I. 1. poiss que nos auem dig de sobre d'aquellas causas que sunt obs el iudizis, si cum es de edendo, zo es de manifestar ad altre per cal radon el lo uol metre em plaig, ed de in jus uocando, zo es de clamar em plaig omen, e poiss que nos auem dig dels arbitres, zo es d'aquellas personas que receubon fermanzas de plaig ni non ant autra jurisdicion, zo es altra poestat, aras digam d'aquellas personas que an poestat que podunt destreiner o mes em plaig que fazon radon l'us a l'autre, e qui podunt donar iudizi ses nuilla fermanza. mas aquel de sobra es appellaz iutgues. 2. primeirament deu esser esgardaz, que es iudicium ed en cal forma ed en cal mesura el deu esser ordenaz, ed entro a cal termini el durara poiss que el es comenzaz, e cal poestat e cal ualor el a. 3. li iutgues a tant de differentia de l'arbitre, que li iutgues se fai per publial persona, zo es per cuminal poestat e li arbitres se fai per priuada persona. aregers altra differencia i esca en l'arbitre: si om non uol atendre la soa sentencia, li arbitres non l'en pot destreiner, si non per la pignora o per la pena, si il li es promessa, o per la fermanza si cum es dig de sobre; mas si iutgues dona sentencia ed om no la uol atendre, el l'en pot destreiner, ancara non aia el ni pignora ni fidanza ni non i sia promessa pena. 4. la mesura e la forma deu esser gardada, ed en lo comenzament del iudizi en la fin. aregers deu esser esgardada li persona del iutgues ed aaquill de l'actor ed aquill del reu. a regers la causa deu esser esgardada dun es lo plaz. II. li iutgues deu esser tals persona que el non en posca esser gitaz per natura ni per dreig. aquill en sunt gitat per natura qui sunt menor de.XXV.anz, aissi cum ill non podunt esser arbitre. a regers aquel qui sunt mut o sort en son gitat per natura e per drei; en sunt gitat per natura femenas e serus ed aquel qui sunt infames, zo sunt aaquill que sunt desleialat. III. 1. li persona de l'actor e del reu eussament deuunt esser tals que non poscant esser gitadas de judizi, per natura ni per dreig. per natura en sunt gitat aquill qui sunt mut o sort o fatui, zo sunt aquill qui non an ben lors sens ed aquill qui sunt menor de.XXV.anz. per dreig en sunt gitat li seru ed aquill a cui es uedada l'aministradon, zo es bailia de las soas causas, si cum es degastaire de las soas causas. 2. mas tuig aquill podunt faire plaig, si ill ant tuaor o curaor, e si ill non l'ant, il lo deuunt demandar; ed ancara non o uoillant ill, li poestatz lor deu donar un curaor qui faza plaig per eillz. IV. 1. la causa deu esser tals que ella sia peccunaria, zo es auers o tals causa que posca esser adesmada per auer, si cum es terra e maison, o deu esser causa criminals. mas si lo es autra question, si cum es de la grandeza de la terra o de las uirtuz de las erbas, non las deu audir lo iutgues. 2. la persona del reu deu esser esgardada, si cum es del tuaor qui non donet fermanza de faire saluas las causas d'aquel de cui el es tuaire, car aquel tuaire non pot plaideiar per cel de cui el es tuaire ni non lo pot defendre. 3. la forma del iutgue deu esser tals que li iutgues e l'actor el reus, cadaus d'aquelz adobre ofizi, zo es son mester, ed aquo deu esser infra l'un leial termini, zo es infra tres anz pois quel plaz es comenzaz. V. l. li officis del iutgue deu esser tals que el deu audir la causa e pois deu destreiner las parz que uenian als plaiz, e deu los soen demandar, si ill uolunt mais luigna ren diren el plaiz. e pois que zo es fait deu adesmar la causa, zo es deu esgardar, cals dreiz escha sobre aquesta causa, e pois que el o aura conogut lo drei de la causa deu donar sentencia escrita en la presencia d'amdoas parz. 2. mas tals uegada es que lo iutgues pot donar sentencia, ancara non i siant amdoas las parz, si cum es en aquest cas: si la una de las parz, zo es li actori qui demanda, non uol uenir al plai, pois que el es comenzaz e pois que el es clamaz al iutgue, el iugues a fait saber al reu, lo iutgues deu trametre un edictum, zo es unas letras a l'actor que el uenia a plait. e si el non uien, al cap de.XXX.dias li en trameta unas letras, e si el non uien per aquelas autras, al cap d'autres .XXX.dias l'en trametez autras. e si el non i uen per aquestas deireitas letras ni non manda al plaig negun omen que faza lo plaig per lui, deu auer alongamet per un an. e si el non i uen de dinz un an, lo iutgues deu fenir lo plait en presencia de l'altra part segun aco que radons manda. mas si el uen al plaig enant que passes l'anz, non deura esser audiz entro que pagues al reu totas las messions que el a faitas el plaig segun mesura, e non se deu pois partir del plaig entro que sia feniz. e si el s'en partia e l'anz passaua, pert tota sa radon e sson deman que el faza. 3. mas sil reus, zo es aquel de cui fo faiz lo clams, sera absens pois que lo plaiz es comenzaz, lo iutgues lo deu faire querre que el uenia al plaig, e si el non i uen deu li mandar unas solas letras per tres uez que el uenia al plaig, o li deu mandar unas solas letras en quals el li deu mandar, si el non uen, que el fara lo plaig, que el en dara a lo plaig iudizi, e aissi fenis lo plaiz. mas qualsque trameta de las letras lo iutgues, non las deu mandar tro que passe lanz, de.Vl.mes seguentre lo comenzament del plag. e si el sera aissi requesiz cum es dig e non uenra al plaig, lo iutgues deu conoisser del plaig, cals de las parz a meillor radon, si que i deura esser li altra parz, e segun aco que el conoissera, cals a meillor radon, deu donar lo iudizi; ed aquel encontra en cui sera donaz lo iudizis non s'en pot pois rancurar. 4. mas sil iutgues non pot conoisser la radon del plaig per zo que dig en sia e passara tres anz seguentre lo comenzament del plaig, toz lo plaiz es desoutz e totas fermanzas d'amdoas parz atressi, cum si lo plaiz non fos anc comenzaz. 5. aizo que didon molt omi que om pot demandar mession enant iudizi, cant lo plaiz es alongaz per la colpa de l'una part, non es neguna rados qu'el diga, isters cora aquill parz per cui colpa lo plaiz non fo tenguz sera aradonat, enaissi cum es dig desobre en altre titol; car adonc pot esser demandada la mession ad aquel per la cui colpa fon lo plaiz desturbaz. VI. li officis de l'actor es aitals que el deu dire que demanda e per cal radon el demanda, e deu prouar aco que el demanda, tro que lo reus s'en tenga peruencuz, o per cofes o tro que el fasza fei al iutgue. VII. 1. li officis del reu es tals que deu neiar e cofessar aco que om li demanda. 2. e cant lo reus cofessa, o el fai simplament si cum es cant el li diz enaissi: "eu li dei aco qu'el me demanda", o el fai ab escriptum si cum es: "eu li deig aco que el me demanda, mas eu li o ei pagat", o: "el n'a estat per tant de termini qu'el no m'en mandet ren, que ren no m'en pot mais dire si cum es per.XXX.anz", o si el diz autra radon per que el se defen. 3. cant lo reus cofessa simplament, autresi en cum sin fos donaz iudizis, e deu pagar aco que el cofessa. 4. mas cant el cofessa ab ecepciun, zo es cant el diz que li o paiat o qu'el diz qu'el aia istat per tant de termini que el non posca ren dire, o el diz altra radon, adonc deu el prouar aco qu'el di, atressi cum li actors deu prouar aco que el demanda, si lo reus li o messconoiss. 5. aregers si lo reus neia aco que om li demanda: si el o neia simplament, zo es qu'el diz que ren non li deu, uencera lo plaig, si li actors non pot prouar aco que ill li demanda: e isters cora lo iutgues pot ueder alcuna paruenza que la una parz fai melz a creire que li altra: si el deu far fen ses nuil retenement que aco sia uer que el diz, o sia que el deman o sia que om deman ad el, si el nega cum escepcion, deu la prouar si cum es dig desobre. 