I. 1. pois que nos auem dit dels plaiz, en cal guisa ill deuunt esser defenit per jujdi, primeirament digam d'aquestas causas que om deu faire enanz que om apell altre ome en jujdi. 2. primeirament enant que om apel altre ome en jujdi li deu om dire, per cal radon om lo uol metre em plait, zo es a dire per cal accion el uol demandar. ed aco deu om dire de.XX.dias enant que el lo son em plaig. e quant el o aura audit, sapias sen a cosseillar, si el fara ses plaig aco que om li demanda. e si el pessa que non li o fara ses plaig aco que om li demanda, deu se garnir cum el li fasza dreig. 3. eissament si aquel que met l'altre em plaig a carta ni ren que posca pro tener a l'altre, deu la mostrar, aissi cum seria, si aquel que met altre em plaig aura carta, cum el fos paraz d'aco qu'el demanda, si el no uol conoisser lo pagament. mas aquel que met em plaig altre non deu demandar al reu sas cartas ni sas rados, isters cora es alcuna paruenza de la lui part que demanda, si cum es si eu dic: "tu me deus.X.sol.", e tu dides a me que eu t'en aia feita couenenza que non los te demandaria, ed eu te respon: "uers es, mas tu me fedist poissas couenenzas que tu los me darias e que eu los te pogues demandar.", ed aco te deman la carta qu'en fo faita. 4. arregers altre plaiz es de cal li iutgues deu mandar al reu qu'el mostre sa radon a l'actor. aquel plaiz es tals: uns om comandec o prestec auer ad un altre, ed amdui en fero cartas, ed aquel que comandec l'auer a perdudas las suas cartas per sa maison que es cremada o per altra iusta causa: deu mandar li iutgues al reu que el li mostre sas cartas. II. 1. pois qu'es dit en cal guisa l'actors deu dire al reu per cal radon el lo uol metre em plait, oimais sil reus non li uol faire aco que el li demanda, pot lo clamar em plaig. 2. tuig home podunt clamar altres omes em plaig isters aquil qu'en sunt gitat a num, si cum es lo filz: non pot sonar em plaig lo paire quant el es e son poder, per aco que non pot esser plaigz entre dos omes quant l'us es em poder de l'altre. mas si el non es e sson poder pot o far per mandament de la poestat, e la poestat deura li o cossentir, isters si non es tals causa quel paire en sia deslialaz, si l'en fo donaz iuidis encontra o si el s'en redemes, si con es de furt e de rapina e de injuria e de moltas altras causas que leiz diz. 3. aregers lo liberz non pot clamar son patron em plait ses mandament de la poestat. ed en aquellas causas don lo fillz non pot clamar so paire em plaig, en aquellas medeuersas lo liberz non pot clamar son patron. 4. e sil fillz clama em plaig son paire ni se maire, o lo liberz clama em plaig son patron ni sa moiller ni son effant, esters en tal mesura cum auem dit desobre, deu en auer pena de.L.besanz. e si el nols a, deu la poestaz penre uenganza del cors. III. 1. soen s'esdeuen que aquel que clama autre em plaig fai couenent d'aco que om li demanda e plaideia s'en per amor o per auer que el en dona, e per aco deuem dire dels couinenz. 2. couinenz es aco que dui ome couenunt de far o de donar queacom l'us a l'autre. e deuunt los faire d'aquellas causas de que lo iutges se deu entremetre de iutgar. 3. la fe que l'uns promet e l'altre demanda, ed en que el se fida, sil somon, que aquellas causas que ome se couenunt sian seruadas; que naturals rados es que tuig li ome del mon digant uer l'uns a l'autre. 4. ara deuem dire e ueder, cals couenenz deu esser seruaz e cals non. 5. primeirament sapiam que aquel couenenz que son faig encontra leis non deuunt esser tenguig, si cum es si eu couenc que eu fasza furt o auta o rapina o autra laida causa, o encontra bona costuma, si cum es si eu couenc ad altre que de lui eu faza mun heres. 6. aquel couenenz non deu esser tenguz que es faiz per forza, si cum es si eu promet ad altre calacom auer, que el me fasza forza, o ab lanza o ab espada o ab autras armas. eissament aquel couinenz non deu esser tenguz que es faiz per paor. 7. en couenenz deu esser gardada la rados del faig e la rados del dreg. lo faigz es aco que l'uns promet e l'autre s'en fida en el. aizo esdeuen tacitament o espressament, que tals uez es que couinenz es tenguz e non es parlaz, zo es aquel que es faiz tacitament, si cum es : trei ome deuunt.C.sol.ad un ome: aquest om pot demandar tot son auer a cadaun d'aquelz tres, mas pois que el recep la partida de l'un, atrestal es cum si el auia fait couenent que el non demandes a cascun mas la soa partida. 8. el dreg deu esser esgardat la persona per sei e la causa de que deu esser faiz lo couenenz per sei, e pois la persona e la causa essems. 9. la persona deu esser aitals que sapia cossentir e que aia bailia de las soas causas. e moltas autras personas sunt qui non podunt far couenenza ad altre. 10. la causa deu esser gardada, zo es la promessios, si cum es si eu promet.C.sol. a bastir una maison. mas si eu promet tal causa que sia encontra lei, si cum es de furt o de rapina o de iniuria faire, no ual lo couenz. mais pois que lo furz es faiz o lo danz, ben en pot esser faiz couenenz. apres, la promessios deu esser tals que bona fei i sia d'ambas parz. 11. la persona e la causa deu esser gardada essems, car aquel que fai couenent deu prometre de la soa causa e del seu faig, si cum es si el couen de bastir una maison, deu li prometre de bastir per si medeiss. ed aquel a cui el o couen li o deu demandar per sei, zo es a sson obs. que nuillz om non pot prometre per altre, si cum es si eu te couen: "aitals om te faia aital causa.", non ual; ni non pot uns om recebre couenent per altre si non e sson pro, o el non o fai per son mandament, isters lo filz per lo paire el sers per lo seinor. ed aquella medeissa radons es en lo tuaor ed el curaor. 12. mas zo deuem saber que aquel qui clama lo couenent, sempre lo deu prouar. 13. altre couinenz son que an num "transactions". zo es aquel que l'om fai ab altre fors de plaig o em plaig, cant jujdis en deu esser donaz ed om en fai amor per auer. IV. 1. aquel couinenz deu esser seruaz eissament cum li altre, e bona fes deu esser d'ambas parz, e las autras radons i deuunt esser gardadas que deuunt esser seruadas en altres locs. 2. aquel qui met autre em plaig, si om li promet alcuna causa per zo que el fenis sun dreig e sson deman e nol meta mais em plaig, deu li esser donada; ancara non aia el bona rado, no ual la transaccions, zo es la fis, ed aco qu'en fo promes de donar non pot esser demandat. e si alcuna causa li en es donada, pot la demandar aquel qui la donet ad aquel a cui la donet ed a sson heres. 3. mas una causa deu l'om saber que, si fins e couenenza fo faita d'aquellas causas de que om dec morir; si jujdis li en fo donaz encontra, be ual isters d'adulteri, ia sia zo que fins en sia faita. 4. aquel om que fai fin, si om li en promet auer ed om no lo li uol donar, non o pot demandar per sol la couinenza, si non li es faita promessions. mas s'en pot tornar a la primeira radon, ed aquel om sera destreiz de respondre d'aco que el era desenanz, o el li donara aco que el li couenc a donar per la fin. mas una causa deuunt tuig ome saber que aquel om que fai fin e couenenza, que aquel es destreiz de seinar, si aquel om a cui el fai la fin li dona o donar li uolc aco que li ac en couenenza. mas si aquel om a cui el a faita la fin la uol laissar ni desfaire, pot ben demandar aco que a donat per la fin, si el se uol, o se pot deuendre per la fin, ed aco es e sson arbire. o pot ben demandar la pena, si ela i fos promessa, e sobre tot aco se pot deuendre per la fin, si aco fon en couinent, cora la fins fo faita. V. 1. omais digam del iutgue e de aquellas autras personas que deuunt esser in iudicio. en iudidi deuunt esser tres persone : li actors el reus el iutgaire. li actors es aquel qui demanda, li reus es aquel que om demanda, li iutgaire es aquel qui deuedis lo plaig. ed encaras i ant obs altras personas, zo sunt li aduocat: li aduocat son aquill qui radonont los plaiz dauant las poestaz, zo son li gramadi. 