus greus auta li fos faita en aItre temps, si cum es, si li auta es faita aqui on sunt assaz ome, o dauant los consols o dauant un ric ome o dauant lo comp-te: ben leus auta fo ella, si la deu om tener a greu, per zo car ill fo faita en aital log. §4. per lo faig, zo es per la ferida deu om entendre que li auta sia granz e greus, anquera sia la ferida e la plaga fort paucha, si cum es, siŚl feriz en l'oill o en altre log do la chara. arregers si la plaga es fort granz, anquera non sia ella en tant apert log cum es la chara, si es entendut que li auta sia granz. §5. arregers ben pot om faire gran auta e greu sens nuilla plaga e sens nuilla ferida, si cum es, si uns om esquinzet lo mantel deŚl col ad altre omen, o si el li esquinzet la gonela oŚl blialt o altre uestiment deŚl dos. arregers tant laias paraulas pot l'om dire ad altre que om deu entendre que li auta sia granz e greus. §6. arregers si us rics om o una chara domna anaua ab altre per una uia, ed uns altre om teng lo, compaino per auta d'aquel ab cui el anaua enaissi que el lo desamparet, o si el li diss tals paraulas per que el desamparet, aquel ab cui el anaua, greus auta li es, si aquel compaing era aitals om qui era usaz d'anar ab el. §7. si uns es ferig en mercat o e uedenza de moltz omes, gran auta e greu es entendut que el me fei, anquera me feris el leument. §8. si uns om dis ad una casta femena que ella iaza ab el o ab altre, ben en pot dire d'auta la femena, si non era soa uoluntaz. e sos paire en pot dire eissament, anquera o uolgues sa filia, si ella es e sson poder. atrestals rados es d'un ome, si altre lo ua geiant. §9. si la poestaz fei aduire un ome a plaig encontra sa uoluntat, que non i uolg uenir per son mandament, non pot dire ren a negun, car aco que la poestaz fai a dreig, o altre om per son mandament, per occaison de la poestat que el a, non es neguna aunta. §10. mas si la poestat fai ad altre aco que el non deu, anquera o fasza el per occaison de l'offici qu'el a, el en es tenguz d'auta atressi co el seria, si el non agues aquel offi-ci. §11. si tu me uedest peschar en mar o en altre flum publi-co si cum es en Roden, tu me fedist auta. atrestals dreiz es, si tu me uedas que eu no mi laues. arregers si tu me uedas seder o estar en log publico, si cum es en mercat o en carrei-ra publica o en gleisa, o si tu me uedas usar una mia causa o una altra causa on eu auia dreig, tu me fedist aunta. §12. si tu leuas ta man per ferir a me o per menaszas: anquera no me ferisses tu, si me fedist tu aunta. §13. aquel om qui fai o diz ad altre aco per que el l'enfama, zo es per que el lo met en laig num, si li fai auta, si cum es, se eu portei un laig uestiment per auta d'altre, o si eu en chan/tei mal, eu li fitz auta. XVII. aizi diz d'aquela aunta qu'es faita ad un seru d'altre. si eu feric un seru d'altre per auta, ben es entendut que eu aia faita l'auta a sson seinor, anquera non o saubes eu de cui el fos sers, esters en dos cas, zo es si adonc, cora eu lo ferig aig en tal uoluntat qu'eu non l'agra ferit, si eu sabes que el fos sos sers, o si eu cuiaua que el fos franx om. en anquestz .II. cas no m'en pot dire sos seiner, aissi cum el poiria, si eu o saupes que el fos sos sers, zo es non deu om adesmar l'auta segon la persona deŚl seinor, mas segon la per-sona deŚl seru. §2. si eu ferig un to seru, eu te deurei emendar lo dan, zo es lo peiurament deŚl seru e l'auta, ni l'uns demanz non se pert per l'altre. §3. si plusor omen an u seru cuminal, ed uns altre om lo ferig, tog aquill qui ant part en aquel seru podunt demandar lo dan, zo es lo peiurament deŚl seru e l'auta