6. totas las accions, zo son tuig li deman que fai uns om en ues autre, o ellas sunt en la causa o ellas sunt en la persona. aquellas sunt in rem, cant om diz de la causa que altre ten que ela es soa. in persona sunt aquellas, cant om non demanda la causa per soa, mas diz ad altre enaissi: "tu me deus.C.sol." ,o: "tu m'as faita aital malafaita, si cum es furz o aunta o rapina o alcun dan". 7. totas las accions que sunt in persona duron entro a.XXX.anz, fors aquellas que sunt gitadas a num, si cum es demanz d'auta. VIII. 1. si eu comenzei plaig encontra mun demptor, per cal que causa el me sia depteire, totas oras me liura los meus dreiz, car poiss que lo plaiz es comenzaz si deu d'aqui enant donar usuras, ia sia zo qu'el no las degues donar desenanz. 2. aregers si causa es tals dun lo plaiz es comenzaz que li eres del deptor ni del demandador en apres lor mort ren non i poguessunt demandar, si plaiz non fos comenzaz, ben poiria cascuns son dreg demandar entro a.XXX.anz, o sia quel deutor es morz o sia quel demandaire, o sia que amdoi siant mort. 3. ara digam, per cal guisa li plaiz se comenzunt, id est qualiter lis contestatur. certas, pois que li actors, zo es cel qui se clama, a faita sa rancura dauant la poestat, e li altra parz li a couengut aco que om li demanda o el li a dig de non, dicitur lis contestada, zo es plaiz comenzaz. ed en aital guisa si es lis contestada, mas non oi en us e per aco, non didem ren. 4. souen s'esdeuen em plaig que moltas rancuras son faitas de l'una part o de ambas parz, o que l'una de las parz uol primeirament sa radon dire e radonar, e li altra uol o faire eussament. e per aco es bes que uos digam, cals rancura e quals questions deu primairana anar. 5. si aquellas questions ed aquellas rancuras que sunt faitas em plaig, o ad una sola part o ad amdoas, sunt preuidiciales, zo es li una noz a l'altra, totas oras deu esser radonada e conoguda enanz aquill questions que noz a l'altra si cum es si eu dic: "aitals causa que tu as es mia", o o eu dic: "tot quant as tu es meu, per zo que tu est mos sers." primeirament deu om conoisser, si tu est mos serus o non, quar pois que om sabia que tu seras mos serus, non es doptes que no sia meu tot quant tu as, ed auers ed honors. atrestals rados es si cu te deman una causa e tu dides a me que la causa non es mia per aco que tu dides qu'eu sia tos sers. 6. mas si aquellas questions que om fai em plaig non nodunt la una a l'altra, aquel qui pimeirament se clama deu dire sa rado, e la radon d'aquel deu primeirament esser radonada e conoguda e iutgada per aquella lei que diz: "qui primeirament apella", zo es qui clama, "primeirament deu agre", zo es primeirament deu far son plaig e deu cossegre son dreig e sa radon, si el l'a, si cum es si eu me clame de te e tu te clamas de me: la mia rados deu esser pimeirament dita e radonada e conoguda e iutgada. IX. a la uegada auen que aquel que se clama demanda plus qu'el demandar non deuria, ed aco fara el si que el o sabra be, zo es per mal engeing, o el o fara si que el non o sabra. e si el non o sap, non deu auer neguna pena e ben pot cossegre sa dreitura. mas si el o saup que a son escient deman mais que el non deura, ed el se uol penedre enanz que plaiz en sia comenzaz, non deu auer neguna pena. mas si el uol perseuerar en aquella contumacia, zo es en aquel mal engan ed en aquella fellonia entro que li plaiz sia comenzaz, si en deu auer tal pena que non deu solament perdre aco que el a tort requeiria, mas atressi eus aco que el a dreit demandaua deu perdre. e tot aco deu dire lo iutgues. X. 1. cant lo plaiz es comenzaz, moltas uegadas auen que las parz queren inducias, zo es respeit ed alongament, e per aco digam de las inducias. 2. lo iutgues deu donar enducias ad aquel qui las requer, si ill poira conoisser dreitura causa per que il li sia demandada, e non en altra guisa. Justa causa es, si alcuna de las parz requer inducias, o per carta o per guirentia a trobar o per trobar aduocat o per autra iusta causa. li poestatz leument non deu donar inducias, mas una uegada, si mout dreitureira causa non i uen, per qu'el la deu donar. 3. lo iudex, cant el dona inducias, non deu donar inducias plus de tres mes, si ambas las parz son en una terra. mas si ambas las parz sunt en diuersas prouincias pot donar enducias entro a.VI.mes, si el ue iusta causa per que el la uol donar. mas si una de las parz requer tals inducias que el troben e sa radon, que el diga que era outra mar, si cum es carta o garentia, .VIII.mes li en pot lo iutgues donar de inducias e non mais. certas, outra aquest termini non deu nuilla poestatz donar inducias, si molt iusta causa non es, mas cert si el ued apertament molt iusta causa, ben en pot donar maiors enducias, si cum es per enfermetat e per mal temps. XI. 1. de sobre es dit de las inducias generalment. 2. ara digam d'aquellas inducias que deuunt esser donadas per las festas. ellz dias domenis ed in Pascha ed in Natale Domini ed in Epiphania ed en las festas dels apostols non deu nuilla poestat tener plaig ni deu donar sentencia. si el o fa, non ual ren, si el non o fai per cossentiment d'amdoas las parz, o non es per la causa que deu perir o per la accion que se deu fenir per temps; car adonc en pot esser comenzaz lo plaigz per zo quel dreiz e la rados d'aquel que demanda non se perda. 3. arregers si lo es tals causa que es per uoluntat d'ambas parz, zo es non es contrast ni rancura, be en pot esser donada sentencia, si cum es in mancipacium, zo es cant lo paire solu so fill de son poder, e si cum es manumissios, zo es cant alcuns om franchis son seru, o si cum es adoptions, zo es cant alcus om fai son fill d'un omen estraing. 4. a regers el termini de meissos s'en deu laissar lo iutgues un mes, que el non deu destreiner negun ome a plaig ni non deu donar sentencia, ed un autre mes e uendemias per cossentiment e per uoluntat d'amdoas las parz. bubu XII. 1. pois que nos auem dit dels iutgues ed en cal mesura deuunt, li iutgues donar inducias, ara digam, dauant cals personas deuunt esser faig li plaig. 2. il plaig deuunt esser faig dauant aquellas personas que ant iurisdiccion, zo es poestat si cum es li presides e li pretor. 3. mas li actors semper, zo es totas oras, cant el demanda alcuna causa ad altre, deu anar dauant lo iutgue del reu. non es miga lo reus destreiz de plaideiar denant la poestat de l'actor, si non en aquest cas que diz li leis nominadament, si cum es lai on es faiz lo contrast; car semper es uers, si eu fasz mercat ab altre, si cum es si eu compri de lui alcuna causa o nos feimes compania essems o el couen d'istar ab me entro ad un termini: aquel que es reus deu respondre e plaideiar lai on fo faiz lo negocis e la couinenza. 4. e si cum es si el fai malafaita, car adonc lo pot om menar em plait, aquill qui s'en clama dauant aquel iutgue el cui poder el a faita aquella malaifait, ancara no sia el e sson poder. a regers aquel om qui se rancura de malafaita si se pot clamar que a fait aco en toz logs un el lo pot trobar. 5. tals personas sunt qui non sunt destreitas d'anar denant l'Emperador, si alcuns om se clama d'els, si cum sunt pupilli e las uiduas e las autras personas piatables. aquestas personas non en sunt destreitas, si ellas non o uolunt, car aco que es ordenat per lo pro non deu tornar a lur dan. mas si el si clamant d'alcun ome, ill lo podunt ben menar dauant l'Emperador per plaideiar. 