2. assaz son omen qui non podunt postular per altre, zo es a dire tals personas son que non podunt plaideiar per se ni per altre, si cum sunt aquill menor de.XXV.anz et aquill qui non audon. aquist non podunt plaideiar, ni per se ni per altre, zo e ni a sos obs ni ad obs d'altre. 3. altre ome sunt qui non podunt plaideiar si non per sei o per certas personas, si cum sont aquill qui sunt infamas, zo son aquill qui sunt uencut dauant lo iutgue de furt o de rapina o de iniuria, o aquill qui en doneront auer per aco que ill non siant mes em plaig, car zo feiron ill per mala consciencia, zo es per zo que ill s'en sentiunt colpable. aquist podunt plaideiar a lors obs e per lor effanz e per lor paires, e si es liberz, per son patron; e si es tuaors o curaors pot plaideiar per aquel de cui el es tuaors o curaors. 4. altre en sunt qui non podunt plaideiar si non per sei, si cum es aquel que a perdut son ueder e si cum es femna; isters si la femna a paire, pot ben plaideiar per el, si el es malautes e non es qui plaideig per el. 5. zo que li aduocat diran em plaig, en uedienza ed en audienza d'aquel de cui es lo plaiz, deu esser tengut eissament cum se aquel o disses cui lo plaiz era. e si de ren i mesfallis sunt, infra tres dias lo pot retornar aquel de cui era lo plaiz. VI. 1. pois que nos auem dig dels aduocaz qui son em plaig per altres omes, ara digam dels autres que eissament solunt faire plaig per altres. mas aquill se apellaig "aduocat", ed aquist an num "procurador": zo es aquel om qui per lo meu mandament aministra lo meu negoci, zo es qui fai la mia fadenda, o sia que el plaidei per me o sia que el defenda me em plaig o sia que el faza altre negoci, si cum es si el bastis una maison o fasza una uigna o requerre alcun auer de mon deptor, e tot per mun mandament. 2. a zo que altre om posca esser mos procuradors, moltas causas i ant obs ad esgardar. 3. la primeira causa es que el en deu auer mandament de tel ome qui sener es d'aquella causa. 4. li autra causa si es que l'om deu esgardar si la persona es aitals que posca faire plaig per altre omen. ni non deu esser menre de.XXV.anz, ni non deu esser femena ni sers ni accusaz d'alcun crim; o si el n'es accusaz, primeirament se deu esser purgaz d'aquel crim. 5. eissament aquel om que ordena procurador non deu esser tals persona que non aia aministrado de las soas causas, si cum es qui non es em bailia d'autre ome ed es ben e sson sen, quar om qui es furios, zo es om qui non a son sen, e cum es prodigs, zo es degastaire de las soas causas, e cum es menre de.XXV.anz, non podunt ordenar negun omen a procurador ses lo cosseill de son tuaor o de son curaor e la cui bailia sunt; mas ab lo lor cosseill o podunt faire. 6. eissament nil tutor nil curator non podunt ordenar nuill omen que sia procurador en las causas d'aquel qui es en sa bailia, encara sia zo que eill siant en loc de seinor en las causas del menor; mas amdui essems o podunt faire. sil tutor ol curator an iusta causa per que eill non puscunt aministrar, podunt anar a la poestat, e la poestat deu lo ordenar ad actor, zo es cel que fai aizo quel tutor ol curator deuunt faire. mas empero de totas aquellas causas que li actor fai en las causas del menor o em plaig o ses plag si serau tengut e liag eissament cum si aguessent faig aquella causa li tuaors el curaors que feron ordenar lo actor. 7. mas una causa deuem saber que, sil tuaor ol curaor auian contestada la lei, zo es si auian comenzat lo plaig en la causa del menor, ben pot el per se sol ordenar procurador en aquel plaig. Atrestal rados es del procurador que fai plaig per altre ome. 8. Dig auem en cal mesura deu esser ordenaz lo procuradors, ara digam en cal causa deu esser ordenaz procuradors. Certas, obs es que sia causa peccunaria, zo es causa e rancura d'onor o d'auer. que en criminal plaig, zo es en rancura que es de crim non pot faire plaig li uns per l'altre, zo es non pot esser procuradors per altre, si non es lo plaigz de tal persona que non o deu faire per se per zo que es de gran dignitat, si cum es illustris, zo es prefeiz o pretors, o cum es spectabils persona, zo es proconsul, zo es coms palaidis. Certas, aquist non podunt plaideiar ni a lor obs ni ad obs d'altre, mas deuunt mandar ad altre que plaidei per elz. E si aitals persona fai encontra aco que nos auem dit desobre, per la soa rado, e lo iutgues gran pena en deu sostener, zo es de.XX.liuras d'aur. 9. mas una causa deuem ben saber: si altre om uol plaig per alcun, audit deu esser, si es certa causa que li sia mandat del seinor del plaig. mas si el n'es doptos, el deu proar enanz lo comenzament del plag que mandat li sia, o el o deu prometre per stipulacion e donar bona fermanza que aco que iutgat sera e l'autra ratiun, zo es que sera quitis aquel om per cui el uol plaideiar e tuig omen a cui aperte aquel plaiz. Mas si aco non uol faire enanz quel plaiz se comenze, non deu esser audiz. eissament ni aquel non deu esser auditz de cui es cert que uol faire plaig ses mandament d'aquel ome de cui es lo dreiz. mas tot aco que es escriut en aquest paragrafo d'aquelz procuradors es uers, zo es d'aquelz omes qui uolunt esser auctors, zo es demandadors per altre, si el non es tuaors d'aquelz per cui el uol demandar. 10. mas deuendre podunt tuig omen altre ome em plaig, ancara non aiont ill mandament d'aquel per cui ill uolunt respondre; sol que ill donunt bona fermanza que ill pagaran aco que sera iutgat, car en aital guisa non deu esser audiz nuillz om que uol respondre em plaig. 11. mas d'una causa es aduberz dreiz: quel paire pot plaideiar per son fill e lo fillz, si el es maier de.XXV.anz, per lo paire, ia sia zo que el non aia mandament, si non es aperta causa o si non es prouat quel fillz uol plaideiar contra la uoluntat del paire o lo paire contra la uoluntat del fill; car adoncs non deu esser audiz nuillz om qui encontra la uoluntat d'altre cui sial dreiz uol plaideiar. mas ancara posca plaideiar lo paire per son fill ol fillz per son paire ses nuillz mandament, si deura el faire aquela fermanza que es dita desobre dels autres omes. 12. tot aco que nos auem dig del paire e del fill si es uers del sogre e del genre, de l'un fraire per l'altre e del libert per son patron e del marit per sa moiller. 13. eissament tuig omen que uolunt faire plaig per autrui, si el es actor si deu donar fermanza, si ella li es demandada, que el a a responre ed a defendre en arbire de bon ome celui per cui el demanda, e que aquel om per cui el uol plaideiar tenra ferm aco que el fara. mas si el non uol faire aquesta fermanza, non aura autra pena isters que el no sera audiz. ed aizo es uer enant que plaiz sia comenzaz, car pois quel plaiz es comenzaz non pot om destreiner de donar aquesta fermanza, e ben deu esser audiz. 