per aital partida cum i a usque us d'elz, e no plus. XVIII. d'aquela aunta que fai us sers ad altre. §1. si uns mos sers fei auta, e mon arbire es de metre lo seru en ton poder que tu lo latas a ta uoluntat. e si eu no uoill aco faire, son destreiz de donar a te lo seru en tal (guisa) que el sia teus, o eu te dei emendar l'auta. mas si mos sers fei auta o altra malafaita o a te o ad altre, ed el o fai per mo mandament o si que eu o saup ni non li o uedei, si eu li o pog ueder, eu deurei emendar aquella auta ed aquela malafaita atrestant be cum si eu I'agues faita, ni no me posc de-liurar, si eu posc uoler donar lo ser per seu ad aquel a cui el fei l'auta o la malafaita, isters cora lo sers fei l'auta o la malafaita per se a defendre o per me qui sos seiner soi, car adonc no serei eu tenguz, anquera o fedes el per mo manda-ment, per aco que ben lez a toz homes de deuendre, e se e son seinor, e qui o fai non deu auer neguna pena. §3. si uns teus sers fei auta ad un mon ser, atrestal es cum si el l'agues faita a me medeis. XVIIII. en cal guisa om fai auta ad altre. §1. si tu me uedes uendre un mon auer o una altra causa on eu auia dreig de uendre, tu me fedist auta, si tu sabia (s) o cuia-uas que mos dreiz fos. §2. si eu te donei ed eu soi appareil-laz de pagar, e tu pois demandaras en rem a ma fermanza o te clamaras de me o de ma fermanza ed aco faras per ma auta, tu me faras auta. §3. si tu per ma auta amparas ma maison o una altra causa que eu aurei e tenrei, ed aco faras sens ma uolun-tat e ses paraula de poestat, tu me faras auta. §4. si tu intras e ma maison en contra ma uoluntat, tu me fedist aunta, anquera i intresses tu per sonar a me a plaig, car neguns om non deu intrar en la altrui maiso encontra uoluntat d'aquel qu i esta. §5. si tu iades ab una mia ancilla o ab una ma fi-lia qui era e mon poder, tu me fedist auta, anquera o uolgues ella. §6. si tu faras auta a mo fill o a mon seru, tu me faras l'auta, anquera o uolia el, si cum es, si tu li dides laias pa-raulas o tu lo fers, o si tu lo escarnisses. §7. aquel om qui se clamet d'altre e diss qu'el li auia fait auta e sap ben son ecient que uer non dis, aital pena en deu el auer que la poe-staz lo deu mandar en issill entro ad un cert termini, o el lo deu gitar d'aquella honor que el a, si cum es, si el es clergues, deura lo gitar de sa clercia. §8. si dui uedin estan am-doi en una maison, l'uns esta de soz e l'autre esta de sobre, ben deu esgardar aquel de soz que el non fasza fum que noza ad aquel desobre, ni aquel desobre non deu gitar ren de lai on el esta que tenis dan ad aquel qui esta de soz, si cum es aiga. e cals que d'elz no s'en gardara, e lo mal deu emendar e l'au-ta, si el o fai per auta de lui. XX. aizi diz, cals dreiz es, si pluzor omen fant auta ad alter. si plusor ome fant una aunta ad altre ome, usque us d'elz n'es tenguz, ni per aco si o emenda, l'uns de lor, non son li autre deliure, car tantas autas sunt cantas personas forunt aquill qui feirunt l'auta; e per aco es maier li auta. XXI. cals om es tenguz d'aunta que fo faita ad altre. §1. aquel om es tenguz d'auta qui per semedeiss la fai, zo es qui ab sa boca diz ad altre laias paraulas o feir altre ab sas mas. arregers si tu per mo mandament o per mo engeing fe-dist auta ad altre en alcuna guisa, eu en soi tenguz atrestant ben cum si eu medeiss la agues faita, e tu eissament en seras tengutz. §2. mas adonc es uers que eu en soi tenguz d'aquella auta que tu fedist per mo mandament, cora eu t'en donei auer o eu t'en couengui de donar ren, o si tu non l'agesses faita en altra guisa, si eu non t'en agues