6. aquil ome qui sunt mes em plaig de crim, si cum es de adulteri o de omicidi, podunt esser couencut denant aquel iutgue en cui poder ill ant fait lo crim o dauant aquel iutgue el cui poder son trobat. 7. si es plaiz de possesios, dauant aquill iutgue deu esser fait lo plaitz en cui poder es la tenedons. 8. si eu lj deman auer o autra causa que eu diga que alcuns om me donet a sa mort, aqui deu esser lo plaiz tenduz un es la heretaz del defunc o la maier parz de la heretat, o aqui on es la causa qui es demandada. generalment, zo es toz temps, es uers, si es plaiz de causa corporal que aquel om que a e ten la causa deu respondre e plaideiar lai un es la causa, si aquel o uol qui demanda la causa. 9. si alcuns om qui fon aministraire de l'auer del comun d'alcuna terra ed om l'en met em plaig, aqui es destreiz de redre radon ond el ista, on el aministret, sis uol aquel qu'el met em plaig. 10. si plaiz es de statu, zo es cant om diz d'omen que es franx que el sia sers o d'ome que es sers diz que sia franx, deu esser tenguz dauant lo iutgue ordinari, si cum es dauant lo preses o lo pretor. e si el es serus ed el diz que el sia franx, lo plaiz deu esser tenguz dauant aquel iutgue en cui poder es li maisos d'aquel que diz que el es suns sers. e si el es francs ed om diz qu'el sia sers, lo plaiz deu esser tenguz dauant aquel iutge en cui poder es li maisos d'aquel qui diz que el es franx. 11. si uns meus sers se n'es fogiz en alcuna terra ed eu lo deman, que eu dic que el sia mos sers, ed el diz que non es mos sers: si eu posc mostrar que eu l'aig eregig, el iutgues de la terra pot conoisser que el me sia fugiz, el sera destreiz de tornar aqui don el me fugit, qu'el m'estia aqui a dreit, ed aqui sia faiz lo plaiz. XIII. 1. naturals radons uol que li paire o li maire o li auis o li auia, cant ill uant a la mort, que ill deuunt laissar los bens, zo es lor auer e lor onor a lor effanz, o sia que ill sunt mascle o sia qu'el siant feminas. e non es desebranza, si ill sunt en las lor poestaz, o alcuna de las personas es morta ab intestato, zo es ses gatge: totz los seus bens, zo es li soa eretaz, zo es tot sos auers e sa honors deu esser de toz sos effanz cumunalment. mas si lo paire o la maire o alcuna d'aquellas personas que sunt de sobre ditas fant testament, zo es si dona soi gatge, pot ordenar lo seus bes segun zo que el uol, mais en aital guisa que ill fazunt de toz lor effanz lor eres nominatiuadament. 2. ed a cascun deuunt donar la falcidia per dreit d'eretat. sil paire o li maire o li auis o li auia donet son gatge ed om pot trobar alcun de sos effanz a cui el non laisset ren a son gatge, egalmet deuunt tuig partir las causas del mort, ancara non i sia negus que non aia ben en altra guisa tant cant es la falcidia de las causas del mort, si cum es o per doalidi o per esposalidi o per legat o per fidei comis o per don que om fai a ssa mort; mas non l'a si cum deu auer hered per heretat. 3. mas zo es uers, si aquel de cui heretat es lo plaiz nol desereta; nominatiuadament dident en aissi: "Peire, sias deseretaz de ma honor". ed ancara lo deseretet el, non es assaz, si non diz nominatiuadament la causa e la radon per que el lo uol deseretar e gitar de son auer e de sa honor. e si o deu faire escriure a son testament, si el fai testament per escrit, e si el a fait aizo, ualra sos testamentz, si aquella persona a cui el laisset la honor dira per num per que lo morz deseretet son fill e sobre aizo o prouara, si n'es doptanza. XIIII. l. La falcidia quel paire o la maire o las autras sobiranas personas sunt destreitas de laissar a lor effanz, zo es la terza part d'aquella partida qu'il pertenria, si aquel de la cui heretat es lo plaiz fos morz aissi que el non agues fait nuill testament si negun ordenamet, si cum es en aquest issemple: si uns om uen a mort ed el a dos effanz ed el non a mais autre auer ed honor mas.XXX.liuras, deu laissar ad aquellss dos effanz la terza part de tot aizo que el a, zo sunt.X.liuras, ed enaissi aura cadaus.C.sol., zo es la terza part de.XV.liuras; car.XV.liuras del ben del paire uenriont a chascun d'eus, si lo paire fo morz ses testament. aquestas.X.liuras deuunt esser partidas antr'els dos engalment. 2. zo que es dig desobre que lo paire e li maire e li auis e li auia deuunt a lor mort laissar a cadaun de lor effanz la terza part de zo que li escairia del ben del mort, si el fos morz sens testament, zo es uers cant el non a mas.IIII.enfanz o meinz. mas si el sunt plus de.IIII.effanz, cadaus de lor deu auer de las causas del mort la meitat de zo que li escadera, si aquel persona fos morza sens testament, zo es de tot zo quel morz auia cant ill ueng a mort. XV. 1. aquellas causas per que pot lo paire e la maire e li auis e li auia deseretar sos effanz sunt.XIIII., si cum es sil fillz mes sas mas e sson paire per mal afaire .I., o si el i fei gran contumelia, zo es gran autan .II., o si el acuset son paire de crim, isters si ill l'acuset de crim que el auia fait contra l'Emperador o contra lo comun de la terra, qu'adonc non pot esser per aizo deseretaz .III., o si el estara li fillz ab maleficis a guisa de malefico, zo es ab homes que fazont mala art, lo pot deseretar sos paire .IV., o si lo filz fara engeing ab que el uolia aucire son paire .V., o si el iaira ab sa mairastra o ab la concoa de son paire .IV., o si lo fillz met em plait son paire per calumpnia, zo es a tort son ecient, e per alongament quel filz demanda en aquel plait lo paire en recep gran dan .VII., o si lo paire es em prison per auer que el deu ed el preia son fill que el intre e fermanza per el ed el non i uol intrar en aquella fermanza per lo paire de tant con om lo uol penre e fermanza; mas aco es uers solament dels filz mascles..VIII., o si el uedet a son paire que el non dones son gatge.VIIII., o si el ista ab ioglars eussament que el en pot deseretar son fill.X., o si ella es filia que sia menre de.XXV.anz el paire li uol donar tal maris cum li taing, ed ella non li uol penre, mas ten mal regle ab altre ome.XI., o si lo paire es furiosus e lo fillz non lo uol courear ni uestir ed adonc, si om l'en somon ed el non o uol faire, pert la heretat del paire.XII., o si lo paire es pres de serradis e lo filz nol uol donar redempzo ed adonc, sil paire mor em poder de serradis, la heretaz que seria del fill, si agues donada la redempzo, deu esser de la gleisa.XIII., o si lo paire es de dreita fe e lo fillz es eretgues.XIIII.. XVI. si cum es rados que lo paire lais son auer e sa honor a son effant, atresi os rados que lo fillz o la filia e las personas sobiranas, si cum es lo nebs, si el uen a mort, que el lais son auer e ssa honor a son paire ed a maire, o si el non o fai no ual lo testamenz quel fillz o la filia fai, esters si lo paire o la maire non a la falcidia del ben de son fill qu'es morz, de la cui heretat es plaiz; si cum no ual lo testamenz del paire o de la maire, si ill non laisson la falcidia a cadaun de lor effanz tal cum lor aitanz autresi non ual aquill deus effanz, si non laisson al paire o la maire o a l'autras sobiranas personas. mas zo es uers, sil paire o la maire que uolunt succedere a son efant, que il non sunt destreit per alcuna d'aquellas iustas causas que leiz diz a num. XVII. l. aquellas causas per que podunt li fill deseretar lor paires e lor maires o lor auis o lor auias o las autras sobiranas personas sunt.VII.. zo es si lo paire liura lo fill a mort, isters si lo fillz auian