14. aquel om qui uol defendre altre em plaig si deu donar fermanza; si aquel non la a faita cui el uol defendre, iudicatum solui, zo es de pagar aco quel iutgues iutgara. 15. aquel om qui recep mandament per altre sil deu fenir segun aco que li es mandat, o el deu renunciar, zo es demandar aco que li es mandat. ed aco deu el dire tan tost que aquel que li o mandet, o poisca ben faire per se o per altre aco que mandat li auia. e si aquel non o fai si cum nos auem dit, tot lo dan que aquel n'aura li deu aquel emendar si cum es en aquest issemple: omen de Genoa auiant aportat pebre assaz, si que la liura ere uenduda per.XII.d., ed eu mandei uos que m'en comprasses.C.liuras. e uos me dissesses que si fariaz, e non fedesz ren, ed eu fidei m'en per uos, que credia que o fedessez aissi cum uos m'auiaz dig e mandat, ed eu non fiz ren ed el es encarziz: e per aco que tot aquest dan ei per uostra colpa, tot aco que donat i ei plus me deuez uos emendar. e tot aco es uer, si uos non agues iusta ocaison per que non o poguesz faire, si cum es, si uos fosz malautes aissi que non o poguesz comprar ni demandar; car adoncs non i deu auer nuillz danz. 16. cals que onques om recep mandament per me desfaire plaig contra altre, pois que la leis es contestada, destreiz es de fenir lo plaig, s'el non a iusta radon per que el non o uoilla faire, si cum es, si eu son endeuenguz puis sos enemics mortals o per altra iusta radon. eissament es de la mia part que fiz lo comandament a lui que eu non li posc uedar que el non traga lo plaig a fin, si el se uol, si eu non ei iusta radon per que eu li uoill uedar, que el no fasza niun plaig. 17. aquel om qui recep mandament de faire plaig per altre non deu faire tal couenent ab altre que el aia una partida del plaig per aco que el li en aueit. e si el o fai, non li es destreig de seruar aquest couinenz per zo que el es encontra bon costuma, e si el i fai mession, non la li pot demandar per zo que non ual la couenenza. 18. una causa sapiam que aquel om qui es procuradors, zo es qui recep mandament per altre o de faire plaig o d'altra causa, non deu faire plaig c'om li en manda, e si el fai encontra, aco non ualra, si cum es si eu uos mandei que uos me uendesses un mon caual per.C.sol. e non per meinz: si uos lo uendesz meinz ed eu non uoill aquella uenda, posca la ben desfaire e demandar la causa lai on la trobarei per zo que vos non fedesz zo que eu uos mandei. atrestal radons es si eu uos mandei que uos demandessez auer a un omen que era mos deptors e, si el nol uos pagaua, diss uos, quan uenguessez a iuidi ab el, si uos non o fedesz en couinent, zo es amor, quan prendaz una partida o altra causa : "aco que uos en fedesz ses mon mandament non ual"; que eu no li posca ben demandar ma radon aissi cum eu la ill pogra demandar enanz, si eu non li o aic ferm. 19. si mos procuradors uendet alcuna causa que eu tenia per mia, aquel a cui el la uendet la pert per radon dauant poestat, ed eu e mos procuraire sem en obliaz, zo es sem entengut ad emendar aquel causa; mas si eu li e mendei aquela causa, non pot poiss ren demandar a mon procurador. eissament si mon procuraire la li emenda, non pot om poiss a me ren demandar aquel dan que el n'a pres per radon. VII. 1. nuillz om poderos no recepia en se plaig a faire per altre per zo que el sia aduocari o procuradors, ni per amor ni per auer que lui sia donaz ni promes. ed aquell om qui encontra aizo faria, non deu esser audiz d'aquel plaig, ed aquel a perduda sa radon per cui el uol plaideiar. 2. nuillz om que sia sonaz a plaig non deu dire la sua causa que ten, que ella sia d'alcun autre ome poderos en la soa terra ni en la soa causa, ni a portar carta em plaig que diga que la sua causa sia d'alcun omen que sia poderos, per zo que el sia plus segurs. ed aquel om que contra aizo fara pert la causa e tota la rado que el a en aquella causa, ni non pot iamais recobrar sa radon, ia sia zo que s'en uoilla tornar areire d'aco que el a mal faig. 3. nuilz om non deu metre segnal en aquela causa ni en aquella honor que altre om ten, o a dreig o a tort, zo es a dire qu'el non la deu amparar. e si el o fai, aquel om que ten la causa e la honor l'en pot ben tolre, ancara non aia el mandament de poestat. VIII. 1. pois que nos auem dig, cals radons es en aquellas personas que fan mon afaire per mon mandament, zo sunt li procurador, oimais digam cals rados es en aquellas personas que fan mon afaire ses mo mandament. 2. d'aquesta gestion, zo es d'aquest afaire que autre fai per mi ses mo mandament naisson actions, zo es doas rados: la una es directa, l'autre es contraria. la directa es aquella que es d'aquel ome cui es l'afaires que es faiz, la contraria es d'aquel que a faig mon afaire ses mo mandament. 3. car ben es radons que eu aia accion contra aquel ome que fai mon afaire ses mon mandament; si el i fai ren que me torne a dan per mala fei o per sa colpa, aissi que el me emenda lo dan que eu n'ei pres, atrestant ben cum si el o agues faig per mo mandament, o si encontra el n'a nuill dan, o el i fai nuilla mession: ben es dreiz que el en aia sa accion per que el la posca demandar atrestant ben cum si eu l'en agues demandat. 4. en aquesta gestion, zo es en aquest afaire deu esser esgardaz lo dreiz el faiz. lo faiz zo es la gestions d'aquel negoci, zo es d'aquel afaire que es meus, cal ora que el sia faiz, si cum es si tu bastisses una maison en la mia terra, ancara la fazas tu per mandament d'autre o per aco que tu cuidauas que la terra fos d'altre: tant tost cum ella es bastida si es ela mia. 5. tals negocis es de la mia causa que non es meus tant tost cum el es faiz tro eu l'aurei ferm, zo es non es meus lo negocis domenz que eu no lo laudarei, si cum es si altre om demanda a mon num mon auer de mom deutor ses mon mandament. atrestals radons es si el se cuiaua que el fos mos deptors ed el non o era, si el o requis a mon num - isters non sera aquest negocis meus, si eu non l'ei ferm - que eu ben non pusca demandar mon auer de mon deptor. mas se eu l'ei ferm, nol posc pois demandar al deptor, mas posc lo demandar ad aquel a cui el lo paget el meu num. atrestals radons es, si altre uendet una causa mia ses mun mandement, car en aquest cas, si ei ferma la uendezon, posc ben demandar lo prez ad aquel que la uendet, mas la causa num poisc demandar a nuill omen. mas si eu no ei ferma la uendedon, la causa posc demandar ad aquel que la ten e non ad altre. 6. primeirament deu esser esgardada la persona e pois la causa e pois ambas, si cum nos auem dit dels procuradors. 7. la persona deu esser tals que posca faire couinent e que se posca obligar, zo es qu'el sia tenguz d'aco que el fai. isters no ual, ni non es tenguz se non de tant cum es tornat e sson pro, si cum lo pupilz. car si el fei un afar d'altre ome, o uns altre om fai lo seu afar, el non es tenguz d'aco de emendar lo dan el mal que i auen per sa colpa, isters d'aitant cum el n'es meiller. aregers d'aco que altre mes en las soas causas, non es tenguz lo pupil, isters d'aitant cum n'es tornat e sson pro. ed aquest drez esdeuen per la persona que non pot faire son dan ni non se pot obligar ad altre. 