I. 1. de totas las causas que sunt el mun, si sunt maiors e plus fant adonrar aquellas qui a Deu apertenunt. e per aco deuem dire primas de fe e de Trinitat, las cals doas causas pertenunt mais a Deu que negunas autras causas. 2. aquestas doas causas, zo es fes e Trinitaz si deuunt esser gardadas e tengudas a toz homes del mun segun aco que ellas forunt ordenadas en quatre cocilis: l'uns fon tenguz en Constantinopol, li autre en Calcedonia, li autre in Epheso, li autre e Nicena. 3. e per aco car aquestas doas causas tant sunt saintas e dignas, non deu nuillz om desputar poblament, quar molt ome en cairion tost en error. e queque onquas om dira ni fara encontra aquo que nos auem dit desobres, gran pena en aura segun la qualitat de / la persona: si es cauallers, el pert sa cauaillairia si es clergues, pert son orden, si es sers, pert la testa. II. 1. de fe e de Trinitat auem dit; aras digam de las gleisas que son maires de fe e de religion. mas cum zo es causa que las causas del mun, si cum sunt terras e uignas e maisos ed altras causas mundanas, sunt obs a gleisas e ad hospitals e ad altres locs honorables, bes es que nos digam de las causas de las gleisas e dels autres locs uenerables. 2. las gleisas e trastuig li altre loc uenerable, si cum es hospitals, an singular radon ed en acaptar ed en retener las soas causas ed en requerre lo seus dreigz. 3. certas, si las gleisas fadion alcun contrast, si cum es si ella compra o si li es donada alcuna causa, ella a lo seinoriu, ia sia zo que el non sia mes en tenedon, e si pot ben dire a toz homes qui tenon la causa: "aquesta causa es mia". mas si altre om agues gadainada la causa en sa uida, cel non pot dire: "aquesta causa es mia", si el non fo mes en tenedon. 4. si uns om laisset a ssa mort, cora el donet son gatge, alcuna causa / a gleisa, si la deu ben auer; atrestal es, si o laisset ad hospital o ad altre loc uenerable. 5. ed aital libertat a la gleisa e las soas causas, qu'ela non es destreita de moltas causas a faire for l'usatge de las cals seria destreita altra persona, si cum es officia extraordinaria, si cum seria faire uallat o gaitar uila o ciptat o altras causas semblanz ad aquestas. mas anquera sia zo que la gleisa aia multa priuilegia, per aizo non se pot miga escusar la gleisa ni las suas causas que no reda lo tribut a 1'Emperador. eissament si lo comun de la uila fadion pont o uia, nos poiria escusar la gleisa plus d'un'altra persona. 6. eissament si la gleisa a alcuna action, zo es alcus demanz en dreit de requerrement, nol pert per meinz de.C.anz. mas la gleisa romana pert lo seus dreiz per meinz de.C.anz. 7. en alienar las soas causas, zo es en donar ad altre ome, sigant totas las gleisas del mun singular radon. certa mesura ordenada es segun la cal ill pot donar la soa causa, si zo es que ella uoil la uendre o donar o camiar en / fethes, zo es cant us om dona terra ad altre a ces, per tal que noillal posca tolre a lui ni a son heres. en altra guisa, si elas sunt alienadas, no ual, e desfaire pot aco que aura fait, e pena n'es establida ad aquel que la dara ed ad aquel que la recebia, ed ad aquel que cartan fera. 8. la certa mesura es aitals: si la gleisa a tant gran depte que non pusca esser pagaz de la mobilia, primeirament deu esser la causa inmoble messa em peinora, ed aco quel credeire en traira del fruit deu el radonar per son gadaing entro a.V.sol. de la liura; se mais en pot traire del fruig, dei lo radonar per son captal tro que sia pagaz. e si lo credeire no uol aizo faire, li ordenaire de la maiso deu faire aizo: escriure denant aquel soz cui poder el es. e pois deu iurar per cossentiment de la maior partida dels clergues qui a la gleisa seruunt que tal depte i aia, que non pot esser pagat de la mobilia. e cant er aizo fait, sapion tuig li ome de la uila per.XX.dias que la gleisa uol uendre aquella causa. ed ad aquel ome que mais i uolra donar sia uenduda, el prez deu esser donatz per lo depte. e si om non pot trobar qui la compre, deura esser donada la causa al crededor per son depte; / e deu el mais comprar la causa la dezena part de tant cum ela ual per cossentiment de l'ordenador de la gleisa e de la maior part d'aquelz qui seruunt a la gleisa, ni non deu esser pagaz negus deptes d'aquella causa si no ad aquel crededor que proua son deute que sia tornaz el pro de la gleisa. e coracom uenda la causa, deu esser escriut que nuilla res non es faita a dan de la gleisa. 