mandat. mas si eu non t'en donei te ni non t'en couing a donar ren, o si tu l'aguesses faita, ia eu non t'o agues mandat, tu en seras tenguz de emendar, mas eu non serei tenguz. XXII. cora es feniz demanz d'auta. demanz d'auta non dura oltra un an util, si non fo faita leials rancura, ni non dura pois que es morz aquel qui fei l'auta, ni poiss qu'es morz aquel a cui li auta fo faita. XXIII. cal emenda deu faire aquel qui fei auta ad altre. §1. aquel om qui fei auta ad altre en alcuna guisa li es ten-guz per aco de emendar aitant cant uol iurar aquel om a cui fon li auta faita, per cant el no uolria adonc, cora li auta li fo faita auer receubuda aquella auta, isters si el no uol iurar oltra mesura, car adonc es en l'arbire de la poestat en cui poder es lo plaiz, que el esgarde la persona d'aquel omen qui fei l'auta, e la persona d'aquel a cui ella fo fai-ta, ed en cal temps ella fo faita, zo es o en charreira o en merchat, zo es en uedenza d'omes o en priuat. arregers esgar-dar deu, si li auta fo de paraulas o de ferida o en altra gui-sa. e segon aco que el pot conoisser que li auta fon granz o paucha deura esser la pena, zo es la emendanza. §2. si aquel om qui fei auta en alcuna guisa ad altre es tant paubres que el non pot donar la emenda de l'auta, la poestatz en cui poder es lo plaiz lo deura chastiar agrament e fort be de sa persona, per aco que el e toig ome en prendant issemple de castiament. XXIIII. cal pena deu auer aquell om qui uiolet sepulcre, zo es logs un era om morz. §1. si alcuns om uiolet o corrumpet alcun sepulcre, zo es monument, zo es uas o locs on iai om morz, ed el o fei sun ecient, el deu esser iutgaz d'aco en tant cant lo iutgues pot conoisser que bens ed equitat sia, sol que la pena non sia menre que ella seria, si uns om estrainz en plaideies, zo es de .C. besanz. §2. aquestz demanz perten primeirament ad aquel omen a cui taing mais aquella auta ed aquel mals, si cum es ad aquel que i auia adonc dreit de sebelir inz ome, si cum es lo fil deŚl mort o altre om que i auia dreit. mas si sunt plusor omen qu'en uolunt dire, lo iutgues deura mais audir a-quel que el pot conoisser que i a meillor dreig. mas si tuig an egal radon, tuig en podunt dire essems. aquest demanz es aitals, que non en pot dire ren neguns om pois que n'es donaz iuizis una uetz. §3. si aquel om a cui taing aquest demanz non uol dire o non pot, us altre om qui uol en pot ben dire e ran-curar d'aco queŚl monumenz fo uiolaz. en aquest deman, cora lo fai us om estrainz, uen pena de .C. besanz. §4. aquest deman, zo es que om fai de monument que ton uiolaz, non dura oltra un an poiss que el fo uiolaz, si enant non fo faita aitals ran-cura cum leis diz. §5. si aquel om qui uiolet monument non fo mes em plaig en sa uida, a sson heres non pot om ren dire. §6. aquel om es entendut que aia uiolat sepulcre, zo es monu-ment, qui son escient lo corrumpet eŚl uiolet, si cum es, si el en gitet foras l'ome mort qui era inz, o si el en gitet las ossas, o si el despoillet l'ome mort, o si el habitat inz eŚl monument, o si el i fei altra causa esters aquella que es fai-ta ad obs deŚl monument, sol que el o fedes per mal engeing. mais qui i fai alcuna ren sens mal engeing non es tenguz. §7. sepulcres es entenduz toz locs on iai om morz. XXV. aizi diz, cal pena deu auer aquel qui sebelis omen mort en ciptat. aquel om qui sebelis ome mort inz en ciptat en deu auer pena de .XL. besanz, ed aquesta pena deu esser deŚl fisco. arregers l'om qui i fon sebeliz en deura esser gitaz foras e portaz en un altre log, ed aquest locs don el es traiz deura esser cuminals de la ciptat.