8. alcuna uez esdeue que uns fai lo meu negoci, non per la mia amor mas per amor d'altre, ed empero si li son eu tenguz de redre aco que il e fei de messio. ed aco auem ad aquella uez quant lo negocis es meus ipso gestu, per medeiss aquel seu faig, si cum es en aquest issemple: uns om era morz e la soa heretaz pertenia a me per testament o ses testament o ab intestato, e uos edificastes, zo es bastiz una maison en la terra d'aquella heretat per bona fei, zo que es: uos pessez que la terra fos d'aquel omen per cui amor uos o fedesz. 9. eissament se uos paguez ad un mon crededor aco que eu deuia, si m'o podez ben demandar, ia sia zo que eu no us o mandesz ni non o saubes, sol eu no us o uendes. 10. encontra, a la uegada auen quel negocis non es meus, si eu lo uoil, si cum es en aquest issemple: uns om me deuia auer, e tu lo quesist de la mia part, ed ell lo te paguet, e cora eu lo saup, si l'aig ferm, zo es ratum, certas atrestant ben, si el es desliurez d'aco de me, cum si eu o agues mandat que el t'o pagues o cum si eu t'agues mandat que tu li o demandesses; e tu m'est tenguz de redre aquel auer atrestan ben cum si tu l'aguesses demandat per la mia paraula. mas si eu o saubi, ni tu no m'en est tenguz ni aquel que te paguet non es deliures de me. atrestals rados es, si tu demandas auer e mon num ad un ome que se cuig esser mos deptors, mas non o era; car si eu o aig ferm cora eu o sabi, tu en eist tenguz a me de redre aco, ed eu son tenguz ad elz. ll. aquel om que fai lo meu negoci sponte, zo es per sa uoluntat, aissi cum es dit desobre, o per aco que el pessez esser destreiz d'aministrar, si cum es aquel om que pessa esser tuaors o curaors, non es e nuilla mesura, o si el o es, non o es per radon. de tot aco que el a aministrat en las causas d'aquel de cui el se fai tuaire o curaire deu el redre rado atressi cum si el fos dreitament tuaire o curaire. 12. aquel om qui fai lo meu negoci es tenguz a me, ed el e sos eres, ed eu ad el e mos eres. 13. certas, tot aco que ell a ab se d'aquel negoci me deu el redre, si el non a alcuna radon per que el o uoilla retener, si cum es si eu li soi depteire. eissament si el m'a aministrat de dolo suo, zo es per son engeing o per la soa negligencia, zo es que el non ac tal cura en l'aministrar cum el degra, o per sua colpa, car no saub ben aministrar, el me deura emendar tot lo dan que eu en ei pres. e si el demora que el no me page aco que el me deu d'aquella aministrado, li poestatz li deu mandar que el me renda lo depte, e sobre tot aco en deu donar usuras segun la usanza de la terra, mas que l'usatgues non sia encontra fei. 14. ed eu de cui es lo negocis qu'es faiz son li tenguz eissament de redre aco, que el a fait demession e mun negoci de son auer, e sobre tot aco si dei donar usuras, pois que eu li en serei en demora, zo es en tardament. mas aco es uers, si el es tals persona que solia penre usuras de sun auer. mas si aquel auers que el manleuet per mun afaire es a gadaing, eu l'en dei donar gadaing, ancara non sia eu ni ancara non sia el aquella persona que solia penre usuras. 15. aquel qui comenza lo meu negoci utilment, eu lui son tenguz e destreiz dauant la poestat d'auer ferm aco que el faig e de redre tot aco que el i metia utilment ed ab mesura, ancara non aia eu lo negoci ferm, si cum es en aquest issemple: uos comenzesz una maison a bastir en la mia terra ses lo meu mandament, que granz obs m'auia, zo es si ill fos bastida, a gran utilitat me estara, ed enant que ella fos bastida cadec per terratremol o per altra guisa o fo cremada ses la tua colpa. atrestal mesura es, si eu auia un seru fort ueill, zo que es: m'auia granz obs ed era malautes, e uos lo presesz a metgar, ed enant qu'el fos gariz fo morz. atrestals rados es, si tu per me comprest una causa que m'auia granz obs, e perit. en totz aquestz cas ed en toz los altres que son semblanz d'aquestz: ancara non sia eu meilloiraz d'aquel negoci, si t'en son eu destreiz de redre la mession. mas aizo es uers, si non es tals persona que auia priuilegi, si cum es si eu son pupillus: aquella uegada non t'en son eu tenguz, si non de tant quant eu en son melliuraz. 16. mas si utilment non es comenzatz lo meus negocis, si cum es si el compret alcuna causa que no m'era obs, non l'en son eu tenguz de redre la mession, ancara o fedes el per la mia amor, fors de cant eu en son meliuraz. mas si eu l'aig ratum, ancara non fos el comenzaz utilment, si l'en son eu tenguz de redre la mession que el i fei amesuradament per aquo que eu la li dei. 17. mas si tu fedist tals messions que erant uoluptarias, zo que plus tangon a deleig que ad utilitat, si cum son peinturas en una maison, no m'en poiras ren demandar, ancara o feiz tu per la mia amor, per aquo que aquella messions no m'es utils, zo es no m'es tornada a pro. aizo es uers, si tu o fedist ses mo mandament. mas si tu o fedist per mun mandament, aquella uegada t'en son eu tenguz de redre tas messios. ed ancara non o faszas tu per mon mandament: si eu non t'o uoill pagar la mession, poiras penre aco que i feiz peiner per aital guiza que la maison non uailla menz per aco d'aco que ella ualia, cant la peintura faita fon; isters non la poiras penre. mas ancara lan uoillas tu penre, non la poiras tu penre, si eu t'en uoill donar aitant quant ella ualria pois qu'ellam seria touta. ed aco es dreiz, per aco que a nuill ome non deu om cossentir mal afaire. 18. moltas uegadas auen que aquel qui fai lo meu negoci es tals persona que non pot requerre las messions que el i a faitas, si cum es la maire ol paire qui noirissont los effanz, o si la maire, cant es morzli mariz, a sos effanz que sunt pauc demanda tuaor o curaor ad elz ed en aizo fei mession. atrestals radons es, si lo liberz noiris son patron o li effant lo paire, o si lo parastre noiris lo filastre, o si lo met ad alcun mester, si el non pot mostrar apertament que el uolria requerre aco que ill faria de mession. 19. aquel om qui fara la mia fadenda contra la mia uoluntat, pois que eu la li uedarai o altre per mon mandament, non pot requerre aco que el i fara de mession, poiss que li sera uedat. 20. aquest demanz non se pert per meinz de.XXX.anz. IX. l. de sobre es dit d'aquel negoci que sunt destreig d'auer ferm, ancara non sia el faiz per mo mandament. ara digam d'aquel negoci que eu medeus fasz; e non so destreiz d'auer ferm, mas posc lo desfaire, si cum es si uns om me fei paor o forza, que eu li uendes alcuna ren o li dones alcuna causa o li promesesz, o a lui o ad altre ome, o fedes fin d'alcuna causa o d'alcuna tenedon, o que eu li faza alcuna causa: non deu ren ualer. 2. e si eu son en tenedon d'aquella causa que eu li promes, e poiss que non lin son destreiz de donar ren aut es el destreiz de ferm a me zo que eu li promis la poestatz li dira que el m'o fenisca e que el me renda aco que eu li ai donat, zo es aco de que eu l'ei mes en tenedon, o sia que el aia la causa o sia que non. si el non o uol faire, la poestat lo deu condempnar en quatr'aitanz cant ual aco que li promis o que li donei, e sobre tot aco me deu emendar en catre aitanz tot lo dan que eu n'ei. 3. aquesta radons non dura oltra un an util d'aquest termini que la paors o la forza fo faita, si eu auia poestat a cui me pogues clamar. mas pois que es passaz l'anz, non a altre dan si non que el me deu redre la causa ed emendar lo dan que eu en ei. ed eu dei ad el redre en dreit aco que el me donet per aquel afaire, que ni eu ni el non deuem auer pro per aquesta paor. aquestz demanz dura.XXX.anz. 4. aregers aquel om que uol demandar aco que el donet per forza o per paor que li fo faita, non pot mais ren demandar, pois que el l'aig ratum, zo es pois que el o ag laudat la forza e la paor, si non li fo faita forza o paors quant el o ag ratum. ben es entendut que eu o aig ratum, si aco que eu auia promes per forza o per paor paguei per ma uoluntat, zo es ses nuilla forza e sses nuilla paor. 5. aquel om qui fai forza o paor ad altre es tenguz si cum es dig desobre. mas als eres d'aquel ome qui me fa forza o paor non posc eu ren diren d'aquella forza o d'aquella paor, isters d'aitant de cant pot om saber que el en son meilloirat en aquella ora que eu los em metrei em plaig el plaigz es comenzaz. 