ren fait contra la maiestat de l'Emperador, zo es qu'el uolgues aucire o un de sos cosseillers, o si lo paire apareillet uerens o alcun malefici contra la uida del fill, o sil paire s'aiostet a la moiller o a la concoa del fill, o si lo paire uedet a son fill que non fedes testament en aquellas causas en que el lo podia faire, o sil mariz dona a ssa moiller o li moiller a son marit medinas per aucire o per tolre lo sen, o en autra guias uolra aucire l'us l'autre: per aquest forfaig pot lo filz deseretai aquel que o aura faig. o si lo fillz aura perdut son sen, lo paire nol uolgra gardar ni faire metgar; si pois lo filz garis, pot deseretar son paire de son testament. o si lo filz sera caitius antre sarradis e lo paire nol uolra redemer: si mor lai, pert lo paire totas las causas de que lo fillz pot testament faire, ed aquestas causas, zo es del fill qui er morz en caitiuitat, deurant esser donadas a la gleisa o a caitius redemer. o si lo fillz en torna, pot deseretar son paire, car nol uolg redemer. o si lo fillz es catholicus e conois que lo paire es eretges, pot l'en lo fillz deseretar. atrestals es de la maires e deus autres sobiras parenz. 2. e si non i es alcuna d'aquestas causas, deu li totas oras laissar la terza part de tot lo seu. XVIII. atressi cum li paire o las autras sobiranas personas non deuont deseretar lor effanz cant ill uenunt a mort, eussament non deuont donar e lor uida ad un de lor effanz o ad autres omes que li autre non aiont la falcidia. e si eill o fant poirant sei effant demandar tant cant ei de la falcidia meinz. XVIIII. arregers o la maire donet tant ad una de las filias o altra personas en dotalicio, que li autre effant en perdunt la falcidia, poirant o demandar ad aquel a cui fo faiz lo dos tant que ill siont la falcidia de las causas d'aquel que fesz son don. XX. l. pois que nos auem dit en cal guisa se desfai lo testamenz del paire e de la maire e de l'aui e de l'auia, ara digam en cal guisa lor effant podunt demandar la lor eretat o altre ome la heretat d'aquelz de cui ill sunt heres. 2. la heretat d'aquella persona que es morta podunt demandar aquill qui sunt lor eres, o per testament o ses testament, o mascle o feminas, o a celui qui la ten si cum heres, mas non o es, o sia que el se cuida heres esser del mort, ed el non o es; o si el es sos heres, non o es per dreit, o sia que el la tenia a mala fei, o sia qu'el laisset la tenedon per son mal engeing o sia qu'el aia tota la heretat, o sia qu'el n'aia una partida, o sia que el tenia una sola causa. 3. aquel om ten la heretat uniuersalment qui ten las causas de la heretat, si cum sunt camp e maisos, el dreiz de la heretat, si cum sunt las rados per que el pot demandar ad altres alcuna causa, si cum es aquel qui uendet alcuna causa de la heretat, o que fez dan en las causas de la heretat, si cum es si el aucis u ser o una bestia de la heretat o el nafret, o si el talet un arbre de la heretat o una uina o altra malafaita. 4. a regers ad aquel ome pot li heres demandar la heretat qui la ten o per son mal engeing laisset la tenedon, si el la compret son ecient de celui qui non auia son sen, si cum es domenz qui era furiosus, o si aquel qui la uendet non la compret. el uendeire si el la tenia a bona fei ed el la uendet per pauc pretz, si cum seria per meinz de la meitat, si n'es tengutz lo cumpraire de tot aco qu'en peruenc ad el, ancara sia lo uendeire tenguz del prez qu'el n'a. 5. aregers ed aquel es tenguz de redre la heretaz qui la compret son iscient de celui de cui ella non era. 6. aregers aquel om qui recep l'altrui heretat en doalidi d'aquella persona de cui ella non era, si n'es tenguz qu'el la reda. 7. per aquesta radon pot om demandar las causas de la heretat, si cum sunt li camp e las autras causas corporals e las actions, zo es lo demanz que auia lo defuncs de la cui heretatz es plaiz. 8. aregers lo fruiz, zo es la iaudida de las causas de la heretat pot demandar l'eres ad aquel qui ten las causas dun es plaiz. aregers los fruiz qui son issit del fruig pot demandar. los fruiz deu om entendre toz aqueuz que ag aquel que ten la causa, o que el pogra auer, si el uolgues auer laborada la causa que li es demandada, si el es male fidei possessor, zo es si el saub que li causa sia d'altre omen. mas si el non o saup, zo es si el la ten ab bona fei, non es tenguz de redre los fruiz, isters d'aitant cum el n'es meliuraz. mas pois que plaiz es comenzatz de la causa de la heretat que om demanda, tuig omen a cui om demanda aquella heretat sunt entendut que ill la teno per mala fei, e per aco deuunt redre los fruiz de la causa toz canz en sunt issit, si la causa fo laborada, e toz canz en poiran esser issit, si la causa non fo laborada. 9. cals radons es dita del fruit, tals es de las usuras del prez de cui es depteire alcus om per la heretat en calogom guisa, o per aco que el era depteire del defunct, o per aco que el uendet alcuna causa de la heretat. 10. aquel om a cui es demandada alcuna causa de heretat o per altra guisa deu redre los fruiz qui sunt en la terra, si el la tengues per bona fei o per mala fei. 11. si tu compras una heretat o tota o una partida o una solo causa d'aquel ome a cui n'era zai moguda rancura, e tu o sabias adonc, tu es male fidei possessor per zo que rancura n'era faita, ancara non fos ella faita isters ad aquel qui tenia la causa que tu comprest, e per aco deuras redre toz los fruiz. 12. li heres del defunc pot demandar no solament aquellas causas que forunt del defunc, mas si pot demandar tot aco que lo defunc auia demandat, ancara non fos aco seu, si cum es la causa que li era comandada per estoiar o prestada per amor o messa em peinora o logada. 13. en tot aco que es dit desobre pot demandar sos heres pe aquesta radon, zo es per peticionem hereditatis. XXI. 1. aquel om qui ten la causa de la heretat e per bona fei o per mala fei, si om li demanda los fruiz pot en traire dels fruiz las messios que el i a faitas en ara ed en semenar ed en segar ed en estoiar lo blat. 2. mas si aquel cui om demanda la heretat fez mession en altras causas, ed aquellas messios foron tals que no i podunt remaner, que la causa non fos affollada, si cum es si el refei la maison que fora caeguda: si ella no fos refaita, poira retener la causa on fo faita la messios entro qu'el n'aia cobrada sa messio per l'offici del iutgue e non en altra guisa. ancara no sia la messios necessariosa, es aitals cum es dit, mas sol qu'ela sia tals que la causa en sia meliurada, ben la deu recobrar eussament cum aquella que es dita desobre en tant cant la causa n'es melliurada e non plus. 3. mas si las messios forunt tals que la causa non es melliurada, ben la deu recobrar; mas ques foron de deleit, si cum es si el i fei penturas o tal ren per que la causa non es meliurada isters que meillz en pareis, non pot ren demandar. mas pot las en tolre en tal guisa que la causa non i aia peiurament d'aco que ella ualia enant que aquellas messios i fossunt faitas. mas si om li en uolra donar tant cant ualiant aquellas obras cant ellas en serion toutas, non en pot plus demandar ni non las en pot tolre 4. tot aco que es dit desobre de las messios, tot deu esser e l'offici del iutgue, si el i pot ren meliurar, que el o fasza. e tot aco es uers, o sia que om demanda tota la heretat o sia que om en demande una partida o una sola causa. 