9. si la gleisa a terra que don trop gran ces, pot esser uenduda en tal guisa que jur li ordenaire que per pro de la gleisa faza aquella uenda, e deu n'esser faiz escriutz. 10. camiar podunt eissament las gleisas ab l'Emperador per meillor causa o per atrestant bona ed ab l'escriut de l'Emperador. 11. e doas gleisas podunt cambiar la una ab l'altra per lo pro d'ambas. 12. aquel om qui recebria las causas de las gleisas, isters d'aquella mesura que es dita desobre, si el la recep per compra, deu redre la causa a la gleisa ab tot lo fruig que el n'a pres e deu perdre lo prez que el i donet. si el la receup per don, deu redre la causa ab tot lo fruig que el n'a agut ed atrestant cum la causa ual. si el la receup a peinora, deu la redre ab lo fruig eissament, e non pot demandar son / deute, isters ad aquel a cui lo prestet. 13. lo demandament d'aquellas causas que nos auem dit desobres, primeirament deu faire li ordenaire de la maison encontra aquelz omes qui las tenunt, e pois si el non o uol faire, podunt los demandar li altre clergue de la gleisa. e si li clergue non uolunt demandar las causas de la gleisa, pot las demandar us altre om de la uila, aquel que mais ual per aquellas causas a demandar. 14. aregers las gleisas ant altres priuilegis en las soas accios, zo es en las soas rados, que aquellas accios que uns altre perdria per.XXX.anz, las gleisas non las perdunt per meinz de.XL.anz, isters la una gleisa encontra altra; e la gleisa romana non las pert per meinz de.C.anz. III. 1. pois que nos auem dit de sancta gleisa e de las soas causas e dels seus priuilegis e dels autres uenerables locs, si digam d'aquellas personas que seruunt a la gleisa e als altres uenerables locs, e primas dels euesques que son caps de totas las autras personas que seruunt a la gleisa, car ad elz pertenen cura e defensios de las personas e de / totas las honors de la gleisa. 2. ed aizo deu esser aitals persona que ses la soa uoluntat ed ab granz precs deu esser eleiz ed adordenaz, e non deu donar auer per la soa eleccion; e si el o fai, semoniacs sera. 3. nuillz clercs non deu auer moiller, si el a orden sobre cantor o sobre lector. certas, si mais non a d'orde, non li es uedat. 4. e nuillz bisbes ni nuillz clergues non deu tener e ssa maiso neguna femena de cui om poscha auer suspicion de folia; e per aco li es uedat que el per aquella occaiso non iagues ab ella o no fedes altre peccat ab ella. e qui encontra aco fara perda sa honor: si el es bisbes son bisbat, si el es clergues sa clercia. 5. si alcus om demanda al clerc alcuna causa, ed el lo uol menar a plait, nol deu menar si dauant l'auesques, non sil clergues non o uol. 6. si es bisbes o clergues, "habet pecculium", zo es aco qu'el gadana per occaison de son mester, be en pot donar son gatge e faire sun testament segun las leis. ed aco podunt faire tuig clergue, se non sunt morgue. mas morgues non o pot faire, car pois que el intra e monester, si es de Deu / e de la gleisa el e totas las suas causas, si el non a efanz. mas si el es om que aia efanz: ancara sia el intraz e monester, si el non auia fait son difiniment, ben pot deuedir las soas causas antre sos effanz, en cal guisa el se uol, sol que el non laissa negun meinz de la falcidia, zo es la terza part de la frairesca; mas sis uol plus, lor en pot laissar, e no menz. ed aquella ora que el fai sos deuediment antre sos effanz, pois que es intraz el monesteri, sin deu el atrestant retenre a se per lo monester, cant en dara a cascun dels effanz, mas si el sera morz inz el monester, enant que faza son deuediment antre sos effanz, totas sas causas, ed auers ed onors, deurant esser del monester, esters la falcidia, la cals deu esser de sos efanz. / mas si alcuna causa a gadainat enant que el fos ordenaz per alcuna guisa, o pois que el es ordenaz: si li es acreguda alcuna onors, auers de part alcun son parent iusca a quart grad, zo es iusca a quart parent, si pot laissar aco, a cui el uncas se uol, e faire sa uoluntat. e tals dreiz ed atrestals distinccions es d'aco que tuig ome qui sunt aministrador de sancta gleisa o d'autres uenerables locs gadainunt pois que ill ant l'aministracion. 8. si alcuns bisbes o alcus clercs de qual grad qui er ordenaire de la gleisa mor senes testament, semes alcun parent, la soa heretat si perten a la gleisa. 