6. aquel om qui te aquella causa que a me fo tolta per forza o per paor o que ai perduda per sun dolo, zo es per son mal engeing, eu la posc ben requerre ad el, ancara l'aia el comprada per bona fei o gadainada per altra guisa, si el non la a tenguda per tant de temps que el s'en posca deuendre de me. 7. aco que es dig desobre de forza o de paor deu esser aissi entendut: si eu a cui fo aco fait aic paor de mort, o eu sostenia cruciatum corporis, zo es que eu era mes a martire ed a destreig e per aco uos promis alques o uos uendei o uos donei, si aizo que eu uendei o eu promis o que eu fiz per aquella forza o per aquella paor, zo auria faig un ben pros om. eissament la forza deu esser tals que eu nom pusc deuendre. en autra guisa non posc requerre a lui aco que eu li ei liurat, zo es tradat, zo es dun eu l'aig reuestit, ia sia zo que eu l'aia en tenedon que eu m'en poiria defendre. 8. mas per uegadas s'auen que eu uos posc requerre aco que eu uos ei tradat, zo es liurat, ancara non i fos aitals forza ni tals paors cum es dit desobre, si cum es en aquest issemple: uos auez alcun offici poblal, zo es poestat d'alcun loc si cum es uescomps o bailes o ueguers o auez altra poestat publica, e per occaison d'aquella poestat me fedeszez paor o forza non aitan gran cum es ditg desobre, mas apreissauaz me tant fort per que eu per aquella temenza o paor o forza que eu aig de uos si uos uendei una mia causa: cert en aquest cas uos me deuez redre la causa, que eu uos no deurai redre ren d'aquel prez que uos m'en donesz. X. 1. ara digam de dolo, zo es d'engan e de mal engeing que fai l'uns om euers l'autre. 2. si uns om per sotil engeing m'a enganat, e per aco que eu en ei dan deu esser gardat, si alcuns contraiz, zo es si alcuns negocis fo faiz antre me ed el ed en aqueil contrait m'engainet, zo es si cum es uendedons o cumpradons o camies o logados o promessions de dot o altre contraiz de bona fe, cant eu serei engannaz en alcun d'aqueuz contraiz per mal engeing d'altre o autre per lo meu, toz se deu desfaire aquel contraiz, si aquel om o uol a cui es faiz l'enganz. e per aco, se eu t'en uedei una causa per engan que tu me fedist, esgardat deu esser, si eu la te agues uenduda isters o non. car adonc cant eu la uolia uendre e tu me feiz engan, e per aco la te uendei meinz que eu no fera eissesz, tot aco me deus emendar, que eu la te uendei meinz per aco que tu m'enganest. mas si eu non la uolia uendre ed eu per uostre mal engeing que uos me fedesz la uos uendei, tota la uenda se deu desfaire e tornar areire, si eu uoill, ancara m'en donesses tu aitant can la causa ualia adoncs. aquesta radon non perdrei eu per meinz de.XXX.anz. 3. mas si l'enganz m'auenc en tal negoci que non aia num de contrait, non posc ren dire d'aquel dan que eu per aco aic, si el non es mais de dos besanz, si cum es en aquest issemple: uns meus fraire uenc a mort e donet son gadi e fei de me son eres, zo es diss que apres ma mort o apres de cal que termini fos d'aquella heretat heres, o si eu no uolia o non podia, e sustituic a me sa moiller, zo es diz enaissi: "Peire sias mos heres, e si tu non eras mos heres, ma moiller sia mos heres." pois aquest meus fraire fo morz diss a me sa moiller per son mal engeing que eu non preses la heretat de mon fraire per aco que ela era dampnosa, zo es que mais i auia de dan que non auia de pro; ed eu per son cosseil la soanei, ed ela la receup e la pres. atrestals dreiz es, si eu per uostre cosseill prestei mon auer ad un ome qui era paupres, cum uos lo sabiaz paupre ed eu non o sabia, ed aco fedesz per mun engan. en aquestz dos issemples ed molz autres me deuez uos emendar lo dan que eu i ei per uostre engan, si el es plus de.II.besanz; mas si el es meinz, non uos en posc destreigner per aquesta radon. 4. mas aizo es uers quant li enganz es faiz per se, zo es non es faiz en negoci si cum es dig de sobre. ed aco fo ordenat per tal radon que laida causa seria que nuillz om deia esser mes em plaig d'engan per aco que el esdeueigna infamis, si en era donada sentencia encontra, o si el en donaua auer per zo que el en recepia fin. 5. e per aco auen que aquel om qui sera enganaz, si el ista per dos anz que el no s'en rancuret si cum leis diz pois que l'engan sera faiz; non pot pois ren demandar isters d'aitant cum el n'es meliuraz. aco es uers, ancara non fos el en la terra, o el non o saubes. 6. tals personas sunt que nos podunt rancurar d'engan, si cum es lo liberz encontra son patron el filz encontra son paire, aissi cum es uils om encontra omen que es de gran auctoritat. mas si el uolunt callar, si que non aion mencion d'engan, zo es que non digant que ill siant engannat, mas del dan per que l'engana s'en pot ben rancurar enfra.XXX.anz. 7. aquel om qui me enganet si es destreiz tro sian passaz.XXX.anz d'emendar lo dan a me que eu ei, per aco que el m'enganet en tant cum el es meliuraz per aquel engan, que gran torz seria e granz mals que nuilz om degues esser meliuraz per so mal enging en aco que sia muns danz, si eu non li en pogues ren dire. mas en tal mesura dei eu rancurar l'engan: pois que dos anz e passaz que eu non aia mencio d'engan, mas sol del dan que eu en ei per lo seu faitg. ed aco es uers de toz omes. 8. d'aquel dan que eu ei per uostre engan me posc rancurar, ed eu e mos heres, encontra uos segon aco que es dig desobre. mas non posc ren dire encontra uostre eres, isters d'aitant cum eu peruen a lui per lo uostre engan en apres uostra mort. XI. 1. aquel om que es menre de.XXV.anz a gran priuilegi, car en toz aqueuz contraiz ed en aquellas causas que autre om maier de.XXV.anz non pot demandar, si per lo seu faig que agues faig aquest dan ad aquel menor son restituig in integrum, zo es son li restaurag tuig li dan que el en a aguz, si cum es si el uen o cumpra o intra e fermanza per altre, o si iudizi li es donaz encontra fors de radon, o si paget auer ad altre omen, o si altre om paguet auer a lui ed el lo despendet malament, si cum es aioc de taulas, o en altra guisa lo perdet per sa follia. 2. mas si aquel om deu auer al menor per mandament de iutge, zo es de la poestat de la terra, pagara aquel depte al tuaor o al curaor del menor; aquieus sera aissi segurs que ia mais non es destreiz de pagar aco, ia sia zo quel menre aia aquel auer mes e son pro, o sia qu'el l'aia perdut per sa folia. 