5. aquesta radon per que om demanda heretat non pot perdre l'eres per meinz de.XXX.anz encontra cel omen que la ten per alcuna guisa, zo es per bona fei, aissi que el cuia que ella sia soa, o sia que el la tenia per mala fei, isters en aquest cas, zo es cant aquel a cui om la demanda la ten per bona fei o per iusta causa, si cum es per cumpra o per autra iusta causa: cert adoncs s'en pot deuendre aquel qui la ten per tant de temps cum el poiria, si la causa non fos demandada per heretat, si non l'en notz autra rados, si cum es ditg de sobre d'aquel qui la compret d'aquel ome qui non era be es son sen, o per altra radon que li sian en contra. XXII. 1. pois que nos auem dig, per cal radon om pot demandar l'eretat uniuersalment, ara digam, per cal causa om pot demandar totas causas singularment. 2. en aquesta causa, cant diz om: "rei uendicationem", zo es cant om demanda alcuna causa corporal deu esser esgardat, cals es aquel om qui pot demandar la causa, e qui es aquel a cui om la pot demandar. 3. per aquesta accion pot demandar la causa aquel de cui es lo terminis de la causa per cal que guisa. ed ancara aquel om qui l'a a cens, zo es en fedes, ia non sia seus lo dominis, la pot ben demandar a toz homes qui la tenunt en calocom guisa, sol que el aia poder de redre la causa, o si el laisset la tenedon per son mal engeing, si non es destreiz de redre lo prez ad aquel qui la ten si el la compret. 4. atrestals dreiz es, si aquel om qui tenia la causa liuret la tenedons ad altres per son mal engeing, si cum es, si el o fei per aco qu'el no uolg esser mes em plaig; atressi n'es em plaig cum si el las tengues. 5. mas si el per sa colpa perdet la tenedon pois que fo comenzaz lo plaiz, ancara non la perdes el per sa uoluntat, deu la redre si cum aquel qui la uendet o la donet o en autra guisa laisset la tenedon. mas si aquel que tenia la causa al comenzament del plaig la perdet ses sa colpa enanz qu'en fos donaz iudizis, si cum es, si la causa es morta, ed el non i ac nuilla colpa, el n'es deliures si que el non i deu auer negun dan, isters si lo demandaire de la causa era tals om que li agues uenduda la causa ed agues salu lo pres de la causa, si el la li redes al comenzament del plaig, cant el la demandet. 6. si aquel om de cui eu demandei una causa qu'es muns dreiz de demandar, el l'a tenguda tant entre aquel temps qu'era anaz enat lo comenzament del plaig e desseguentre lo plaig, per que el l'a gadainada per tenedo, non li teng negun pro, si non a la causa tant tenguda o desabanz lo plaig o desseguentre que el l'aia gadaignada, zo es a dire: non pot coniunger aquella tenedon qu'el i fei deseguentre lo plaig ab aquella que el auia faita desabanz lo plaig. XXIII. 1. pois que aquel es couencuz a cui om demanda alcuna causa, lo iutgues li deura mandar que el reda la causa e los fruiz segun aco que es dit de sobre. mas si el non la uol redre per mandament del iutgue, el la li deura far tolre, si el la a ed om la pot trobar. mas si lo iutgues non pot trobar la causa, o si aquel qui la tenia laisset la tenedon per engan, lo iutgues deu mandar al reu que el deu tant a l'actor zo es al demandador, cant el uolra iurar que uailla la causa que el demanda; isters si el uol jurar fora de mesura, lo iutgues deu destreiner lo sagrament. 2. mas aquel qui es uencuz de la causa c'om li demandaua, si non a la causa ni non laisset la tenedon per mal engeing, lo iutgues lo deu condempnar solament en tant cant la causa ual dreitureirament, zo es en tant cant ill n'a de dan, car la causa non li es reduda. 3. si la causa que om demanda es afollada a pos tot, o si ella es peiurada, lo iutgues deu far emendar lo dan, zo es lo peiurament de la causa, si la causa a lo peiurament per la colpa d'aquel qui la ten, ed a cui ella es demandada. o si ella es affollada per l'altrui fait, el seiner de la causa li deu donar aquel dreig qu'el a encontra aquel om qui fez aquel dan en la soa causa. 4. cals dreiz e cals radons es dita delz fruiz e de las messios en aquest deman de la heretat, si cum es dig desobre en l'altre titol, atrestals dreiz ed atrestals radons es deuz fruz e de la messios en aquest deman, zo es cant om demanda alcuna causa corporal que om non demanda per heretat. 5. certas, en aquest deman es granz differencia entre aquel a cui om demanda alcuna causa, si ten la causa per mala fei, ed aquel qui ten la per bona fei. arregers granz differencia es antre aquel qui ten la causa sens nuilla iusta causa, si cum es per tolta, ed aquel qui la ten per alcuna iusta causa, si cum es per compra o per camie o per don o per doalidi o per altra iusta causa. 6. zo es la differencia: si us om qui es uencuz de la causa que el ten fon bone fidei possessor ed el ac iusta causa de tener la causa, toig li fruit son sei per l'afan que el mes en la causa o autre om per lui, isters aquill fruig qui sens afan son nascut de la causa, si cum es fens e peras e pomas e castagnas ed altre fruig semblanz d'aquestz. aquestz fruiz deu el redre, si el los a; o si el non los a, deu los emendar, s'el n'es meliuraz. 7. mas si el non ag titoll, zo es non aig iusta causa, ancara la tengues el per bona fei, si deu el redre toz los fruiz qu'el n'ag, si el los a ancara, o tant de cant el n'es meliuraz, si el los a despenduz. mas neguns om qui teng una causa per bona fei non es tenguz deuz fruiz de la causa, si el non ag negun. 8. aquel om qui ten la causa per bona fei don es lo plaiz, si el demanda la messionz que el fei en la causa ed om li demanda los fruiz que el ac de la causa, ben o pot faire e deu cuntar lo fruit per la messio, si cum uen per radon, ancara gadaines el la causa per iusta causa, si cum es per compra, ed ancara siant li fruig tal qu'el non los deura ben auer salu a sa mession per l'offici del iutgue de zo qu'el mes mais que non ualgrunt li fruig, en tant cant la causa es meliurada. 9. aquel om qui ten la causa per mala fei, zo es son escient, la gadainet d'aquel omen qui non auia dreit, ancara lan compres el: si deu el redre e la causa e toz los fruiz que el en pres o altre om per el. mas si el non la gadainet per iusta causa, si cum es si el la tolg ad altre, e son escient sabia que la causa era d'altre omen, cant el i intret, ben deura redre toz los fruiz que el ne pres o qu'en pogra auer pres aquill qui adonc tenia la causa, si el non l'agues perduda. 10. aquel om qui redra la causa dun el fon mes em plaig, si om li demanda los fruiz de la causa, sin pot ben retener tant cant el comda de mession que el i fez en arrar la terra ed en foire o e semenar o en recollir los fruiz ed en estoiar o en altra guisa utilment, car non deu om entendre que siant fruig isters aco qu'en reman poiss quen traira la mession foras del fruig. ed aquestz dreiz podunt auer tuig ome, o sia que ill teniant la causa per bona fei o per mala fei. 11. las messios quel possessor de la causa fai en la causa, o ella es necessaria o ella es utils o ella es uoluptaria, e de totas es sebrada rados. aquella es necessaria que, si ella non fos faita en la causa, que la causa en seria afollada, si cum es refars una maison que uolia cader; aquill messios es utila per que la causa es melliura, mas non seria peiurada ni affollada, ancara non i fos ella faita, si cum es far una fenestra en la. maison que granz obs i era, o si cum seria plantar una uina o altre arbres. aquella messios es uoluptaria que om a faita per deleig, si cum om fai per ben pareisser si cum es peiner una maison. 12. de totas messios es aitals dreiz ed aitals rados en aquest tractar, zo es cant om demanda una causa, cals rados n'es ordenada desobre en aquel deman que l'om fai d'eretat. 