9. clergues ben pot escusar se qu'el no sia tuaor ni curaor, si el es tals clergues que cotidianament remania en ecclesiastico ministerio. atresi es que el non deu auer aquel priuilegi que altre clergue ant, si el non es cotidianament in diuino ministerio. IV. 1. ara digam cal poestat an ill els autres clergues e cum lus deuunt mantener e defendre. 2. primeirament sapiant, si rancura sera faita del clergue, que el non deu uenir a plait, si non dauant sun euesque. ed el / deu donar iuidi, e se lo plaiz es de las causas de la gleisa, o de l'auer o de la honor, eissament deu esser el iuidi de l'auesque. 3. eissament si diu ome an plaig, ben pot l'auesque esser iutges antr'elz, si ill so uolunt, mas non pot esser apellat a la soa sentencia. aco es uers qu'el pot donar iuidi en altres omes, si lo plaiz es d'auer o d'honor; mas si el es de crim, non o pot faire. 4. Quant li clergue sunt em plaig, dauant lo bisbe deu esser faitz aquel plaigz ses mession del clergue. e si auen per quelque causa que lo bisbes non poisca defenir lo plaig, deu lo mandar a la poestat de la ciptat, ed aquil poestat deu lo defenir ses alongament. 5. mas si lo clergues era accusaz de crim, deuunt anar ad aquella poestat de la ciptat, ed aquel deu conoisser lo plaig enfra dos mes. e si el n'es trobaz colpables, non lo deu condempnar tro que lo bisbes lo get de clercia, o si es preire de preueiria. ed aco per l'euesque deu esser conoguz e castiaz. 6. las altras rados e li altre plaig aissi cum diuina rados o manda deuunt esser assegudas per l'auesque als meillz qu'el sapia. e si el non o fai, a Deu en a redre rado. / V. 1. pois que auem dig dels bisbes dels clergues, oimais digam dels eretgues que uolunt auer priuilegi e radon de clergues e feinent se ad esser bon ome, d'aquelz eretgues uolunt dire que sunt encontra uera fe. 2. en doas mesuras poinont li Emperador, cum ill fazunt tornar toz omes a uera fe: donan gadardon ad aquelz qui la gardunt e donunt pena ad aquelz qui no la seruunt. 3. primeirament lor donant tal pena que non puscunt auer nuill priuilegi per occaison de clercia ni de gleisa, ed enpres altra que non auion nuill loc on tengo heresia, ni non deuunt tener escola de lor fals sabers. ed aquel om que faria encontra aco que es uedat, pot l'en om accusar aissi que sera desleialaz. ni non podunt far testament ni non podunt ren en testament d'altre, ni non podon auer hered, ni en testament ni ses testament, isters si ant effanz qui tengunt uera fe; aquill podunt esser lor eres. e si non ant effanz qui tengunt uera fe ed ant cosis que sian de uera fe, podunt esser lor heres. e si aquill non i son ed el es clergues, la gleisa deu auer lo seu, zo es las soas causas. mas si el non fo clergues, o si el / o fon e la gleisa estara un an que non demandara las soas causas, deu las auer l'Emperaire, zo es lo fisco. ed a la gleisa podon laissar de lor quant morent, e sos effanz si son de uera fen deuunt nuirir, e si sunt mascle e prendunt moillers deuon donar per elz en esposalidi, e si sunt femenas e prendunt mariz deuunt donar per ellas en doalidi. 4. ed aquel locs un es faita aquesta heresia deu esser de la gleisa a la cui auta er aizo fait. ed aquel om qui er seiner d'aquel loc en deu auer pena, si es faita so saubut. e si es femna que sia heretga, perda aquel priuilegi que las autras femenas an en lor doz, zo es en las causas de lor mariz. aquestas penas ed altras deuent sofrir aquill ome qui sunt eretgue. 5. apres, que nuillz om non ause bateiar enfant, pois que es bateiaz; si el es auesques que aizo fara, deu esser gitaz de sa honor e de son orden; si el es altre om qui fasza aizo, ed aquel que o sofriria, si el es tant granz qu'el, aia entendament de mal e de be, deu esser morz. 6. aquill ome qui tenunt uera fe e pois tornunt en heresia deuent auer atrestal pena cum li altre e tant maior quant maior peccat ill fant. / VI. 1. enaissi cum li Emperador poinunt detornar los eretgues a uera fei, eissiment poinunt dels iudeus, cum se tornunt a uera fe: emandunt qu'il no fazo nouas sinagogas, zo fon las escolas dels iudeus, e si el o fadion, deuunt esser aquellas sinagogas de la gleisa, ed aquil qui aizo farant deuunt donar .L.sol., mas ancara si ben non deuunt bastir nouas, las ueilla lor deu om ben laissar, ni non lor deu om faire aunta ni cotraria. 2. apres d'aquesta rado manda que iudeus ni pagas ni eretges non aiont seru que sia cristianus, ni non lo deuunt circumcire. e si el o fant, lo sers deu esser afranchaz.