3. mas que en altra guisa page l'auer al menor o a so tuaor o a sson curaor, non s'en deliura, sil menre pert aquel auer per sa folia, isters de renda o de pension, zo es d'auer, c'om li a degut de loger e de maison o de cess o de usuras que non leuant outra.C.sol., ni non sia deptes outra dos anz. en aquest cas qui ren deu al menor pot o ben pagar a son tuaor o a son curaor, ancara non li o mande iutgues, e sera segurs aqui eus, quequel menre fasza de l'auer. 4. aregers sil menre fei fin ad altre d'aco que el demandaua, o altre fei fin al menor d'aco que om li demandaua el menre es engannaz, ben pot esser restituiz d'aco qu'el a faig, si el o uol, anquera o fedes sos tuaors o sos curaors, o sia que auers en fo donaz o sia que non. aregers sil menre fai diuision de son auer o de sa honor ed el es gaire engannaz, o si el presenta alcuna heretat en la cal era mais de dan a son obs que de pro, o si aquel eus soanet heretat en la cal era mais de pro que de dan, ben pot esser restituiz. 5. atrestals dreiz es, sil menre met alcuna causa em peinora el credeire la uen adreitament, ed el n'a gaire de dan. 6. en totas aquestas causas que fai aquel qui a meinz de.XXV.anz, si n'a alcun dan per sa folia o per mal engeing de sun aduersari, zo es d'aquel encontra cui el a lo plaig, deu esser restituiz en inteir, zo es deu esser restauraz en tota la causa, e non i deuunt auer nuill dan ni nuill pro. ni non i es nuilla deseuranza, o sia que el i fasza alcuna d'aquestas causas per semedeis, o si que el i faza per son tuaor o per son curaor, o sia quel tuaor ol curaor o fasza ses lui. 7. mas aquestz dreiz que an li menor de.XXV.anz, zo es que podunt esser restituiz in integrum, ant ill encontra lor tuaor e lor curaor ed encontra aquelz a cui li tuaor e li curaor feron alcuna causa ed encontra aquelz qui tenunt la causa que il demandunt. mas sil menor uolunt demandar la causa que ill alienerent o autre per elz, deuunt redre lo prez que lor en fo donaz en tant cant ill en son meilloiraz e non plus. car atressi cum es radonz que ill non aion dan per lor foleda, eussament non es rados que ill aiont pro en l'autrui dan. XII. li menor de.XXV.anz podunt esser restituiz in integrum anz que passont.XXV.anz ed apres los.XXV.anz iusca a.IIII.anz per zo que ill forunt enganat d'inz los.XXV.anz per sa folia o per mal engeing de l'altra part. XIII. lo menre de.XXV.anz pot esser restituiz encontra totas personas segun aco que es dig de sobre, isters encontra son paire ed encontra son patron, si el es liberz. XIIII. 1. alcantas uegadas auen que aquel menre de.XXV.anz non pot esser restituiz in integrum, e zo auen o per radon de la causa o per altra soa malafaita. 2. per radon de la causa auen quel menre non pot esser restituiz, si cum es si el a franchis son serus, que franchetaz es tals causa que non pot esser tornada en reire, pois que ella es donada per la soa malafaita. 3. eissament non pot esser restituiz lo menre si cum es si el es acusaz d'alcun crim, si cum es de adulteri, isters quel iutgues li pot donar menor pena que ad un altre omen, si el se uol. 4. aregers si lo menre de.XXV.anz que fai contrait ab alcun omen ed el lo uol enganar, non deu esser restituiz d'aquel dan que el n'a per aquel contrait, si cum es en aquest issemple: aquel que era menre de.XXV.anz dis que el era maier, per zo que aquel om qui faria merchat ab el n'auria paor: si el o sabia que el fos menre, cert en aquest cas lo menre non deura esser restituiz, si el n'aura alcun dan per aquel contrait. 5. a regers lo menre de.XXV.anz iuret que el non desfaria aquel fait que el fei o que fei sos tuaors o sos curaors, non o pot pois desfaire. mas zo es uers, cant aquest faig de que el juret ua per comunal dreg, zo es si altre om l'agues fait que fos maier de.XXV.anz; non o pogra desfaire. car lo faiz es tals que aquel que es maier de.XXV.anz lo pogues desfaire , si el l'agues faig, lo menre de.XXV.anz lo pogues desfaire, ja sia zo qu'el o aia jurat, si cum es si lo faiz es tals que sia encontra lei ed encontra bonas costumas. 6. alcantas causas son en las cals non a obs als menors que ill siant restituiz, per aco que ill sunt segur, si cum es si lo menre a alcun deptor, ed el nol paguet ad aquel termini que el deg, d'aqui enant en deg pagar las usuras segun los usatgues de la terra; enpero en tal guisa que non traspasse la lei oltra mesura. ed aco es uers, ancara non li fos demandaz lo deptes al deptor. ed aco a el solament en aquel contraiz que son de bona fei, si cum es si lo menre de.XXV.anz uendet una causa ed om li deuia son prez, o si om li deuia auer de compainia, o si om li deuia auer de lo ger de sa maison o d'altra causa, o si om li donet alcuna causa que alcuns de sos parenz o de sos amics li laisset en apres sa mort. 7. a regers si lo menre de.XXV.anz a tuaor o curaor que non li fo donaz en deuediment del paire ni non li a donat poestaz, mas si el es tuaor o curaor en altra guisa, si cum es per parentesc, o aquel tuaire o curaire non donet fermanza de faire saluas las causas del menor, zo es si el non donet fermanza que el saluament aministraria las causas del menor, tot aco que fara aquel tuaire o aquel curaire en las causas del menor, o em plaig o fors plaig, non ualra ren. ed adonc lo menre non es destreiz de seruar aco que aquel curaire o aquel tuaire a fait, si cum es en aquest essample: aquest tuaire o aquest curaire qui non donet fermanza fei un plaig per lo menor ed es donaz iudizis encontra lui, zo es pardet lo plag: cert aquesta sentencia non deu dan tener al menor, car aquel om qui es menre de.XXV.anz non pot faire plaig, si el non a tuaor o curaor o procuraor per radon. 8. a regers non pot perdre lo menre neguna soa causa per prescripcion de.X. o de.XX.anz, zo es aquella prescripcion que es de.X. o de.XX.anz; non pot currere a negu ome domenz que el es menre de.XXV.anz. mas aquella prescripcion que es de.XXX.anz o de.XL.anz ten dan al menor poiss que il sunt en pubertat, zo es pois que ill ant.XIIII.anz, si el sunt mascle, o si sunt feminas,.XII.. XV. poiss que nos auem dit cals personas deuent esser restituidas e de cals causas, ara digam cals poestaz los podunt restituir. li Emperaire pot restituir ed aquel iutgues qui es donat de l'Emperador. aregers aquel iutgues qui es ordinaris si cum es proconsul, o aquel iutgues que es donaz del proconsul. altre om ni altre iutgues non pot restituir. XVI. 1. pos auem dit, en cal mesura aquill qui sunt menor de.XXV.anz podunt esser restituiz, ara digam, en cal mesura aquil qui son maior de.XXV.anz podunt esser restituiz. car atressi cum es dreiz que aquill qui son menor de.XXV.anz siant restituit, si el sunt enganat per lor follia o per mal engeing de son aduersari, atressi es dreigz que aquel qui sunt maior de.XXV.anz siant restituit d'aco de que an dan receubut, si ill ant iusta causa per que ill deiant esser restituit. 2. las iustas causas per que ill podunt esser restituiz sunt aquestas: si eill eran fors de lor terra per cuminal afaire de lor uilla ses mal engeing, o si ill i sunt pres de enemix si cum es de serradis, o si ill son tengut em preison d'alcun omen ses lor uoluntat, o si ill sunt fors de lur terra per alcuna iusta causa, ancara siant ill absentes per lor uoluntat, si cum sunt aquill omen que sunt an altra terra per alcun mester ad apenre: si eill ant alcun dan per alcuna d'aquestas causas que nos auem ditas, si cum es si alcuna de las lors causas sera usucapta o prescripta, zo es si alcuns om a acaptada aquella causa per tenedon de.X.anz o de.XX.anz o de menor temps, o si alcuns om qui fos sos depteire es deliures, zo es que a tant estat que non li en pot om ren dire per radon: en totz aquestz cas podunt esser restituit, si ill an dan. 3. e poiss que aquist maior que nos auem dig de sobre seran tornat a lor terra o qu'el seran escapaig d'aquel perill el qual el erunt en aquel temps quant ill perderunt las lors causas, lors demanz aura termini de.IIII.anz, e dinz aquel termini ill seran restituig de tot lo dan que ill receubront adoncs, cant ill forunt pres dels enemix o forunt tengut em preison, si cum es dit de sobre. 