13. ancara aia uns om comprada una causa d'aquel omen de cui ella era, ed ancara li aia el pagat lo prez, si el non li a encara donada la tenedon, aquel medeuz que la li uendet ben la poira uendre poisas ad un autre, e si el o fai ed el li donara primeirament la tenedon, aquel aura mellor dreig en la causa e poira la ben demandar a tot omen, aquill primeirament aura la tenedon, e l'altre non se poira tornar isters encontra aquel qui li auia uenduda la causa. 14. mas si uns om uen una causa que non sia soa, ed aquel qui la compra compret a bona fei e fos mes en tenedon, ed aquel om qui la uendet esdeueng pois seiner de la causa per calocom guisa, ed aquel uendeire la uendet pois ad un altre: aquel qui la compret primers i aura meillor radon, o sia que el la tenia, o sia que el la deman, si el ac la tenedon primeirament, ancara non fos seiner lo uendeire de la causa, cant el li uendet. 15. arregers si alcuns om compret una causa a sson num ed a sson obs de l'autrui auer o d'auer cuminal, e la tenedos fon donada ad el o ad altre per el, el poira ben retener la causa e demandar; non la poira miga aquel de cui auer fo comprada la causa, si el non a singular radon, si cum sunt caualler, car aquil podunt demandar la causa que fo comprada de lor auer, ancara non fos ella comprada per els. 16. aquel om qui a una causa d'altre non es mia destreiz de redre la causa, isters ad aquel ome qui ministrara que la causa sia soa o que i aia autra iusta radon. 17. aizo deuem saber que cantas uegadas alcus om demanda una causa ed es dubi de la tenedon, zo es non es cert, cals tenia posseda o cals no, lo iutgues deu primeirament conoisser de la tenedo, per zo que el sapia, cals de lor poira prouar o cals non. XXIV. 1. pois que nos auem dit d'aquellas causas que sunt corporals, en cal guisa e per cal rado ellas deurunt esser demandadas, ara digam, per cal radon deuunt esser demandadas aquellaa causas que non sunt corporals, zo sunt usufruig o seruidis que a nus om en las causas d'altre, zo sunt aquellas que non ant cors, si cum sunt li dreit que uns om a en la terra d'altre, si cum seria si eu auia dreit de anar ad un meu camp d'un mo uedin. per aquela medeussa radon podunt esser demandat aquist dreig per que podunt esser demandadas aquellas causas que nos auem dit de sobre. 2. aquest dreit pot auer cadaus om no solament el cam de l'ome, mas atressi en las maisos, si cum si uns om a maison pres de la mia ed eu ei tal dreit en la sua maison que lo meus degoz cai desobre lo seu cubert o in la sua terra, o eu i ei tal dreit que eu posca metre los traus de la mia maison en la sua paret. 3. aquest dreit posc eu auer e moltas guisas, si cum es si aquel om de cui era aquela maisos un ei aquest dreig me laisset aquest dreig en son testament, o ill ne donei de mon auer, zo es que eu pogues metre los meus traus en la sua paret, o autre cal que dreg. 4. aquest dreig que nos auem dit desobre o autri que so semblanz d'aquestz apela om "seruitut", per aco que la maisos d'autrui seru a la mia maiso o lo camps d'altre seru al meu camp. 5. ed aquelz dreiz pert om per moutas mesuras, si cum es si eu comprei aquel camp o aquella maison on eu auia aquest dreiz. aregers si la causa peric, eu ei aquest dreit perdut, o sia que perisca la mia cauas o sia que el perisca la sua. aregers si eu estarei per.X.anz que eu non us aquest dreit, si eu sunt en la terra un eu ei aquest drei, o per .XX.anz, si eu non i sunt: perdrei eu aquest dreit, ancara non la pusca eu acaptar ni per.X.anz ni per.XX. car nuilla seruitut non pot om gadainar per tenedon de temps, si non l'a usada per tant de temps que nuillz om no s'en membre cant fos en autra guisa isters en aquest cas. 6. tals seruitut es que om pot acaptar per.X.anz o per.XX., si cum es si eu aduc aiga corrent per lo camp d'u mo uedin en la mia terra per.X.anz en la presenza d'aquel cui es lo camps, e per.XX.anz, si el non es en la terra, ed eu non fei en rescost ni per forza ni per prec que eu n'aia fait a celui de cui es lo camps. 7. aquesta seruitut que nos auem dit desobre e moltas autras que sunt podunt esser demandadas per aquella medeissa radon per cal podunt esser demandadas las autras causas que sunt ditas desobre. 8. ed aquist radons que es dita per cal om pot demandar la seruitut non pot esser peduda per meinz de .X. anz, si ill sunt amdui en la terra ed aquil qui la demanda ed aquel a cui om la demanda, o per meinz de .XX. anz, si calsacom d'eus non i es. XXV. l. Pois que nos auem dig comunalment d'aquella seruitut, cant l'uns camps seru a l'autre o una maison a l'altra, ara digam d'aquella seruitut, cant lo camps o la maisos o altra causa seruunt a nos medeus. aquesta seruitut es apellada "usufruiz". 2. primeirament deuem ueder, que es ususfruiz. usufruiz zo es dreiz d'usar o de fruir la causa d'altrui en tal guisa que la causa sia salua. 3. en atrestal guisa s'acapta l'usufruiz cum fant las autras seruituz que sunt ditas de sobre. 4. mas si alcuns om acapta usufruiz, deu donar fermanza que el usura la causa aissi com pro ome laudarant, e que el non fara ren en la causa per que la causa sia peioirosa, e que el reda la causa, cant l'usufruiz sera feniz. XXVI. 1. en totas las causas pot om acaptar usufruiz, o sia que ella sia mobla, si cum es sers o bestias, o sia qu'ella sia immobla si cum es camps e maisos, isters en aquellas causas que non podunt esser seruadas si om las uol usar, si cum es uis e blaz e uestimentas. 2. mas en aquestas causas per aco que no i pot esser propriament usufruiz, ordenat es que aquestas siant donadas ad aquel qui las deu usar, ed el deu donar fermanza que el reda lo prez d'aquestas causas, cant uenra ad aquel termini que l'usufruiz sera feniz, si cum sera en aquest issemple: si uns uen a mort ed el me laisset ususfruiz de uin o d'oli, aquest uis ed aquest olis sera adesmaz, ed eu deurei donar bona fermanza de redre lo prez a lui o a ssun heres en aquel termini, cant l'usufruiz sera feniz. XXVII. 1. li usufruiz se fenis e moltas guisas, si cum es si aquel mora de cui era l'ususfruiz del seinor de cui ella era. encontra, si lo seiner de cui es la proprietaz gadainara l'usufruiz, eissament sera feniz l'usufruiz. a regers si la causa mor, o si es maisos ed ella cha, es feniz l'usufruiz. 2. e si l'usufructuaris, zo es aquel de cui es l'usufruiz, istara per.X.anz si el es en terra o per.XX. si el non i es, qu'el non usara ni non fruira la causa ni altre per el, pert lo usufruit. usar es zo c'om despen en sa maiso, fruir es zo c'om en dona oltra sa despessa. 3. aquel om qui a ususfruiz d'alcuna causa, si cum es de camp o de uigna o de maisos o de fedas, deu auer lo gaudiment tot que en eis, isters si es ancilla, que non pot ni non deu auer lo fil de la ancilla. 4. per zo que l'ususfructuaris deu auer lo gaudiment, ben es dreiz, si mor una de las uitz en la uigna, qu'el n'i plante altra, e si mor uns arbres qu'el n'i plant altre. 5. aregers si el a ususfruiz del folc de fedas, ed en mor una o mais, deura i creisser en log d'aquelas que morunt atrestantas d'aquellas que naissont. astrestals rados es, si sunt egas o uaccas o autras bestias en que alcuns om a usufruig. 6. aregers si ill a usufruit de maison, deu refaire lo cubert e las autras causas que i ant obs, car l'usufructuaris pot meliurar la causa, mas non la deu peiurar. 7. l'usufructuaris pot uendre e donar e logar e faire son talant e sa uoluntat d'aquel dreig qu'el a en la causa, zo es de l'usufruig, mas en tal guisa que non sia dans d'aquel de cui es la proprietaz, zo es non deu durar plus l'usufruiz, si el lo li jura ad altre, que si el l'auia retengut ab sei. XXVIII. 1. pois que nos auem dig, en cal mesura cadauns om pot demandar sas causas e sos dreiz, ara digam, en cal mesura om pot demandar lo dan que alcuns om li fai en las soas causas. 2. aquel om fai dan en las nostras causas per lo cui faiz las nostras causas sunt peioradas o toutas o affolladas per la soa colpa, o sia que la colpa i fons enanz quel dans, o sia quel dans enanz que la colpa, o sia que la colpa sia eneiss lo danz, si cum es en aquest issemple: aregers uns metgues taillet mal un meu seru qu'el uolia metgar, e per aco es morz que el no lo saub taillar. aregers se uns om se carget outra mesura e per aco cadet, ed el aisi m'aucis un meu seru o altre dan me fez, deu lo me emendar. atrestals radons es, si el garguet trob una bestia que el menaua, e per aco cadet la bestia e fez dan a me o ad altre. atrestals dreiz es, si el la menaua per un estreit loc, e per aco cadet la bestia e fez dan ad alcun ome: en tot aquest cas es la colpa enanz quel danz. 4. tals uegada es que la colpa es eneis lo danz, si cum es en aquel metgue que sabia ben taillar ome malaute e per sa colpa taillet mal un mun seru, e per aco es morz mos serus. 5. tals ueiada es que la colpa uen apres lo dan, si cum es en aquel metge que taillet be mo seru, e pois qu'el l'ac taillat laisset lo de metgar, e per aco es morz mos sers. 6. en toz aquestz cas que nos auem dit de sobre ed en altres semblanz d'aqueuz me deuon el emendar lo dan que eu n'ei, si lo sers es morz o el es peiuraz per sa colpa. 7. mas si lo danz auen a las mais causas ses colpa d'aquel qui l'a fait, nom deu esser emendat, si cum auen d'aquel omen qui per defendre son cors fai dan ad altre: adonc non deu el emendar, car toig omen en licencia per radon de defendre lur cors. areges si el es cauaillers ed el cor per aquel loc un li altre cauailler solon correr e ioiar, ed el o sos caualz auci un ome o el li fai autre mal non per uoluntat del cauailler, no ill en deu ren emendar. 8. primeirament deuem ueder, cals om pot demandar lo dan per aquesta accio, zo es per aquesta radon, ed a cui el lo pot demandar, e que el pot cossegre per aquesta radon. 9. per aquesta radon pot demandar lo seiner de la causa lo dan que li es faiz en la causa a celui que fez lo dan, si cum es a celui que taillet mal mon seru ed el n'es morz o peiuraz, ed a celui eissament que nos fez lo dan, si lo danz es auenguz per sa occaison, si cum es si alcuns om mandet a mo seru que el poiet en un arbre, ed aquest mos sers es morz per aquel poiar o el n'es peiuraz, aquel lo me deu emendar que li mandet que el montes en l'arbre tant cant el n'es peiuraz. e si el n'es morz, deu me emendar lo seru tant cant el ualia al plus en aquel an que el es morz, e pos lo radonar el dener d'aqueuz dias que el es morz. 10. adunc pot om demandar per aquesta radon lo dan, cant la causa es peiurada o morta, si cum es dit del seru. mas si la causa non es peiurada ni morta, mas en autra guisa me n'es auenguz danz per la toa colpa, deus lo me emendar, si cum es, si tu medist un meu enap d'argent en un'aiga, ancara non sia el peiurag, si lom deuras tu emandar. 11. atrestals rados es, si eu desliei lo seru d'altre per pietat que m'en pres, ed el s'en es fugitz. mas si eu non lo desliei per pietat, mas per dan que li en uolia faire, eu l'en son tenguz per furt, per zo quel sers quant fugit feiz furt de se meteus per l'autrei e pel cosseill que eu li donei. 12. per aquesta radon pot esser demandat tant cant ualia lo sers que es morz, si cum nos auem dig, en tant cant el n'agra de pro, si el non fos morz, si cum es si mos sers era ordenaz heres ed enant que el agues la heretat el es morz: per aco car eu n'ei perdut lo seru e la heretat posc o demandar per aquesta radon lo prez del seru el prez de la heretat. 13. mas lo sers qui es morz non deu esser adestmatz a l'arbitri de celui de cui el era, car el li era cars, mas cuminalment deu esser adesmaz tant cant el plus ualg de l'an cora fo morz ad enreire. 14. mas si lo sers meus es plaiaz, ed eu per ma colpa lo laissarei morir, non posc eu demandar la mort del seru, mas la plaia, zo es tant cant el es peiuraz per aquela plaia. 15. si alcuns om demanda lo dan que li es faiz per aquesta radon, ed om li o cofessa, deu li esser emendat si cum es dig desobre. mas si om nega em plaig e lo li pot esser proat per garentia, deu li esser emendat en doble, zo es dos aitanz que om non agra fait, si li o agues cofessat. mas si l'actors non o proua esters per sagrament, si cum es si el per la paraula de l'autra part o per mandament del iutgue iura que aquel om de cui el se rancura li aia faig aquest dan dun el es clamaz. XXVIIII. per aquesta radon non pot om demandar lo dan als heres de celui que fez lo dan, si lo plaiz non era comenzaz enanz que aquel fos morz que fez lo dan. mas li eres de celui a cui fo faiz lo danz lo podunt demandar, eussament cum aquel poiria a cui es lo danz faiz si el fos uius; car aquest demanz non se pert per meinz de.XXX.anz, si aquel es uius que fez lo dan, o si el en fo mes em plait enant que fos morz. XXX. 1. dit es de sobre, en cal guisa deu esser demandada la heretaz ad aqueuz omes que la tenunt. ara digam, en cal mesura deu esser deuedida antre aquelz que sunt heres. 2. aquest demandamenz que es de deuedir heretat pot far li uns deus heres als altres, si el uol, deuedir la heretat, ancara non o uoliant li altre heres. mas si alcuns dels heres nega que aquel que uol deuedir non sia heres, zo es que el non deu auer part, primeirament deu el prouar que el sia heres. 3. per aquest demandament pot om cossegre la sua partida de totas las causas de la heretat, e moblas ed inmoblas; moblas si cum es uis e caualz, immoblas si cum es camps e uignas e maisos, aregers la soa partida deuz fruiz qui sunt en la heretat. 4. no solament la partida d'aquellas causas que sunt en la heretat podunt demandar l'us heres a l'altre que ten la heretat, mas si deu auer part de toz los dreiz que auia lo defunc encontra alcuns omens, e si pot demandar per tal partida cum el es heres, si cum es si aquel qu'es morz auia alcun dreig de demandar alcuna causa ad alcun delz heres o ad autres omes. 5. aregers si alcuns dels heres fei alcun dan en las causas cuminals, o si el em pres alcuna causa de la heretat, si cum es si el pres alcun fruit, podunt li o demandar li altre heres. XXXI. l. si alcuns d'euz fetz mession en las causas cuminals, si cum es si el redemet la causa cuminal que mes lo defunc em peinora, o en altra guisa en fesz mession, pot la demandar per aquest demandament la mession que el i fei, esters aitant cum el ni fetz per la soa partida. 