4. mas aizo es uers que ill podunt auer termini de.IIII.anz pois que ill seran issit d'aquel perill, si isterunt .IIII.anz fors de lor terra apres maior termini de.IIII.anz. mas si ill esterunt meinz de.IIII.anz, non podunt auer, poiss que serant tornat, plus de termini, mais aitant quant ill auran estat. mas si ill istant tant de termini, per que li lor causa posca esser usucapta o proscripta, poiss que ill seran tornat, non podunt esser restituit d'aquel dan que ill aurant en aquel termini que ill forunt fors de lor terra, si cum nos auem de sus ditg. 5. si cum es uers que aquel que fo absens, zo es fors de sa terra en aquella guisa que auem dit desobre, non deu auer dan per la soa absencia, eussament es uers que el non deu auer pro per la soa absencia. e per aco autressi cum el pot demandar restitutum contra altre home del dan que el a per aquella absencia, atressi es uers que altre om pot demandar restitutum contra lui, si el a usucapta o proscripta l'autrui causa, zo es si el a tenguda la causa d'altre per tant de temps que el s'en posca deuendre per aquel termini que el en fo absens, o si el era deuteire d'altre ed el s'en es deliures. 6. aquellas personas que podunt restituir los menors de.XXV.anz podunt restituir los maiors, e nuilla autra persona non o pot faire. XVII. 1. si alcuns om ten alcuna causa de lla cal ell pensa c'om lo meta em plaig, ed el alienet aquella causa, zo es donet la tenedon ad altre en calacom guisa per occasion de mudar lo iuidi en altra persona, per zo que no uol que om plaidei ab el, mas ab aquel que tenria la causa: si el o fei per mal engeing, atressi n'es tengutz cum si el agues la causa e la tengues. ed aquel qui a dreig en la causa la pot demandar al cal el se uol dels dos, o ad aquel qui ten la causa o ad aquel qui la alienet. 2. e si el plaideiet primeirament ab aquel qui la alienet ed el lo uenz, per aco non li cal laissar qu'el non plaidei ab l'altre, si el se uol; car aco que lo primers paget, zo fei per la pena del mal engeing que el auia fait. mas si el plaideiet primeirament ab aquel qui tenia la causa ed el la recobret de lui, non pot poiss ren demandar a l'altre. XVIII. 1. ara digam de arbitres, zo es d'aqueuz omes qui teno plaiz e loc de iutgues, cant se om ferma en lor poder. 2. en aquestz arbitres si es aitals rados que las parz, zo sunt aquill de cui es lo plaiz, si deuunt prometre li uns a l'altre pena d'atendre zo que li arbitres iutgara, o en deuent donar gatge o fermanza; car en altra guisa non ual lo iudizis ni las pars non sunt destreitas d'atendre lo iuidi. e per aco solunt las parz donar las fermanzas o peinoras o prometre pena antre lor o e la ma de l'arbitre, d'istar e son laudament que per paor de la pena o de las fermanzas o de las peinoras atendont lo iuidi; e si ill non atendunt, deuunt donar la pena que ill ant promessa o perdunt la pignora, si ill o ant en couinent. 3. pois que li arbitre recep plaig en se per donar iudizi, el en es destreiz de donar iudizi, si aquellas causas i sont que i deuunt esser. car moltas causas deuunt esser esgardadas en arbitre per zo que el ualia. 4. primeirament deu esser esgardada la persona de l'arbitre , ed aquella persona deu esser tals que posca esser arbitre, e per natura e per dreig. 5. car natura ueda que om qui es menre de.XXV.anz non posca esser arbitres, ancara posca el esser iutgues poiss que el a.XVIII.anz, aregers aquel om que a son sen perdut si cum es furiosus. 6. a regers per dreig es uedat que ni seruus ni femna non deuunt esser arbitre. ni aquel om qui es iutgues ordinaris, si cum es proconsul ed preses prouincie non podunt esser arbitre antre aquellas personas qui sunt de lor poder, car el los pot destreiner per sa auctoritat que l'us om faza dreit ad altre. e si aquel om que pot per dreit destreiner altre que el faza dreit en recep fermanza o peinora que sia tengut aco que el en dira o qu'en fara dire, no ual ni la fermanza ni la pena que i fon promessa; ni la sentencia que donada en sera no n'es destreiz aquel encontra cui sera donada de tener. 7. mas li arbitres non pot destreiner ome isters d'aitant cum el es fermaz e so poder. XVIIII. las personas ques fermant en poder de l'arbitre deuunt esser tals que poscant faire son dan, zo es deuunt auer lor sen e deuunt esser maior de.XXV.anz. car si ill sunt menor, non podunt istar em plaig ses cossentiment de son tuaor o de son curaor, o ill deuunt auer procurador. XX. la causa deu esser esgardada eussament don om se ferma en poder de l'arbitre, cals causa ella es. car li arbitres non pot donar iuidi de totas causas, si cum es de crim o de franchetat. XXI. 1. li arbitres deu donar iudizi en aquel dia el cal lo pot donar li iutgues ordinaris, car en altres dias non es destreiz de donar iudizi, isters en aquel dia que poiria lo iutgues ordinaris, ancara o uoliant las parz. 2. mas si ambas las parz o agront en couenenz que li arbitres pogues donar iudizi en dias ferials, be o pot donar en aquels dias. 3. mas si lo dias en lo cal li arbitres pot donar iuidi es pres de fin, si el non pot esser prolongaz per zo que non fo dit, cora li arbitres receup lo plaig en se que el pogues alongar lo dia, pot ben esser destreiz de donar iudizi, ancara sia dias ferials, si el non iura que el non aia conoguda la radon del plaig. mas adoncs cant el lo aura iurat o el lo uolra iurar, non deu esser destreiz de donar iuidizi. 4. mas si non es dias denominaz el cal deia esser donaz lo iuidis, li arbitres pot lo dia donar per cossentiment de las parz. e si el non dona dia, cada dia es destreiz de donar sentencia, isters en aquellz dias en que om non deu donar iudizi. XXII. li arbitres deu donar iudizi en aquellz locs on las parz agront couinent, cant lo plaiz fo fermaz en sa man. mas si las parz non agront en couinent, li arbitres deu donar lo iudizi en aquel log, on fo fermaz lo plaiz en sun poder. XXIII. 1. aquel que recep l'arbitre en se si cum es dit de sobre, si el no uol donar iudizi, li maier poestaz l'en deu destreiner, si cum es lo pretor, si el non a occaison per que el pusca escusar. Justa excusation pot auer li arbitres per la cal il s'en pot ben excusar que non sia destreiz de donar iudizi, si cum es longa peregrinacions que el uol faire si cum es outra mar o en autre uiatge, o si cum es si el es fort malautes, o si lo plaiz es feniz antre las parz per amor, o si la causa de que lo plaiz era es peremta, zo es destruita per calocom guisa ses la colpa d'aquel a cui es demandada, si cum es si eu uos demandaua un seru ed el es morz. mas ochaison sunt en cals non es feniz lo plaiz, ancara sia perida la causa que om demandaua, si cum es si aquel qui la demanda uol saber, si la cause era soa o non; car si ella era soa, el poira demandar lo fruit de la causa o l'auer, zo es lo pecculium que el auia. si el era sons serus o si per iudizi sera conogut que la causa era d'aquel que la demandaua a cui ella es demandada, se poira ben tornar ad aquel de cui el la gadainet e uen euenc. 2. aregers si li arbitres a mortal enemistat ab l'una de las parz, o si l'una de las parz li fai auta, o si l'una de las parz desanparet totas las soas causas, per zo que non podia pagar sun deute, non pot esser l'arbitre destreiz de donar iudizi antr'euss. 3. eissament non es destreiz li arbitres de donar iudizi, si el era laix, cant el pres lo plaig, ed el es deuenguz preire enanz que lo plaiz sia defeniz. XXIV. 1. la sentencia de l'arbitre, o sia que ella sia iusta o sia que no, deu esser tenguda, si ella non es donada apertament encontra lei o ella non es donada per auer o per amor, car adonc non deu esser tenguda. mas oi dia non ual aquel iuidis que es donaz fors de radon, o sia que li arbitres lo dona seu escient, o sia per nescietat. 2. li arbitres deu donar iudizi en presenza d'ambas las parz. mas si la una de las parz no sera al plaig aquel dia que ill agront couengut, deu donar la pena que el promes. mas la sentencia non ual, si non i sunt amdoas las parz, isters se ill o agront en couent, cant ill se fermerunt em poder de l'arbitre que el en pogues donar sentencia, ancara non i sia li una de las parz o seus ambes doas; car adonc cant ill agront aco encouinent, sunt destreitas las parz d'atendre la sentencia o de donar la pena que ill promeserunt. 3. mas si pena non i fon promessa ni non fo donada fermanza ni peinora, mas solament las doas parz an promes antre lor d'atendre entre lor la sentencia que li arbitres iutguera, adoncs aquel que no uolra atendre la sentencia deura donar a l'altra part tant quant el i aura de pro, si el atendes la sentencia. XXV. 1. a la uegada esdeuen que plaig se ferma en poder de dos omes, que ill en donunt iudizi. adonc si ill acordant amdoi essems, ual ben lo iudizis. mas si eill se desacordent e las parz agron encouinent, cant lo plaiz fo fermaz, si aquest se desacordessunt, que ill medeus entriessunt un autre ome ab se: no ual aitals couinenz, si non es diz a num, cal omen deuunt auer ab sei; mas si aco es ditg, ben ual lo couinenz. 2. eissament si dui ome o mais sunt fermat en poder solament de dos omes, e non fo ditg per num, cal omen ill deuiant auer ab sei; si aquel doi non s'acordauunt, ed aquel doi non se podunt acordar antre lor de iuidi, la poestatz de la terra los deu destreiner que ill recepiant ab sei un altre omen e deu lor lo num d'aquel ome dire. 3. atrestals radons es, si ill forunt en primas tres o mais de tres qui receubront fermanza del plaig ed ill se desacordant del iudizi: aquel iudizis deu esser tenguz que donaria la maier parz. ma zo es uers, cant ill sunt tuig essems ed ill donunt tuig iudizi si cum es dreiz e radons. XXVI. l. pois que li arbitres donara iuidi del plaig, non lo pot pois mudar plus quel iutgues. 2. mas zo es uers, cant es plaiz fermaz en la soa ma d'una sola question. mas si lo plaiz que es fermaz en la soa man es de plusors causas, zo es de plusors questions, deu om esgardar, si las causas de que lo plaiz es son comunals o si son de partidas, car si ellas son cuminals, ancara non sia dig en la fermanza del plaig que li arbitres dones iudizi de tot essems, per zo sin deu el donar iudizi de totas essems, ed en altra guisa non ualra la sentencia; car solament aquel iudizis es bos e leials per que totas las tenzos del plaig ueno a fin. e si el non o fai, pot mudar son iudizi, car ancara es el arbitre del plaig tro que el sia defeniz. 3. atrestals radons es, si las causas sont departidas ed infra seu non ant ren comunal, si lo fon dig e couengut a donar las fermanzas del plaig que el dones sentencia de totas las causas essems. car adonc deu el donar iudizi essems de totas eussament cum de sobre, car li arbitre non pot ni non deu donar iudizi isters enaissi cum el pres la fermanza. mas si lo fon dig e couengut que el sebradament dones iudizi de cascuna causa, poira o ben enaissi cum fo dit faire, car adonc deu esser entendut que ill siant plusors plaig. mas si non fon dit ren que el dones iudizi comunalment de totas causas ni non fo dig que el dones sebradament, adonc lo pot el donar sebradament d'una cascuna causa, si las causas sunt departidas. e quant perten ad aquella causa dunt el a donat iudizi, reman esser arbitre ni non pot pois desfaire aquel iudici. 4. si li arbitre dona sentencia encontra me, eu non soi destreiz d'atendre la sentencia, si eu uoill donar la pena que eu en promis, o si eu uol perdre la pignora que eu n'auia donada, si eu o aig encouinent, e li arbitres la pot donar a l'altra part. 5. mas tals couinenza auen que eu soi destreiz d'atendre la sentencia de l'arbitre, ancara non sia pena promessa ni non sia peinora donada ni fermanza faita, si cum es si eu laudei la sentencia nominadament pois que ela fo donada, o si eu la confermei tacitament, si cum es si eu estei .X.dias que eu no me rancurei, ni a l'arbitre ni a mon aduersari en presentia de dos garenz, que eu non atendria aquella sentencia. 6. mas una causa deuem saber que aquel que lo plaig perdra deu pagar al termini que li arbitres li dira. mas si el non diss dia cora pagues, non es destreiz de paiar tro que seran passat .IIII.mes poiss que es donaz lo iudizis. atrestals dreiz es de la sententia del iutgue. 7. a la per fin didem, si li es contestada dauan l'arbitre, o alcuna de las parz cofessa a dauant lui alcuna causa, autressi cum si el o agues faig dauant lo iutgue ordinari, car en prescriptions ed en tenedons sera enterrumput atressi per aquel iudizi cum per aquel del iutgue ordinari. XXVII. 1. post litum contestatam, zo es apres comenzament de plaig, aqui sempre deu esser faiz lo sagramentz de la calumpnia d'amdoas parz, ed aquel sagramenz non deu esser perdonaz a nuill omen. 2. aquest sagramentz que om apella "de calumpnia" deuunt far las principals personas, zo es li actor el reus. li actor deu jurar primeirament en aital guisa: "aquel demandament que eu fasz en aquest plaig, eu lo cui faire per mun dreig e per mun radon, ed aco que li altra parz me demandara, que eu sabrei que sia uers, eu no li en demandarei garent ni proua, ni non i demandarai alongament per mal engeing, si non aquel que me sera obs." lo reus deu jurar eussament que aquel defendement que el fara en aquest plaig, el pensa faire per son dreig e per sa radon, ed aco que li altra parz li demandara que el sabra que sia uers, no li en demandara garent ni proua, ni non demandara eussament alongament, si granz obs non li es. 3. si aquel de cui es lo plaiz es nobla persona o es femena, o el fai plaig per son procuraor, zo es per so messatge, non deu esser destreiz de uenir al plaig per faire lo sagrament de la calumpnia. mas lo iutgues qui es poestaz d'aquel plaig deu trametre ad aquella persona e deu li far faire lo sagrament en sa maison. e li autra parz i deu esser eissament, sis uol. o i deu trametre son messatgue, sis uol. aquella medeissa rados es, si una de las parz es d'autra terra, ed el fai lo plaig per son procuraor, zo es per son messatge. 4. si el es tuaire o curaire ed el uol faire plaig per aquel de cui el es tuaire o curaire, ed el medeuss deu faire lo sagrament de la calumpnia aissi cum es dig de sobre, segun lo seu escient, e non segon l'entendement d'aquel de cui el es tuaire o curaire. atrestals rados es en totas aquellas personas que an leial aministradon del ben d'autrui, si cum es lo paire del ben del fill.