2. en aquest iudidi deu esgardar lo iutgues que el fasza adreitament deuedir totas las causas que sunt en la heretat. e si i es alcuna causa que non pusca esser diuisa, si cum es caualz o libres, lo iutgues la deu iutgar ad un delz heres que el sia soa, ed aquel qui la causa aura e tenra deura donar alz altres seus compainos, que i ant part en la causa tant cant lo iutgues esmara la causa per tal partida cum li taing en la causa. XXXII. tals causas podunt esser en la heretat que non deuunt esser deuedidas, ancaras fossunt ellas del defunc, si cum sunt libres de mala art o si cum sunt malas medinas, mas deuunt esser cremadas e destroidas. XXXIII. l. autras causas sunt en heretat que non podunt esser partidas, si cum es lo testament del defunc o autras causas d'auer o d'honor, e si lo iutgues manda que aquel heres la tenia qui es de meillor fei e de meillor credenza, e si non las uol creire l'us a l'altre las cartas, lo iutgues las deu far comandar en garda d'un pro ome estraing inz e la gleisa, si aquel om es tals a cui las pusca om creire. mas si li heres non se podunt acordar qui la tenia, ill en deuunt gitar sort. 2. aregers aquellas causas que non forunt del defunc uenunt en aquesta diuiscion, si cum sunt aquellas causas que el auia em peinora e que el tenia per autra guisa ab bona fei. XXXIIII. pois que aquist diuisios es faita, deu mandar lo iutgues que cadaus dels heres dun fermanza als autres, si alcuns d'aquellas causas que cadaus a en sa partida li sera uencuda en plaig per radon, que li altre la li emendunt, cadauns segun la partida que el a de l'heretat. XXXV. 1. aizo deu esgardar lo iutgues que cadaus delz heres aia tal partida de la heretat cum li defunc mandet per radon. e si lo defunc non dis, cal partida n'agues cadauns, lo iutgues la deu deuedir si cum leis manda, zo es engalment. 2. aquest deman pot faire l'uns deus heres a l'altre tro a cap de.XXX.anz. XXXVI. 1. nos auem dit, en cal mesura deu esser deuedida la heretaz; ara digam en cal mesura deu esser diuisa alcuna causa altra cuminals. 2. aquist rados, zo es deuedir las causas cuminals, a log antre aqueuz qui ant alcunas causas cuminals, o totas o una partida, o per compainia o per autra guisa: per autra guisa si cum es si una causa es laissada cumunalment a dos omes. 3. aquest deman podunt faire aquill ome antre lor qui ant las causas cuminals, o moblas o inmoblas. 4. per aquest demandament pot demandar cadauns om la partida d'aquela causa que el a cuminal ab autre per tal part cum el a en la causa. e si alcuns dels compainos pres alcuna ren de las causas cuminals, si cum sunt fruig ed usuras, deu los redre als autres per aquest demandament, isters aitant cum es la sua partida. aregers si alcuns deuz compainos forfei en la causa cuminal deu la emendar als autres compainos. encontra si alcuns deils compainos i fez alcuna mession en la causa cuminal, pot la demandar als autres compainos. 5. tals uegada es que aquill omen qui ant las causas cumunals non demandunt que la causa sia partida, mas demandunt que ill poscunt faire, zo es que lor a obs, si cum es si dui omen ant una paret comunal, ed ill demandunt que ill uolunt metre lor traus o faire autra causa: ben o podunt demandar. 6. aregers si sunt dui omen, ed ill ant un seru comunal, e lo serus gadaina alcuna causa ab l'auer d'un deuz seinors, aquel ab lo cui auer lo serus gadanet pot demandar lo gadaing quel seru fei ab lo seu auer. 7. lo iutgues deu deuedir la causa dreitament antre los compainos que se sunt fermat en son poder. e si la causa es tals que non pot esser deuedida, lo iutgues la deura estmar e deu partir lo prez antr'eus compainos e laissar la causa a l'un sol. 8. aregers deu mandar lo iutgues que li compaino se fazon promission entre lor, a cal que sia la causa uencuda en radon, que li altre la li emendunt. 9. aquest demandamenz dura entro a.XXX.anz. 10. aregers li heres deuz compainos ant aquest demandament antre lor, si lo compaino non auiant partidas las causas cuminals, ancara sia la compania fenida. 11. atrestals rados es, si sunt moltas causas cuminals, cum si es una sola; e si ill sunt mais de dos compainos si n'es atrestals rados cum si ill sunt sol dui. XXXVII. 1. de sobre auem dit, si alcuns om fai dan en la causa d'altre, cals dreitura en deu esser; ara digam, si lo serus fai alcuna mala faita o alcun dan, cals dreiz en deu esser. 2. si lo sers fai alcuna mala faita o alcun dan si cum es furz o rapina o alcun altre mals, lo seiner en es tenguz d'aquel dan, en zo que el emen lo dan enaissi cum l'emendaria uns franx om qui l'agues fait, o el redra lo seru ad aquel cui es faiz lo danz, aissi qu'el sia seus. 3. aco qu'es dit, quel seiner del seru deu donar lo seru, si el non uol emendar lo dan, zo es uers, si el a lo seru en so poder, o el l'en a gitat per engan, o sia que l'aia uendut o sia que l'aia donat, o el l'en a fait fugir; car aduncs es atrestals cum si el o tengues ancara. mas si el perdet lo sers ses son mal engein, non li en pot om ren demandar, si el non i ac collpa. 4. sil seru fa aquel dan o aquella malafaita per mandament de son seinor, o en autra guisa aissi que el o saup, e pot li o uedar que el non o agra fait o el non li o uedet, car adunc n'es el tenguz lo seiner eussament, cum s'el eus o agues fait. 5. si lo sers es endeuenguz franx qui fei lo dan, aquel demanz que poiria esser faitz al seinor, si el agues lo seru, pot esser faig al seru. lo seru qui fei lo dan e qui es ara franx, si li es demandat que el emen lo dan que el fei, eill o deura emendar atressi cum si l'agues fait uns franx om. 6. aregers si alcuns om cofessa em plaig d'aquel seru qui auia fait lo dan que era sos serus, ancara non fos el seus, atressi n'es tenguz d'aquel dan cum si lo sers fos seus. XXXVIII. aquest demandament podunt faire aquill en la cui causa es faiz lo danz, si cum es si uns sers d'autrui plagara lo meu seru o l'aucira o el me fei altra malafaita, si cum es si el me taillet un arbre o el me aucis una bestia o lam namfrec. aregers tal uegada es que aquel pot demandar lo dan de cui non es la causa on es faiz lo danz, si cum es aquel qui auia la causa em peinora, o aquel qui la tenia a bona fei en autra guisa, si cum seria per compra o per don. XXXVIIII. en aquest deman pot esser demandaz lo dan que om i a receubutz, ed aquest danz ser adestmatz atressi cum si l'agues fait uns franx om. XL. 1. mas lo iutgues deu arbirar que lo prez del dan sia emendaz ad aquel a cui es faiz, o el li fasza redre lo seru; ed aco deu esser en l'arbitre del seinor del seru, pos lo iudizis es donaz, esters si el estec tant de termini que el non paguet lo prez del dan, o que el non redec lo seru que om l'en meta em plaig ad autra uez, car pois que esta tant que om l'en meta em plaig, deura el pagar lo dan soutament, si o uol aquel cui fo faiz lo danz, encara sia lo danz maier que no ual lo seru. 2. aquist radon dura entro a.XXX.anz seguentre lo danz, si lo serus qui fei lo dan dura tant uius. mas si lo sers qui fei la malafaita fo morz enanz quel seiner en fo mes em plaig e non ag nuilla colpa lo seiner, el es deliures d'aquel dan que son sers auia fait, sil seiner non li o mandat ni no saup cora el o fai; e si el o saup, non li o pot uedar. 3. cals radons es dita del seru d'altre de sobre, si el fei ad altre alcuna malafaita, atrestals rados es de la bestia d'altre, si ella fei alcuna malafaita ad altre, zo es en una causa d'altre. XLI. 1. tals uegada auen que aquella causa que om demanda non apareiss, o sia que aquel qui la tenia a laissada la causa per son mal engeing. e per aco es ordenada rados per que posca demandar aquill omen qui ant dreig en la causa que el la mostre. 2. aquesta rados es donada ad aquelz omes cui pros es que la causa sia munstrada contra aquelz omes qui tenunt la causa e no uolunt la mostrar ed encontra aquelz qui laissero la tenedon per lor mal engeing. 3. per aquesta radon pot om demandar que aquel qui ten la causa la mostre atrestant bona cum la causa fon en aquel temps que lo plaiz fon comenzaz, e sobre aco es tenguz de emendar lo dan de tant cum la causa es peiurada per la soa colpa. arreges per aquesta radon pot om demandar los fruiz de la causa e las utilitaz totas que en agra aquel qui la demanda, si la causa li fos reduda adunc cant lo plaiz fo comenzaz. 4. aquist rados es donada solament de las causas moblas e non se pert per meinz de.XXX.anz.